L’estreta relació entre la salut humana, l’animal i l’ambiental exigeix una íntima col·laboració, comunicació i coordinació entre tots els sectors implicats, amb l’objectiu d’identificar les amenaces i els reptes, i enfortir la prevenció i la resiliència dels sistemes de salut.
La salut de les persones, dels animals, del medi ambient i dels ecosistemes està estretament relacionada i els canvis en aquestes relacions poden fer augmentar els riscos d’aparició i propagació de noves malalties humanes i animals.
El canvi climàtic està exacerbant encara més aquests riscos d’aparició i propagació de malalties emergents que poden afectar la salut animal, els equilibris dels ecosistemes, el medi ambient i, per consegüent, la salut de les persones.
D’acord amb les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Mundial de la Salut Animal (OMSA), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), cal establir un enfocament integral i unificador amb la perspectiva d’una sola salut per optimitzar les estratègies per garantir un millor nivell de salut de les persones, dels animals i del medi ambient.
Aquest context fa necessari crear mecanismes que treballin conjuntament amb un enfocament compartit i coordinat que afavoreixi el desenvolupament d’accions de vigilància i control, prevenció i intervenció, per estar preparats davant les situacions que poden comprometre la biodiversitat, l’entorn, la salut animal i la salut pública.
Vist el Decret legislatiu del 26-8-2009 de publicació del text refós de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat;
Vista la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, modificada per la