Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 8 - Bacarà, Chemin de fer o Ferrocarril I. Denominació El Chemin de fer, conegut també com a Bacarà o Ferrocarril, és un joc de cartes, dels denominats de cercle, que enfronta diversos jugadors entre ells. Un dels jugadors té la banca i poden apostar contra aquesta banca tots els jugadors asseguts i els que estiguin a peu dret darrere seu. El crupier anunciarà, d’acord amb la taula, si es juga lliure o atenint-se a la taula de regles de tirada. II. Elements del joc 1. Cartes S’utilitzen sis baralles de 52 cartes, de les denominades franceses sense índexs, la meitat d’un color i l’altra meitat d’un color diferent. Els naips es poden usar diverses vegades i no s’han de substituir per uns altres mentre estiguin en perfecte estat. Pel que fa a les característiques que han de reunir les cartes i a la manera com han de ser escartejades i manejades durant el joc, es té en compte el que disposa aquest Reglament. 2. Distribuïdor o sabot Es tindrà en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest catàleg. 3. Taula de joc La taula de joc ha de ser de forma ovalada, amb un entrant en un dels costats més grans, que indica la posició del crupier. La taula ha de tenir una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier. Cada departament només pot acollir un sol jugador. La superfície central de la taula ha de tenir les obertures o ranures següents: una al centre, també anomenada cistella, on s’introdueixen les cartes usades; una altra a la dreta del crupier, anomenada pou o cagnotte, per a les deduccions en benefici de la casa, i una altra, o si cal dos, per a les propines. La quantitat que constitueix la banca està situada davant del crupier, a la seva esquerra, i a la seva dreta se situen els guanys del banquer que no constitueixen la banca (els que el crupier no ha posat en joc), és a dir, el garatge. III. Personal Cada taula de joc ha de tenir permanentment al seu servei un inspector, un crupier i un canvista. A més a més, opcionalment pot haver-hi servidors auxiliars. 1. Inspector L’inspector és el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat a la taula de joc. Porta una relació dels jugadors que aspiren a ocupar les places que poden quedar vacants. 2. Crupier Sens perjudici de les funcions que se li atribueixen en aquest epígraf, el crupier té atribuïdes les funcions següents: recomptar, escartejar i introduir les cartes al distribuïdor; traslladar les cartes als jugadors mitjançant la seva pala; anunciar en veu alta les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; calcular i ingressar la quantitat que correspon al pou a la ranura corresponent, i introduir les cartes usades i les propines a les ranures destinades per això. Així mateix li correspon la custòdia i control de la suma que constitueix la banca i el pagament dels guanys als jugadors. També li correspon orientar els jugadors que ho sol·licitin sobre les regles aplicables a cada cas. 3. Canvista Situat dret davant o darrere del crupier, el canvista ha d’efectuar el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors que ho sol·licitin, com també al crupier. 4. Servidors auxiliars A més a més pot haver-hi servidors auxiliars que no poden intervenir en res que es relacioni amb el desenvolupament del joc, de les cartes o de les fitxes a la taula. IV. Jugadors Davant de cadascun dels departaments de la taula es pot asseure un jugador. La superfície dels departaments pot ser utilitzada per dipositar les fitxes i manejar, si cal, les cartes. També poden participar en el joc tots el jugadors que ho desitgin, si se situen a peu dret al voltant de la taula i darrere dels que estan asseguts. Amb caràcter general, s’estableix l’ordre de prioritat següent entre els jugadors: els jugadors asseguts, sobre els que estan drets; entre els primers se segueix la numeració correlativa dels departaments a partir del que està situat a la dreta del banquer. Entre els que estan drets, se segueix el mateix ordre de prioritats que entre els asseguts. El jugador assegut que canvia de lloc durant un