B
BOPA·CHAT
Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.
IV2 versions

Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1OriginalBOPA 03715216 de des. del 2025

Jugadors

En cada partida hi pot participar un nombre indeterminat de jugadors. V. Regles del joc 1. Jugades possibles Es poden fer dos tipus de jugades: Primera: apostar sobre un número sencer, de l’1 al 9, i en aquest cas el guanyador obté set vegades el valor de la seva aposta; i segona: apostar sobre una jugada senzilla (vermell o negre, parell o senar, passa o falta) i el guanyador obté un guany igual al valor de la seva aposta. En tots aquests casos, el guanyador recupera la seva aposta. Tanmateix, quan surt el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre les jugades senzilles. 2. Mínim i màxim d’apostes El mínim d’apostes està fixat per l’autorització concedida pel CRAJ. Tanmateix, el director responsable de l’establiment pot obrir els draps amb una aposta mínima igual a dos vegades l’autoritzada, sempre que aquell mínim sigui mantingut, si més no, en un drap. El màxim d’apostes està fixat en l’autorització. Per a les apostes sobre un número sencer, el màxim no pot ser inferior a 40 vegades, ni superior a 100 vegades el mínim autoritzat, i per a les jugades senzilles no pot ser inferior a 200 vegades ni superior a 500 vegades el mínim esmentat. Aquest màxim s’aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l’establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d’apostes que pertanyin a jugadors diferents i col·locades sobre un número sencer o sobre una jugada senzilla. 3. Funcionament del joc Els jugadors fan les apostes a partir del moment en què el cap de la partida anuncia “facin joc”. Les apostes es col·loquen, en forma de fitxes, en una de les caselles del drap escollida pel jugador. A continuació el crupier llença la bola al llarg del caire superior del plat circular, en el qual fa nombroses voltes abans d’arribar a la zona dels orificis. En aquest moment el crupier anuncia “no hi van més apostes”. A partir de llavors qualsevol aposta dipositada després d’aquest avís és refusada i el crupier torna amb el rascle les fitxes al jugador que ha apostat massa tard. Un cop la bola queda immobilitzada en un orifici, qui ha llençat la bola anuncia el resultat, dient en veu alta el número guanyador i les jugades senzilles. Llavors, el crupier recull, amb el seu rascle, totes les apostes perdedores i deixa sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegeix el guany. El jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seva aposta i pot retirar-la del joc. VI. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 5 - Trenta i quaranta I. Denominació El Trenta i quaranta és un joc d’atzar dels anomenats de contrapartida practicat amb cartes en el qual els participants juguen contra l’establiment i té diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Al Trenta i quaranta es juga amb sis baralles de les denominades franceses, de 52 cartes cadascuna, totes del mateix color, sense índexs. Les figures valen 10 punts, l’as un punt i les altres cartes el seu valor nominal. 2. Taula de joc Ha de tenir forma d’escut i estar dividida en quatre caselles, dos de les quals, de mida més gran, corresponen al vermell i al negre; ambdós han d’estar separades per una banda central que ha de contenir el color, més avall es col·loca una casella en forma triangular per a l’invers. A la part oposada se situa el cap de taula i a cada costat d’ell els dos crupiers. Al davant i a l’esquerra del crupier que escapça ha d’haver-hi una ranura en la qual es dipositen les cartes usades, i davant dels dos crupiers la caixa que conté les fitxes i els bitllets. III. Personal Cada taula ha de tenir permanentment destinats al seu servei un cap de taula i dos crupiers. 1. Cap de taula El cap de taula és el responsable que el joc es desenvolupi correctament. 2. Crupiers N’hi ha d’haver dos, situats un enfront de l’altre. L’un, el crupier que escapça, s’encarrega de repartir les cartes, i l’altre del pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les apostes perdedores. IV. Jugadors A cada partida poden apostar un nombre indeterminat de jugadors. V. Regles del joc 1. Jugades possibles S’han de formar dos files desplaçades de cartes, la de dalt es denomina negra i la de baix vermella. Es distribueixen les cartes fins que s’obté per a cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40. Els jugadors poden fer ús de les jugades següents, en les quals les apostes guanyadores es paguen a la par, és a dir, reben l’equivalent de l’import de l’aposta: a) Vermell o negre: guanya la fila que té les cartes amb un valor més acostat a 31. b) Color o invers: hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra. En cas contrari hi ha invers. Si dos files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul excepte si aquest punt és 31. En aquest cas regeixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero a la ruleta. 