Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.

Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de barrejar les cartes, la seva distribució als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores. IV. Jugadors Hi podran participar un màxim de set jugadors. V. Regles del joc 1. Abans de cada passada el jugador ha de fer les seves apostes a les caselles Asos i/o Ante i Play. En qualsevol de les dos o en ambdós. Aquestes apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser diferents entre si. 2. En l’aposta denominada Play, el jugador pot apostar d’una a tres vegades l’aposta de l’Ante després d’haver vist les seves cartes i decidir jugar. En cas contrari, si no posa una aposta en aquesta casella, el jugador es retira de la jugada i perd aquesta aposta inicial de l’Ante. 3. El crupier repartirà les cartes una a una a cada jugador i a ell mateix, fins a un total de cinc cartes a cada jugador i sis cartes a ell mateix, i descobrirà aquesta última. Si es fa servir un escartejador automàtic, les cartes es lliuraran per grups de cinc cartes. 4. L’aposta d’Asos té com a objectiu aconseguir una jugada determinada amb les seves quatre cartes per guanyar, independentment de les cartes del crupier. La jugada mínima serà d’un parell d’asos i es pagarà segons la taula de combinacions i pagaments següent. Combinació Taula pagament Asos Pòquer 40 a 1 Escala de color 30 a 1 Trio 7 a 1 Color 6 a 1 Escala simple 4 a 1 Parell doble o doble parella 2 a 1 Parell d’asos 1 a 1 5. Una escala és de quatre cartes igual que una mà de color és de quatre cartes. 6. L’aposta d’Ante es resol comparant les jugades dels clients amb el crupier, per la qual cosa els jugadors, després de veure les seves cartes, han de fer una aposta a la casella Play posant fins a tres vegades la quantitat que tenien en la d’Ante. Així mateix, pot rendir l’aposta (perdre-la) si no considera suficient la jugada. 7. En cas de ser guanyadores, les apostes d’Ante i de Play es paguen a la par, 1 a 1. 8. En el cas que la mà del crupier i la mà del jugador empatin, el jugador guanya, per la qual cosa se li pagarà segons el punt anterior, 1 a 1 les apostes d’Ante i de Play. 9. Un cop el crupier descobreix les seves cartes, no ha de tenir una jugada mínima per qualificar, per la qual cosa es dirigirà directament a retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores depenent de les combinacions de cada jugador en comparació amb les seves cartes. 10. El procés de retirar o pagar les apostes s’inicia de darrere cap endavant. O sigui Play, Ante i Asos. 11. Les apostes que perden es retiren del drap abans de pagar les apostes guanyadores. 12. L’aposta d’Ante tindrà també un pagament addicional o Bonus Automàtic independent de la combinació del crupier, és a dir, rebrà un pagament per la importància de la jugada que obtingui, com a mínim un trio, encara que el crupier tingui una jugada millor que el client; en aquest cas, el client perdrà l’aposta d’Ante i de Play, però guanyarà el Bonus Automàtic en funció de la taula de combinacions i pagaments següent: Bonus automàtic de l’Ante Taula de pagament Pòquer 20 a 1 Escala de color 15 a 1 Trio 2 a 1 VI. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims permesos per a cada taula i seran fixats per la direcció del casino d’acord amb la banda de fluctuació que tingui autoritzada. El director del casino o la persona que el substitueixi podrà modificar els mínims de les apostes segons allò que s’autoritzi en aquest Reglament. VII. Regles comunes 1. Totes les cartes son repartides de cap per avall d’una en una, incloses les del crupier, a excepció de l’última carta del crupier, que serà descoberta. En cas d’utilitzar escartejador automàtic, el repartiment de cartes es farà lliurant les cartes en grups de cinc. 2. Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula. 3. Els clients no podran fer comentaris sobre les seves jugades. 19 - Triple Black Jack I. Denominació i regles de joc El funcionament de la varietat del triple BlackJack respon als mateixos principis que regeixen el BlackJack. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les normes que són específiques del triple BlackJack, i es consideren aplicables, per a tot allò que no s’hi preveu, les disposicions referents al BlackJack, contingudes en aquest annex. Apostes. Cada jugador tindrà l’opció d’apostar en una, dos o les tres caselles d’apostes situades davant seu, numerades de l’1 al 3, i el jugador podrà fer una aposta per casella. II. Possibilitats de joc a) Joc simple o BlackJack. Quan s’hagin efectuat totes les apostes, el crupier distribuirà un naip a cada mà, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, i es donarà a ell mateix un altre naip. Després es distribuirà un segon naip, sempre en el mateix ordre, a cada mà. A partir d’aquest moment, es posen en joc totes les apostes situades a la casella número 1, i només aquestes, juntament amb l’aposta del jackpot, si escau. Seguidament preguntarà als jugadors que tenen la mà si desitgen naips addicionals. Cada jugador podrà refusar o demanar naips suplementaris, un per un, fins que ho cregui oportú, però en cap cas no podrà demanar naips suplementaris si ha obtingut una puntuació de 21 o més. Quan una mà obtingui una puntuació superior a 21, perdrà, i el crupier recollirà immediatament totes les apostes d’aquesta mà, abans de passar a la mà següent. Quan els jugadors hagin fet el seu joc, el crupier es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tingui competidor. