La Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats del sector elèctric, del fred i de la calor ha previst com a novetat l’obertura al sector privat de la gestió indirecta, en règim de concessió administrativa, de l’activitat de producció d’energia elèctrica.

La Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) promou la transició i l’eficiència energètiques amb la finalitat de lluitar contra el canvi climàtic i afavorir l’adaptació de la societat als seus efectes, disminuir la dependència energètica i reforçar la competitivitat de l’economia, i prioritza, a aquest efecte, l’estalvi i l’eficiència energètics i l’ús d’energies de fonts d’origen renovable.

El Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) adopta aquest model de foment de les energies renovables, i persegueix aprofitar el potencial nacional i desenvolupar instal·lacions en els emplaçaments i per les tecnologies previstes expressament en el Pla, que en justifica l’interès nacional.

La construcció i l’explotació d’aquestes instal·lacions en règim de gestió indirecta exigeixen regular les concessions administratives per tal que assegurin l’equilibri, tant econòmic com operatiu, del sistema elèctric andorrà i els inversors de producció.

És imprescindible un mecanisme de gestió coordinada, que recull aquest Reglament, també pel que fa a les competències concurrents del Govern i els comuns, que, al seu torn, s’integri en l’àmbit més ampli de la planificació energètica a Andorra per impulsar el desenvolupament dels recursos energètics que el país té disponibles.

Per tal que aquest desenvolupament es faci de la manera més eficient i amb el cost més baix possible per a empreses i consumidors, es promou un sistema competitiu d’ofertes que permeti seleccionar la solució més avantatjosa per a cada emplaçament objecte de concessió.

El Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim de concessió administrativa es divideix en diferents capítols que desenvolupen els aspectes següents, respectivament:

El capítol primer delimita l’objecte i l’àmbit d’aplicació del Reglament, relatiu a l’atorgament de concessions administratives sobre instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovable, d’interès nacional, els emplaçaments i la tecnologia dels quals s’identifiquen en el PSIE, i especifica igualment les condicions generals aplicables a les dites concessions.

El capítol segon estableix el procediment i les condicions administratives per atorgar les concessions objecte del Reglament, des de l’anunci de la convocatòria fins a la formalització i inscripció definitiva en el Registre Energètic Nacional (REN) de les instal·lacions.

El capítol tercer fixa les condicions econòmiques aplicables a les concessions i, particularment, la retribució del concessionari a través del preu establert durant el procés d’atorgament de les concessions, susceptible de revisions parcials.

El capítol quart introdueix les condicions tècniques de connexió de les instal·lacions a la xarxa elèctrica i de comptatge de l’energia produïda, entre altres aspectes.

El capítol cinquè estableix les condicions contractuals aplicables a les concessions atorgades pel procediment previst en el Reglament, i regula, d’una banda, els supòsits de pròrroga, successió, cessió i subcontractació i, de l’altra, el supòsits d’extinció, per compliment o resolució, a més de les condicions del rescat i la intervenció administratius de la concessió.

El capítol sisè regula els drets i deures del concessionari, així com el règim de control i d’infraccions i les sancions aplicables, amb remissió a la normativa vigent aplicable.

El Reglament conclou amb una disposició addicional, que preveu la possibilitat que el Govern, per decret, sotmeti al mateix règim de concessió administrativa instal·lacions altres que les previstes expressament en el PSIE.

Finalment, el Reglament s’acompanya de set annexos que integren les dades que ha de facilitar el promotor amb la sol·licitud per participar en la convocatòria, els models de contractes de concessió, compravenda d’energia i connexió a la xarxa elèctrica, i els criteris tècnics generals, d’aplicació comuna a totes les tecnologies (tant a la fotovoltaica com a la hidroelèctrica) i altres de més particulars, específics per a instal·lacions hidroelèctriques, juntament amb l’esquema unifilar aplicable.

D’acord amb el que s’ha exposat, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 12 de gener del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

S’aprova el Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim de concessió administrativa, que entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim de concessió administrativa

Capítol primer. Disposicions generals

Aquest Reglament té per objecte establir el procediment per atorgar concessions per a l’explotació de l’activitat de producció elèctrica en règim de gestió indirecta, i regular el règim d’aquestes concessions, segons el que preveu l’article 17 de la Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats del sector elèctric, del fred i de la calor, i d’acord amb l’habilitació que conté aquest precepte legal.