escapçament està obligat a deixar passar la mà (saludar); a més a més, no pot exercir el seu dret de prioritat per adquirir la mà passada, és a dir, per agafar la banca o per fer de banc fins que no hagi saludat. Això mateix serveix per quan un jugador ocupa una plaça vacant durant la distribució d’un distribuïdor. Si el canvi de seient o l’arribada d’un jugador nou es fa en finalitzar l’escapçament, l’ordre de prioritats quedarà intacte. L’ocupació de places vacants es farà de la manera següent: tenen prioritat, durant l’escapçament, els jugadors inscrits a la llista d’espera que té l’inspector. Un cop acabat l’escapçament tenen prioritat els jugadors asseguts que han sol·licitat canvi de plaça. En cap cas un jugador no pot ocupar una plaça de seient en diverses taules de joc simultàniament. El jugador que durant dos vegades consecutives refusa prendre la mà ha d’abandonar la seva plaça a la taula de joc. Està prohibit als jugadors que estan drets desplaçar-se de lloc per seguir la mà. Al jugador que ho faci serà el primer a qui es cobrarà o l’últim a qui es pagarà, segons el cas. En cap cas no es pot ocupar una plaça de seient momentàniament buida. V. Banca La banca s’adjudica inicialment al jugador assegut a la dreta del crupier (assegut davant del departament número 1), és rotatòria i segueix l’ordre de numeració dels departaments. Qualsevol jugador, assegut o dret, pot, en qualsevol passada de la banca, associar-se al banquer si aquest últim ho accepta i posa a la seva disposició la mateixa quantitat que el banquer. L’associat no pot intervenir en cap moment en el joc i guanya o perd en les mateixes condicions que el banquer. El jugador pot retenir la banca mentre guanya però en el cas que perdi ha de cedir-la al jugador assegut a la seva dreta. També és així quan la banca ha estat abandonada voluntàriament. Si algun dels jugadors no vol agafar la banca, segueix passant segons l’ordre establert. En qualsevol cas, el jugador que agafa la banca ho ha de fer, com a mínim, amb la mateixa quantitat que el jugador que l’ha abandonat voluntàriament. Si cap jugador assegut no vol tenir la banca, s’ofereix als jugadors que estan drets i si cap jugador no la vol, el jugador que ha cedit la banca o que ha passat la mà pot tornar a adquirir-la per la mateixa quantitat. La mà passada adquirida per un sol jugador té preferència sobre la que ha estat adquirida en associació. El banquer que ha passat la mà no pot associar-se amb el jugador que l’ha adquirida posteriorment. Si la banca no ha estat adquirida en el torn rotatiu, se subhasta i s’adjudica al millor postor d’entre tots els jugadors asseguts i drets, excepte el banquer. Els jugadors asseguts només tenen prioritat sobre els que estan drets en el cas de licitacions iguals. Si algun jugador que està dret adquireix la banca (pren la mà) i la torna a passar, la banca s’ofereix primer al jugador assegut a la dreta de l’últim jugador que ha tingut la banca. Si el jugador que adquireix la banca està assegut en el moment de passar-la, la banca s’ofereix primer al jugador assegut a la seva dreta. Un cop adjudicada la banca, el total que la forma pot ser augmentat pel jugador en relació amb la quantitat oferta, però mai disminuïda. Si la banca adjudicada és superior a la banca anterior, el jugador que ha fet banca abans de passar-li la mà té dret a prendre les cartes, encara que la seva aposta sigui inferior a la d’altres jugadors, però només per a una jugada. El banquer que passa la mà i el seu associat no poden participar en la subhasta de la mà que acaben de passar, però sí que poden fer-ho quan el nou banquer passa la mà, i així successivament, sempre que sigui per la mateixa quantitat que ell la va passar. Si cap jugador no ha adquirit la banca, la banca torna al jugador situat a la dreta del banquer que ha passat la mà, el qual ha d’acceptar-la pel mínim establert a la taula. En cas de no fer-ho, ha de cedir la seva plaça. Si el jugador que ha adquirit una mà passada perd, el distribuïdor torna al jugador assegut a la dreta del banquer que ha passat la mà. El jugador que