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris. En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o més. Quan tingui un as entre les seves cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor n’aconsegueix 17 o més i sempre que no compti amb ell més de 21 punts; en aquest cas, es prendrà el valor d’un punt. El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recollirà les apostes perdedores, situades a la casella número 1, i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Després recollirà o pagarà, segons el cas, les apostes de Jackpot. Si el banquer ha passat de 21 punts, ha de pagar totes les apostes, situades a la casella número 1, que encara estiguin en joc. Si no tingués 21 punts, recollirà les apostes de les mans que tinguin una puntuació inferior a la seva i pagarà les que la tinguin superior. Les mans que hagin obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes. Els naips de tots els jugadors es mantindran a la taula, fins que finalitzi la tercera jugada, excepte en els casos en què hagi obtingut una puntuació superior a 21 punts, o en què no hi hagi apostes a les caselles números 2 i 3. Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta situada a la casella número 1, però si un jugador fes un BlackJack, que consisteix a aconseguir 21 punts amb els dos primers naips, se li pagarà sempre a raó de tres per dos. El BlackJack guanyarà sempre la puntuació de 21 obtinguda amb més de dos cartes. Amb 21 punts o BlackJack no es podrà demanar carta. Una vegada finalitzada la jugada corresponent a les apostes situades a la casella número 1, el crupier retirarà totes les seves cartes a excepció de la primera rebuda, i es posaran en joc, a partir d’aquest instant, les apostes situades a la casella número 2. Posteriorment, es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tingui competidor. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris. En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o més. Quan tingui un as entre les seves cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor n’aconsegueix 17 o més i sempre que no compti amb ell més de 21 punts, i en aquest cas, es prendrà el valor d’un punt. El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recollirà les apostes perdedores, situades en la casella número 2, i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Si el banquer ha passat de 21 punts, pagarà totes les apostes, situades en la casella número 2, que encara estiguin en joc. Si no tingués 21 punts, recollirà les apostes de les mans que tinguin una puntuació inferior a la seva i pagarà les que la tinguin superior. Les mans que hagin obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes. El mateix procés es repetirà amb les apostes situades en la casella número 3, amb la qual cosa finalitzarà la mà. b) Assegurança Quan el primer naip del crupier sigui un as, els jugadors podran assegurar-se contra el possible BlackJack de la banca, tantes vegades com caselles tinguin apostades. III. Màxim i mínim de les apostes Tant el màxim com el mínim de les apostes s’entendran per cada una de les tres caselles de cada jugador. 20 - Texas pòquer de contrapartida I. Denominació El Texas pòquer de contrapartida és un joc de cartes dels denominats de contrapartida, exclusiu de casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment i l’objectiu del joc és superar la jugada que obtingui el crupier, amb diverses combinacions guanyadores. Per a tot allò no previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Es juga amb una baralla de 52 cartes i de similars característiques a les utilitzades en el joc de Vint-i-un o BlackJack. El valor de les mateixes cartes, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as pot utilitzar-se com la carta més petita davant del 2 o com la carta més alta darrere de la K, és a dir, podrà ser el valor major o menor de la sèrie. 2. Taula de joc Serà de característiques similars que les de BlackJack, amb les caselles dividides en tres espais, un per a l’aposta d’Ante, un altre per a la 2a aposta i un tercer per a una aposta addicional anomenada Texas Bonus, TXB. En el centre de la taula s’haurà de llegir la frase: “La banca juga amb parella de 4 o superior”. Aquest tipus de joc es podrà practicar en taules amb draps reversibles. III. Jugadors 1. Asseguts. El nombre de jugadors que es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet, fins a un nombre màxim de nou. 2. Jugadors drets. També poden participar en el joc els jugadors que estiguin drets, apostant sobre la mà d’un jugador, amb el consentiment d’aquest últim i en tot cas amb l’aprovació del personal de supervisió de joc, dins dels límits d’aposta màxima. El nombre d’apostes per casella no serà superior a tres. El jugador assegut davant de cada casella serà el que mani en aquesta casella i no podrà ensenyar les seves cartes als altres apostadors, ni fer comentaris sobre la partida en curs. IV. Regles del joc Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents: a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix pal (exemple: As, K, Q, J i 10 de trèvol). b) Escala de color. És la formada per cinc cartes correlatives del mateix pal (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8 de trèvol). c) Pòquer. És la formada per quatre cartes d’un mateix valor (exemple: 4 reis). d) Full. És la formada per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: 3 sets i 2 vuits). e) Color. És el format per cinc cartes no correlatives del mateix pal (exemple: As, 4, 7, 8 i Q, de trèvol). f) Escala. És la formada per cinc cartes correlatives, sense que totes siguin del mateix pal (exemple: 7, 8, 9, 10 i J). g) Trio. És el format per tres cartes d’un mateix valor (exemple: tres dames). h) Doble parella. És la formada per dos cartes del mateix valor i dos més del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: 2 reis i 2 jotes). i) Parelles. És la formada per dos cartes