Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 9 - Bacarà a dos draps I. Denominació El bacarà a dos draps és un joc de cartes dels denominats de cercle, que enfronta un jugador, que és la banca, amb altres jugadors. Contra el jugador que és la banca hi poden apostar tant els jugadors asseguts al voltant de la taula com els que estan drets darrere dels asseguts. També rep el nom de banca o banca francesa i pot constar de dos modalitats: banca limitada i banca lliure o oberta. En el primer cas, el banquer només respon per la quantitat que, situada damunt de la taula, constitueix la banca en cada moment. En la banca lliure o banca oberta, el seu titular respon a totes les apostes sense límit. En la banca limitada hi ha un límit o xifra màxima per constituir la banca, independentment que durant el joc el banquer superi amb els seus guanys la quantitat màxima d’adjudicació. II. Elements del joc 1. Cartes S’utilitzen baralles de 52 cartes de les denominades franceses, sense índexs, i és obligatori que siguin sempre baralles per estrenar. Són necessàries sis baralles, tres d’un color i tres d’un altre, tant en banca lliure com en banca limitada. 2. Distribuïdor o sabot S’ha de tenir en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest catàleg. 3. Taula de joc La taula de joc ha de ser ovalada, amb un entrant en un dels costats més grans, que indica la posició del crupier. Davant del crupier es col·loca el banquer, el qual té a la dreta el primer drap, format per un seguit de departaments numerats a partir del més proper al banquer, que porta el número 1; a la seva esquerra hi ha el segon drap, amb el mateix nombre de departaments i amb una numeració correlativa iniciada amb el número següent a l’últim del primer drap, en el departament situat més a la vora del banquer. A més a més, cada drap ha de tenir una superfície delimitada destinada a recollir les apostes que es volen fer sobre l’altre drap. Les apostes col·locades sobre la línia que separa aquella superfície de la resta del drap juguen als dos draps a parts iguals. En la part lliure de la taula hi ha una primera ranura per a les cartes anomenada cistella; una segona ranura a la dreta del crupier per a les deduccions en benefici de la casa sobre els guanys del banquer, que rep el nom de pou o cagnotte, i una tercera ranura, que també poden ser dos, per recollir les propines. III. Personal El personal necessari és un inspector, un crupier, un canvista i, opcionalment, un auxiliar. S’hi aplica respectivament el que disposen els números 1, 2, 3 i 4 de l’apartat III de l’epígraf 08 d’aquest catàleg. IV. Jugadors També anomenats punts, cadascun pot ocupar un dels departaments numerats de la taula. Així mateix, poden seure més jugadors que s’han de situar darrere dels primers entre els distints departaments. Igualment poden fer apostes, a qualsevol dels draps, tots els jugadors que estiguin drets darrere dels que estan asseguts. L’ordre de prioritat per a les apostes entre els jugadors és el següent: en un mateix drap, els jugadors asseguts als departaments numerats més propers al banquer; a continuació, la resta dels jugadors pel mateix ordre que els asseguts. Si s’anuncia banca en els dos draps, es fa un sorteig per determinar la prioritat dels draps. Les cartes només poden ser manejades pels jugadors que estan asseguts en departaments numerats, i s’estableix un torn rotatori segons l’ordre de numeració de cada drap. En el cas de guanyar la banca, el jugador ha de cedir les cartes seguint l’ordre establert. S’exceptua d’aquesta regla el jugador que fa banca i que està dret o assegut per manejar les cartes. Els jugadors que vulguin ocupar una plaça de seient s’han d’inscriure a la llista d’espera que porta l’inspector de cada taula. V. Banca 1. A l’hora de l’obertura, l’inspector anuncia el nom del banquer i la quantitat de l’import de la banca. Si no hi ha banquer, l’inspector subhasta la banca i l’adjudica al millor postor, i tots els jugador poden licitar per obtenir-la. Si ha licitacions iguals l’adjudicació és fa per sorteig. L’adjudicació pot donar-se per a una o més talles i, a judici del director de jocs, per a un o més dies. L’import de la banca s’ha de dipositar abans del començament de la partida, a la caixa del casino, en efectiu o en xecs lliurats pel banc. El banquer pot abandonar la banca un cop efectuada la primera jugada, i ha d’anunciar la quantitat que retira. Si el banquer guanya i es retira no pot tornar a ser banquer durant el mateix distribuïdor. S’entén que la banca ha saltat quan no hi queden fons. En aquest cas, el banquer té dret a continuar però ha de fer un nou dipòsit igual o superior a l’inicial, o si no ha d’abandonar la banca. Si continua amb la banca pot canviar de distribuïdor. En qualsevol dels dos casos, si el banquer abandona la banca, l’inspector la torna a oferir a un altre jugador per la mateixa quantitat inicial. Si no l’accepta ningú, o bé se subhasta o bé se sorteja una altra vegada, començant després un altre distribuïdor. Si no es presenta cap licitador es dona per acabada la partida. El mínim i el màxim de les apostes seran els que tingui autoritzats el casino. Els mínims poden variar per a les distintes taules de joc. La quantitat que formi la banca serà necessàriament limitada en la modalitat de banca limitada. Dins de l’autorització és fixarà el màxim i el mínim de la banca. 2. En la banca lliure no hi ha límit màxim per a la banca, i l’establiment no pot fixar un límit màxim a les apostes dels jugadors. Qualsevol jugador pot ser banquer si justifica l’existència d’un dipòsit que es consideri suficient a la caixa de l’establiment o en la d’una entitat de crèdit prèviament admesa per la direcció de l’establiment, de manera que es puguin pagar totes les apostes sense que la responsabilitat de l’establiment es pugui veure compromesa en cap moment. El bacarà amb banca lliure només es pot practicar en una taula per cada establiment i per un màxim de dos sessions separades entre si per l’hora del sopar. A cada sessió es juguen dos talles. 3. La deducció en benefici de l’establiment queda fixada per a la banca limitada en un 2 per 100 sobre les quantitats guanyades en cada jugada pel banquer, i en 1,25 per 100 per a la banca lliure. VI. Regles del joc Les regles que conté l’apartat VI de l’epígraf 08 del joc del bacarà d’aquest catàleg són aplicables amb caràcter general. Sens perjudici d’això s’estableixen les adaptacions que es detallen a continuació. S’enfronten dos jugadors, un per cada drap, contra el banquer, seguint l’ordre establert en l’apartat IV, paràgraf 5, d’aquest epígraf. Si la puntuació de les dos primeres cartes és de 0, 1, 2, 3 i 4, els jugadors han de demanar una tercera carta; si l’esmentada puntuació és de 5 tenen llibertat per demanar carta o restar servits i, finalment, si és de 8 o 9 han de descobrir les seves cartes. El jugador que al principi de la partida fa banca queda exclòs d’aquesta regla. El banquer pot demanar carta o plantar-se, excepte si sol·licita les regles de tirada de la banca al crupier. En aquest cas les ha de seguir sempre que s’indiqui el mateix per als dos draps. Les regles de tirada de la banca són les que s’expliquen a l’apartat VI de l’epígraf 08 d’aquest catàleg. Un 8 amb les dos primeres cartes guanya sempre un 8 o un 9 aconseguits utilitzant una tercera carta. Es pot demanar banca per qualsevol jugador, assegut o dret, per a una sola vegada i al començament de cada partida. El banc inclou els dos draps, però el joc es desenvolupa exactament igual que si fossin dos jugadors, de manera que el jugador no pot veure les cartes del segon drap fins que s’ha jugat en el primer drap. En el cas que el joc sigui nul, es pot repetir la jugada fins a dos vegades més. S’entén que el joc és nul quan cap dels dos jugadors no ha perdut o no ha guanyat. Està prohibit als punts el joc en associació. VII. Desenvolupament del joc És condició imprescindible perquè comenci el joc que hi hagi un mínim de dos jugadors per drap, xifra que s’ha de mantenir durant tota la partida. Un cop fetes les operacions de recomptar, escartejar i escapçar la baralla, s’hi col·loca una carta-bloqueig o carta de detenció d’un color que permeti diferenciar-la de les altres, tenint cura que per sota d’aquesta carta en quedin 10. L’aparició de la carta de detenció determina el final de la partida i no es pot efectuar cap més jugada, excepte la que s’està jugant. Adjudicada la banca d’acord amb el que s’estableix a l’apartat V, el banquer lliura al crupier la quantitat posada en joc, en fitxes, per tal que les custodiï. Tot seguit, es fan les apostes en ambdós draps, d’acord amb l’ordre de prioritat que s’estableix a l’apartat IV, paràgraf 3, fins que el crupier anuncia amb la veu “no hi van més apostes” el final del temps d’apostar. Les apostes no poden col·locar-se immediatament a la dreta o a l’esquerra del banquer i del