Es modifiquen el títol i el contingut íntegre de l’annex 2 (Valoració de nivells sonors) del Reglament del control de la contaminació acústica, del 3 de maig de 1996, que queda redactat com segueix:
“Annex 2. Mesura i avaluació dels nivells sonors
- Els mesuraments s’han de fer per separat en funció de si la immissió és interior o exterior (que depèn del focus emissor i la transmissió del soroll):
a. Quan la transmissió del soroll sigui per via aèria i la font de soroll es trobi a l’exterior de l’edifici receptor, la immissió és ambient exterior.
b. Quan la transmissió sigui estructural i la font de soroll es trobi en el mateix edifici, o en contigüitat amb el receptor, la immissió és ambient interior.
- Els mesuraments s’han de fer sempre en els emplaçaments i moments en què el nivell sigui més alt o hi hagi més percepció, sempre que aquestes condicions siguin representatives del funcionament de la font de soroll.
- Els responsables de fonts generadores de sorolls, tant a l’aire lliure com en establiments o locals, han de facilitar al personal del ministeri competent en matèria de contaminació acústica l’accés a les seves instal·lacions o als focus d’emissió de sorolls, i han de posar en funcionament els aparells en les diverses velocitats, càrregues o marxes que se’ls indiquin perquè pugui presenciar tot el procés operatiu.
- Condicions del mesurament en ambient interior:
a. Els mesuraments s’han de fer en condicions meteorològiques que no puguin alterar els resultats.
b. Els mesuraments s’han de fer, preferentment, en sales sensibles al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, aules escolars, despatxos d’oficines o altres assimilables); en cas de no haver-hi sales sensibles, es poden utilitzar altres emplaçaments d’interior.
c. Durant el mesurament, les portes i finestres de la sala han d’estar tancades.
d. Si l’habitació és buida, sense mobiliari, i no té cap tractament absorbent, cal sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats.
e. Durant els mesuraments, és recomanable que només el tècnic es trobi a l’interior de la sala i permetre com a màxim una segona persona com a observadora.
f. S’han d’utilitzar almenys tres posicions discretes distribuïdes de manera uniforme a l’interior de la sala i on preferentment passen més temps les persones afectades. Aquestes posicions han de complir els requisits següents:
i. La distància entre punts ha de ser d’almenys 0,7 m.
ii. La distància entre punts i parets o altres superfícies ha de ser d’almenys 0,5 m.
iii. La distància entre punts i finestres ha de ser d’almenys 1 m.
iv. L’altura del micròfon se situarà entre 1,2 i 1,5 m, i l’equip es fixarà sobre un trípode o suport.
v. Els punts no han d’estar alineats de manera que formin un pla imaginari paral·lel amb les parets.
vi. En cas que per dimensions no es puguin aplicar les condicions anteriors, els mesuraments es faran des del centre de la sala.
vii. Per a sales petites (menys de 75 m3) i/o presència de soroll de baixa freqüència, una de les tres posicions s’ha de situar en una de les cantonades. Aquest punt se situarà a 0,5 m de les parets adjacents i a una altura entre 0,5 i 1,5 m.
- Condicions del mesurament en ambient exterior:
a. Els mesuraments s’han de fer en condicions representatives de l’indret on es mesura, i cal registrar la temperatura i la humitat de l’aire. La velocitat del vent en el punt de mostreig no ha de superar els 5 m/sg i cal utilitzar sempre pantalla antivent.
b. En edificacions, l’equip se situarà sempre que sigui possible al centre de les finestres obertes a l’exterior, amb el micròfon alineat amb el pla de les finestres, amb aquestes finestres obertes i preferentment en sales sensibles al soroll, i a una altura mínima d’1,3 m.
c. A peu de carrer o des de l’exterior dels edificis, l’equip s’ha de situar sempre proper a les edificacions amb façanes amb sales d’ús sensible al soroll:
i. A una altura d’entre 1,5 i 4 metres.
ii. Si l’equip es troba entre 0,5 i 2 metres davant d’una superfície reflectora, i sempre que el front d’ones arribi al micròfon de manera perpendicular a la superfície reflectora, es podrà aplicar una correcció de 3 dB degut a les reflexions que es poden generar.
d. En les zones encara no construïdes, però destinades a l’edificació, el punt de mesurament s’ha de situar provisionalment en el límit de propietat.
e. En tots els casos, l’equip s’ha de situar sobre un trípode o suport, amb un angle d’entre 0º i 45º respecte al terra i dirigit cap a la font de soroll que s’estigui mesurant.