del mateix valor i les altres tres diferents (exemple: 2 dames). j) Cartes majors. Quan no es produeixen cap de les combinacions anteriors, però les cartes del jugador són majors que les del crupier. S’entén que les cartes són majors atenent en primer lloc la carta de major valor, si fossin iguals, la següent i així successivament. V. Taules de pagaments La taula de pagaments de l’aposta d’Ante és la següent: Escala reial 100 a 1 Escala de color 20 a 1 Pòquer 10 a 1 Full 3 a 1 Color 2 a 1 Escala o jugada menor 1 a 1 La taula de pagaments de l’aposta Texas Bonus TXB és la següent: Color o jugada superior 25 a 1 Des de parella d’asos a escala 7 a 1 Les apostes en la 2a aposta sempre que resultin guanyadores es pagaran al parell, 1 a 1. VI. Desenvolupament del joc Per rebre cartes cada jugador farà, dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula de joc, la seva aposta a la casella destinada per a aquesta finalitat anomenada d’Ante. Així mateix, podrà fer una aposta addicional anomenada TXB (Texas Bonus) a la casella marcada amb aquestes sigles. Seguidament el crupier tancarà les apostes amb el “no va més” i començarà la distribució dels naips d’un en un de cap per avall, a cada mà, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge; donarà igualment carta per a la banca, fins a completar la distribució de les dos cartes per a cada mà i per a la banca. A continuació, el crupier descobrirà les tres primeres cartes comunes, denominades Flop. A partir d’aquest moment, després de veure les seves cartes els jugadors tenen dos opcions, anar-hi o retirar-se. Si el jugador desitja continuar haurà de doblar la seva aposta inicial d’Ante en la casella denominada 2a aposta. Si el jugador decideix renunciar a continuar en la jugada anunciarà “no hi vaig”. En aquest cas el jugador perdrà l’aposta d’Ante i l’aposta de TXB, si aquest jugador ho hagués fet. Després que els jugadors s’hagin decidit per anar-hi o retirar-se, el crupier anunciarà “¿Algun guanyador del Texas Bonus?” Si hi ha guanyadors es descobriran les seves cartes, es pagaran les efectivament guanyadores i es retiraran les apostes perdedores. Aquell jugador que apostant al TXB tingués una combinació de parella d’asos o jugada superior amb les primeres cinc cartes, les dos seves i les tres descobertes en el Flop, resultarà guanyador del joc Texas Bonus TXB cobrant la quantitat establerta en la taula de pagaments per a aquest tipus d’apostes. Seguidament el crupier descobrirà dos cartes més, comunes a tots els jugadors, anomenades Turn i River les quals col·locarà a continuació de les anteriors, anomenades Flop. A continuació, el crupier descobrirà les seves dos pròpies cartes, que hauran de romandre tapades fins aquest moment. Cada mà, les dels jugadors i la del crupier, es conformarà amb la millor combinació possible entre les dos cartes pròpies i les cinc comunes per a tots. Per entrar al joc el crupier, haurà de tenir, com a mínim a la seva jugada, una parella de quatres o combinació superior. Si el crupier no entra en joc, haurà de pagar l’aposta d’Ante d’acord amb les taules de pagament corresponents a aquesta aposta. La 2a aposta romandrà igual, ni guanya ni perd. Si el crupier entrés en joc, compararà la seva jugada amb la dels jugadors i podran donar-se els casos següents: a) Si el crupier i qualsevol altre participant tinguessin les mateixes cartes, no hi ha ni guanyadors ni perdedors, empaten, per la qual cosa que es mantenen les apostes. b) Si el crupier tingués millor jugada que el jugador, aquest últim perdrà les apostes d’Ante i 2a aposta. c) Si el jugador tingués millor jugada que el crupier, aleshores el jugador cobrarà l’Ante segons la taula de pagaments establerta amb aquesta finalitat. La 2a aposta sempre es pagarà a la par (1 a 1). VII. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de fer-se dins dels límits establerts per a cada taula de joc. El director de Joc podrà establir els mínims i màxims de les taules en funció de la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ. El màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establert a l’autorització corresponent; la banda de fluctuació de l’Ante i la del TXB poden fixar-se de forma diferent i independent quant als límits mínims i màxims. VIII. Disfuncions del joc 1. Errors en el repartiment En general, si durant el repartiment de les cartes es donés algun dels casos que s’indiquen a continuació, es considerarà que hi ha hagut un error en el repartiment i, en aquests casos, totes les cartes seran recollides pel crupier i se n’iniciarà una nova mà. Els casos que es tindran en compte són els següents: a) Si els jugadors no reben les cartes en la forma i l’ordre establerts reglamentàriament. b) Si un jugador rep més o menys cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans que comencin les apostes. c) Si apareix alguna de les cartes pertanyents al crupier descobertes. d) Si es descobreix que falta alguna de les cartes que componen la baralla. e) Si es descobreix que la baralla és defectuosa. 2. Errors del crupier Si el crupier anuncia una mà errònia, es considera que les cartes parlen per si soles, i es té en compte la combinació de les que hi ha damunt de la taula. 3. Errors del jugador a) Si un jugador posa en contacte, voluntàriament o involuntàriament, les seves cartes amb les d’un altre jugador, els seran, a ambdós, retirades les seves cartes i no podran continuar participant en la mà. Si aquesta situació es repeteix amb algun dels mateixos implicats, el personal de supervisió de jocs podrà expulsar-los de la taula. b) Si un jugador per error descobreix les seves cartes, el joc continuarà sent vàlid. 