1. Aquest Reglament és aplicable en la construcció i l’explotació de les instal·lacions de producció elèctrica a partir de fonts d’energia renovable connectades a la xarxa elèctrica que, d’acord amb el que preveu el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) i per als emplaçaments que aquest Pla determina, s’han de gestionar en règim de gestió indirecta per concessió administrativa, atès l’interès nacional de les dites instal·lacions i per garantir-ne unes condicions administratives, tècniques i econòmiques singulars.
2. El procediment per atorgar aquestes concessions es regeix pels principis bàsics de llibertat d’accés a les convocatòries, concurrència, publicitat, transparència, igualtat, integritat i eficiència.

1. Tots els promotors que desitgin construir, posar en marxa, operar i mantenir un projecte de producció elèctrica en règim de gestió indirecta han de comptar amb la concessió administrativa corresponent, la qual s’ha d’atorgar de conformitat amb el procediment regulat en aquest Reglament.

2. S’entén per promotor, als efectes d’aquest Reglament, la persona, física o jurídica, incloses les agrupacions i unions d’empreses o empresaris, interessada a dur a terme projectes de producció d’energia elèctrica.

3. Per a la inscripció registral definitiva prevista a l’article 10 d’aquest Reglament, el titular del projecte ha de ser una persona jurídica que inclogui en el seu objecte social la generació elèctrica. En el cas, en particular, dels promotors que són persones físiques, agrupacions i unions d’empreses o empresaris, s’han de comprometre a constituir o designar una societat amb el dit objecte social i a cedir-li el projecte abans d’inscriure’s en el Registre definitivament.

4. En cada convocatòria, les bases han de determinar els requisits de capacitat i solvència tècniques i econòmiques dels promotors per participar-hi, com també la resta de condicions aplicables al procediment, d’acord amb el que està establert en l’article 6.5 d’aquest Reglament. Alhora, han de fixar els cabals ecològics mínims que cal respectar, en el cas de les instal·lacions hidroelèctriques.

5. Les condicions de les concessions administratives per a instal·lacions de producció, esmentades en l’apartat 3.1 anterior, varien en funció de la tecnologia de producció utilitzada. Les instal·lacions s’han d’incloure en alguna de les categories següents de tecnologia de producció:

   • a) Instal·lacions hidroelèctriques: són les instal·lacions que, fent ús de l’aigua com a recurs energètic, produeixen electricitat.
   • b) Instal·lacions fotovoltaiques: són les instal·lacions que, fent ús de la tecnologia fotovoltaica, produeixen electricitat.

6. El període pel qual s’atorga la concessió és de trenta (30) anys per a les instal·lacions hidroelèctriques i de vint (20) anys per a les fotovoltaiques, a comptar del moment de la posada en marxa de la planta. La concessió s’extingeix un cop hagi transcorregut aquest termini, tret dels supòsits de pròrroga.

7. La concessió solament s’extingeix en una data anterior en els casos previstos a l’article 23.

8. L’extinció anticipada de la concessió per resolució o la manca de pròrroga poden donar lloc a la reversió dels actius de la instal·lació a l’Administració en els termes i les condicions que s’estableixin en les bases de la convocatòria.

9. Durant la vigència de la concessió, es retribueix el promotor per l’energia venuda a FEDA, segons el que preveu l’article 13.

10. El concessionari ha d’indemnitzar per qualsevol dany i perjudici ocasionat a l’Administració, a tercers o al medi per l’execució de les obres o l’explotació de les instal·lacions d’acord amb el que està establert per l’ordenament.

Capítol segon. Condicions administratives

1. Juntament amb l’explotació de l’activitat de producció elèctrica en règim de gestió indirecta, durant la vigència de la concessió, els concessionaris gaudeixen del dret d’ocupació dels béns de domini públic, així com dels terrenys cedits obligatòriament al Govern o posats a la seva disposició pels comuns que siguin necessaris per dur a terme els projectes respectius i l’explotació de l’activitat, de conformitat amb l’article 4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, sempre que estiguin situats als emplaçaments que s’identifiquen en el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE).
2. En allò referent a l’aprofitament de terrenys de titularitat privada, o no cedits pel Comú, el promotor ha d’efectuar totes aquelles gestions necessàries per a obtenir els acords i permisos necessaris a l’execució i l’explotació de les infraestructures objecte de concessió, i que han de fer viable la/les proposta/es.