adquireix la banca està obligat a donar cartes si més no una vegada. Si s’hi nega, la banca se subhasta, però no pot licitar per ella ni aquest jugador ni l’anterior banquer si s’ha passat la mà. Si en aquesta primera jugada hi ha igualtat de punts la banca pot ser cedida d’acord amb les regles generals. El mínim de punt o mínim de les apostes, és a dir, la quantitat mínima per poder jugar com a punt contra la banca, no ha de ser necessàriament idèntic per a les distintes taules, ni pot ser inferior en cap cas al mínim autoritzat per l’autoritat competent en matèria de joc, i ha d’aparèixer ostensiblement indicat a la taula. El màxim del punt o quantitat màxima que pot exposar un jugador és la quantitat que equival a la que té la banca a cada jugada. Quan un jugador arriba a l’esmentada quantitat es diu que fa banc. El màxim de la banca ha de ser equivalent a 100 vegades el mínim autoritzar per al punt i el mínim de la banca no pot ser inferior al d’aquest. Amb sol·licitud prèvia dels casinos, es pot autoritzar que la banca jugui sense màxim limitat. La deducció en benefici de l’establiment queda fixada en un 5 per 100 sobre les quantitats guanyades pel banquer a cada jugada. Garatge és la quantitat o conjunt de quantitats que el banquer exclou del joc quan es donen els casos o circumstàncies següents: a) Garatge voluntari. Els guanys obtinguts pel banquer passen normalment a formar part de la banca, però aquest banquer pot decidir excloure’ls voluntàriament del joc sempre que la seva suma superi una quantitat equivalent a 50 vegades el mínim del punt, que passa, llavors, a formar part del garatge. El banquer podrà excloure voluntàriament del joc la meitat de la banca en totes les passades a partir de la segona. Quan la banca no sigui coberta en la seva totalitat, el banquer podrà instar el crupier a doblar la quantitat dins de la banca en aquesta jugada, i la resta passa a formar part del garatge. També podrà retirar la meitat de la banca resultant, si pertoca segons el paràgraf anterior. Abans d’iniciar la jugada següent, el crupier demanarà al banquer si desitja o no formar garatge. b) Garatge obligatori. És la quantitat que el banquer ha d’excloure del joc en la mesura en què l’import de la banca excedeixi la suma de valors dels punts. c) Garatge impropi. És la part de la banca que el banquer no pot posar en joc perquè excedeix la quantitat màxima permesa a la banca, és a dir, 100 vegades el mínim del punt. d) Exclusió del garatge. En cas que la banca jugui sense màxim limitat, el banquer pot renunciar al garatge anunciant “hi va tot”. VI. Regles del joc El valor del joc depèn dels punts adjudicats a cada carta, que són els que porten inscrits, excepte el 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric, i l’as, que val un punt. Se suma la puntuació de les cartes, es menystenen les desenes i només té un valor la xifra de les unitats. Guanya el joc que té puntuació nou o la més acostada a aquesta xifra. Si hi ha empat la jugada es considera nul·la. Inicialment i de forma alternativa, el banquer reparteix dos cartes tapades al jugador que s’enfronta amb ell, i es dona a ell mateix dos cartes també tapades. Si quan ha rebut aquestes cartes veu que la puntuació és de vuit o nou, les descobreix i abat el joc, i el contrari ha d’ensenyar també el joc. En els altres casos el jugador que s’enfronta a la banca pot sol·licitar una tercera carta o considerar-se servit, la qual cosa anunciarà utilitzant els termes carta i no, respectivament. L’actuació del jugador ha de tenir en compte les regles de tirada següents: a) Quan té 0, 1, 2, 3, o 4 ha de demanar carta. b) Quan té 5 pot optar. c) Quan té 6 o 7 s’ha de plantar. Respecte del banquer i sempre que es jugui amb les regles de tirada, s’aplicaran les regles per a la banca incloses en el joc de i banca, amb les dos excepcions següents: a) Si la suma de les seves dos primeres cartes és de 5 i la tercera carta servida al punt és un 4, podrà optar entre demanar carta o plantar-se. b) Si la suma de les seves dos primeres cartes és de 3 i la tercera carta servida al