21 - Triple Joc I. Denominació El Triple joc és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, depenent la possibilitat de guanyar d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. El Triple joc és una combinació de tres jocs més de casino popularment coneguts: el Repte, el BlackJack i el pòquer. Per a tot el que no està previst en matèria de personal, són aplicables les normes del BlackJack. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles cartes, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. 2. Distribuïdor o sabot Cal atenir-se al que disposa l’article 37. 3. Taula de joc Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per a efectuar les apostes. III. Jugadors Podran participar-hi un màxim de set jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella. IV. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims autoritzats per a la taula. S’entén que el mínim i el màxim és per a cada una de les tres caselles de cada jugador. El director de jocs del casino o la persona que el substitueixi podrà fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada. El límit màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establert a la banda de fluctuació autoritzada. V. Desenvolupament del joc Després d’haver barrejat els naips manualment o amb escartejador, el crupier proposarà als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador haurà d’efectuar tres apostes, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament. Per al joc del Repte s’utilitza la primera de les tres apostes. Després de repartir una carta descoberta a cada jugador i una altra per al crupier, aquest últim, començant pel primer jugador situat a la seva dreta, determinarà quin dels dos té la carta de major valor. El crupier recollirà l’aposta perdedora, pagarà l’aposta guanyadora a la par i al mateix temps empenyerà les fitxes cap al jugador i fora del cercle de l’aposta per no barrejar aquestes fitxes amb la segona o la tercera apostes. En cas d’empat (Tie) el jugador perd la meitat de la seva aposta. Aquest procediment se seguirà amb els altres fins que totes les apostes dedicades al Repte hagin estat resoltes. Es juga al BlackJack amb la segona aposta. Mantenint la carta utilitzada per a la primera aposta, el crupier reparteix una segona carta descoberta a cada jugador començant pel jugador de l’esquerra del crupier i es juga al BlackJack tradicional segons el reglament de la casa. El crupier oferirà carta, pagarà i retirarà les apostes com se sol fer en el joc normal de BlackJack, tenint en compte que l’única parella amb què està permès obrir és la d’asos i només una vegada. Si el jugador aconsegueix tenir sis cartes sense passar de 21 se li pagarà immediatament la seva aposta. El pòquer de 6 cartes amb descart es juga amb la tercera aposta. Començant pel jugador a la seva esquerra, el crupier, comptant amb les cartes utilitzades per al joc de BlackJack, repartirà descobertes les cartes necessàries perquè el jugador en tingui un total de sis. Seguidament el crupier formarà la millor combinació possible a cada jugador prenent només cinc cartes i descartant-ne una per procedir a resoldre la mà comparant-la amb la taula de pagaments de pòquer que s’adjunta a continuació. Es fa un pagament a cada jugador segons la combinació que tingui i segons la taula de pagament. Escala reial 100 a 1 Escala de color 25 a 1 Pòquer 10 a 1 Full 6 a 1 Color 5 a 1 Escala 4 a 1 Trio 3 a 1 Doble parella 2 a 1 Parella de dames o superior 1 a 1 Parell inferior a dames el jugador perd Ni parell el jugador perd VI. Regles comunes 1. Errors Si apareix una carta descoberta a la baralla durant el repartiment de cartes, no serà utilitzada i es deixarà en el recipient de descarts. Si es troba més d’una carta descoberta en la baralla, s’anul·larà la passada i es barrejaran les cartes de nou. Si es treu una carta erròniament sense exposar-la serà aleshores utilitzada com la següent carta de la baralla. Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula. 2. Prohibicions Queda prohibit als jugadors tocar els naips i intercanviar informació sobre les cartes, o demanar consell sobre les jugades. 22 - Texas Hold’em Pòquer Bonus I. Denominació És un joc d’atzar practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en què els jugadors juguen contra l’establiment guanyador, i hi ha diverses combinacions guanyadores. L’objectiu del joc és aconseguir, amb les dos cartes pròpies i les cinc comunes, una combinació de cartes de valor més alt que el de la banca. Per a tot allò no previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida. II. Elements del joc a) Cartes o naips Al pòquer es juga amb una baralla de les denominades franceses de 52 cartes, similars en característiques a les utilitzades al Blackjack. El valor de les cartes ordenades de major a menor és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2. L’As pot utilitzar-se com a carta més petita davant del 2 o com més alta darrere de la K. b) Distribuïdor o sabot Cal atenir-se al que es disposa a l’article 37. c) Taula de joc Serà de les mateixes mesures i característiques que les del Blackjack, amb capacitat de fins a nou jugadors. Cada zona del jugador haurà de tenir quatre caselles per efectuar les apostes (Ante, Flop, Turn i River) i una altra per a una aposta addicional anomenada Bonus. Tindrà cinc caselles per col·locar les cinc cartes comunes (tres per al Flop, una per al Turn i una altra per al River), així com dos caselles per a les cartes de la banca. III. Jugadors Podran participar-hi un màxim de nou jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella, i està prohibit ensenyar les cartes als altres jugadors o comentar-los la jugada mentre duri la mà. No s’admet la participació de jugadors drets al voltant de la taula. IV. Regles del joc a) Combinacions Les combinacions possibles del joc ordenades de major a menor valor són les següents: 1. Escala reial de color: és la formada per les cinc cartes del mateix pal de major valor: As, K, Q, J i 10. 