1. Quan es tracti de concessions per a la producció amb instal·lacions hidroelèctriques previstes al PSIE, el concessionari gaudeix del corresponent dret d’aprofitament (no consumptiu) de les aigües.
2. A aquest efecte, la convocatòria per atorgar concessions per a l’explotació de l’activitat de producció elèctrica en règim de gestió indirecta i per a l’ús de l’aigua en instal·lacions hidroelèctriques emmarcades en el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) s’ha d’obrir conjuntament pel Govern i, si escau, els comuns, en l’àmbit de les seves competències respectives. Els resultats del concurs per atorgar aquestes concessions administratives es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3. El concurs i els plecs de condicions han de fixar el cabal màxim de referència per a cada llit fluvial, els requisits de capacitat i solvència que han de reunir els promotors per participar-hi, els requisits i les condicions administratives, econòmiques i tècniques aplicables, i, si escau, el cànon mínim que ha de satisfer el concessionari en cada cas per a l’aprofitament de les aigües.

1. L’anunci de la convocatòria es fa mitjançant el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
2. L’endemà de la publicació corresponent de l’edicte del Govern s’obre una convocatòria per sol·licitar la inscripció provisional en el Registre dels projectes de producció elèctrica corresponents als emplaçaments i a les tecnologies que prevegi la convocatòria.
3. Una mateixa convocatòria pot incloure la totalitat d’emplaçaments disponibles d’acord amb el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) o limitar-se a un o alguns dels emplaçaments. En aquest segon cas, es poden obrir noves convocatòries en qualsevol altre moment per a la resta d’emplaçaments, individualment per a cadascun d’ells, o per grups.
4. La convocatòria i les bases han de fixar els preus de referència màxim i, mínim per al projecte de referència previst pel PSIE, per a la producció elèctrica procedent de les instal·lacions objecte de la convocatòria. Aquests preus de referència són aplicables a cada instal·lació de producció objecte de la convocatòria i, si escau, poden ser diferents per als diferents períodes de l’any. El preu màxim és determinat sobre la solució base i permet l’amortització de la inversió, la cobertura dels costos d’operació i funcionament així com tot altre cost directa o indirectament relacionat amb el projecte, i considera un retorn econòmic suficient per a aquesta tipologia de projectes centrats en la producció d’energia renovable.
5. Així mateix, la convocatòria i les bases han de determinar els requisits de capacitat i solvència que han de reunir els promotors per participar-hi i, si escau, les condicions especials que calgui aplicar en cada cas.