crupier. Les apostes col·locades sobre la línia que separa la zona del jugador de la zona de les apostes juguen la meitat, i les apostes col·locades damunt de la línia que separa la zona d’apostes d’un drap de la zona d’apostes de l’altre drap juguen als dos draps. En aquest cas, quan la meitat d’una aposta a cavall representa un número senar d’unitats d’apostes, es considera que la fracció més forta juga al primer drap. Llavors, el banquer extrau les cartes del distribuïdor i les reparteix d’una en una amb l’ordre següent: primer drap, segon drap i banca. El crupier trasllada les cartes fins als jugadors mitjançant una pala. Tenen les cartes i són els contraris de la banca els jugadors als que els correspon, d’acord amb el torn establert a l’apartat IV, paràgraf 5. Si ha vist la seva puntuació, el jugador que té la mà, tant si abat com si no, ha de deixar les cartes damunt de la taula. Un cop examinades les cartes, els jugadors que són mà a cada drap han de pronunciar-se segons el seu ordre respectiu i abans del banquer. Finalitzada la jugada, el crupier separa les cartes i anuncia el punt. El banquer ha d’ensenyar el seu punt en els dos draps. Tot seguit, el crupier paga les apostes guanyadores i retira les perdedores; si el banquer guanya en els dos draps, o si el seu guany en un drap és superior a la pèrdua en l’altre, el crupier ingressa la quantitat que correspon al pou o cagnotte, a la ranura destinada a aquest efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca. Si algun jugador ho demana, les cartes són controlades al final de la talla. VIII. Errors i infraccions en el joc 1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d’haver finalitzat el temps de les apostes. En cap cas les cartes que s’han tret no es poden reintegrar al distribuïdor i el jugador que les ha tret irregularment està obligat a seguir la jugada. Si excepcionalment el director responsable de l’establiment creu que no ha d’aplicar aquesta regla, la carta o les cartes que s’han tret s’han de rebutjar obligatòriament i el jugador que pren la mà no les pot utilitzar. Qualsevol carta que apareix descoberta quan s’extreu del distribuïdor es considera inservible i s’ha de retirar sense que per aquesta raó els jugadors puguin disminuir o retirar les seves apostes. Si durant la distribució apareixen dos o més cartes enganxades entre elles, la jugada serà considerada nul·la. Si alguna carta cau a terra conserva el seu valor i només la pot recollir el crupier o qualsevol empleat de l’establiment, i es reprèn la partida tot seguit. Si, per error, un jugador distint del que té la mà dona o pren les cartes, es manté la jugada sempre que el jugador que té la mà ja s’hagi pronunciat, i a la jugada següent es passen les cartes al jugador que li corresponia. 2. Errors del banquer Si es pot fer de forma evident, es rectifica la jugada en tots els casos de distribució irregular; en cas contrari s’anul·la la distribució. Si el banquer dona carta a un drap que ha dit no o no dona carta a un drap que ho ha sol·licitat, la jugada es restableix d’acord amb les regles dels errors dels jugadors. Si durant la distribució es descobreixen les dos cartes d’un drap, la jugada s’ha de portar a terme d’acord amb el que es disposa en el número 3 d’aquest apartat i no es pot augmentar, disminuir ni retirar cap aposta. Si durant la distribució algunes cartes cauen a la cistella sense que s’hagin vist, s’anul·la la jugada per al drap que ha perdut les cartes o per als dos draps si són els del banquer. Si aquestes cartes són algunes de les terceres apostes, i si s’han vist, les recupera el crupier i continua la jugada. 3. Actuacions del banquer en les jugades restablertes Si un drap abat les cartes, el banquer està obligat a seguir les regles de tirada de la banca pel que fa a l’altre drap, i s’ha de demanar tercera carta en els dos supòsits opcionals. Quan les regles de tirada indiquen demanar carta en un drap i plantar-se a l’altre, el banquer és lliure de plantar-se o demanar si l’error és d’un jugador o del crupier; si l’error és del banquer, el banquer ha de demanar carta obligatòriament si té 5 o menys, i plantar-se en cas contrari. Donar una carta a un drap que no l’ha sol·licitada o donar a un drap la carta destinada a l’altre no és una falta del banquer, el qual no perd el seu dret a sol·licitar una tercera carta. Quan les regles de tirada de la banca indiquen el mateix per als dos draps, el banquer haurà de seguir-lo. 4. Errors del jugadors Si el primer drap diu no, i té menys de 5, i el segon drap ha rebut carta, aquesta carta torna al primer drap; llavors el segon drap rep la carta següent, tant si el banquer l’ha recollida com si no, i el banquer ha d’actuar d’acord amb el que disposa el número 3 d’aquest apartat. Si el primer drap demana carta, i té 6 o més, la carta que ha rebut va al segon drap, si ha demanat carta, o al banquer, d’acord amb les regles contingudes en el número 3 d’aquest apartat. Si el primer drap diu carta i després no i viceversa, el crupier ha de fer especificar al jugador què vol i ha de verificar la seva puntuació. Si aquesta puntuació és de 5, la primera paraula es considera correcta; si té un altre punt, la jugada s’estableix d’acord amb les regles dels paràgrafs anteriors. El jugador que diu no, tenint 8 o 9, perd el seu dret a abatre el joc i es demana carta; la jugada serà restablerta d’acord amb els paràgrafs anteriors. Les mateixes regles s’aplicaran entre el segon pany i el banquer en cas d’error d’aquest pany. 5. Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes i tenir-les a la mà massa estona. Qualsevol jugador que trigui massa temps a anunciar el seu joc, no pot conservar les cartes. Excepte el crupier, ningú no pot donar cap consell als jugadors. Quan s’infringeix aquesta regla, s’aplica el que disposen les regles de tirada. Si les cartes del banquer o d’algun dels draps es llencen a la cistella sense ensenyar, es considera que la seva puntuació era de zero (bacarà). Si aquesta falta la comet el crupier, s’han de recollir les cartes i la puntuació s’ha de reconstituir d’acord amb el testimoni del jugador les cartes del qual són les llençades a la cistella, i dels altres jugadors que les han vistes. El banquer que anuncia un punt que no és el seu pot sol·licitar una tercera carta sempre que els altres jugadors no hagin ensenyat els seus punts. En cas contrari s’aplica el que disposa el número 3 d’aquest apartat. No es pot formular cap reclamació un cop ha finalitzat la jugada corresponent i han estat pagades o cobrades les apostes. Els casos no previstos en aquest catàleg de jocs els resol l’inspector. IX. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 10 - Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer sense descart I. Denominació El pòquer sense descart és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida que es practica amb cartes i en el qual els participants juguen contra l’establiment. S’hi juga amb cinc cartes i l’objecte del joc és assolir una combinació de cartes de valor més alt que la de la banca. II. Elements del joc 1. Cartes o naips S’hi juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc de BlackJack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as es pot utilitzar com la carta més petita davant del 2 o com a As darrere de la K. 2. Distribuïdor o sabot degudament autoritzat pel CRAJ per a aquest joc La distribució amb distribuïdor automàtic s’ha de fer de cinc en cinc cartes. 3. Taula de joc La taula de joc ha de ser de característiques similars a la taula de BlackJack, amb set caselles d’apostes dividides en dos espais, un per a l’ante (aposta inicial) i, davant, un altre per a la segona aposta, i, opcionalment, set espais ben diferenciats per jugar l’aposta de l’assegurança prevista a la lletra a de l’apartat VII d’aquest epígraf, i, si escau, espais o ranures amb comptador per jugar l’aposta del premi especial o progressiu, prevista a la lletra b de l’apartat VII d’aquest epígraf, així com una obertura per introduir les propines. 4. Està permès l’ús alternatiu i reversible de taules per a la pràctica de jocs de naips de contrapartida, segons les normes previstes al número 3 de l’apartat II de l’epígraf 07 d’aquest catàleg. III. Personal 1. Inspector o cap de taula És la persona encarregada de controlar el joc i de resoldre els problemes que, durant el seu transcurs, es presenten. Pot haver-hi un inspector o cap de taula per cada sector de joc de naips de contrapartida. 