La Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica (en endavant, “Llei 11/2019”), que va entrar en vigor el 21 de març del 2019, va ser aprovada amb l’objectiu d’estructurar i organitzar el Servei d’Acció Exterior, que depèn, de l’actual Ministeri d’Afers Exteriors (en endavant, “Ministeri”.) La Llei del Govern, del 15 de desembre del 2000, ja preveia, en la disposició addicional primera, que el Cos Diplomàtic es regirà per la seva normativa específica en compliment de les funcions que li reconeixen la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1961, i la Convenció de Viena sobre relacions consulars, del 24 d’abril de 1963, vigents a Andorra des del 2 d’agost de 1996.
La disposició final tercera de la Llei 11/2019 estableix l’obligació del Govern d’aprovar els reglaments necessaris per al desenvolupament reglamentari dels sistemes de mobilitat, de compensacions i de la carrera diplomàtica, entre altres aspectes. L’objecte d’aquest Reglament és la regulació del procediment de mobilitat dels funcionaris del Cos Especial de la Carrera Diplomàtica, tenint en compte les disposicions en vigor a aquest respecte.
El 16 de gener del 2008 es va aprovar el primer Reglament regulador del principi de mobilitat i altres aspectes relacionats amb les funcions diplomàtiques dels agents diplomàtics del ministeri competent en matèria d’afers exteriors, que regulava, per primer cop des de la creació del Ministeri d’Afers Exteriors, la mobilitat dels agents diplomàtics. Aquest Reglament va ser modificat el 2 de juliol del 2008.
El 6 de febrer del 2013, el Govern va aprovar un nou reglament a fi d’introduir a la norma canvis adients perquè el sistema de mobilitat s’adeqüés de manera més òptima a les especificitats i característiques del ministeri competent en matèria d’afers exteriors.
Aquesta modificació va conservar l’estructura i la majoria de les disposicions del Reglament del 2008 i va introduir disposicions destinades a optimitzar els processos d’aplicació del principi de mobilitat.
Cal destacar, com a canvis més significatius introduïts pel Reglament del 2013, la reducció de la durada dels períodes d’estada, la candidatura voluntària pels canvis de destinació o la possibilitat de no prendre part en la mobilitat ja sigui per sol·licitud dels agents diplomàtics atenent a circumstàncies personals i familiars o per interès de la mateixa Administració.
Per acabar, el Reglament del 2013 es va modificar el 2017 afegint a l’article 6 un factor nou per considerar en el règim de compensacions: la compensació per l’escolarització dels fills o menors tutelats dels agents diplomàtics a l’exterior.
El Reglament actual actualitza i revisa el procediment de mobilitat aprofitant-se de l’experiència i el recorregut adquirits al llarg dels trenta anys d’existència del Ministeri d’Afers Exteriors.
Al mateix temps, adequa la reglamentació al nou marc legislatiu format per la Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica, i de forma supletòria, per la Llei 29/2022, del 21 de juliol, de modificació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.
El Reglament s’estructura en set articles que estableixen l’àmbit d’aplicació, el règim de permanència i el procediment d’aplicació del principi de mobilitat, a més d’una