punt és un 9, podrà optar entre demanar carta o plantar-se. Si el jugador fa banc, no s’apliquen aquestes regles i es té llibertat per demanar carta o quedar-se servit, sempre que ho autoritzi l’inspector abans de començar la partida. A continuació, el banquer pot optar entre demanar carta o no fer-ho, excepte quan té zero (bacarà); llavors és obligatori sol·licitar una tercera carta. A diferència de les anteriors, la tercera carta es dona sempre descoberta. El joc finalitza amb l’anunci de la puntuació de cada jugador, el descobriment de les cartes i el pagament o la retirada de les apostes, si escau. Cada jugador pot sol·licitar al crupier aclariments sobre les regles del joc, i el crupier està obligat a donar-ne. Si el jugador té puntuació de 5 i sol·licita consell al crupier, el crupier l’ha de fer plantar. El banquer pot, si ho desitja, sol·licitar al crupier les regles de jugades de la banca. En aquest cas s’ha d’ajustar a allò que s’hi estableixi d’acord amb el que preveuen les regles de tirada de la banca al joc del bacarà. Un cop coberta la banca, el banquer i qualsevol jugador assegut o a peu dret podrà abonar (apostar a favor de la banca) una quantitat determinada, la qual donarà al crupier quan el crupier digui “abono la diferència”; però només en aquest cas. No es permet l’abonament en associació. Els abonaments quedaran només afectats en la jugada en què es produeixin, sense obtenir prioritat ni causant obligació envers la jugada següent ni posterior, sempre dins dels màxims i mínims autoritzats per a la sortida inicial de la banca. El nombre d’abonaments permès serà un màxim de tres. Els casos no previstos seran resolts per l’inspector de la taula. VII. Desenvolupament del joc Per tal que el joc pugui començar, és imprescindible que hi hagi com a mínim quatre jugadors a la taula, xifra que s’ha de mantenir durant tota la partida. Al començament de cada partida, el crupier, després d’escartejar les cartes, les ofereix als jugadors i diu “senyors, les cartes passen”. Qualsevol jugador pot escartejar les cartes, però el crupier les ha d’escartejar per última vegada quan les hi tornin. Un cop fet això, ofereix les cartes al jugador situat a la seva esquerra, i així successivament, fins que algun dels jugadors escapça la baralla. A continuació, abans de les set cartes finals de la baralla, es col·loca una carta-bloqueig o de detenció, d’un color que permeti diferenciar-la de les altres. L’aparició d’aquesta carta determina el final de la partida i no es pot fer cap jugada més, excepte la que s’està fent en aquell moment. Adjudicada la banca, el banquer anuncia la quantitat posada en joc, la qual es lliura en fitxes al crupier i el crupier les col·loca sobre la taula, a la seva esquerra. Seguidament, el crupier anuncia la suma i indica als jugadors que és la xifra màxima que poden jugar; per a aquesta finalitat utilitza l’expressió “hi ha (…) euros a la banca”. Si hi ha diversos jugadors que volen fer banc, se segueix l’ordre de les prioritats establert a l’apartat IV. La banca feta per només un jugador, fins i tot si està dret, té preferència sobre la banca en associació. Si cap dels jugadors asseguts o drets no està disposat a fer banc, pot anunciar-se banca parcial, amb l’expressió banca amb la taula, per a la qual cosa la quantitat de l’aposta ha de ser la meitat de la banca. A continuació, el crupier invita la resta dels jugadors a completar amb les seves apostes la suma en la banca, fins que amb la veu “no hi van més apostes” dona per finalitzat el temps d’apostar. El jugador que ha anunciat banca amb la taula té dret a agafar les cartes, fins i tot si està dret, excepte quan algú diu la frase “amb la taula i últim complet”, i dona prioritat el fet de completar l’altra meitat. La banca amb la taula es considera un acte aïllat i no dona prioritat per a la jugada següent, excepte que s’hagi fet sol. Si ningú no fa banca, ni banca amb la taula, les cartes es donen al jugador assegut l’aposta del qual sigui la més alta. En el cas d’apostes iguals, se segueix l’ordre general de prioritats entre jugadors. Està