1. A partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, els promotors que reuneixin les condicions previstes en les bases de la dita convocatòria disposen d’un termini inicial de tres mesos per presentar la seva sol·licitud.
2. Els promotors han de presentar amb la sol·licitud les dades incloses en l’annex I d’aquest Reglament i detallar les característiques tècniques de la instal·lació, la potència màxima autoritzada i l’estudi preliminar de la producció d’electricitat. Així mateix, han d’acreditar els acords que han subscrit amb privats o tercers, per a l’obtenció dels drets d’ús, dels drets d’accés, de les servituds i d’ocupació dels terrenys afectats per la seva proposta, i necessaris tant pel que fa a l’execució de la infraestructura com pel que fa a l’explotació de la mateixa. Aquests acords, se substitueixen abans de la inscripció definitiva per els corresponents contractes. A més, és necessari que els promotors confirmin, per escrit, el seu compromís de vendre l’energia produïda a un preu igual o més baix que el preu de referència definit a la convocatòria, i indicar-ne l’import.
3. L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic ha de fer una anàlisi prèvia de les sol·licituds rebudes. Si aprecia defectes esmenables, ha d’atorgar al promotor un termini màxim de deu dies hàbils per esmenar-los.
4. Les sol·licituds, en la solució base fixada pel PSIE, que presentin un preu que es trobi per sota del preu mínim de referència fixat per la convocatòria es consideren en presumpta baixa temerària. En aquests casos, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic ha de demanar als sol·licitants afectats tota la documentació i la justificació que considerin necessàries per motivar la viabilitat de les seves propostes. Analitzada la documentació i la justificació aportades, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic decideix si valida la sol·licitud en el procés de valoració o si la descarta per haver incorregut en baixa temerària. El criteri relatiu al preu mínim de referència no s’aplica a les solucions variant, quin objectiu és justament el d’optimitzar la solució base fixada pel PSIE, en aspectes com ara, el preu de venda de l’energia.
5. L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic admet en el procés de valoració les instal·lacions millor dients (una per emplaçament) que compleixen tots els requisits de selecció necessaris, i exclou les instal·lacions que no compleixen els dits requisits fixats per la convocatòria, que excedeixen el preu màxim de referència o que s’hagin declarat en baixa temerària, d’acord amb les bases de la convocatòria. En el moment d’admetre les sol·licituds, s’ha d’avaluar la incompatibilitat que pugui donar-se entre totes o algunes de les propostes. La incompatibilitat entre sol·licituds es pot apreciar per coincidir, totalment o parcialment, en un mateix emplaçament, per pretendre l’ús d’un mateix recurs, com ara l’aigua, que no es pugui compartir en les condicions que hom pretén, per no poder connectar-se i exportar l’energia respectiva a la xarxa elèctrica de manera simultània, o per qualsevol altre motiu d’incompatibilitat previsible entre els projectes objecte de cada sol·licitud.
6. En cas de detectar incompatibilitats entre sol·licituds, i sense perjudici de la qualitat i viabilitat de la proposta, s’admet la que proposi un preu més baix; si hi ha igualtat de preu, la de més potència; i, si hi ha igualtat de potència, la de més producció anual; i, subsidiàriament, la primera per ordre cronològic de sol·licitud.
7. En finalitzar el termini inicial, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic resol sobre les sol·licituds admeses i inadmeses. Aquesta resolució es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i pot ser objecte de recurs en la via administrativa, sense efectes suspensius, d’acord amb el procediment previst en el Codi de l’Administració. Les sol·licituds admeses s’inscriuen provisionalment en el Registre.
8. Sens perjudici del que s’ha esmentat, si, una vegada exhaurit el termini inicial, no s’haguessin presentat sol·licituds per a tots els emplaçaments de la convocatòria o si, a criteri de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, les sol·licituds presentades no asseguressin la plena concurrència pública, es poden admetre noves sol·licituds per al termini addicional que l’Administració decideixi, i publicar aquest termini addicional, i, si escau, qualsevol condició nova, en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
9. La convocatòria s’ha de declarar deserta si no hi concorre cap sol·licitud o si no ho fa cap que compleixi amb els requisits establerts en les bases de la dita convocatòria, o per raons d’interès general que ho aconsellin.
10. En el supòsit en que les sol·licituds admeses no arribessin a obtenir la inscripció definitiva, l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic pot reprendre les sol·licituds excloses, en l’ordre de prelació de la puntuació obtinguda.
11. Els promotors que presentin solucions variants hauran de justificar en què les seves solucions optimitzen la solució base definida pel PSIE.

1. Tots els projectes de les sol·licituds admeses s’han d’inscriure provisionalment en el Registre Energètic Nacional (REN).
2. El Registre ha de contenir l’expedient complet de cada projecte, així com les reclamacions o les resolucions que s’hagin produït durant el procediment d’inscripció o posteriorment, la tarifa de venda aplicable depenent de la convocatòria i totes les dades que es considerin rellevants.
3. De conformitat amb el procediment descrit en l’Article 10 d’aquest Reglament, la inscripció definitiva en el Registre s’ha de fer un cop formalitzada la concessió, i autoritza la construcció, la posada en marxa, l’operació i el manteniment de la instal·lació en les condicions que es prevegin en la concessió.

1. Un cop publicades en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les sol·licituds admeses, s’obre un termini de quatre mesos en què els promotors de les instal·lacions inscrites provisionalment en el Registre han de presentar tots els requisits d’informació i facilitar l’actualització de les dades incloses en l’annex I d’aquest Reglament, si escau, i lliurar el projecte constructiu amb la memòria detallada, que inclogui els plànols, el pressupost, les obres i les instal·lacions, i qualsevol altre document necessari a fi d’endegar la construcció i l’operació posteriors del projecte de producció.

