Decret d’aprovació del Reglament pel qual es fixen les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial

Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per: a) Animals de companyia: els animals de les espècies incloses a la llista que figura a l’annex I que acompanyin el seu propietari o una persona física que se’n responsabilitzi en nom del propietari durant el desplaçament, i que no es destinin a una operació de venda o de transmissió de propietat. b) Passaport: tot document que permeti identificar clarament l’animal de companyia, que inclogui les indicacions que permetin comprovar el compliment d’aquest Reglament, d’acord amb el que es descriu a l’annex III. c) Desplaçament: tot moviment d’un animal de companyia entre Andorra i els estats membres de la UE, o la seva introducció o reintroducció en el territori nacional procedent d’un país tercer.

1. Sense perjudici dels requisits establerts a l’article 6, els animals de companyia de les espècies esmentades a les parts A i B de l’annex I, han de complir els requisits següents durant els seus desplaçaments: a) Estar identificats de conformitat amb l’article 4. b) Anar acompanyats d’un passaport expedit per un veterinari, autoritzat per l’autoritat competent, que certifiqui una vacunació o, si escau, una revacunació antiràbica que tingui validesa de conformitat amb les recomanacions del laboratori de fabricació, efectuada sobre l’animal en qüestió amb una vacuna inactivada de com a mínim una unitat antigènica per dosi (norma de l’Organització Mundial de la Salut –OMS-). Tota vacunació antiràbica es considera vàlida transcorreguts 21 dies a partir de la finalització del protocol de vacunació exigit pel fabricant per a la primovacunació. Tanmateix, la vacunació antiràbica es considera vàlida a partir de la data de la revacunació (vacuna de reforç) sempre que la vacuna s’administri durant el període de validesa indicat pel fabricant de la vacuna anterior. A falta d’una certificació veterinària que acrediti aquesta vacunació anterior, la vacunació es considera una primovacunació. 2. S’autoritza el desplaçament d’un animal esmentat a les parts A i B de l’annex I de menys de tres mesos no vacunat, sempre que vagi acompanyat d’un passaport i que hagi nascut en una explotació en la qual hagi estat des del seu naixement sense contacte amb animals salvatges que hagin pogut estar exposats a la infecció o que acompanyi la seva mare, si encara depèn d’ella.

Els desplaçaments entre Andorra i els estats membres de la UE o procedents d’un territori dels esmentats a la secció 2 de la part B de l’annex II d’animals de les espècies esmentades a la part C de l’annex I no estan sotmesos a cap requisit respecte de la ràbia. En cas necessari, es poden establir exigències particulars per a altres malalties, incloent-hi la possible limitació del nombre d’animals, i un model de certificat, perquè acompanyi els dits animals. Capítol tercer. Disposicions relatives als desplaçaments procedents de països tercers

1. Els animals de companyia de les espècies esmentades a les parts A i B de l’annex I, quan es desplacin, han de complir els requisits següents: a) Quan provenen d’un país tercer dels que apareixen a la secció 2 de la part B i a la part C de l’annex II, i són introduïts al territori nacional, han de reunir els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 5. b) Quan provenen d’un país tercer diferent i són introduïts al territori nacional: Han d’estar identificats per mitjà del sistema d’identificació electrònica definit a l’article 4. I han d’haver estat objecte del següent: Una vacunació antiràbica de conformitat amb el que prescriu l’article 5. Una valoració d’anticossos neutralitzants de, com a mínim, 0,5 UI/ml en una mostra presa per un veterinari facultat almenys trenta dies després de la vacunació i tres mesos abans del desplaçament. No cal renovar la dita valoració d’anticossos en un animal de companyia que hagi estat objecte de revacunació amb els intervals fixats a l’apartat 1 de l’article 5. Aquest termini de tres mesos no s’aplica en cas de reintroducció d’un animal de companyia el passaport del qual certifiqui que se’n va fer la valoració amb un resultat positiu abans que el dit animal sortís del territori nacional. 2. Els animals de companyia han de disposar d’un certificat expedit per un veterinari oficial, d’acord amb el model establert a l’annex IV, o, en cas de reintroducció, d’un passaport que certifiqui l’observança d’allò que disposa l’apartat 1. 3. Tot i les disposicions anteriors: a) Els animals de companyia que procedeixen de territoris esmentats a la secció 2 de la part B de l’annex II, per als quals s’ha constatat que els dits territoris apliquen normes almenys equivalents a les normes nacionals i comunitàries establertes en aquest capítol, estan subjectes a les normes del capítol II. b) Pot autoritzar-se la introducció d’animals de companyia de menys de tres mesos de les espècies esmentades a la part A de l’annex I, no vacunats, procedents de països tercers que figuren a les parts B i C de l’annex II quan la situació del país en qüestió respecte de la ràbia ho justifica.