2. Crupier El crupier té la banca i dirigeix la partida. Té com a comesa escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores. També anuncia les distintes fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors. IV. Jugadors: asseguts El nombre de jugadors asseguts que poden participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de caselles d’apostes marcades a la taula de joc, fins a un màxim de set. Opcionalment el director de jocs pot autoritzar la participació de fins a tres apostes en cada casella. En tots els casos, el jugador assegut davant de cada casella no pot ensenyar les seves cartes als altres jugadors ni demanar consell. En cap cas no es poden fer comentaris sobre el desenvolupament de la partida. Si alguna plaça no queda coberta, qualsevol jugador assegut pot apostar sobre la vacant una única aposta cega, en la qual no pot veure les cartes fins que acaba la partida. Aquesta possibilitat de joc és discrecional, i la direcció de joc és qui determina si s’admet o no en cada taula. V. Regles del joc 1. Combinacions possibles Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents: a) Escala reial de color. És la combinació formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix coll (exemple: As, K, Q, J i 10 de trèvol). Es paga 100 vegades l’aposta. b) Escala de color. És la combinació formada per cinc cartes correlatives del mateix coll sense que aquesta combinació coincideixi amb les cartes més altes (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8 de trèvol). Es paga 25 vegades l’aposta. c) Pòquer. És la combinació formada per cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor (exemple: quatre K i un 7). Es paga 20 vegades l’aposta. d) Full. És la combinació formada per tres cartes d’un mateix valor i dos cartes diferents també del mateix valor (exemple: tres 7 i dos 8). Es paga 7 vegades l’aposta. e) Color. És la combinació formada per cinc cartes no correlatives del mateix coll (exemple: As, 4, 7, 8 i Q de trèvol). Es paga 5 vegades l’aposta. f) Escala. És la combinació formada per cinc cartes correlatives que no són del mateix coll (exemple: 7, 8, 9, 10 i J). Es paga 4 vegades l’aposta. g) Trio. És la combinació formada per cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i les dos restants no formen parella (exemple: tres Q, un 7 i un 2). Es paga 3 vegades l’aposta. h) Doble parella. És la combinació formada per cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor i dos cartes també del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: dos k, dos 7 i un As). Es paga 2 vegades l’aposta. i) Parella. És la combinació formada per dos cartes d’un mateix valor i tres cartes diferents (exemple: dos Q, un 6, un 9 i un As). Es paga 1 vegada l’aposta. j) Cartes majors. És la combinació formada quan no es produeix cap de les combinacions anteriors. En cas que el jugador i el crupier tinguin un As i una K, es comparen successivament les cartes restants segons el seu valor de major a menor i guanyarà la carta de valor més alt. Es paga 1 vegada l’aposta. En qualsevol cas, el jugador només guanya les apostes quan la seva combinació és superior a la del crupier, i la perd si és inferior. Quan el crupier i el jugador tenen la mateixa jugada, guanya l’aposta qui té la combinació formada per les cartes de valor més alt, segons les regles següents: a) Quan tots dos tenen pòquer, guanya el que està format per les cartes de valor més alt (exemple: un pòquer de K supera un pòquer de Q). b) Quan tots dos tenen full, guanya el que té les tres cartes iguals de valor més alt. c) Quan tots dos tenen escala de qualsevol tipus, guanya el que té la carta de valor més alt. d) Quan tots dos tenen color, guanya el que té la carta de valor més alt (segons el que es descriu per a les cartes majors). e) Quan tots dos tenen trio, guanya el que està format per les cartes de valor més alt (igual com al pòquer). f) Quan tots dos tenen doble parella guanya el que té la parella formada per cartes de valor més alt. Si coincideix, es passa a la segona parella i, en darrer cas, a la carta que queda de valor més alt. g) Quan tots dos tenen parella, guanya el que la té de valor més alt, i si coincideix es passa a la carta de valor més alt de les restants (segons el que es descriu per a les cartes majors). En cas d’empat, per tractar-se de jugades d’igual valor, el jugador conserva la seva aposta però no guanya cap premi. 2. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s’han de fer dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula, d’acord amb les bandes de fluctuació que tingui autoritzades el casino pel CRAJ. 3. Banda de fluctuació per a l’aposta inicial Ha de tenir com a límit màxim el de 10, 20, 25 o 30 vegades el límit mínim establert en les bandes de fluctuació autoritzades pel CRAJ. Són aplicables a aquest joc les normes de la ruleta sobre la modificació del mínim i màxim de les apostes. VI. Desenvolupament del joc Les cartes s’extreuen del dipòsit, es desempaqueten i s’escartegen segons el que disposa aquest Reglament. Abans de la distribució de les cartes, els jugadors han d’efectuar les seves apostes inicials i, si escau, les apostes del premi especial o progressiu, dins dels límits mínims i màxims de la taula de joc. Tot seguit, el crupier tanca les apostes anunciant “no hi van més apostes” i inicia la distribució de les cartes d’una en una i boca avall, a cada jugador, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dona també carta a la banca i completa la distribució de les cinc cartes a cada jugador i a la banca, llevat de l’última carta per a la banca, que la dona descoberta. Sense treure els braços de la taula i sempre amb les cartes a la vista del crupier, els jugadors miren les seves cartes i tenen l’opció de continuar el joc, si diuen “hi vaig”, i de retirar-se’n, si diuen “passo”. Els que opten per anar-hi han de doblar l’aposta. Els que opten per passar perden l’aposta inicial, que el crupier retira en aquell moment, i han de deixar les seves cartes boca avall sobre la taula de joc perquè el crupier comprovi el nombre de cartes i les reculli. Un cop els jugadors s’han decidit per anar-hi o per passar, el crupier descobreix les quatre cartes tapades de la banca. La banca només juga si entre les seves cartes hi ha com a mínim un As i una K, o una combinació superior. Si no és així, la banca ha de pagar a cada jugador que quedi en joc a la par, és a dir, l’import de l’aposta inicial. Si la banca juga, el crupier compara les seves cartes amb les dels jugadors i paga les combinacions superiors a la seva d’acord amb el que estableix l’apartat V.1 de les regles del joc per a la segona aposta, i abona a la par (1 per 1) l’aposta inicial. Els jugadors que tinguin combinacions inferiors a la del crupier perden les seves apostes, les quals són retirades pel crupier. En cas d’empat es fa el que disposa el número 1 de l’apartat V d’aquest epígraf. Qualsevol error en la distribució de les cartes, o bé en el nombre o bé en l’aparició indeguda d’alguna carta descoberta, comporta l’anul·lació de tota la jugada. Està prohibit que els jugadors intercanviïn informació sobre les seves cartes o que les descobreixin abans de temps. Qualsevol violació d’aquesta prohibició comporta la pèrdua de la totalitat de l’aposta. Un cop retirades les apostes perdedores i pagats els premis a les guanyadores, es dona per acabada la jugada i se n’inicia una de nova. VII. Opcions de jocs addicionals Opcionalment, el casino pot oferir les possibilitats de joc següents: a) Assegurança El jugador ha de dipositar a la casella destinada a tal fi i abans de començar a distribuir les cartes una aposta no superior a la meitat del mínim de la taula. Dins de les normes de funcionament del pòquer sense descart, i en cas d’obtenir una de les combinacions que a continuació s’indiquen, el jugador té opció a la taula de pagaments següent: Full: 100 vegades la quantitat única estipulada. Pòquer: 300 vegades la quantitat única estipulada. Escala de color: 1.000 vegades la quantitat única estipulada. Escala reial: 2.000 vegades la quantitat única estipulada. b) Carrusel De forma addicional a tot el joc de la taula els jugadors que ho desitgin, dipositant a aquest efecte en la casella destinada a tal fi i abans de començar a distribuir les cartes, una aposta no superior a la meitat del mínim de la taula, participar en un carrusel entre totes les taules. La participació al carrusel habilita el jugador al cobrament de premis addicionals, els premis prèviament anunciats, que podran ser en moneda de curs legal, segons el quadre de guanys per a l’acumulat que es detalla a continuació, o en espècie per valor equivalent. Taula mínima de pagaments per a l’acumulat: Escala màxima de color: 12.000 vegades l’aposta. Escala de color: 2.000 vegades l’aposta. Pòquer: 400 vegades l’aposta. Full: 100 vegades l’aposta. Color: 60 vegades l’aposta. Escala: 30 vegades l’aposta. I opcionalment el Trio: 10 vegades l’aposta. Per poder fer l’aposta del carrusel, és condició indispensable haver efectuat l’aposta inicial de la taula. c) Comprar una carta addicional Hi ha una altra possibilitat de joc que consisteix en el descart d’un sol naip. Es compra aquesta carta a la banca per la mateixa quantitat que l’aposta inicial del jugador interessat en el descart. Per a