2. Escala de color: és la formada per cinc cartes del mateix pal, en ordre correlatiu i sense que coincideixi amb les cartes de major valor. 3. Pòquer: és la combinació formada per quatre cartes d’un mateix valor. 4. Full: és la combinació formada per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor i diferents de l’anterior. 5. Color: és la combinació formada per cinc cartes, no correlatives, del mateix pal. 6. Escala: és la combinació formada per cinc cartes, en ordre correlatiu i de diferent pal. 7. Trio: és la combinació formada per tres cartes del mateix valor. 8. Doble parella: és la combinació formada per dos cartes del mateix valor i dos més del mateix valor, però diferent de les anteriors. 9. Parella: és la combinació formada per dos cartes del mateix valor. 10. Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors, guanya la mà que tingui la carta major. En els casos en què el jugador i el crupier disposin de la mateixa combinació guanyadora, cal atenir-se al que disposa la regla de desempat de la carta major. b) Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula, que podran ser fixats per la direcció de joc d’acord amb les bandes de fluctuació autoritzades pel CRAJ. Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim 5, 10, 20 o 30 vegades el mínim establert en l’autorització corresponent; es pot fixar la banda de fluctuació de l’Ante i del Bonus de forma diferent i independent quant als límits mínims i màxims. El director del casino podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinats. Per a això, durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, s’anunciaran les cinc últimes passades i després de finalitzar aquestes passades i completar la bestreta corresponent, si cal, es començarà amb els nous límits. V. Desenvolupament del joc Després d’haver barrejat els naips, el crupier proposarà als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador haurà d’efectuar la primera aposta, anomenada Ante, en la casella marcada amb la mateixa denominació. També podrà fer una aposta Bonus col·locant-la a la casella designada en el tapet. La resolució de l’aposta Bonus no està condicionada a cap de les altres apostes fetes pel jugador i les seves cartes romandran en la taula en espera de la resolució de l’aposta Bonus al finalitzar la mà. Quan les apostes estan efectuades i el crupier hagi comunicat el “no hi va més”, començarà a repartir els naips pel revers, un per un, alternativament als jugadors i començant per la seva esquerra. Seguidament col·locarà un naip pel revers a la casella situada davant d’ell a la seva esquerra. A continuació repartirà un segon naip pel revers a cada jugador i col·locarà un altre naip tapat en la casella situada a la seva dreta. Després que cada jugador hagi vist les seves cartes i a mesura que li correspongui el seu torn, té l’opció de fer una aposta Flop que serà de dos vegades l’aposta Ante o retirar-se, i perd l’aposta Ante. Quan tots els jugadors hagin pres una decisió sobre si fer una aposta Flop o retirar-se, el crupier cremarà la següent carta del mall de cap per avall, repartirà les tres cartes comunes i les posarà de cara amunt en l’àrea marcada per al Flop. El crupier preguntarà aleshores a cada un dels jugadors amb una aposta Flop si volen passar o apostar (per la mateixa quantitat de l’Ante abans de descobrir la quarta carta Turn. Si el jugador decidís passar, seguirà en el joc sense fer l’aposta Turn. Un cop tots els jugadors hagin decidit apostar o passar, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cap per avall, repartirà la següent carta comuna de cara amunt i la col·locarà en l’àrea denominada Turn. El crupier preguntarà a cada participant amb una aposta Flop si volen passar o apostar abans de descobrir la cinquena carta River. Si el jugador decideix apostar ha de fer una aposta igual a la quantitat de l’aposta davant de l’àrea marcada com a River. Si el jugador decideix passar seguirà en el joc. Un cop tots els jugadors hagin pres una decisió, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cap per avall, repartirà l’última carta comuna de cara amunt i la col·locarà a l’àrea anomenada River. Quan totes les cartes s’hagin repartit, el crupier mostrarà les seves dos cartes i dirà quina és la millor mà de cinc cartes del pòquer, usant les dos cartes del crupier i les cinc comunes, d’acord amb el que està establert a l’apartat 5 d’aquest joc. Per torns el crupier mostrarà les cartes de cada jugador i veurà quina és la millor mà de cinc cartes. El crupier dirà el rànquing de mans dels jugadors; si la mà de pòquer del crupier és més alta que la del jugador, aquest últim perdrà el que va apostar en l’Ante, Flop, i en cas d’haver apostat, la Turn i River. Si la mà del jugador és igual a la del crupier, la mà empata i les apostes Ante i Flop se li tornaran al jugador, així com les Turn i River en cas d’haver-les efectuat. Si la mà del jugador és superior a la del crupier, l’aposta Flop del jugador, i en cas d’haver apostat, la Turn i River, guanyaran i es pagaran una a una. Si la mà del jugador que guanya al crupier és escala o millor, el seu Ante guanyarà i se li pagarà una a una. Tot i això, si la mà és menor d’escala, el seu Ante no es pagarà. Aposta addicional Bonus. El jugador que ha fet una aposta bonus guanyarà si les dos cartes soles formen una de les mans següents i es pagaran conforme al quadre de pagaments següent: As-As Crupier As-As paga 1.000 a 1 As-As 30 a 1 As-K (mateix pal) 25 a 1 As-Q o As-J (mateix