2. En particular, dins d’aquest termini de quatre mesos i, com a molt tard, juntament amb el lliurament del projecte constructiu, els promotors han de facilitar:

   • a) Document justificatiu del dret d’ús dels terrenys de titularitat privada en què es prevegi ubicar les instal·lacions, ja sigui a través de contractes d’opció de compra o lloguer, servituds de pas i accessos, o qualsevol altre títol suficient per a l’ús dels terrenys durant tot el període de vigència de la concessió per part del concessionari.
   • b) Justificant de presentació de la sol·licitud de llicència d’obres en el registre d’entrada del comú competent.

3. Finalitzat el termini anterior, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic revisa les sol·licituds definitives que s’hagin remès i desestima els projectes que no hagin aportat tota la informació. Si apreciés defectes esmenables, ha d’atorgar al promotor un termini màxim de deu dies hàbils per corregir-los a la seva esmena.

4. Els projectes se sotmeten als tràmits d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la tramitació de la sol·licitud de llicència d’obres davant dels comuns. Els comuns han de posar a disposició del ministeri competent l’expedient complet perquè emeti els informes oportuns, d’acord amb el que està previst per l’ordenament.

5. Un cop exposats els projectes a informació pública, els comuns han de trameten al ministeri competent i a l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic les al·legacions que puguin haver estat rebudes.

6. L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, si escau, en vista de les al·legacions presentades, ha de respondre-hi en el termini d’un mes des de la recepció. El procediment per a la inscripció definitiva se suspèn fins que es notifiqui la resposta a qui hagi formulat l’al·legació respectiva.

7. El ministeri competent ha d’elaborar un informe d’impacte ambiental sobre si és convenient o no de dur a terme els projectes, i informar-ne favorablement o desfavorablement. En el marc del procediment establert per aquest Reglament, l’informe esmentat té caràcter vinculant.

8. A la vista dels informes i les al·legacions formulades durant el període d’informació pública i dels motius d’interès públic que hi puguin concórrer, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic ha de determinar finalment quines instal·lacions estan en disposició de ser inscrites definitivament en el Registre i quines en queden excloses. Aquesta resolució s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i és recurrible en els termes del Codi de l’Administració.

9. En tot moment durant el procediment previst en aquest Reglament, l’Administració pot desistir-ne anticipadament sempre que no s’hagi formalitzat la concessió, sense que el dit desistiment doni cap dret als promotors que hagin presentat les sol·licituds.

1. Només s’inscriuen definitivament en el Registre les instal·lacions declarades projectes d’interès nacional en termes de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i que disposin d’una llicència d’obres atorgada. A aquest efecte, els comuns, d’ofici, notifiquen a l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic l’atorgament de les llicències d’obres per a projectes sotmesos a aquest Reglament.

2. Els projectes que culminin la tramitació descrita són objecte d’inscripció definitiva al Registre un cop hagin formalitzat el següent:

   • a) El contracte de concessió, d’acord amb el model establert a l’annex II d’aquest Reglament.
   • b) El contracte estàndard de compravenda d’energia que es detalla a l’annex III d’aquest Reglament, amb el compromís de vendre a FEDA la totalitat de l’energia produïda, complir el seu programa de producció anual i seguir les instruccions de FEDA en qualitat d’operador del sistema, sota la seva responsabilitat i sens perjudici de les penalitzacions per incompliment que el contracte pugui preveure, a canvi del preu de venda, que s’ha d’ajustar al que estableix l’article 13.

3. Per formalitzar els contractes esmentats, i en el termini d’un mes des que els sigui requerit, els promotors:

   • a) Han d’haver designat o constituït una societat mercantil que assumeixi la titularitat del projecte i signi els contractes anteriors, i prengui la posició de concessionari; aquesta societat pot incorporar socis diferents o addicionals als promotors que van presentar les sol·licituds inicials, sempre que es preservin els requisits de capacitat i solvència exigits.
   • b) Han d’haver constituït una garantia definitiva, en forma d’aval bancari a primer requeriment, assegurança de caució o dipòsit en efectiu, per valor del 5% del pressupost associat al seu projecte constructiu, que serveix per respondre de l’execució de les obres de les instal·lacions en els terminis que els siguin aplicables, així com de la construcció i explotació correctes de les instal·lacions, de les despeses generades i els danys i perjudicis ocasionats a l’Administració, i de la seva confiscació per resolució de la concessió imputable al concessionari. L’import de la garantia definitiva s’actualitza per períodes màxims de cinc anys durant la vigència de la concessió, d’acord amb la variació que experimenti l’índex de preus de consum (IPC).