això, en el moment que li correspon el torn de joc al jugador interessat, aquest jugador diposita el naip descartat juntament amb la mateixa quantitat de la seva aposta inicial, que li dona dret a rebre una carta addicional. Les opcions de jocs addicionals del carrusel i el progressiu seran incompatibles amb l’opció de jocs addicionals de compra de carta addicional, de manera que si un jugador fa l’aposta al carrousel o al progressiu i posteriorment vol optar per la compra d’una carta addicional, l’aposta efectuada a aquesta darrera determinarà de forma automàtica la pèrdua de l’aposta efectuada prèviament al carrusel o al progressiu. d) Progressiu Consisteix en una aposta addicional independent per als jugadors l’objectiu de la qual és aconseguir un premi especial que depèn únicament de la jugada que obtingui el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, prèvia deducció autoritzada a favor de l’establiment. Per jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat destinada a aquesta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenvolupament d’aquesta modalitat de joc ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d’indicar les combinacions que comporten premi i el seu import. Les combinacions que possibiliten l’obtenció del progressiu són: escala reial, que obté l’acumulat de totes les taules, i escala de color, que obté un 10 per cent de l’acumulat. L’import de l’aposta del progressiu no pot ser superior a la meitat de l’aposta mínima de la taula. Per poder fer l’aposta del progressiu, és condició indispensable haver efectuat l’aposta inicial de la taula. VIII. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 11 - Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer Trijoker I. Denominació El Trijoker és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida i exclusiu dels casinos de joc, en què els participants juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. S’estableix la jugada mínima per guanyar en parella de J. II. Elements del joc 1. Cartes o naips S’hi juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc de Black Jack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. 2. Distribuïdor o sabot degudament autoritzat per a aquest joc per l’autoritat competent en matèria de jocs 3. Taula de joc És de dimensions similars a la utilitzada en el joc del Black Jack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per efectuar les apostes, de les quals almenys dos numerades amb les referències 1 i 2. A més a més, té dos caselles diferenciades per col·locar les dos cartes comunes a tots els jugadors, i una obertura per introduir les propines. 4. Està permès l’ús alternatiu i reversible de taules per a la pràctica de jocs de naips de contrapartida, segons les normes previstes a l’apartat II.3 de l’epígraf 07 d’aquest catàleg. III. Personal 1. Inspector o cap de taula És la persona encarregada de controlar el joc i de resoldre els problemes que, durant el seu transcurs, es presenten. Pot haver-hi un inspector o cap de taula per cada sector de joc de naips de contrapartida. 2. Crupier El crupier té la banca i condueix la partida. A més, té com a comesa escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores. També anuncia les distintes fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors. IV. Jugadors Poden participar un màxim de set jugadors i cada jugador només pot jugar en una casella. Està prohibit ensenyar les cartes als altres jugadors o comentar-los la seva jugada mentre duri la mà. No s’admet la participació de jugadors que es trobin drets al voltant de la taula. V. Regles del joc Les combinacions possibles del joc, ordenades de més a menys valor, són les següents: a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes de més valor d’un mateix coll en l’ordre correlatiu següent: As, K, Q, J i 10. b) Escala de color. És la formada per cinc cartes del mateix coll, en ordre correlatiu, sense que aquest ordre coincideixi amb les cartes de més valor. c) Pòquer. És la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor. d) Full. És la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor i distint al de les anteriors. e) Color. És la combinació formada per cinc cartes no correlatives del mateix coll. f) Escala simple. És la combinació formada per cinc cartes, en ordre correlatiu i de distint coll. g) Trio. És la combinació formada per tres cartes del mateix valor i les dos restants sense formar parella. h) Doble parella. És la combinació de cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor i dos més d’igual valor, però diferent de les anteriors. i) Parella. És la combinació de cinc cartes que conté dos cartes d’igual valor que com a mínim ha de ser de J. La taula de pagaments, en ordre ascendent, és la següent: a) Parella de J o major: 1 a 1. b) Doble parella: 2 a 1. c) Trio: 3 a 1. d) Escala simple: 5 a 1. e) Color: 8 a 1. f) Full: 11 a 1. g) Pòquer: 50 a 1. h) Escala de color: 200 a 1. i) Escala reial de color: 500 a 1. VI. Màxims i mínims de les apostes 1. Normes generals Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, han de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per la taula. S’entén que el mínim i màxim és per a cadascuna de les tres caselles de cada jugador. El director de jocs del casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ. 2. Bandes de fluctuació Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial han de tenir com a límit màxim el de 10, 20 o 30 vegades el mínim establert a les bandes recollides a l’autorització de funcionament corresponent. VII. Desenvolupament del joc 1. Extracció i distribució de naips L’extracció de naips del dipòsit, el desempaquetatge i la barreja s’han d’efectuar d’acord amb les regles contingudes a la normativa aplicable en aquest Reglament. 2. Interval d’apostes Després d’haver mesclat els naips, el crupier proposa als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador ha d’efectuar tres apostes iguals, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament. Quan les apostes estiguin fetes i el crupier hagi anunciat el “no hi van més apostes”, el crupier comença a repartir els naips tapats, un per un i alternativament als jugadors començant per la seva esquerra. Seguidament, col·loca un naip tapat a la casella situada davant d’ell a la seva esquerra. A continuació, reparteix un segon naip tapat a cada jugador, i col·loca un altre naip tapat a la casella situada a la seva dreta. Després reparteix un tercer naip tapat a cada jugador. Si es descobrís per error un dels naips dels jugadors, la mà continua normalment. Si es descobrís un dels dos naips comuns per a tots els jugadors i situats davant del crupier, es continuarà la jugada normalment, a excepció que sigui una J o major; en aquest cas, s’anul·larà la mà completa. Després que cada jugador hagi vist les seves cartes i a mesura que li correspon el seu torn, té l’opció de retirar l’aposta número 1 o deixar-la en joc. Quan tots els jugadors hagin decidit el destí de la seva aposta número 1, el crupier descobrirà la carta situada a la casella de la seva esquerra. Aquest naip és comú per a tots els jugadors i forma part de la mà de cadascun d’ells. Després de conèixer el valor del primer naip comú, cada jugador pot retirar la seva aposta número 2 o deixar-la en joc, independentment del destí de la primera aposta. A continuació, el crupier descobreix el segon naip situat a la casella de la seva dreta. Aquest naip és també comú per a tots els jugadors i forma part de les seves combinacions respectives. Fins a aquest moment, els jugadors han de tenir una, dos o tres apostes en joc, depenent de les seves decisions anteriors. 3. Desenllaç de la jugada Segons la taula de pagament que es troba exposada en cada una de les taules, el crupier paga cada una de les apostes guanyadores en la proporció establerta i cobra les perdedores, començant per la seva dreta. El jugador que encara tingui tres apostes en joc i guanyi la jugada, cobrarà la proporció establerta en cada una de les seves tres apostes. Si la seva jugada no és guanyadora, perd les apostes en joc. En finalitzar, el crupier ha de retirar els naips, i comprovar-los. Quan finalitzi la jornada, el cap de taula haurà d’anunciar “les tres últimes jugades”. VIII. Regles comunes 1. Errors Qualsevol error que es produeixi durant la distribució de les cartes, en el seu nombre o bé l’aparició indeguda d’alguna carta descoberta, suposa l’anul·lació de tota la jugada, llevat del que s’especifica a l’apartat VII.2 d’aquest epígraf. Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula. 2. Prohibicions Queda prohibit als jugadors intercanviar informació sobre les cartes, descobrir-les abans de temps o demanar consell sobre les jugades. IX. