- Jugades possibles Es poden fer dos tipus de jugades: Primera: apostar sobre un número sencer, de l’1 al 9, i en aquest cas el guanyador obté set vegades el valor de la seva aposta; i segona: apostar sobre una jugada senzilla (vermell o negre, parell o senar, passa o falta) i el guanyador obté un guany igual al valor de la seva aposta. En tots aquests casos, el guanyador recupera la seva aposta. Tanmateix, quan surt el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre les jugades senzilles. 2. Mínim i màxim d’apostes El mínim d’apostes està fixat per l’autorització concedida pel CRAJ. Tanmateix, el director responsable de l’establiment pot obrir els draps amb una aposta mínima igual a dos vegades l’autoritzada, sempre que aquell mínim sigui mantingut, si més no, en un drap. El màxim d’apostes està fixat en l’autorització. Per a les apostes sobre un número sencer, el màxim no pot ser inferior a 40 vegades, ni superior a 100 vegades el mínim autoritzat, i per a les jugades senzilles no pot ser inferior a 200 vegades ni superior a 500 vegades el mínim esmentat. Aquest màxim s’aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l’establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d’apostes que pertanyin a jugadors diferents i col·locades sobre un número sencer o sobre una jugada senzilla. 3. Funcionament del joc Els jugadors fan les apostes a partir del moment en què el cap de la partida anuncia “facin joc”. Les apostes es col·loquen, en forma de fitxes, en una de les caselles del drap escollida pel jugador. A continuació el crupier llença la bola al llarg del caire superior del plat circular, en el qual fa nombroses voltes abans d’arribar a la zona dels orificis. En aquest moment el crupier anuncia “no hi van més apostes”. A partir de llavors qualsevol aposta dipositada després d’aquest avís és refusada i el crupier torna amb el rascle les fitxes al jugador que ha apostat massa tard. Un cop la bola queda immobilitzada en un orifici, qui ha llençat la bola anuncia el resultat, dient en veu alta el número guanyador i les jugades senzilles. Llavors, el crupier recull, amb el seu rascle, totes les apostes perdedores i deixa sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegeix el guany. El jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seva aposta i pot retirar-la del joc. VI. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 5 - Trenta i quaranta I. Denominació El Trenta i quaranta és un joc d’atzar dels anomenats de contrapartida practicat amb cartes en el qual els participants juguen contra l’establiment i té diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Al Trenta i quaranta es juga amb sis baralles de les denominades franceses, de 52 cartes cadascuna, totes del mateix color, sense índexs. Les figures valen 10 punts, l’as un punt i les altres cartes el seu valor nominal. 2. Taula de joc Ha de tenir forma d’escut i estar dividida en quatre caselles, dos de les quals, de mida més gran, corresponen al vermell i al negre; ambdós han d’estar separades per una banda central que ha de contenir el color, més avall es col·loca una casella en forma triangular per a l’invers. A la part oposada se situa el cap de taula i a cada costat d’ell els dos crupiers. Al davant i a l’esquerra del crupier que escapça ha d’haver-hi una ranura en la qual es dipositen les cartes usades, i davant dels dos crupiers la caixa que conté les fitxes i els bitllets. III. Personal Cada taula ha de tenir permanentment destinats al seu servei un cap de taula i dos crupiers. 1. Cap de taula El cap de taula és el responsable que el joc es desenvolupi correctament. 2. Crupiers N’hi ha d’haver dos, situats un enfront de l’altre. L’un, el crupier que escapça, s’encarrega de repartir les cartes, i l’altre del pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les apostes perdedores. IV. Jugadors A cada partida poden apostar un nombre indeterminat de jugadors. V. Regles del joc 1. Jugades possibles S’han de formar dos files desplaçades de cartes, la de dalt es denomina negra i la de baix vermella. Es distribueixen les cartes fins que s’obté per a cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40. Els jugadors poden fer ús de les jugades següents, en les quals les apostes guanyadores es paguen a la par, és a dir, reben l’equivalent de l’import de l’aposta: a) Vermell o negre: guanya la fila que té les cartes amb un valor més acostat a 31. b) Color o invers: hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra. En cas contrari hi ha invers. Si dos files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul excepte si aquest punt és 31. En aquest cas regeixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero a la ruleta. 2. Mínim i màxim de les apostes El mínim de les apostes està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ. El màxim no pot ser inferior a 100 vegades ni superior a 1.000 vegades el mínim establert.
B
BOPA·CHAT← Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.
V.2 versions
Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.
Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.
Tancament provisional
Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula.
2 - Ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros
El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regeixen la ruleta francesa. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les regles que són específiques de la ruleta americana, i en conseqüència, per a tot el que no hi és previst, es consideren aplicables les disposicions que fan referència a la ruleta francesa contingudes en l’epígraf 01 d’aquest catàleg.
I. Possibilitat de joc
Jugada del Jackpot. El Casino pot sol·licitar autorització per instal·lar en alguna o a totes les taules de Ruleta, una aposta addicional anomenada Jackpot. El seu objecte és aconseguir un premi especial.
Per jugar al Jackpot s’ha de dipositar en la casella destinada a aquesta finalitat una quantitat estipulada, però que en cap cas no pot ser superior a la meitat del mínim de la taula. En cas que s’obtingui una de les combinacions proposades, el jugador obtindrà el premi especial corresponent. La relació dels premis ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula, fent coincidir les combinacions que cal aconseguir amb els premis que es poden guanyar.
II. Instruments de la ruleta americana
La taula ha de ser de dimensions que permetin participar a un nombre limitat de jugadors. Es pot autoritzar l’ús de taules dobles.
Hi ha diverses diferències respecte de la ruleta francesa:
a) Les apostes es col·loquen sobre un dels dos costats de la taula de joc en espais reservats per al zero i les altres jugades, sobre els termes o abreviatures corresponents i, opcionalment, per a algunes combinacions de jugades d’ús més freqüents per part dels jugadors.
b) La utilització de fitxes de joc anomenades de color. En el caire de la taula i de forma ben visible es col·loca un nombre de compartiments o marcadors transparents igual a la xifra màxima de colors existents. Aquests compartiments, separats netament els uns dels altres, estan destinats a rebre una fitxa, sense valor predeterminat, sobre la qual es col·loca un marcador que indica el valor donat pel jugador a les fitxes d’aquest color. Aquest valor pot anar des del mínim fins al màxim de l’aposta de la taula sobre el número sencer, i s’ha d’adaptar al valor individual de les fitxes existents en el casino. Es poden utilitzar també dispositius electrònics o mecànics per assignar el valor de les fitxes.
c) El cap de taula pot també autoritzar les apostes fetes directament amb fitxes de valor individual, de les existents al casino, sempre que el seu nombre no resulti excessiu per a l’adequat desenvolupament i control del joc.
Regles del joc