pal) 20 a 1 As-K (diferent pal) 15 a 1 K-K; Q-Q; J-J 10 a 1 As-Q-o As-J (diferent pal) 5 a 1 Parella (2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 o 10) 3 a 1 Si les dos cartes que té un jugador amb una aposta bonus no formen una de les mans esmentades anteriorment perdrà l’aposta, que serà retirada per la banca. Un cop retirades les apostes perdedores i abonats els premis a les guanyadores, es donarà per finalitzada la jugada i se n’iniciarà una de nova. VI. Errors i infraccions en el joc a) Si alguna de les cartes repartides al crupier es mostrés abans que tots els jugadors hagin retirat les cartes o fet una aposta flop, turn o river, s’anul·larà la mà. b) Una carta que apareix de cara amunt a la baralla durant el repartiment no es farà servir en aquesta mà i es col·locarà al descartador. Si apareix més d’una carta de cara amunt a la baralla durant el repartiment, s’anul·larà la mà i es tornaran a barrejar totes les cartes. c) Una carta que s’extregui per error sense ser vista es farà servir com si fos la carta següent de la baralla. d) Si un jugador rep un nombre incorrecte de cartes, s’anul·larà la mà d’aquest jugador i es tornarà a barrejar. Si es reparteix un nombre de cartes incorrectes al crupier s’anul·larà la mà, excepte en el supòsit que el crupier es pugui repartir el nombre de cartes correcte sense alterar la seqüència de les cartes, sempre que aquestes cartes no s’hagin girat ja de cara amunt. 23 - Pòquer de cercle: normes generals i comunes a les diferents varietats del pòquer de cercle I. Denominació El pòquer de cercle és un joc de cartes dels denominats de cercle perquè enfronta diversos jugadors entre ells. L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb una sèrie de cartes. II. Elements del joc 1. Cartes o naips S’hi juga amb una baralla de les denominades cartes angleses de característiques similars a les utilitzades en el joc del Blackjack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’As pot ser utilitzat com la carta més petita davant la menor amb què es juga o com a As darrere de K. 2. Taula de joc Pot tenir diferents formes de presentació, però en un dels costats hi ha un lleuger entrant destinat a acollir el crupier. La taula té dos espais perfectament definits: la zona exterior, que utilitzen els jugadors per tenir les seves fitxes i cartes, i la zona interior, on es fan les apostes, s’exposen les cartes i es recull el pot. 3. Benefici El benefici de l’establiment es pot obtenir escollint una de les dos opcions que es descriuen a continuació: a) Un percentatge sobre el pot que en cap cas no supera el 5%, i que s’aplica en cadascun dels intervals d’apostes. b) Un percentatge que oscil·la entre el 10 i el 20% del màxim de la taula o de la resta, per sessió, segons la modalitat de pòquer que es jugui. S’entén per sessió una hora de joc més les dos últimes jugades. La direcció de jocs del casino pot fixar prèviament la duració de cada partida sempre que ho faci públic als jugadors. En el cas que el casino no fes ús d’aquesta facultat, la duració de la partida ha de ser, com a mínim, la necessària perquè cada jugador que inicia la partida pugui tenir la mà en dos ocasions. III. Personal Cada taula de joc té permanentment al seu servei un crupier. La zona on es desenvolupa el joc està controlada per un cap de sector o equivalent i, a més, hi pot haver un canvista per a diverses taules. 1. Cap de sector o equivalent El cap de sector o equivalent és el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino, li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat a les taules de joc i estableix una relació de jugadors que desitgin ocupar les places que puguin quedar vacants. 2. Crupier Sens perjudici de les funcions que més endavant se li atribueixen, el crupier té encomanades les següents: recompte, barreja i repartiment de les cartes als jugadors; anunci en veu alta de les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; càlcul i ingrés del benefici corresponent a l’establiment introduint-lo en la ranura que per a aquest fi hi ha a la taula; introducció de les propines a la ranura de la taula destinada a aquest efecte; control del joc i vigilància perquè cap jugador aposti fora de torn; custòdia i control de la suma que constitueix el pot i el pagament del mateix pot. Igualment ha de resoldre, per als jugadors, els dubtes sobre les regles que cal aplicar en cada moment de la partida i en el cas que tingui problemes amb algun jugador, ho ha de comunicar al cap de sector o equivalent. 3. Canvista En el cas que la direcció ho consideri necessari, pot haver-hi una persona per a diverses taules i amb la funció principal de canviar moneda de curs legal per fitxes. IV. Jugadors Davant de cadascun dels espais o departaments de la taula de joc, només pot seure un jugador. La superfície dels espais pot ser utilitzada per dipositar les fitxes i mantenir, si escau, les cartes. Al principi de la partida se sortegen les places. Si la partida ja s’ha iniciat és el cap de sector o equivalent qui assigna la plaça a la taula si n’hi ha alguna de lliure. A petició pròpia un jugador pot descansar dos jugades o mans sense perdre la plaça a la taula. V. Prohibicions Està totalment prohibit que un jugador abandoni la taula de joc deixant encarregat a un altre jugador que li faci i iguali les apostes, ja que cada jugador juga per ell mateix i no es permeten les actuacions següents: a) El joc per parelles ni tan sols temporalment. b) Jugar-se el pot conjuntament. c) Repartir-se el pot voluntàriament. d) La connivència entre els jugadors. e) Comprar o afegir fitxes a la resta per augmentar-la, una vegada s’ha iniciat la jugada. f) Prestar-se moneda de curs legal entre els jugadors. g) Guardar-se