La Llei 4/2015, del 15 de gener, dels transports per carretera preveu, en el capítol tercer del títol primer, les disposicions en matèria social en el sector del transport per carretera. Així doncs, l’article 15.2 estableix que el ministeri competent en matèria de transport ha de regular els temps de conducció, les pauses i els períodes de descans per als conductors que es dediquen al transport públic i privat de viatgers i de mercaderies.
El Reglament sobre les disposicions en matèria social en el sector del transport per carretera regula els temps de conducció, les pauses i els períodes de descans per als conductors que es dediquen al transport públic i privat de viatgers i de mercaderies, però no cobreix els altres aspectes de la durada del treball en el transport terrestre.
Per aquest motiu, l’article 15.3 de la Llei dels transports per carretera inclou regular els temps de treball, les pauses i els períodes de descans dels treballadors mòbils que participin en activitats de transport públic de viatgers i de mercaderies. És necessari preveure un conjunt de prescripcions més específiques relatives a la durada del treball, no únicament a la durada de la conducció, amb l’objectiu de garantir la seguretat dels transports, així com la salut i la seguretat de les persones que participen en els transports per carretera.
A fi de complir amb l’article 15.3 de la Llei 4/2015, el departament competent en matèria de transport ha elaborat aquest Reglament d’acord amb la Directiva europea 2002/15/CE, de l’11 de març del 2002, relativa a la planificació del temps de treball de les persones que fan activitats mòbils del transport per carretera.
Les prescripcions d’aquest Reglament s’apliquen als treballadors mòbils, conductors o personal que es desplaça de les empreses de transport, i també als conductors autònoms.
Amb la finalitat de millorar la seguretat viària, d’evitar distorsionar la competència i de garantir la seguretat i la salut dels treballadors coberts per aquesta regulació, aquests últims han de conèixer amb precisió quins són els temps dedicats a les activitats del transport terrestre que són considerats temps de treball i, d’altra banda, els que són considerats pauses o interrupcions, períodes de descans o temps de disponibilitat. Aquests empleats han de tenir dret a períodes de descans diaris i setmanals, així com pauses o interrupcions apropiades. També és necessari instaurar un límit màxim del nombre d’hores de treball setmanal.
La investigació ha mostrat que l’organisme humà és més sensible de nit i a certes formes d’organització i que períodes llargs de treball de nit poden perjudicar la salut dels treballadors i comprometre llur seguretat, així com la seguretat viària en general.
Així doncs, és necessari limitar la durada del treball de nit i preveure que els conductors professionals que fan treball de nit rebin una compensació apropiada per llur activitat i no estiguin desavantatjats en matèria de formació.
L’article 15.3 de la Llei 4/2015 ha volgut establir una regulació específica per als treballadors mòbils que participin en activitats de transport públic de viatgers i de mercaderies en tenir la seva tasca característiques molt concretes que altres activitats no tenen. Així doncs, el