2. Mínim i màxim de les apostes El mínim de les apostes està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ. El màxim no pot ser inferior a 100 vegades ni superior a 1.000 vegades el mínim establert. 3. Desenvolupament del joc Un cop el crupier ha fet l’operació d’escartejar, el jugador més proper a la dreta d’aquest crupier escapça les cartes. Seguidament el crupier col·loca una carta separadora davant de les cinc últimes cartes de la baralla. L’aparició d’aquesta carta separadora determina el final del joc actual, i es posen cara avall damunt la taula les cinc últimes cartes, i es procedeix al recompte. Després d’haver introduït les cartes al distribuïdor, es reparteixen de cara amunt sobre la taula, començant necessàriament per la fila negra. Quan el total arriba als 31 punts o els sobrepassa, s’inicia la col·locació de les cartes a la fila vermella. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les jugades guanyadores (per exemple: “dos negre i color guanyen” o “negre i invers guanyen”, i exactament igual començant pel vermell, és a dir, “dos vermell i color guanyen” o “negre i invers guanyen”, el crupier anuncia també “color guanya” o “color perd”). A continuació es paguen les apostes guanyadores, operació que es fa obligatòriament jugada per jugada, començant sempre per color o invers, i després negre i vermell i per les apostes més allunyades del crupier. Només després d’haver estat retirades les apostes perdedores es poden pagar les apostes guanyadores. Les cartes han de romandre sobre la taula durant tot el temps que duri la retirada i el pagament de les apostes, de manera que els jugadors puguin verificar les puntuacions dels diferents jocs o jugades. Tota carta separada i descoberta per error ha de ser cremada immediatament. VI. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 6 - Daus o Craps I. Denominació El joc dels daus o craps és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i n’hi ha diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc: daus El joc dels daus es juga amb dos daus, del mateix color, de material transparent, amb les superfícies brunyides, de 15 a 25 mm de costat. Han de tenir tots els caires ben definits i tallants, els angles vius i els punts marcats al ras. No s’admeten, per tant, daus amb caires bisellats, angles arrodonits o punts còncaus. En una de les cares hi ha de figurar el nombre d’ordre del fabricant i les sigles de l’establiment, sense que això perjudiqui el seu equilibri. A cada sessió es posen a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus un mínim de cinc daus en perfecte estat i diferents dels usats en la sessió anterior. A la partida s’utilitzen dos daus, mentre que els altres queden en reserva en una cavitat prevista per a aquesta finalitat a les taules de joc, per si de cas s’han de substituir els primer daus. III. Personal A cada taula de daus hi ha d’haver un cap de taula, dos crupiers i un stickman. 1. Cap de taula El cap de taula és el responsable de la claredat i regularitat del joc. Col·labora amb els crupiers en la manipulació de les fitxes i diposita la moneda de curs legal a la caixa. 2. Crupiers Els crupiers s’ocupen de recollir les apostes perdedores, de col·locar, si escau, les apostes sobre la caixa i indicar el punt, i de pagar les apostes guanyadores. S’ocupen, també, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors. 3. Stickman L’stickman és l’encarregat de comprovar el bon estat dels daus, de lliurar-los als jugadors i de fer les advertències precises per al desenvolupament del joc. També podrà emplaçar/recollir les apostes sobre les sorts o jugades múltiples. Quan funcioni solament la meitat de la taula o s’utilitzi la taula reduïda de daus (Mini-craps, European Seven Eleven, etc.) hi haurà d’haver, com a mínim, un crupier-stickman. IV. Regles del joc 1. Jugades Els jugadors només poden fer ús de les classes de jugades següents: A) Jugades senzilles, que es paguen a la par. Win. Que es juga a la primera tirada quan encara no hi ha punt establert. Guanya amb el 7 o l’11, perd amb el 2, el 3 o el 12. Si surt una altra xifra, el resultat queda en suspens i el número que ha sortit és el punt, el qual indica el crupier mitjançant un marcador especial col·locat sobre la caixa corresponent a aquest número. A partir de la jugada següent les apostes sobre el win guanyen si el punt es repeteix, perden si surt el 7 i es repeteixen si surt una altra xifra. Els daus canvien de mà quan surt el 7, que fa perdre. Don’t win. Que es juga a la primera tirada quan encara no hi ha punt establert. Guanya amb el 2 o el 3, perd amb el 7 o amb l’11 i dona resultat nul en el 12. Si surt una altra xifra, el resultat queda en suspens i la que ha sortit és el punt. A partir de la jugada següent les apostes sobre don’t win guanyen si surt el 7 i perden si el punt es repeteix. Come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada, quan resulti punt establert. Aquesta jugada guanya si surt el 7 o l’11 en la tirada següent i perd si surt el 2, el 3 o el 12. Si surt qualsevol altra xifra, l’aposta es col·loca a la casella corresponent, i a partir de la jugada següent guanya si surt aquest número i perd amb el 7 i el resultat queda pendent si surt qualsevol altre número. Don’t come. Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada, quan resulti el punt establert. Guanya si surt el 2 o el 3, perd amb el 7 o l’11 i dona resultat nul amb el 12. Si surt qualsevol altra xifra, l’aposta es col·loca a la casella corresponent, i a partir de la jugada següent, guanya si surt el 7 i perd si surt el punt sobre el qual està col·locada l’aposta. Les apostes col·locades sobre win i sobre come no es poden retirar i s’han de jugar fins que s’hagin guanyat o perdut. Field. Que es juga en qualsevol moment de la partida, i cada tirada és decisiva. Guanya si surt el 2, el 3, el 4, el 9, el 10, l’11 o el 12 i perden tots els altres resultats. Es paga doble si surt el 2 o el 12 i a la par per a les altres puntuacions. Big 6. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si surt una puntuació de 6 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no surti cap d’aquestes dos puntuacions l’aposta continua, encara que pot ser retirada pel jugador. Big 8. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si surt una puntuació de 8 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no surti cap d’aquestes dos puntuacions l’aposta continua, però el jugador la pot retirar. Under 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts que formen els daus és inferior a 7 i perd si és igual o superior a 7. Over 7. Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya quan la puntuació formada pels daus és superior a 7 i perd quan és igual o inferior a 7. B) Jugades múltiples que es poden jugar en qualsevol moment de la partida: Hard ways. Que es juga sobre els totals de 4, 6, 8 o 10 formats per dobles, i les apostes es poden retirar després de cada tirada no decisiva. Guanya si surt el doble escollit i perd amb 7 o si el total del número no està format per dobles. El doble de 2 i el doble de 5 es paguen a set vegades l’aposta; el doble de 3 i el doble de 4, a nou vegades l’aposta. Joc de 7. Que es paga quatre vegades l’aposta. Guanya si surt 7; perd si surt qualsevol altre resultat. Joc d’11. Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si surt 11; perd si surt qualsevol altre resultat. Any craps. Que es paga set vegades l’aposta. Guanya si surt 2, 3 o 12; perd si surt qualsevol altre resultat.
v2ImportadaVigent17 de des. del 2025

Jugadors

  1. Jugadors asseguts El nombre de jugadors que es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades a la taula de joc, la xifra màxima del qual és de sis a nou. Si algunes places no estan cobertes, els jugadors poden apostar sobre les vacants. Així mateix poden apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador, fins a un límit de tres apostes totals per casella i clarament separades, amb el seu consentiment o, en cas necessari, amb el consentiment del cap de taula, i dintre dels límits de l’aposta màxima. En qualsevol cas, el jugador situat a la primera línia davant de cada casella és qui mana a la casella. Cada mà d’un jugador es considera individualment i ha de seguir l’ordre normal de distribució i petició de cartes. 2. Jugadors drets També poden participar en el joc els jugadors a peu dret dins del límit de tres apostes totals autoritzades per casella en el número 1 d’aquest apartat, que aposten sobre la mà d’un jugador, i dintre dels límits de l’aposta màxima de cada plaça. Tanmateix, no poden donar consells ni instruccions al jugador, i han d’acceptar les seves iniciatives. El cap de taula és qui ha d’autoritzar aquests jugadors drets a poder participar en el joc. V. Regles del joc 1. Possibilitats de joc a) Joc simple o BlackJack Quan s’han efectuat totes les apostes el crupier distribueix un naip a cada mà, començant per la seva esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donant-se, ell mateix, un altre naip. Després, i sempre amb el mateix ordre, distribueix un segon naip a cada mà. Seguidament pregunta als jugadors que tenen la mà si volen naips addicionals. Cada jugador pot refusar o demanar naips complementaris, un a un, fins que ho consideri oportú, però en cap cas no por demanar naips suplementaris si ja ha obtingut una puntuació de 21 o més. Si una mà obté una puntuació superior a 21, perd, i el crupier recull