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 12 - Pai Gow Pòquer I. Denominació És un joc de cartes dels denominats de contrapartida, en què els jugadors s’enfronten a l’establiment. A cada jugador assegut a la taula se li distribuiran set cartes, amb les quals ha de fer dos mans: una de dos cartes (mà petita o baixa) i una altra de cinc cartes (mà gran o alta). Té per objecte superar, amb les dos mans establertes del jugador, les dos mans de la banca. Les dos mans del jugador hauran de ser superiors a les mans respectives de la banca. Si una mà del jugador obté la mateixa puntuació que la de la banca, es considera igualtat, i la banca guanya totes les igualtats. Si un jugador guanya una mà, però perd l’altra, es considerarà empat i les apostes quedaran com estaven, i el jugador pot rescatar-les. La major mà possible de dos cartes que es podrà aconseguir serà dos asos, i la més alta de cinc cartes, cinc asos. Les mans guanyadores es pagaran al mateix temps, menys el percentatge de comissió determinat. A les perdedores se’ls retira la moneda de curs legal apostada. II. Elements del joc 1. Cartes Al Pai Gow Pòquer es juga amb una baralla tradicional de 52 cartes, tipus BlackJack, més un jòquer. Aquest jòquer es pot fer servir únicament com un as, per completar una escala, un color o una escala de color. 2. Tapet o drap de joc Serà de mesures i característiques similars a l’usat en el joc del vint-i-un o blackjack, però hi haurà assenyalades fins a un màxim de sis caselles per tal d’acollir les apostes, i els mateixos llocs dividits en dos caselles, una per dipositar la mà gran i una altra per a la mà petita. A més, disposarà d’una safata com les del vint-i-un o blackjack, per procedir als canvis de fitxes i a la deducció de la quantitat corresponent a la comissió. 3. Cubilet i daus S’utilitzaran tres daus, del mateix color, amb les superfícies polides de 12 a 25 mm de costat, i es col·locaran dins d’un cubilet o recipient, per ser sacsejats abans de ser llençats. 4. Distribuïdor o sabot Cal atenir-se al que es disposa a l’article 37. III. Personal 1. Cap de taula Li correspondrà la supervisió del joc en totes les fases, sense perjudici de qualsevol altra funció que se li pugui encomanar. També portarà una llista on es determini l’ordre de prioritat per cobrir places vacants. Aquestes funcions es duran a terme sobre cada una de les taules. 2. Crupier És el responsable de la barreja i la distribució de les cartes, del cobrament de les apostes perdedores i del pagament de les guanyadores, i de la recollida i el control dels naips, un cop finalitzat el joc i la partida. Anunciarà totes les fases del joc, canviarà l’efectiu als jugadors i, quan escaigui, deduirà la comissió en benefici de l’establiment. 3. Jugadors Podran participar en el joc un nombre de jugadors asseguts coincidents amb el nombre de places delimitades, marcades en el tapet, la xifra màxima del qual serà de sis. Cada mà d’un jugador serà considerada individualment i seguirà l’ordre normal de distribució i petició de cartes. El jugador situat davant de cada casella serà el que mana en aquella i no podrà ensenyar les seves cartes als altres apostadors. IV. Combinacions possibles Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents: a) Cinc asos: és la formada per cinc asos (quatre asos més el jòquer). b) Escala reial: és la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix pal (as, rei, dama, jota i 10). La segona escala més alta és la combinació formada per as, 2, 3, 4 i 5. c) Escala de color: és la formada per cinc cartes correlatives d’un mateix pal (8, 9, 10, jota i dama). d) Pòquer: és el format per quatre cartes d’un mateix valor (quatre reis). e) Full: és el format per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor (3 vuits i 2 nous). f) Color: és el format per cinc cartes no correlatives del mateix pal (8, 9, 10, dama i as de trèvols). g) Escala: és la formada per cinc cartes correlatives de diferents pals. h) Trio: és el format per tres cartes d’un mateix valor i les dos restants sense formar parella (3 vuits, dama i rei). i) Doble parella: és la formada per dos parelles de cartes de diferent valor (2 nous, 2 jotes i 1 as). j) Parella: és la formada per dos cartes del mateix valor (2 reis, 8, 9 i as). k) Carta més alta: quan una mà no tingui cap de les combinacions anteriors, serà guanyada pel jugador que tingui la carta major. V. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de fer-se dins dels límits establerts per a cada taula de joc. El casino de joc fixarà per a cada taula la quantia de les apostes d’acord amb la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ. Significats – Guany: l’aposta es paga a la par amb una retenció percentual de comissió per al casino. – Pèrdua. Es perd l’aposta. – Partida nul·la: El client recupera íntegrament l’aposta. El percentatge de comissió podrà ser de fins al 5 per 100 de les apostes guanyadores, a discreció de l’establiment; cal anunciar-ho als jugadors abans de l’inici de la partida. VI. Regles del joc L’extracció de naips del dipòsit, el seu desempaquetatge i la seva barreja s’atendran a les normes d’aquest Reglament. El crupier passarà la baralla a un client perquè la talli. A continuació i abans de repartir les cartes, els jugadors efectuaran les seves apostes inicials en les caselles assenyalades a aquest efecte, dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. Seguidament el crupier tancarà les apostes amb el “no hi va més”, agafarà un cubilet, que contindrà els tres daus, el sacsejarà, llançarà els daus damunt de la taula, i, finalment, anunciarà la suma dels daus, per determinar qui rep la primera mà. La posició del banquer per a 7 posicions i 6 jugadors serà sempre 1, 8 o 15. El crupier comptarà des de la posició del banquer. Una vegada feta aquesta operació, el crupier col·locarà les cartes davant de cada un dels jugadors (incloent-s’hi a si mateix), en sentit contrari al de les agulles del rellotge, des del punt d’inici indicat pels daus. El crupier barrejarà les cartes i confeccionarà tantes mans de set cartes cap per avall com jugadors hi hagi davant de la safata que conté la bestreta. Fet això, comprovarà les que sobren i les col·locarà al contenidor de les cartes usades. Poden constituir-se en banca tant el crupier com qualsevol jugador. Per això, s’oferirà la banca a cada jugador, que podrà acceptar-la o passar, i si passa s’oferirà al jugador següent. El crupier ha d’acceptar la banca quan li arribi el torn. Esgotat el seu torn, s’oferirà novament als jugadors i així successivament. Qui tingui la banca serà identificat per un cercle blanc. Cada jugador compondrà dos mans: la mà baixa o petita de dos cartes, i la mà alta o gran de cinc cartes. La mà alta haurà de ser de major valor que la mà baixa. El crupier no pot veure les seves cartes fins que tots els jugadors, inclòs qui tingui la banca, hagin establert les seves mans en les caselles destinades a aquest efecte, amb les cartes de cap per avall. Fet això, el crupier donarà la volta a les seves cartes i confeccionarà les dos mans davant de la safata de fitxes amb les cartes de cara amunt. Les mans de qui tingui la banca es compararan en primer lloc amb les del crupier. A cada torn, les cartes que no valguin seran recollides al contenidor de cartes usades. Les mans guanyadores es deixaran, de cara amunt, sota el cercle d’apostes. A les perdedores el crupier els retirarà l’aposta i dipositarà les cartes al contenidor destinat a aquest efecte. VII. Observacions. 1. Un cop hagi exposat les seves cartes qui tingui la banca, els altres jugadors no poden tocar les seves. 2. No està permès als jugadors mostrar les seves cartes o mans confeccionades als altres jugadors, així com parlar amb ells abans que les mans hagin estat exposades. 3 Qualsevol mà incorrectament confeccionada pel jugador es considerarà sempre perdedora. 13 - Monte o Banca I. Denominació El monte o banca és un joc d’atzar, practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i en què hi ha diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Al monte es juga amb dos baralles, una de vermella i una altra de blava, de les denominades espanyoles, de 40 cartes cada una, amb quatre pals, ors, copes, espases i bastos, de 10 cartes cada una: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, sota, cavall i rei. 2. Distribuïdor o sabot Dels regulats al blackjack. 3. Tapet o drap de joc De mesures mínimes similars a les d’una taula de punt i banca. III. Personal 1. Un inspector. És el responsable màxim del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc. 2. El crupier tirador. És el que dirigeix la partida, tenint com a missió barrejar les cartes i distribuir-les als jugadors; pot estar assistit per un ajudant escartejador. 3. El crupier pagador. És el que retira les apostes perdedores i efectua el pagament de les que resultin guanyadores. 