La llista dels països tercers prevista a la part C de l’annex II s’actualitza d’acord amb el procediment establert al subgrup veterinari del Comitè Mixt Andorra-UE.

Els control de les importacions procedents de països tercers diferents dels esmentats a la secció 2 de la part B de l’annex II, en trànsit pel territori de la Unió Europea, l’efectuen les autoritats competents en matèria de sanitat animal dels respectius països on es localitzi el Punt d’Inspecció Fronterera (PIF) d’entrada al territori comunitari, en virtut de l’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, del 22 de desembre del 1999. A aquest efecte els estats membres prenen les mesures necessàries perquè els animals de companyia introduïts al territori de la Comunitat procedents dels països tercers esmentats abans siguin sotmesos: a) Si el nombre d’animals de companyia és inferior o igual a cinc, a un control documental i a un control d’identitat per part de l’autoritat competent del punt d’entrada dels viatgers en el territori de la Comunitat. b) Si el nombre d’animals de companyia és superior a cinc, als requisits i als controls de la Directiva 92/65/CEE.

Les infraccions relatives a aquest Reglament s’estableixen d’acord amb el que preveu la Llei de tinença i de protecció d’animals del 30 de juny de 1998 en els articles 34 a 40. D’acord amb les infraccions d’incompliment de les obligacions i requisits establerts en aquest Reglament, els Ministeris responsables de l’Agricultura i el Medi Ambient, segons les seves respectives competències, poden incoar, trametre i resoldre els expedients sancionadors. Si escau, es pot procedir al comís dels animals d’acord amb l’apartat 1 de l’article 39 de la Llei de tinença i de protecció d’animals.

Pel que fa a la ràbia, quan els requisits aplicables a un desplaçament estableixen una valoració d’anticossos, n’ha de prendre la mostra un veterinari autoritzat, i l’anàlisi ha d’efectuar-se en un laboratori degudament reconegut per la Unió Europea.

S’han d’aplicar les mesures de salvaguarda establertes pel Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, del 7 de juny del 2000, relativa als controls veterinaris i zootècnics aplicables en els intercanvis de determinats animals vius i productes, i per la qual s’estableixen els principis relatius a l’organització de controls veterinaris dels animals que s’introdueixen al país i a la Comunitat procedents de països tercers. En particular, a instàncies del Principat d’Andorra, d’un estat membre o per iniciativa de la Comissió Europea, quan la situació de la ràbia al país, en un estat membre concret o en un país tercer ho justifica, pot adoptar-se una decisió, de conformitat amb el procediment fixat al subgrup veterinari del Comitè Mixt Andorra-UE, a fi que els animals de les espècies esmentades a les parts A i B de l’annex I que procedeixen d’aquest territori compleixin els requisits fixats a la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 8.