immediatament la seva aposta i els naips abans de passar a la mà següent. Quan els jugadors han fet el seu joc, el crupier, sempre que quedin competidors en aquesta mà, es dona a ell mateix una o diverses cartes. En arribar a 17 punts s’ha de plantar i no pot prendre naips suplementaris. En cas contrari, ha de demanar uns altres naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o a més. Quan tingui un as entre les seves cartes, ha de comptar-lo com a 11 punts si amb aquest valor arriba a 17 o a més, i sempre que no compti, amb l’as, més de 21 punts; en aquest cas pren el valor d’un punt. El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recull les apostes perdedores i paga les guanyadores, de dreta a esquerra. Llavors recull les cartes i les col·loca boca avall en un recipient destinat a aquesta finalitat, i retira les seves en últim lloc. Si la banca s’ha passat de 21 punts ha de pagar totes les apostes que encara quedin damunt de la taula de joc. Si no arriba a 21 punts, recull les apostes de les mans que tenen una puntuació inferior a la seva i paga les que la tenen superior. Les mans que han obtingut una puntuació igual a la de la banca són considerades nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes un cop s’han recollit les seves cartes. Els pagaments es fan a la par, és a dir, pel mateix import de l’aposta, però si un jugador fa un BlackJack, que consisteix a arribar als 21 punts només amb els primers dos naips, se li paga sempre a raó de tres per dos. El BlackJack sempre guanya a la puntuació de 21 que s’ha obtingut amb més de dos cartes. b) L’assegurança Quan el primer naip del crupier és un as, els jugadors poden assegurar-se contra el possible BlackJack de la banca. El crupier proposa aquesta assegurança al conjunt dels jugadors i abans de donar la tercera carta al primer jugador que la demana. A partir d’aquest moment, ningú no pot assegurar-se. El jugador que s’assegura diposita damunt la línia d’assegurança, situada davant del seu lloc, una quantitat com a màxim igual a la meitat de la seva aposta primitiva. Si el crupier treu aleshores un 10, és a dir, si fa un BlackJack, recull les apostes que perden i paga les assegurances a raó de dos per un. Si no fa un BlackJack, recull les assegurances i cobra o paga les altres apostes com en el joc simple. c) Les parelles Quan un jugador rep les dos primeres cartes del mateix valor, pot jugar a dos mans. Si utilitza aquesta possibilitat ha de fer una aposta igual a la seva inicial sobre l’altra carta. Aquestes dos cartes i aquestes dos apostes es consideren llavors com a mans separades i independents, i cadascuna té el seu valor i destí propis. Pot, per tant, formar tantes mans com sigui el nombre de cartes d’igual valor que rebi. El jugador es planta, demana carta i juga en les mateixes condicions que en el joc simple, començant per la mà que està situada més a la seva dreta abans de passar a la següent. Si forma una nova parella pot novament separar-la i dipositar una altra aposta igual. Si un jugador separa una parella d’asos, només rep un sol naip per cada as que ha format una nova mà. Si un jugador separa una parella d’asos o una parella de cartes que valen 10 punts cadascuna i amb la següent totalitza 21 punts, aquesta jugada no es considera com a BlackJack i, si resulta guanyadora, es paga a la par. d) Aposta doble Quan el jugador obté 9, 10 o 11 punts amb els dos primers naips, pot doblar la seva aposta. En aquest cas, només té dret a un sol naip suplementari. La doble aposta està autoritzada per a totes les mans, incloses les parelles. També pot doblar amb qualsevol combinació de les dos primeres cartes, inclús quan existeixin separacions, amb obligació per part del crupier d’anunciar la possibilitat de doblar quan el jugador tingui 9, 10 o 11. El valor de l’as sempre serà el més favorable per al client. e) Menor o major de 13 Amb independència de les possibilitats de joc anteriorment relacionades, el casino pot posar en ús la modalitat de sort simple per menor o major de 13. Consisteix en una aposta opcional i independent en què el jugador aposta sobre si el total de punts de les seves dos primeres cartes, essent sempre una el valor de l’as, és inferior o superior a 13, i es perd l’aposta en ambdós casos per a un total igual a 13. Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta col·locada en els espais habilitats per a major o menor; aquesta aposta pot ser de qualsevol quantitat dins del límit mínim i màxim operatiu en la taula. f) La retirada del jugador pot desistir de la seva jugada i perdre la meitat de l’import de la seva aposta excepte quan la carta descoberta de la banca sigui un as i, en tot cas, sempre abans de donar la tercera carta del primer jugador que la sol·liciti. g) Jugada del Jackpot. El Casino pot sol·licitar autorització per instal·lar en alguna o a totes les taules de BlackJack, una aposta addicional anomenada jackpot. El seu objecte és aconseguir un premi especial, depenent només de la jugada que obtingui el jugador. Per jugar al jackpot, s’ha de dipositar en la casella destinada a aquesta finalitat, o a l’espai existent entre les caselles i la línia de l’assegurança, una quantitat estipulada, però que en cap cas no pot ser superior a la meitat del mínim de la taula. En cas que s’obtingui una de les combinacions proposades, el jugador obtindrà el premi especial corresponent. La relació dels premis ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula, fent coincidir les combinacions que s’han d’aconseguir amb els premis que es poden guanyar. Les combinacions possibles són les següents: • Si la primera carta és qualsevol 7 es pagarà, com a mínim, 2 a 1 el valor de l’aposta del jackpot. • Si les dos primeres cartes són dos 7 de pal diferent, es pagarà, com a mínim, 10 a 1 el valor de l’aposta del jackpot. • Si les dos primeres cartes són dos 7 del mateix pal, es pagarà, com a mínim, 50 a 1 el valor de l’aposta del jackpot. • Si les tres primeres cartes són tres 7 de pal diferent, es pagarà, com a mínim, 200 a 1 el valor de l’aposta del jackpot. • Si les tres primeres cartes són tres 7 del mateix pal, es pagarà, com a mínim, el valor total del jackpot, que en cap cas no podrà ser inferior a 5.000 vegades el valor de l’aposta del jackpot. S’entén que únicament es paga el premi més gran. Podran autoritzar-se jackpot progressius, i carrusels entre diferents taules, però en tot cas requeriran autorització expressa, i la seva relació no podrà disminuir les proporcions esmentades. 2. Apostes acumulades Es poden autoritzar, per part del CRAJ, les anomenades apostes i premis acumulats, en relació amb combinacions especials de naips obtingudes per part dels jugadors dins de les seves mans en el curs de les partides ordinàries i també entre diverses taules de BlackJack. Els premis poden ser en moneda de curs legal o el seu equivalent en espècie. Així mateix, es podran autoritzar apostes addicionals i independents per als jugadors, anomenades progressius, l’objecte de les quals és aconseguir un premi especial que depèn només de la jugada que obtingui el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, prèvia la deducció autoritzada a favor de l’establiment. Per jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat estipulada en una ubicació a la taula amb comptador exclusivament destinat a aquesta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenvolupament d’aquesta modalitat de joc ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d’indicar les combinacions que comporten premi i el seu import. L’import de l’aposta del progressiu no pot ser superior a la meitat de l’aposta mínima de la taula. 3. Mínim i màxim de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de fer-se dintre dels límits del mínim i del màxim, abans de distribuir les cartes: a) El mínim ve fixat per l’autorització concedida pel CRAJ. Són aplicables a aquest joc les normes de la ruleta referents a la possibilitat de modificar el mínim i el màxim de les apostes. b) El màxim de les apostes es fixa en l’autorització en 20, 25, 50, 100 o 200 vegades el mínim de l’aposta. El màxim s’entén per casella i no pot ser sobrepassat per la suma de les apostes efectuades sobre cada una d’elles per part d’un o diversos jugadors. 4. Funcionament del joc Hi ha diverses operacions que són prèvies al començament de cada partida: a) S’extreuen els naips del dipòsit, es desempaqueten i es barregen i s’escartegen seguint les normes d’aquest Reglament. b) Finalitzades les operacions prèvies, cadascuna de les piles s’escarteja i s’escapça per separat, com a mínim tres vegades. Seguidament, els sis jocs es reuneixen i s’escapcen i, finalment, la mitja dotzena es presenta a un jugador per a un nou i últim escapçament. Després d’aquest darrer escapçament, el crupier col·loca un separador de mostra o de bloqueig, a fi i efecte de deixar com a reserva una quantitat de cartes equivalent com a mínim a un joc. A continuació s’introdueixen les cartes al distribuïdor. c) Distribuïdor o escartejador automàtic. Si s’utilitza el procediment de barreja automàtica de naips, el crupier els introdueix al distribuïdor automàtic per barrejar-los i distribuir-los en procés continu. d) Abans de distribuir les cartes, el crupier separa les cinc primeres del distribuïdor i després comença la partida. Les cartes es distribueixen sempre amb les cares amunt. Quan apareix el separador, si el distribuïdor de naips és manual el crupier l’ha d’ensenyar al públic i ha d’anunciar que la jugada que està fent és l’última de l’escapçament. Si al distribuïdor apareix una carta amb la cara cap amunt, s’ha d’eliminar.