4. Ajudant escartejador. És el que baralla o barreja els malls de cartes. IV. Jugadors Podran participar en el joc els jugadors asseguts davant de la taula i els que romanguin drets. V. Banca L’establiment es constitueix en banca i li correspondrà el cobrament i el pagament de les apostes. En cas que una vegada efectuades les apostes el primer naip descobert correspongui a alguna de les cartes emplaçades, es deduirà a totes les apostes guanyadores un 10% en benefici de l’establiment, excepte en la Vista Hermosa. VI. Regles del joc 1. Combinacions possibles a) Jugades múltiples 1. Vista Hermosa. Consisteix a apostar al fet que la primera carta que es descobreix és del mateix valor i del pal següent que aquella sobre la qual s’aposta, seguint un ordre circular dels pals: Ors, copes, espases i bastos. Casella d’aposta en el drap denominada vis. Es paga 32 vegades l’aposta sempre que no hi hagi cartes doblades o cremades, i es descompta un punt per cada una d’elles. 2. Camo, Anti i Viudo – Camo. Es juga a la carta del mateix valor i del pal posterior a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada C. – Anti. És l’aposta a la carta del mateix valor i del pal anterior a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada A. – Viudo. L’aposta s’efectua a la carta del mateix valor i de cap dels pals immediats a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada V. El camo, anti i viudo es paga 11 vegades l’aposta, en la fase de primeres del joc, i es descompta un punt per cada carta doblada que hi hagi. En la fase del joc de segones, es paga 5 vegades l’aposta. – El pot. S’aposta a una carta del mateix valor que la carta emplaçada de qualsevol dels pals. Casella d’aposta en el drap denominada 5. Solament es pot apostar a aquesta combinació en la fase del joc de primeres. Es paga 3 vegades l’aposta. b) Jugades senzilles Cartes. Les apostes sobre cartes es poden efectuar d’una carta contra una altra de les emplaçades en sentit horitzontal o vertical; o de dos cartes contra les altres dos de les emplaçades. Es guanya quan es descobreix una carta del mateix valor que una de les emplaçades. El guany ascendeix al valor de la quantitat apostada (1 per 1). 2. Màxims i mínims de les apostes El mínim de les apostes en el joc del monte el determina el CRAJ. El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents: a) En les jugades senzilles (cartes) el màxim serà de 300 vegades la quantitat fixada com a mínim d’aposta. b) En les jugades múltiples el màxim serà: – En la Vista Hermosa, 10 vegades el mínim de l’aposta. – En el camo, anti i viudo, 30 vegades el mínim de l’aposta en el joc de primeres i 60 vegades en el de segones. – En el pot, 100 vegades l’aposta mínima. 3. Desenvolupament del joc. El joc té dos fases, denominades de primeres i de segones, segons el desenvolupament següent: El crupier tirador rep un mall de l’ajudant escartejador, si n’hi hagués. En cas contrari, el tirador faria ambdós funcions. Talla el mall, l’introdueix al sabot i comença la partida. Extrau una carta anunciant “primera carta” i l’emplaça a la casella superior esquerra i seguidament una altra carta anunciant “segona carta”, que emplaçarà a la casella superior dreta. A continuació descobrirà dos cartes més i anunciarà “tercera carta”, que emplaçarà a la casella inferior esquerra, i “quarta carta”, a la casella inferior dreta. En aquest moment comencen les apostes anunciant “facin joc”, i deixant temps suficient per fer-les i seguidament tancarà les apostes amb el “no hi va més”, i començarà la fase del joc de primeres. Quan surti alguna carta guanyadora en joc amb les emplaçades anteriorment, la carta perdedora es col·locarà de cap per avall, es retiraran les apostes perdedores i es pagaran les guanyadores. Un cop efectuades aquestes operacions, la fase del joc de primeres haurà finalitzat i s’iniciarà la de segones, amb les cartes horitzontals que segueixin emplaçades. S’anunciarà novament “facin joc” i una vegada efectuades les apostes es tancaran amb el “no hi va més apostes” per al joc de segones. 4. Regles especials 1. Per a cartes doblades Si en descobrir les dos primeres cartes són del mateix valor, es cremaran. Si en descobrir la tercera i la quarta cartes, per la part superior del mall, alguna d’aquestes cartes fos del mateix valor que la primera o la segona, aquesta carta es considerarà doblada, es col·locarà a sobre, i es descobrirà un nou naip, que si fos novament del mateix valor es considerarà doblada o triplicada, segons escaigui. Finalment, si abans de completar l’extracció de les quatre primeres cartes, d’alguna de les dos primeres es descobreixen les quatre del mateix valor, s’anul·larà la jugada. Totes les cartes doblades, triplicades o cremades restaran un punt per carta del pagament de l’aposta vis. 2. Per a les apostes a jugades senzilles (cartes) se seguiran les regles següents: a) Una carta doblada anul·larà la camo de la carta de davant (horitzontalment) i la de baix (verticalment). Només guanyaran amb l’anti i el viudo. b) Dos cartes doblades anul·laran les camo de les cartes tercera i quarta. Cobraran amb l’anti i el viudo. En el joc de les diagonals no produeix cap efecte sobre el joc. c) Una carta triplicada anul·la la camo i el viudo de la del davant (horitzontalment) i les camo de la tercera i la quarta cartes emplaçades. Guanyarà la carta de davant només amb l’anti i les de baix (3a i 4a) amb l’anti i el viudo. d) Una carta triplicada i una altra doblada. Si es triplica la primera i es dobla la segona, la triplicada anul·la la camo i el viudo de la segona i de la tercera i la camo de la quarta. Es guanyarà amb l’anti en la segona i la tercera i amb el viudo i l’anti en la quarta. Si es tripliquen la primera i la segona, anul·len la camo i el viudo de la tercera i la quarta i només es guanyarà amb l’anti. 3. Per a les apostes a salto: a) Una carta doblada anul·la la camo de les cartes contràries, només guanyarà amb l’anti i el viudo. b) Una carta triplicada anul·la la camo i el viudo de les cartes contràries, només guanyarà amb l’anti. – El joc de les cartes dobles Per doblar les cartes sempre haurà de ser amb les cartes tretes cap amunt, o sigui amb la carta tercera o quarta. Les cartes de primeres poden ser doblades en treure les dos primeres per sota, sempre que siguin iguals es cremaran (anul·laran). Cada carta cremada restarà un punt per al pagament de la Vista Hermosa. Exemple de la carta doble: 1. Quan jugui el 2 contra el 5 amb la camo del 2, la carta no guanya i el 5 no perd. Només guanya i perd amb l’anti i viudo. 2. Quan jugui el 3 i el 4 contra el 2 i el 5 no guanyaran les cartes amb la camo del 4, guanyaran les altres. 3. De la mateixa manera, la carta 5 no perd amb la camo del 2 i del 4. 4. Si surt el 5 les cartes que juguin contra ell perden totes. 5. Quan les cartes es dupliquen com a l’exemple següent: a) Quan jugui el 5 i el 2 contra el 4 i el 3 les cartes no paguen ni perden amb les camo del 4 i el 3. Només guanyen i perden amb l’anti i el viudo d’ambdós. b) Amb el 5 i el 2 tot guanya i perd. – El joc de les cartes triples Les cartes per ser triplicades sempre s’ha de fer per damunt, amb la tercera o quarta. – Exemple de la carta triple: 1. Quan jugui el 2 contra el 5 amb la camo i el viudo no guanya la carta i el 5 no perd. Només amb l’anti guanyen i perden les cartes. 2. Les panxes ni guanyen ni perden amb les camo del 3 i 4. Només guanyen i perden amb l’anti i viudo del 3 i 4. Quan les cartes es tripliquen i dupliquen com a l’exemple següent: 1. La triple anul·la la camo i el viudo del 4, i la doble anul·la la camo del 3. Això vol dir que amb la camo i el viudo del 4 les cartes ni guanyen ni perden; només fan joc amb l’anti. Amb la camo del 3 les cartes ni guanyen ni perden, fan joc amb l’anti i viudo. 2. Quan jugui el 5 contra el 2 només guanya i perd amb l’anti. Quan les cartes es tripliquen: 1. Les triples anul·len la camo i el viudo del 4 i 3. És a dir les cartes 4 i 3 només guanyen amb l’anti. 2. Sortint el 5 o el 2 totes les cartes guanyen i perden. 14 - El Repte I. Denominació El repte és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn de rebre una carta de més valor que la del crupier. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. Podrà jugar-se fins a vuit baralles de naips alhora com a màxim, segons criteri de la direcció. 2. Distribuïdor o sabot Es farà servir el mateix que per al joc del BlackJack. 3. Taula de joc Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb un màxim de nou espais separats per als jugadors. III. Personal 1. Inspector o cap de taula És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que se suscitin durant el seu desenvolupament. Podrà haver-hi un inspector o cap de taula per a cada sector de joc de naips de contrapartida. 