Annex I Espècies d’animals Annex II Llistes de països i de territoris Annex III Annex IV Exposició de motius La Decisió 1/2005 del Comitè Mixt CE-Andorra, adoptada oficialment el 10 d’octubre del 2005 i publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) núm. 89, del 26 d’octubre del 2005, recull en l’article 1 el compromís d’Andorra de transposar al seu ordenament jurídic i a aplicar les disposicions comunitàries que figuren en l’annex de la Decisió en els divuit mesos posteriors a la data d’adopció. Un dels textos inclosos en l’annex és el Reglament (CE) núm. 998/2003 del Parlament Europeu i del Consell, del 26 de maig del 2003, mitjançant el qual s’aproven les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial (JO L 146 de 13 de juny del 2003). És necessari, per tant, harmonitzar les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia, sense ànim comercial, entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea o procedents de països tercers. Aquest Reglament estableix les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial, com també les regles aplicables al control dels dits desplaçaments. Algunes de les seves disposicions, en particular les relatives a la ràbia, tenen com a objectiu directe la protecció de la salut pública, mentre que d’altres es refereixen únicament a la salut animal. Cal tenir en compte que en els últims deu anys l’evolució de la lluita contra la malaltia de la ràbia ha estat clarament positiva a tot el territori geogràfic europeu, i en l’actualitat els casos de ràbia advertits en carnívors de companyia es produeixen sobretot en animals originaris de països tercers en els quals continua havent-hi una ràbia endèmica de tipus urbà. Per consegüent, és procedent fixar les normes zoosanitàries aplicades a la introducció de carnívors de companyia procedents d’aquests països tercers. No obstant això, cal preveure excepcions respecte dels que procedeixin de països tercers que, des del punt de vista sanitari, pertanyin al mateix àmbit geogràfic europeu. Finalment, cal esmentar que les mesures fixades per aquest Reglament tendeixen a garantir un grau de seguretat suficient pel que fa als riscos sanitaris de què es tracta. No constitueixen obstacles injustificats als desplaçaments que entren en el seu àmbit d’aplicació. A proposta del ministre d’Economia i Agricultura, el Govern, en la sessió del 5 de març del 2008, ha aprovat el següent: Decret Article únic S’aprova el Reglament pel qual es fixen les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial que entrarà en vigor als quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Reglament pel qual es fixen les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial Capítol primer. Disposicions generals

Aquest Reglament s’aplica als desplaçaments, entre Andorra i un estat membre de la Unió Europea (UE) o procedents de països tercers, d’animals de companyia de les espècies esmentades a la llista que figura a l’annex I. Aquest Reglament no afecta les disposicions basades en consideracions diferents de les zoosanitàries dirigides a limitar els desplaçaments de determinades espècies o races d’animals de companyia.

1. Durant un període transitori que finalitza el dia 3 de juliol de l’any 2011, els animals de les espècies esmentades a les parts A i B de l’annex I es consideren identificats quan vagin proveïts: a) d’un tatuatge clarament llegible, o b) d’un sistema electrònic d’identificació (transponedor). En el cas establert a la lletra b) de l’apartat 1, quan el transponedor no compleix la norma internacional ISO 11784 o l’annex A de la norma internacional ISO 11785, el propietari o la persona física que es responsabilitza dels animals de companyia en nom del propietari ha de proporcionar, quan es fa un control, els mitjans adequats per a la lectura del transponedor. 2. Independentment del sistema d’identificació d’animals utilitzat, cal assegurar-se que aquest sistema va acompanyat d’una indicació sobre les dades que permeti conèixer el nom i l’adreça del propietari. 3. Els països que exigeixen que els animals introduïts al seu territori sense sotmetre’s a quarantena siguin identificats mitjançant un sistema electrònic poden continuar fent-ho durant el període transitori. 4. Un cop finalitzat el dit període, únicament s’accepta com a mitjà d’identificació d’un animal el mètode esmentat a la lletra b) del primer paràgraf de l’apartat 1. Capítol segon. Disposicions relatives als desplaçaments entre Andorra i els estats membres de la Unió Europea

1. Durant un període transitori que finalitza el dia 31 d’agost de l’any 2009, la introducció dels animals de companyia esmentats a la part A de l’annex I als territoris d’Irlanda, Suècia, el Regne Unit i Malta se supedita al compliment dels requisits següents: Han d’estar identificats de conformitat amb la lletra b) del primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 4, llevat que l’estat de destinació n’autoritzi així mateix la identificació de conformitat amb la lletra a) del primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 4. Han d’anar acompanyats d’un passaport expedit per un veterinari facultat per l’autoritat competent que certifiqui, a més de les condicions esmentades a la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 5, que es va efectuar en un laboratori autoritzat una valoració d’anticossos neutralitzants de, com a mínim, 0,5 UI/ml en una mostra presa en els terminis establerts. Aquesta valoració d’anticossos no cal renovar-la en un animal que, després de la valoració, hagi estat vacunat novament amb regularitat amb els intervals previstos a l’apartat 1 de l’article 5, sense ruptura del protocol de vacunació prescrit pel laboratori fabricant. 2. Llevat excepció concedida per l’autoritat competent per tenir en compte casos particulars, els animals de menys de tres mesos esmentats a la part A de l’annex I no poden ser desplaçats abans de tenir l’edat exigida per a la vacunació, ni tampoc quan les disposicions ho exigeixin, sense haver estat objecte d’una anàlisi per a la valoració d’anticossos. 3. El període transitori establert a l’apartat 1 es pot prorrogar.