les fitxes de la seva resta. h) Retirar les cartes de la taula o allunyar-les de la vista del crupier i dels altres jugadors. VI. Regles del joc 1. Combinacions possibles Els jugadors tan sols poden fer ús de les combinacions que es detallen a continuació: a) Escala de color reial: és la combinació formada per les cinc cartes correlatives més altes de un mateix coll (As, K, Q, J i 10). b) Escala de color: és la combinació formada per cinc cartes correlatives d’un mateix coll sense que coincideixi amb les cartes més altes (exemple: 6, 7, 8, 9 i 10). c) Pòquer: és la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor (exemple: quatre K i un 6). d) Full: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i dos més diferents també d’igual valor (exemple: tres 8 i dos 7). e) Color: és la combinació formada per cinc cartes no correlatives d’un mateix coll (exemple: 5, 7, 10, Q i As de trèvols). f) Escala: és la combinació formada per cinc cartes correlatives de distints colls. g) Trio: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes del mateix valor i les dos restants sense formar parella (exemple: tres 8, un 7 i un 2). h) Figures: és la combinació formada per cinc cartes que han de ser As, K, Q o J. Aquesta combinació només s’utilitza a les varietats de pòquer cobert. i) Doble parella: és la combinació formada per cinc cartes que conté dos parelles de cartes de distint valor (exemple: dos 6, dos J i un As). j) Parella: és la combinació de cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor (exemple: dos 4, un 6, un 9 i un As). k) Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors, és guanyada pel jugador que tingui la carta major. En les variants de pòquer que es juguen amb menys de 52 cartes el color és més important que el full. 2. Empats Quan diversos jugadors tenen pòquer, guanya el que el té de valor superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q). Quan diversos jugadors tenen full, guanya el que té les tres cartes iguals de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen escala, de qualsevol tipus, guanya el que té la carta de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen color, guanya el que té la carta de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen trio, guanya el que el té format per cartes de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen figures, guanya el que té la parella més alta, i si coincideix, es considera la carta de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen doble parella, guanya el que té la parella formada per les cartes de valor més alt; si coincideix, es considera la segona parella, i en darrer cas, la carta que queda de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen parella, guanya el que la té de valor més alt i, si coincideix, es considera la carta de valor més alt de les restants. 3. Mínims i màxims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de fer-se dins dels límits mínims i màxims que tingui autoritzats el casino pel CRAJ. a) Normes generals sobre aquests límits Es pot jugar amb quatre límits diferents: 1. Límit: amb pujada d’aposta limitada. 2. Split límit: el màxim de l’aposta està limitat per la meitat del pot. 3. Pot amb límit: el màxim de l’aposta està limitat pel pot. 4. No límit: no hi ha límit per a l’aposta màxima; el mínim no pot ser mai inferior a l’autoritzat, el qual ha d’aparèixer de manera ben visible a la taula. b) Normes especials El director del casino, dins dels límits autoritzats, pot variar el límit de l’aposta d’una taula un cop posada en funcionament amb anunci previ als jugadors. VII. Desenvolupament del joc És condició indispensable per tal que la partida pugui començar que hi hagi a la taula de joc com a mínim quatre jugadors, nombre que haurà de mantenir-se al llarg de tota la partida. 1. Repartiment de cartes A l’inici de cada partida el crupier ha d’assenyalar clarament amb una peça rodona (marca) qui té la mà, col·locant-la davant del jugador. La mà anirà girant en el sentit de les agulles del rellotge cada cop que es faci un nou repartiment de cartes. El crupier ha de comprovar que hi ha totes les cartes que componen la baralla i barrejar-les almenys tres cops, de manera que els jugadors no les vegin. Ho ha de fer seguint aquest ordre: barrejar (tipus chemin de fer), agrupar, escartejar. Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta de la pila, s’ha de tornar a escartejar. El crupier ha de comprovar que hi són la totalitat de les cartes que componen la baralla i barallar-les, almenys tres cops, de forma que no siguin vistes pels jugadors, amb l’ordre següent: barrejar (tipus Chemin de fer), agrupar, escartejar. Les cartes també poden ser escartejades per qualsevol jugador, però l’última escartejada, segons la forma que preveu el paràgraf anterior, sempre ha de ser feta pel crupier, que seguidament ofereix les cartes al jugador situat a l’esquerra de la mà per tal que procedeixi a l’escapçament o talla. Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta del maç, s’ha de tornar a escartejar. Quan es fa la talla s’han de complir les condicions següents: a) Usar una sola mà. b) La direcció de la talla ha de ser recta i allunyant-se del cop. c) La mà lliure no pot tocar la baralla fins que, després de la talla, les piles de cartes s’hagin reunit un altre cop. d) La mà lliure no pot obstaculitzar la vista als jugadors de tal forma que no puguin veure el procediment de talla. Un cop s’ha fet la talla, els jugadors que participen en la jugada han de fer prèviament una aposta anomenada aposta inicial, fixada pel casino, i tot seguit el crupier reparteix les cartes en el sentit de les agulles del rellotge. El crupier ha de tenir cura quan dona les cartes que no siguin vistes pels altres jugadors. Per això, en repartir-les, no pot aixecar-les sinó lliscar-les sobre la taula. 