2. Crupier Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de barrejar les cartes, la seva distribució als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores. Anuncia també les fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors. IV. Jugadors Podran participar-hi un màxim de nou jugadors. V. Regles del joc Abans de cada passada el jugador ha de fer la seva aposta (aposta inicial). Per guanyar l’aposta inicial, el valor de la carta del jugador ha de ser major que la del crupier. Es pagarà aquesta aposta a la par (1 a 1). Si la carta del jugador és del mateix valor que la carta del crupier, el jugador té la possibilitat de reptar la casa. El jugador haurà de posar una segona aposta igual que la seva aposta inicial (el jugador perd la primera guerra) per fer servir aquesta opció; aleshores el crupier crema tres cartes i reparteix una carta al jugador o jugadors encara en joc i una altra a si mateix. Si la carta del jugador és d’un valor major que la del crupier, el jugador guanya i el crupier paga la segona aposta 1 a 1. Si la segona carta del jugador resulta del mateix valor que la del crupier, aleshores el jugador guanya i el crupier paga la segona aposta 2 a 1. En tots dos casos el jugador recupera l’aposta inicial. Si la segona carta del jugador és de menor valor que la del crupier, aleshores el jugador perd la seva aposta inicial i la seva segona aposta. Si el jugador tria no reptar la casa perd la meitat de la seva aposta inicial. A més de l’aposta inicial i abans que es reparteixin les cartes, el jugador pot jugar el tie. Per guanyar aquesta aposta la carta del jugador i la del crupier han de ser del mateix valor. Es paga 10 a 1. VI. Màxims i mínims de les apostes 1. Normes generals Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, s’hauran de fer dins dels límits mínims i màxims establerts per a la taula. El director de jocs del casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada. 2. Bandes de fluctuació Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim el de 10, 20 o 30 vegades el mínim establert a les bandes fixades en les autoritzacions de funcionament corresponents. VIII. Regles comunes Es reparteixen totes les cartes exceptuant les de cremar, a cara descoberta. Les apostes de repte només estan permeses per al jugador que empati. L’aposta de repte ha d’igualar l’aposta inicial. Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula. 15 - Tripòquer I. Denominació El Tripòquer és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn de dos factors: bé tenir una jugada mínima o bé tenir una jugada superior a la del crupier. Les dos opcions es faran amb les mateixes tres cartes inicials per a cada jugador. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 i As. 2. Distribuïdor o sabot 3. Taula de joc Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb un màxim de nou espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes. En dos d’elles, anomenades Fortuna i Ante, es podrà jugar abans de rebre les cartes, i en la tercera, denominada Bet, es podrà jugar una vegada que les cartes són vistes pel client. III. Personal 1. Inspector o cap de taula És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que es puguin originar durant el seu desenvolupament. Podrà haver-hi un inspector o cap de taula per a cada sector de joc de naips de contrapartida. 2. Crupier Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de distribuir les cartes als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores. Anuncia també les fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors. IV. Jugadors Podran participar-hi un màxim de nou jugadors. V. Regles del joc Abans de cada passada el jugador ha de fer les seves apostes a les caselles Fortuna o Ante. En qualsevol de les dós o en ambdós. Aquestes apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser de quantia diferent entre si. L’aposta denominada Bet serà igual a la d’Ante. El crupier repartirà tres cartes a cada jugador i a ell mateix. L’aposta de Fortuna té com a objectiu aconseguir una jugada determinada amb les seves tres cartes per guanyar, independentment de les cartes del crupier. La jugada mínima serà un parell i es pagaran segons la taula de combinacions i pagaments següent: Combinació Pagament - Escala de color 40 a 1 - Trio 25 a 1 - Escala 6 a 1 - Color 4 a 1 - Parella o par 1 a 1 L’aposta d’Ante es resol comparant les jugades dels clients amb el crupier, per la qual cosa els jugadors, després de veure les seves cartes, han de fer una aposta al Bet posant la mateixa quantitat que tenien a l’Ante. Així mateix, poden rendir l’aposta (perdre-la) si no consideren suficient la jugada. Una vegada que el crupier descobreix les seves cartes, ha de tenir una jugada mínima de “Q” per qualificar. Si el crupier no té aquesta combinació o superior, pagarà l’aposta Ante, 1 a 1, i el Bet quedarà com està, és a dir, el client podrà retirar-la. Si el crupier qualifica, llavors guanyarà qui tingui major jugada. Si el jugador guanya, li pagarà 1 a 1 l’aposta d’Ante i la de Bet. Si el crupier guanya, retirarà les apostes d’Ante i de Bet. Si tots dos empaten, les apostes d’Ante i de Bet romandran com estan i el client podrà recuperar-les. L’aposta d’Ante, tindrà també un pagament addicional o extra independent de la combinació del crupier, és a dir, el client rebrà un pagament per la importància de la jugada que obtingui, com a mínim una escala, encara que el crupier no qualifiqui o tingui una jugada millor que el client, i en aquest cas aquest perdrà l’aposta d’Ante i de Bet, però guanyarà l’Extra en funció de la taula de combinacions i pagaments següent: Extra-Ante Pagament - Escala de color 5 a 1 - Trio 4 a 1 - Escala 1 a 1 VI. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per a la taula. Les apostes de Fortuna i d’Ante podran ser diferents entre si. L’aposta de Bet serà igual que la d’Ante. El casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada. VII. Regles comunes Totes les cartes són repartides cap per avall d’una en una, incloses les del crupier. En cas d’utilitzar escartejador automàtic, el repartiment de cartes es farà lliurant les cartes en grups de tres. Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula. Els clients no podran fer comentaris sobre les seves jugades. 16 - Sic Bo I. Denominació El joc del Sic Bo és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i hi ha diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc 1. Daus. El joc de daus es juga amb tres daus del mateix color, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat. A cada sessió es posaran, a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus, sis daus en perfecte estat i diferents dels usats a la sessió anterior. Tres daus s’utilitzaran a la partida, i els altres tres quedaran en reserva en cas d’haver de substituir els primers. 2. Tapet o drap de joc El Sic Bo es practica en un tapet, en què estan marcats els tipus d’apostes en un nombre determinat d’espais que corresponen als noms de les jugades que el jugador pot triar per apostar, i els seus premis corresponents. La taula portarà una caixa per a l’efectiu, una caixa per a la bestreta i una altra per rebre les propines. 3. Cubilet o dispositiu mecànic Els daus seran posats en moviment de manera manual mitjançant un cubilet que agitarà el crupier i bolcarà en una zona determinada de la taula o mitjançant un dispositiu transparent que accionarà mecànicament el crupier. III. Personal A cada taula prestarà els seus serveis un crupier i, eventualment, un cap de taula. 1. El cap de taula. Figura de caràcter opcional que, quan així ho estimi la direcció de joc, és el responsable de la claredat i regularitat del joc, col·laborant amb el crupier en el maneig de fitxes i dipositant la moneda de curs legal en la caixa. 2. El crupier s’ocuparà de recollir les apostes perdudes, col·locar si escau les apostes i pagar les apostes guanyadores. S’ocuparà, així mateix, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors. Serà també el responsable de llançar els daus amb un cubilet o mitjançant el dispositiu automàtic o campana mòbil que es faci servir. Comprovarà el bon estat dels daus i farà les advertències necessàries per al desenvolupament del joc. IV. Regles del joc 1. Combinacions Els jugadors només podran fer ús de les classes de jugades següents: a) Aposta petita (menor d’11). Guanya quan la suma dels tres daus està entre 4 i 10 (es coneix també com a menor d’11). Paga 1 a 1. L’aposta no guanya si surt un triple (tres daus del mateix número), ja sigui de l’un, el dos o el tres. b) Gran aposta (Big Bet) o Més de 10. Guanya quan la suma dels tres daus està entre 11 i 17. S’anomena també més de 10. Paga 1 a 1. c) Doble específic (Specific double). Guanya quan dos dels tres daus mostren el mateix número al qual hem apostat. Paga 8 a 1. Si el tercer dau també surt amb el mateix número, és a dir, si es converteix en un triple, també guanya. d) Triple específic (Specific triple). Guanya quan els tres daus mostren el mateix número al qual s’ha apostat. Paga 150 a 1. e) Qualsevol Triple (Any triple). És quan els tres daus mostren el mateix número. Pot ser qualsevol dels sis números. Paga 24 a 1. f) Total específic (Specific total). Guanya quan els tres daus sumen una determinada quantitat a la qual es va apostar. Els pagaments varien segons el número entre 6 a 1 i 50 a 1. Hi ha catorze apostes diferents. g) Parell igual (Pair match). Aposta a la combinació de dos dels tres daus. Per exemple: 1 i 4, 5 i 6, 3 i 4. Paga 5 a 1. Hi ha quinze apostes diferents possibles. h) Aposta de números (Numbers Bet). Es guanya veient quants dels tres daus surten amb un determinat número al qual s’aposta. Hi ha sis possibles apostes. Si el número surt dos vegades paga doble i si surt tres vegades paga triple. 