prohibit que un jugador assegut uneixi la seva aposta amb la d’altres jugadors, tant si estan drets com asseguts. La petició de banca no té preferència quan les cartes han estat distribuïdes, excepte quan el jugador repeteix banca, banca seguida; en aquest cas pot fer-ho fins i tot després de la distribució de les cartes sempre que un altre jugador ja les tingui a la mà. Té dret a demanar banca seguida el jugador que ha fet banc i ha perdut. Si en el cas de banca seguida el crupier, per error, dona les cartes a un altre jugador, aquestes cartes poden ser reclamades si encara no s’han vist (la carta es considera vista quan s’ha aixecat del pany). Si la petició de banca seguida es produeix després de la distribució i el lliurament de les cartes a un altre jugador, aquest darrer té preferència si ha agafat les cartes i les ha vistes. Si, un cop s’ha anunciat correctament la banca seguida, un jugador agafa les cartes abans que el crupier les doni al jugador que ha anunciat banca seguida, les cartes es retiren encara que s’hagin vist, i es lliuren al jugador al qual corresponen. Qualsevol banca seguida abandonada pot ser recuperada en el cas que la puntuació entre el banquer i un altre jugador o jugadors sigui la mateixa. Si ningú no fa banca i només un jugador aposta contra la banca, aquest jugador té dret a banca seguida. Un cop fetes les apostes i després de la veu del crupier “no hi van més apostes”, el banquer extreu les cartes del distribuïdor i les distribueix alternativament d’una en una, començant pel jugador contrari. El crupier trasllada les cartes fins a aquest jugador mitjançant la pala. El banquer té formalment prohibit distribuir les cartes abans que el crupier hagi anunciat “no hi van més apostes”; tanmateix, pot instar el crupier que retiri les apostes efectuades un cop ha dit aquesta frase. Un cop examinades les cartes i sol·licitada, si escau, una tercera, es descobreixen els jocs respectius, i el crupier paga al guanyador. Si el guanyador ha estat el banquer, el crupier fa la deducció corresponent al pou o cagnotte, i n’introdueix l’import per la ranura destinada a aquest efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca, excepte si el banquer decideix excloure’ls del joc, d’acord amb el que es preveu a l’apartat V. En aquest cas el crupier les col·loca damunt de la taula, a la seva dreta. Quan s’han acabat les cartes d’un distribuïdor, el crupier fa les operacions corresponents d’escartejar, escapçar i introduir la baralla en el distribuïdor. El banquer que guanya l’última jugada d’una escapçada té dret a continuar com a banquer a la pròxima jugada si ofereix una quantitat igual a la que en aquell moment constituïa la banca. Si ho demana algun jugador les cartes han de ser controlades al final de l’escapçada. VIII. Errors i infraccions en el joc 1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d’haver finalitzat el temps de les apostes. Les cartes que ja s’han tret no poden ser reintegrades al distribuïdor en cap cas, i el jugador que les ha tretes irregularment està obligat a seguir la jugada. Si en un cas excepcional l’inspector creu que no ha d’aplicar aquesta regla amb tot el seu rigor, la carta o les cartes extretes han de ser obligatòriament refusades i no poden ser utilitzades pel jugador que pren la mà passada. Qualsevol carta que apareix descoberta quan s’extreu del distribuïdor es considera inservible i es retira sense que per aquesta raó els jugadors puguin disminuir o retirar les seves apostes. Si en el transcurs de la distribució apareixen dos o més cartes enganxades entre si, la jugada queda anul·lada. Si una carta cau a terra només la pot recollir el crupier o qualsevol altre empleat de l’establiment, i conserva el seu valor. Tot seguit es reprèn el joc. 2. Errors del crupier Si el crupier descobreix accidentalment alguna carta durant la distribució, els jugadors s’han d’ajustar a les regles del joc del banquer i del punt. En el cas que les dos cartes del punt es descobreixin, el banquer ha de tenir en compte el que disposen les regles de tirada de la banca, i ha de demanar carta en els casos opcionals. Qualsevol altra falta comesa pel crupier mentre reparteix les cartes anul·la la jugada, sempre que la falta no es pugui rectificar sense perjudici per al banquer o per al jugador. Si el crupier anuncia carta, per error, quan el punt ha dit no, la jugada es restableix tal com s’indica a les regles esmentades. Si el banquer té 0, 1, 2, 3, 4 o 5 i ja ha tret una carta, aquesta carta se li adjudica; si n’ha tret dos, se li adjudica la primera i es refusa la segona; si té 6 o 7, es refusa qualsevol carta extreta. 