4. L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic pot ampliar el termini establert, fins a un màxim de tres mesos addicionals, en casos degudament justificats en què sigui impossible signar els contractes i aportar la garantia en el termini previst en el requeriment.

5. El Govern s’ha de pronunciar sobre la proposta de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic d’inscripció definitiva en el Registre i, si escau, inscriure-hi definitivament les instal·lacions guanyadores del procés. Aquesta resolució es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i es susceptible de recurs administratiu en els termes establerts en el Codi de l’Administració.

1. A partir de la inscripció definitiva al Registre, la concessió administrativa desplega tots els seus efectes, d’acord amb les seves condicions.
2. El promotor disposa d’un termini de sis mesos des de la inscripció definitiva en el Registre per iniciar les obres de construcció de la instal·lació, i de dotze mesos per finalitzar-les, llevat que la convocatòria o les bases fixin un altre termini.
3. Les obres s’executen a risc i ventura del concessionari, que, a més, assumeix el risc operacional de la concessió.
4. La concessió autoritza a iniciar les obres de construcció de la instal·lació per a la posada en funcionament posterior.
5. No s’admeten ampliacions de potència d’instal·lacions que ja estiguin inscrites al Registre. Les ampliacions de potència d’aquestes instal·lacions a iniciativa del concessionari han de seguir, a tots els efectes, el procediment d’inscripció d’una planta nova.
6. Tanmateix, les concessions administratives es poden modificar en els supòsits previstos expressament en les bases de la convocatòria o per raons d’interès públic degudament justificades, en els termes establerts en la legislació sobre contractació pública. Les modificacions acordades per l’òrgan administratiu competent són obligatòries per al concessionari, sens perjudici de la possibilitat d’instar la pròrroga del període de la concessió establerta a l’article 20.

1. El concessionari disposa d’un termini màxim de 24 mesos, a comptar de la inscripció definitiva en el Registre, per posar la instal·lació en funcionament, llevat que la convocatòria o les bases fixin un altre termini.
2. En el cas que, un cop finalitzats aquests terminis, la instal·lació encara no hagi començat a construir-se o a operar, respectivament, la inscripció en el Registre caduca i la concessió s’extingeix, la qual cosa comporta l’execució immediata de la garantia a què fa referència l’article 10.3.b).
3. Tanmateix, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic pot ampliar els dits terminis fins a un màxim de dotze mesos addicionals, en defecte d’una altra previsió en la convocatòria o les bases, en els casos suficientment justificats en què no hagi estat possible complir amb els terminis. Alhora, aquests terminis se suspenen en el cas que els permisos i les autoritzacions prèviament identificats s’hagin denegat i aquesta denegació s’impugni, fins que es resolgui o s’arxivi el procediment.

Capítol tercer. Condicions econòmiques

1. Les inversions en generació que obtinguin una concessió administrativa segons el procediment establert en aquest Reglament s’han de retribuir segons el preu fixat en el moment de la inscripció definitiva al Registre.

2. El preu de retribució és constant per a tot el període de durada de la concessió, sens perjudici que pugui adoptar diferents valors en funció de la temporada de l’any per unitat elèctrica venuda (expressada en cèntims d’euro per kilowatt hora), i ha de ser igual al preu ofert pel promotor per accedir a la dita inscripció.

3. Tanmateix, un cop la instal·lació hagi estat en funcionament durant un any natural sencer, és a dir, del mes de gener al mes de desembre d’un mateix any natural, per cada un dels anys posteriors es revisa una part del preu, expressada en forma de percentatges màxims següents, que varien en funció de la tecnologia de producció:

   • a) 25% en instal·lacions hidroelèctriques.
   • b) 10% en instal·lacions fotovoltaiques.

4. Aquesta part del preu es revisa anualment de forma proporcional a la variació que hagi experimentat l’índex de preus de consum (IPC) a Andorra durant l’any precedent.

5. En qualsevol cas, si la concessió es modifica per raons d’interès públic i aquesta modificació afecta el seu règim financer, l’Administració ha de compensar el concessionari, d’acord amb la normativa aplicable sobre contractació pública.