2. Apostes Les apostes mínima i màxima es determinaran dins de la banda de fluctuació autoritzada per al casino; la direcció de joc pot determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de les diferents jugades. 3. Funcionament El nombre de jugadors que podrà ocupar cada taula de daus no estarà limitat. El crupier que llanci els daus haurà de fer-ho immediatament després de l’anunci de “ja no hi van més apostes”, utilitzant el cubilet o element mecànic a aquest efecte. El crupier anunciarà la suma dels tres daus i tot seguit anunciarà individualment la suma de cada dau (p. ex.: 13, i a continuació dirà 6 – 4 – 3). Seguidament retirarà les apostes que han resultat perdedores per, a continuació, pagar les apostes guanyadores. Finalitzat aquest procés, el crupier anunciarà “facin joc” i s’iniciarà una nova ronda d’apostes. Si els daus es trenquen, se superposen, es munten sobre una fitxa, cauen de la taula o de la zona habilitada a aquest efecte, si el llançament no ha estat correcte, el crupier anunciarà “llançament nul”. Després d’un nombre determinat de llançaments, el crupier pot acordar el canvi de daus. El crupier anunciarà aleshores “canvi de daus” i mostrarà davant dels jugadors els sis daus al servei de la taula. El crupier n’agafarà tres per llançar-los i els tres restants seran retornats, a la vista dels jugadors, a la caixa prevista a aquest efecte. No es podran fer apostes després del “ja no hi van més apostes”. 17 - Mahjong Pai Gow I. Denominació El joc del Mahjong Pai Gow és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i hi ha diverses combinacions guanyadores. Al Mahjong Pai Gow es comparen les mans dels jugadors amb la de la banca per decidir qui guanya, basant-se en la taula de jerarquia de fitxes o teules. Per a la mà de cada jugador hi ha quatre opcions d’apostes: guanya, perd, empata i parell. En aquest joc hi ha tres posicions de jugadors i una posició de la banca. II. Elements del joc 1. Tapet o drap Tindrà forma semicircular de mesures i característiques similars a les del blackjack, pòquer sense descart i mini punt banc en la seva modalitat per a set o nou jugadors. 2. Fitxes o teules Al Mahjong Pai Gow es juga amb quaranta fitxes o teules de Mahjong. Cada fitxa tindrà el valor dels punts marcats (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9) i la finestra o drac blanc tindrà el valor de 10. 3. Daus S’utilitzaran tres daus per decidir l’ordre de repartiment de les fitxes. Els tres daus seran del mateix color, de material transparent, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat. III. Personal del Mahjong Pai Gow. 1. Cap de taula: figura de caràcter opcional que, quan així ho estimi la direcció de joc, li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant el transcurs del mateix joc se li presentin. 2. El crupier: és qui dirigeix la partida, tenint com a missió la barreja de les fitxes, la seva distribució als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les que resultin guanyadores. IV. Regles bàsiques del joc Les fitxes es barregen cada cinc rondes. En cinc rondes es fa servir un conjunt de quaranta fitxes. Les apostes a l’empat i al parell no estan habilitades a partir de la quarta ronda. En el joc es fa servir un cubilet per als tres daus. Abans de repartir les fitxes, el crupier llança els daus, i les fitxes es reparteixen basant-se en la suma dels daus. Les fitxes es reparteixen contra el sentit de les agulles del rellotge, començant per la banca. La taula de sota mostra totes les variants possibles. Resultat dels daus, posició inicial: 5, 9, 13, 17 - posició de la banca. 6, 10, 14, 18 - 1a posició de jugador. 3, 7, 11, 15 - 2a posició de jugador. 4, 8, 12, 16 - 3a posició de jugador. El crupier prendrà fitxes per repartir a cada posició. Es farà la suma total de cada posició. Comparació de les mans: totes les mans dels jugadors es comparen amb la de la banca basant-se en les regles següents: 1. La suma de dues fitxes es calcula de la manera següent: si el resultat és 10 o més, aleshores s’ignora el primer dígit (per exemple, el valor d’una mà amb fitxes 4 i 8 és de 2 (4+8= 12 => s’ignora el 1 => 2 és el valor total), el valor d’una mà amb fitxes 3 i 7 és 0 (3+7=10 => s’ignora l’1 => 0 és el valor total). 2. Es diu que hi ha un parell quan una posició de jugador té dos fitxes amb el mateix valor (per exemple, 3:3, 4:4…). 3. Qualsevol parell té una jerarquia major que qualsevol combinació sense parell. 4. El parell més alt és el parell blanc; el segueix el parell de nous i així successivament, fins a arribar al parell més baix, que és el parell d’uns. 5. L’empat es dona quan la posició de jugador actual i la posició de la banca tenen exactament les mateixes fitxes (per exemple: 4-2 per al jugador i 4-2 per a la banca). 6. No n’hi ha prou que les fitxes del jugador sumin un mateix valor que les del banquer perquè es consideri un empat (per exemple: 3-3 del jugador, i 4-2 de la banca no fan un empat). 7. En comparar les combinacions sense parells, la combinació 2 i 8 tindrà el valor més alt (encara que la suma sigui 0), i aquesta combinació es representa a la taula com a 2 i 8 Kong. 8. A partir d’aquí, el valor de la mà depèn de la suma de les fitxes. La suma de 9 és major que la del 8, i així successivament. 9. Si les dos mans (la de la banca i la del jugador) tenen la mateixa suma, aleshores la mà amb la fitxa més alta guanya. Per exemple, en cas que la suma de la mà sigui 7, la mà amb les fitxes 9 i 8 serà major que la que té les fitxes 6 i 1 (la suma és de 7 en els dos casos), i una mà de 5 i 2 serà major que la de 3 i 4 (la suma és de 7 en els dos casos). V. Resultats del joc El resultat del joc es mostrarà basant-se en la comparació entre les mans del jugador i de la banca: Si la mà de la banca és millor que la del jugador, la banca serà la guanyadora en aquesta posició de jugador. Si la mà del jugador és millor que la de la banca, el jugador serà el guanyador en aquesta posició de jugador. Si la banca i el jugador tenen en les seves mans fitxes amb els mateixos valors, el resultat del joc serà un empat en aquesta posició de jugador. Si el jugador té dos fitxes idèntiques, el resultat del joc serà un parell en aquesta posició de jugador. VI. Taula de pagaments Els pagaments són els mateixos per a totes les posicions de jugador. Les apostes a què el jugador guanyi o perdi paguen 1 a 1, però es deduirà un 5% de comissió. Les apostes a l’empat i al par paguen 60 a 1 i 6 a 1 respectivament. Resultat del joc. Pagament: El jugador guanya 0,95 a 1. El jugador perd 0,95 a 1. Empat 60 a 1. Parell 6 a 1. VII. Jugadors a) Asseguts. El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet. b) També poden participar en el joc els jugadors que estan drets, apostant sobre la mà d’un jugador, dins dels límits de l’aposta màxima per jugador. VIII. Màxim i mínim de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s’han de fer dins de la banda de fluctuació de mínims i màxims per casella abans de distribuir les fitxes. El mínim de les apostes pot ser diferent per a cada taula. El màxim de les apostes serà fixat per a cada taula entre 20 i 100 vegades el mínim, i la direcció del casino podrà determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de la taula. 18 - Pòquer de 4 cartes I. Denominació El pòquer de 4 cartes és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador. Es fan servir quatre cartes de les cinc que rep cada jugador i quatre de les sis que rep el crupier. En aquest joc, el crupier no ha de tenir una jugada mínima per qualificar, però utilitza una carta més que els jugadors. A més, en aquest joc, el jugador pot apostar fins a tres vegades la seva aposta inicial d’Ante. II. Elements del joc 1. Cartes o naips. Es juga amb una baralla de similars característiques a les que es fan servir al BlackJack de 52 cartes. El valor de les mateixes cartes, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 i As. 2. Distribuïdor o sabot S’utilitzarà un sabot manual o un d’automàtic. 3. Taula de Joc Serà de dimensions similars a la que es fa servir en el joc del BlackJack, amb un màxim de set espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes, denominades Asos, Ante i Play. No es podrà jugar sobre la mà d’un altre jugador. III. Personal