- Determinació dels nivells d’immissió:
a. Per obtenir mesuraments representatius, s’han de dur a terme com a mínim tres mesuraments, els quals es consideraran vàlids quan la desviació màxima entre ells no superi els 3 dB(A). Es permeten desviacions superiors, que cal justificar tècnicament, com en casos de sorolls de tipus impulsiu o en mesuraments en ambient interior de punts situats en cantonades.
b. El resultat és la mitjana energètica dels tres mesuraments.
c. L’índex utilitzat és el nivell equivalent, ponderat A, LAeq, amb un temps d’integració que depèn del tipus de soroll avaluat:
i. Per a sorolls de tipus continu, el temps de mesura mínim serà d’1 minut.
ii. Per a sorolls de tipus variable, el temps de mesura mínim és de 3 minuts.
iii. Per a sorolls de tipus impulsiu o de tipus cíclic, el mesurament ha de recollir un mínim d’esdeveniments o cicles suficientment representatiu.
d. Cal valorar el nivell del soroll residual; el nivell sonor existent és en el mateix punt de mesura quan no estigui en funcionament la font que s’està avaluant. Per caracteritzar el soroll residual és important que es mantinguin les condicions d’entorn del moment que es van prendre els mesuraments amb la font en marxa. En el cas que la font no es pugui aturar, s’ha de buscar un indret de característiques semblants i que no es trobi influenciat per la font de soroll que s’està avaluant:
i. Els mesuraments del nivell del soroll residual han de seguir les directrius dels punts 6.a, 6.b i 6.c.
e. Els increments de nivell sonor admesos en ambient exterior segons el nivell de soroll residual són els següents:
I. Quan el soroll residual sobrepassi els 0 dBA i fins a 5 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 3 dBA.
II. Quan el soroll residual sobrepassi els 5 dBA i fins a 10 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 2 dBA.
III. Quan el soroll residual sobrepassi els 10 dBA i fins a 15 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més d’1 dBA.
IV. Quan el soroll residual sobrepassi els 15 dBA, els màxims estipulats en l’article 4, la font generadora no pot incrementar el soroll residual.
f. Els increments de nivell sonor admesos en ambient interior segons el nivell de soroll residual són els següents:
i. Quan el soroll residual sobrepassi els 0 dBA i fins a 3 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, la font generadora no pot incrementar el soroll residual més de 3 dBA.
ii. Quan el soroll residual sobrepassi els 3 dBA i fins a 8 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, no pot incrementar el soroll residual més de 2 dBA.
iii. Quan el soroll residual sobrepassi els 8 dBA i fins a 12 dBA, els màxims estipulats en l’article 5, no pot incrementar el soroll residual més d’1 dBA.
iv. Quan el soroll residual sobrepassi en més de 12 dBA els màxims estipulats en l’article 5, la font generadora no pot incrementar el soroll residual.
g. En el mesurament i l’avaluació d’obres majors segons les defineix el Reglament de construcció, i per a les infraestructures de transport viàries i aèries, l’índex utilitzat és el nivell equivalent, ponderat A, LAeq, avaluat durant tot el període diürn o nocturn. Els mesuraments s’han de fer de manera contínua durant tot el període d’avaluació o mitjançant mesuraments representatius de cada fase de soroll de l’obra, amb un temps d’integració que depèn del comportament temporal de les fonts de soroll.
- Abans i després dels mesuraments s’ha de fer una verificació acústica del sonòmetre mitjançant un calibrador acústic, per garantir un marge de desviació màxima de ±0,5 dB respecte al valor de referència del calibrador.
- La instrumentació utilitzada en els mesuraments ha de complir les especificacions de tipus 1 definides en les normes IEC 60672 i IEC 60260, pel que fa als sonòmetres, i a la IEC 60942 per als calibradors acústics, o en qualsevol altra norma posterior que les substitueixi.
- Sonòmetres, calibradors sonors i sensors acústics han de ser verificats anualment per un laboratori acreditat que compleixi la norma ISO/IEC 17025, o una entitat degudament autoritzada, per fer-se càrrec dels assaigs i les calibracions dels equips que garanteixin la traçabilitat metrològica de les normes.
- L’ús de sensors acústics queda restringit per al control en continu de les obres, l’elaboració de mapes de soroll o cadastres sonors i els usos que ministeri competent en matèria de contaminació acústica determini.”