1. En el cas que el distribuïdor a què es connectin les instal·lacions de producció no sigui FEDA, FEDA revèn l’energia elèctrica produïda pel concessionari al distribuïdor corresponent, que l’ha d’adquirir al preu de la tarifa fixada pel Govern, que li correspongui, sense cap dret de regularització. Pel que fa a això, no resulta aplicable allò que disposa l’article 19.5 del Reglament de la generació d’energia elèctrica.
2. Són motiu de compensació a les entitats distribuïdores els costos d’operació, manteniment i reparació imputables directament a la connexió de les instal·lacions de producció. El productor d’energia elèctrica assumeix la compensació, que es fixa multiplicant l’import unitari en vigor previst en el decret de tarifes elèctriques i de serveis afins (€/kW/any) per la potència de referència de la instal·lació (kW).

Capítol quart. Condicions tècniques

1. Les instal·lacions de producció d’energia elèctrica s’han de fer segons el que preveu aquest Reglament, els documents que el desenvolupen i les normes tècniques aplicables, i han de complir els requisits vigents previstos en l’annex V.
2. Per a instal·lacions hidroelèctriques en particular, les condicions d’explotació i manteniment, així com els requisits tècnics del punt de connexió a la xarxa elèctrica, s’indiquen en l’annex VI.

Les instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim de concessió administrativa atorgada pel procediment previst en aquest Reglament s’han de connectar a la xarxa seguint l’esquema de les instal·lacions definit en l’annex VII d’aquest Reglament.

1. Per poder iniciar l’operació de la planta, el concessionari i el titular de la xarxa elèctrica a la qual es connecti la instal·lació disposen de tres mesos des de la inscripció definitiva per signar el contracte estàndard de connexió a la xarxa que es recull a l’annex IV d’aquest Reglament. L’empresa distribuïdora corresponent està obligada a signar aquest contracte i a dur a terme les actuacions previstes en el capítol quart d’aquest Reglament.
2. Així mateix, el distribuïdor al qual estiguin connectades les instal·lacions de producció ha de garantir l’exportació de l’energia elèctrica generada a les instal·lacions, prèvia connexió a la xarxa elèctrica d’acord amb el que està previst al capítol quart d’aquest Reglament.
3. Per a potències màximes autoritzades inferiors o iguals a 500 kW, la connexió es pot fer en baixa tensió a una xarxa de 400/230 V, o bé segons la configuració de tensió que l’entitat distribuïdora determini d’acord amb la normativa aplicable.
4. Pel que fa a les potències màximes autoritzades superiors a 500 kW, aquestes instal·lacions han de disposar d’un transformador elevador a mitjana tensió i s’han de connectar a la xarxa de mitjana tensió. En els casos en què hi hagi un nucli de consum proper que pugui assumir la producció, la connexió es pot fer en baixa tensió, si l’entitat distribuïdora així ho determina. El cost d’aquest transformador ha de ser suportat pel productor i l’entitat distribuïdora n’ha de ser la propietària i n’ha d’assumir el manteniment i la reposició.
5. El promotor ha de sol·licitar a l’entitat distribuïdora el punt de connexió entre la instal·lació i la xarxa elèctrica, i ha d’aportar les dades relatives a les condicions tècniques necessàries per fer-lo. Alhora, el promotor ha de comunicar a l’entitat distribuïdora, com a mínim, els tipus de generadors, el nombre i la potència, així com les dades necessàries per calcular el corrent de curtcircuit i la potència màxima de la instal·lació.
6. Si la potència nominal màxima disponible de connexió és inferior a la potència màxima autoritzada de producció, l’entitat distribuïdora ha de determinar els elements concrets de la xarxa de distribució que haurien de ser modificats per consentir la connexió. Els treballs s’han de regir pels mateixos criteris que els treballs ordinaris d’ampliació de la xarxa. Les despeses d’aquestes modificacions són a càrrec del promotor.
7. Per a tot el que no està previst en aquest article són aplicables les disposicions dels annexos V i VI d’aquest Reglament referides a la connexió de la instal·lació amb la xarxa elèctrica.
8. La injecció d’energia elèctrica a la xarxa de distribució o de transport només es permet en presència de tensió a la xarxa corresponent. A aquest efecte, les instal·lacions de producció han d’incloure un element de desconnexió automàtic que s’accioni quan detecti que no hi ha tensió en el punt de connexió amb la xarxa. Per a potències superiors a 100 kW, l’entitat distribuïdora, per iniciativa pròpia o a petició de l’operador del sistema, pot instal·lar un sistema de desconnexió de la instal·lació a distància. El cost de l’interruptor automàtic i el cost dels treballs per instal·lar-lo són a càrrec del titular de la instal·lació de producció.
9. Des del moment en què la instal·lació de producció es registri, els equips que integrin la connexió passen a ser propietat de l’entitat distribuïdora, que s’ha d’encarregar de fer-ne el manteniment, la conservació, la reposició i la renovació.
10. Els quadres elèctrics de baixa tensió pels quals circulin els conductors alimentats per instal·lacions de producció d’energia elèctrica han d’incorporar una senyalització que informi de la seva presència. Aquesta previsió és aplicable igualment als elements que se succeeixin fins a l’estació transformadora de baixa tensió-mitjana tensió (BT/MT) més propera situada en amunt.