2. Intervals o torns d’apostes Tot seguit s’inicien les apostes i el crupier va indicant a qui correspon apostar, segons la variant del pòquer de què es tracta. Totes les apostes es reuneixen en un lloc comú anomenat pot. En arribar el torn de les apostes els jugadors tenen les opcions següents: a) Retirar-se i anar-se’n del joc; per a això han de fer saber la seva intenció quan els toqui el seu torn posant les cartes damunt la taula i allunyant-les tant com sigui possible de les cartes que s’estan usant en el joc. En aquest cas, el crupier retira les seves cartes, les quals no poden ser vistes per ningú. Quan un jugador es retira no pot participar en el pot, renuncia a totes les apostes que hagi fet i no por expressar cap opinió sobre el joc ni mirar les cartes dels altres jugadors. b) Passar. Qualsevol jugador a qui ha arribat el torn d’apostar i decideix no fer-ho ha de dir “passo” sempre que cap jugador anterior no hagi fet una aposta durant aquest interval d’apostes. Qualsevol jugador que estigui participant en el joc pot reservar-se fins que un dels jugadors decideixi apostar; en aquest supòsit per seguir participant en el joc ha de cobrir l’aposta o apujar-la si ho desitja. c) Cobrir l’aposta posant al pot el nombre suficient de fitxes per tal que el valor que representen aquestes fitxes sigui igual al de qualsevol altre jugador però no superior. d) Apujar l’aposta posant al pot el nombre de fitxes suficients per cobrir l’aposta i incloent-hi més fitxes per tal de superar l’aposta, que fa que els jugadors, situats a la seva dreta, facin alguna de les acciones descrites anteriorment. Segons la varietat de pòquer, i en cada interval d’apostes, el nombre de vegades que un jugador pot fer una pujada pot estar limitat; però en el cas que només hi hagi dos jugadors no hi ha límit al nombre de vegades. Al final de les apostes tots els jugadors que romanguin en joc (actius) han d’haver posat el mateix valor de fitxes al pot. Si en acabar el torn de les apostes només hi ha un jugador que ha fet una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’endú el pot sense necessitat de mostrar les seves cartes. Abans de fer l’aposta, cada jugador pot reunir les seves fitxes dins l’espai de la taula que li correspon. Es considera que un jugador ha fet l’aposta quan trasllada les fitxes més enllà de la línia que delimita el seu espai o, en situacions poc clares, des del moment que el crupier introdueix les fitxes al pot i no hi ha hagut objeccions per part del jugador. Un jugador no pot fer una aposta, veure la reacció dels altres jugadors i apujar l’aposta. Les apostes han de fer-se d’una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte d’aquesta jugada. Els jugadors que estiguin jugant la mà han de parlar només allò estrictament necessari i, a més a més, en cada interval d’apostes no poden fer-ne com si tinguessin la màxima combinació amb intenció de confondre i enganyar els altres jugadors. En cas que algun dels jugadors actuï de la forma descrita anteriorment, ha de ser cridat a l’ordre pel crupier i, si reincideix, el cap de sector decideix de forma irrevocable sobre la seva participació o continuació en la partida. Els jugadors han de disposar de suficient moneda de curs legal en fitxes per acabar la mà. Si no en tinguessin juguen en proporció a la quantitat apostada. El crupier ha de mantenir les cartes eliminades i els descarts sota control; cap jugador no està autoritzat a veure’l durant la partida. Les altres cartes que té el crupier per repartir han d’estar plegades i ordenades durant tot el joc, llevat en el moment del repartiment. El crupier ha de mantenir la baralla en una posició tan horitzontal com sigui possible, sense fer desplaçaments amb la baralla, i la part superior de la baralla ha d’estar sempre a la vista dels jugadors. Quan no tingui la baralla a la mà ha de protegir-la posant damunt una fitxa del pot. 3. Pagaments de les combinacions guanyadores Un cop les apostes han estat igualades, a l’últim interval d’apostes, cada jugador que prèviament no s’hagi retirat ha de mostrar les seves cartes de manera que es pugui veure la combinació que té per tal d’establir la combinació guanyadora. El jugador que hagi fet l’última aposta mostra les cartes en primer lloc i, a continuació, i per torn els restants jugadors començant per la dreta del jugador que les hagi descobert en primer lloc. No és necessari que un jugador anunciï la combinació que té quan mostra les cartes ni tampoc es té en compte el que hagi dit, ja que és el crupier qui estableix el valor de les combinacions descobertes i indica quin és el jugador amb la combinació més alta i, si escau, corregeix les combinacions que hagin estat erròniament anunciades pels jugadors. Una vegada tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, el crupier recull les cartes de les combinacions perdedores i la guanyadora només es retira quan el crupier li ha lliurat el pot. En el cas que hi hagi combinacions del mateix valor, el crupier reparteix el pot entre els diferents jugadors que tenen la mateixa combinació en proporció a les restes respectives. Cap jugador no pot influir o criticar el joc que faci un altre. No es permet que hi hagi persones alienes al joc mirant el desenvolupament de la partida sense autorització del cap de sector, llevat del personal del casino autoritzat degudament. Les cartes que dona el crupier durant la jugada només es poden mostrar quan el crupier ho indiqui al final de la jugada. Només els jugadors poden veure les seves cartes cobertes i són responsables que ningú més les vegi. VIII. Errors i infraccions en el joc