3. Errors del banquer Si el banquer extreu una cinquena carta després d’haver-ne donat dos ell mateix, està obligat a acceptar-la ell en el cas que el punt no sol·liciti una tercera carta. Si en la distribució inicial el banquer es dona més de dos cartes, es considera que té una puntuació de zero (bacarà), encara que conservi el seu dret de demanar una altra carta. Si en donar la tercera carta el banquer dona, per error, dos cartes al jugador contrari, se li adjudica la carta amb la qual formi una puntuació més alta. Passa el contrari quan el banquer es dona a ell mateix dos cartes en lloc d’una. Si durant la distribució de les primeres cartes del punt el banquer en deixa caure alguna a la cistella, es considera que el punt abat amb el 9. Quan passa això amb la tercera carta del punt, es considera que la seva puntuació és de 9. En aquest cas el banquer té dret a una tercera carta, excepte si té el 7. Si durant el repartiment el banquer descobreix la primera o la tercera cartes, si van les dos dirigides al punt, el banquer ha de descobrir la seva carta respectiva. Si el banquer descobreix per error les dos cartes dirigides al contrari, a més a més de descobrir les seves dos cartes, ha d’ajustar obligatòriament el seu joc a les regles de tirada de la banca. El banquer ha de parlar sempre després del punt. Si abat abans que s’hagi pronunciat, els jugadors poden retirar les seves apostes. Quan el banquer, si té 8 o 9, dona o ofereix cartes, perd el seu dret a abatre. El banquer perd la jugada si introdueix alguna carta a la cistella abans que l’hagin vista de manera inequívoca la resta dels jugadors. No pot fer-se cap reclamació contra el banquer quan la jugada ha finalitzat i les apostes s’han cobrat o pagat. 4. Errors dels jugadors Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes o tenir-les massa estona a la mà. Si qualsevol jugador triga massa temps a anunciar el seu joc no pot continuar tenint les cartes. Excepte el crupier, ningú no pot donar consells als jugadors. Si algú infringeix aquesta regla, s’haurà d’atendre al que disposen les regles de tirada. Si per error el punt diu carta en lloc de no, o viceversa, el banquer té dret a donar-li o negar-li la carta, llevat que el punt tingui bacarà. En qualsevol cas, el banquer s’ha de pronunciar abans de treure la carta. Si el punt s’oblida d’abatre quan li toca, perd aquest dret; si ha perdut carta, la decisió la pren el banquer. Si el punt que té 9 s’oblida d’abatre perd la jugada si el banquer abat amb 8. Qualsevol altre error en l’anunci del joc, per part de punt, ha de ser rectificat i s’han de refusar, si escau, les cartes posades en joc com a conseqüència d’aquest error. S’exceptua d’aquesta regla el jugador que fa banca, el qual, en aquest cas, ha de patir les conseqüències del seu error, excepte si té zero (bacarà) amb les seves dos primeres cartes. En aquest cas sempre pot sol·licitar una tercera carta. Si el jugador llença les cartes a la cistella abans que ningú les hagi vistes, la jugada es dona per perduda. Les apostes dels punts han d’estar situades al descobert damunt de la taula i les han de vigilar ells mateixos. No es pot acceptar cap reclamació si no s’ha complert aquesta regla. Si hi ha apostes col·locades sobre la línia, juguen la meitat, i qualsevol altre anunci que fa el jugador obliga el crupier a fer immediatament el canvi i cap jugador no s’hi pot oposar. Els casos no previstos en aquest epígraf del catàleg de jocs han de ser sotmesos a l’apreciació de l’inspector de la taula, el qual resoldrà.