B
BOPA·CHAT
Decret 175/2023, del 19-4-2023, pel qual s’aprova el Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer.
51 versions

Decret 175/2023, del 19-4-2023, pel qual s’aprova el Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer.

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1ModificacióVigentBOPA 03505325 d’abr. del 2023

Formació i experiència

Decret 175/2023, del 19-4-2023, pel qual s’aprova el Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball i de les autoritzacions de treball fronterer.

  1. D’acord amb l’article 40 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu que no hagi signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra en matèria d’immigració, el treballador ha d’acreditar una titulació de caràcter estatal relacionada amb l’ocupació que pretén desenvolupar al Principat d’Andorra, o una experiència mínima de 365 dies treballats i cotitzats efectivament i relacionats amb l’ocupació que pretén desenvolupar al país, que s’ha de corroborar amb el certificat laboral corresponent i el document de vida laboral oficial oportú. En cas que el treballador no pugui acreditar en tot o en part un dels dos requisits alternatius esmentats al paràgraf anterior, o no aporti la documentació que permeti corroborar aquests requisits d’acord amb el que s’hi estableix, haurà de ser objecte d’una valoració per part del Servei d’Ocupació. Per a les empreses contractants que hagin tingut menys de vint treballadors de mitjana durant el darrer any, el Servei d’Ocupació farà una entrevista d’idoneïtat al treballador sol·licitant per valorar el seu perfil amb relació al lloc per al qual es postula. Per a les empreses que hagin tingut contractats vint o més treballadors de mitjana durant el darrer any, cal incloure a la sol·licitud d’autorització un informe elaborat per un professional de l’àmbit dels recursos humans que certifiqui la idoneïtat del treballador per al lloc que vol ocupar.

El Servei d’Immigració tramet, en el termini màxim de dos dies hàbils, la sol·licitud d’autorització de residència i treball o de treball fronterer, juntament amb la documentació que s’hi acompanya, al Servei d’Ocupació, a l’efecte de verificar l’adequació del perfil professional del treballador en relació amb el lloc de treball que pretén ocupar. El Servei d’Ocupació emet un informe motivat sobre la idoneïtat o no del treballador per a l’ocupació professional que vol desenvolupar, i en el termini màxim de cinc dies hàbils. Aquest informe té caràcter vinculant per al Servei d’Immigració.

El Servei d’Immigració pot demanar, en tots els casos, al sol·licitant o a l’empresari qualsevol documentació complementària que consideri necessària, i també pot fer totes les verificacions escaients per completar i contrastar les dades de la sol·licitud i dels documents que l’acompanyen.

  1. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat es considera que té una alta especialització si ha obtingut un títol d’ensenyament superior de cicle curt d’una durada mínima de dos anys o de 120 crèdits (ECTS), o un títol d’ensenyament superior de cicle llarg d’almenys tres anys o de 180 crèdits (ECTS), o equivalent, degudament legalitzat o postil·lat quan el país emissor formi part del Conveni de la Haia, del 5 d’octubre de 1961. Si les titulacions aportades presenten un dubte raonable sobre la seva validesa o autenticitat, el Servei d’Immigració pot sol·licitar-ne la validació al Departament d’Ensenyament Superior i Recerca. Aquesta titulació ha de ser de caràcter estatal i ha d’estar estrictament relacionada amb l’ocupació laboral que pretén desenvolupar el treballador al Principat d’Andorra.
  2. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, en cas que el treballador sigui nacional d’un altre estat es considera que disposa d’experiència professional per al lloc de treball que vol ocupar quan té una experiència professional mínima de quatre anys en la mateixa activitat laboral que pretén desenvolupar al Principat d’Andorra, sempre que no hagi treballat amb anterioritat al Principat d’Andorra.

A l’efecte d’acreditar l’experiència professional, es considera que l’empleat compleix aquest requisit si ha treballat en la mateixa ocupació que pretén desenvolupar durant una temporada, i si acredita una experiència professional mínima de dos anys en la mateixa activitat laboral. La persona que ha treballat en la mateixa ocupació que pretén desenvolupar durant dos temporades o més no ha d’acreditar cap experiència suplementària. Per comptabilitzar una temporada, cal que l’empleat hagi treballat al Principat d’Andorra com a mínim durant quatre mesos complets en la mateixa ocupació per a la qual sol·licita l’autorització d’immigració si es tracta de la temporades d’hivern, o durant tres mesos en cas d’haver treballat durant la temporada passada d’estiu 2022.

Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, l’experiència professional s’acredita mitjançant el certificat laboral corresponent, que ha de contenir dades verificables relatives a la persona emissora del document, com ara el nom, els cognoms, l’adreça, el número de telèfon i altres dades que puguin ser d’interès, i les tasques que desenvolupa si no es dedueixen de la naturalesa del document. La informació continguda en aquest text ha de ser corroborada amb el document de vida laboral oficial oportú i qualsevol altra documentació equivalent que escaigui, llevat que, per motius justificats, s’acceptin altres documents acreditatius de l’experiència professional requerida. Amb relació a aquesta excepció, si la contractació és per a un assistent domiciliari, degut a les circumstàncies personals del contractant, cal acreditar fefaentment aquest aspecte amb la documentació mèdica corresponent. No obstant l’excepció esmentada, tots els documents han de ser degudament legalitzats o postil·lats quan el país emissor formi part del Conveni de la Haia, del 5 d’octubre de 1961.