Les condicions aplicables als desplaçaments d’animals de les espècies esmentades a la part C de l’annex I procedents de països tercers, igual que el model de certificat que ha d’acompanyar-los, es fixen d’acord amb el procediment establert al subgrup veterinari del Comitè Mixt Andorra-UE creat en virtut del Protocol sobre qüestions veterinàries complementari a l’acord entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d’Andorra, signat el 15 de juny de 1997.

El Govern, mitjançant les autoritats competents en sanitat animal, ha de proporcionar al públic informació clara i fàcilment accessible sobre els requisits sanitaris per als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial i les condicions d’introducció o reintroducció d’aquests animals en el territori nacional. També se cerciora que el personal present als llocs fronterers està plenament informat d’aquesta normativa.

Amb motiu de tot desplaçament, el propietari o la persona física responsable de l’animal de companyia ha de poder presentar a les autoritats encarregades dels controls un passaport o el certificat establert a l’apartat 2 de l’article 8 que acrediti que l’animal compleix els requisits necessaris per al desplaçament de què es tracti. En particular, en el cas establert a la lletra b) del primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 4, quan el transponedor no compleix la norma internacional ISO 11784 o allò que disposa l’annex A de la norma internacional ISO 11785, el propietari o la persona física responsable de l’animal de companyia, quan es du a terme un control, ha de proporcionar els mitjans adequats per a la lectura del transponedor. Si en aquests controls es comprova que l’animal no compleix els requisits d’aquest Reglament, l’autoritat competent, després de consultar-ho amb el veterinari oficial, decideix: a) O bé reexpedir-lo al país d’origen. b) O bé aïllar-lo sota control oficial durant el temps necessari per complir els requisits sanitaris, i les despeses són a càrrec del propietari o la persona física que se’n responsabilitza; aquest aïllament, amb la sol·licitud prèvia de l’autoritat competent del PIF i després de l’autorització dels Serveis Veterinaris del Departament d’Agricultura, pot efectuar-se a Andorra en les mateixes condicions esmentades abans. c) O bé, en última instància, el sacrifici de l’animal, sense compensació econòmica, quan no sigui possible reexpedir-lo o aïllar-lo en quarantena. S’ha de vetllar perquè els animals l’entrada dels quals al territori nacional no estigui autoritzada siguin allotjats sota control oficial en espera de reexpedir-los o de qualsevol altra decisió administrativa. Capítol quart. Disposicions relatives a les infraccions i sancions

Document Oficial d’Identificació (DOI), d’acord amb el que estableix l’annex del Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia, del 9 de juny de 1999 (BOPA núm. 34, any 11, 16-6-1999), és vàlid, durant un període transitori d’un any a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament, per efectuar els desplaçaments entre Andorra i Espanya o França.

Per als desplaçaments d’animals de les espècies esmentades a les parts A i B de l’annex I poden establir-se, de conformitat amb el procediment establert al subgrup veterinari del Comitè Mixt Andorra-UE, requisits de caràcter purament tècnic diferents dels establerts en aquest Reglament. El model de passaport que ha d’acompanyar els animals de les espècies esmentades a les parts A i B de l’annex I que siguin objecte d’un desplaçament s’estableix a l’annex III.

La part C de l’annex I i les parts B i C de l’annex II poden modificar-se de conformitat amb el procediment fixat al subgrup veterinari del Comitè Mixt Andorra-UE quan l’evolució de la situació al país, al territori de la Comunitat o als països tercers de les malalties de les espècies esmentades en aquest Reglament, i especialment de la ràbia, ho exigeix. Si escau, s’ha de determinar el nombre màxim d’animals que poden ser objecte d’un desplaçament de conformitat amb aquest Reglament.