1. En el moment de la connexió, l’entitat distribuïdora corresponent ha de verificar que el punt de connexió és conforme amb la normativa vigent i no afecta la qualitat del subministrament.
2. L’entitat distribuïdora ha de supervisar el cablejat de l’equip de mesura, l’interruptor automàtic, la instal·lació d’enllaç i el precintament de l’equip de mesura i control.
3. No és responsabilitat de l’entitat distribuïdora la instal·lació interior a partir del comptador de facturació. Sense perjudici d’aquest punt, l’entitat distribuïdora pot verificar la instal·lació fins al quadre general de protecció.

1. És condició bàsica per generar energia elèctrica la mesura de l’energia elèctrica produïda i injectada, mitjançant comptadors intel·ligents capaços de comunicar a distància la informació mesurada. Els equips de mesura han de complir el que estableixen aquest article i els annexos V i VI d’aquest Reglament, relatius als requisits tècnics mínims.
2. El comptatge de l’energia elèctrica produïda en les instal·lacions objecte d’aquest Reglament i injectada a la xarxa s’ha d’efectuar mitjançant un comptador bidireccional únic, situat en un local adequat.
3. Per defecte, FEDA ha d’instal·lar el comptador d’injecció a la xarxa de distribució i, si escau, el comptador de producció. No obstant això, i de manera alternativa, el promotor pot instal·lar el comptador de producció seguint les prescripcions d’aquest Reglament i les instruccions que defineixi FEDA. En aquest cas, el promotor ha d’adaptar el punt de comptatge als requeriments normatius futurs. Les despeses de col·locació són sempre a càrrec del promotor d’acord amb les previsions del paràgraf següent d’aquest apartat. En l’àmbit del comptatge d’energia elèctrica, les quotes mensuals de lloguer i de conservació de tots els aparells, inclosos els accessoris, subministrats per FEDA es facturen al titular de la instal·lació de producció per un valor mensual que no representi més d’un 1,5% del seu valor real. Les tarifes aplicables a la instal·lació i al manteniment del comptador esmentat es publiquen mitjançant el decret de tarifes elèctriques i de serveis afins.
4. Sense perjudici dels altres apartats d’aquest article, s’han de seguir les especificacions de l’entitat distribuïdora de la xarxa en la qual s’ubiqui la instal·lació i de FEDA com a operador del sistema elèctric.
5. FEDA ha de recollir la informació mesurada pels aparells i traslladar-la a escala nacional.

Capítol cinquè. Condicions contractuals

1. La concessió només es pot prorrogar en els supòsits previstos expressament en les bases de la convocatòria, si escau, o en altres d’excepcionals d’acord amb la normativa sobre contractació pública, pel termini o els terminis consecutius addicionals que l’Administració determini, que conjuntament no excedeixin l’equivalent a la durada inicial, sens perjudici d’allò que preveu l’apartat següent d’aquest article.

2. En qualsevol cas, la concessió es pot prorrogar fins que s’esgoti el termini màxim total de cinquanta anys de la concessió, incloses les seves pròrrogues, llevat que s’acrediti que l’amortització de les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic o el manteniment de l’equilibri econòmic, exigeixen atorgar un termini més llarg.

3. El concessionari pot instar igualment la pròrroga de la concessió per un període màxim que no excedeixi el 25% de la seva durada inicial, pels motius següents, degudament justificats i en cap cas imputables al dit concessionari:

   • a) Modificacions de la concessió acordades per l’Administració que, en ser obligatòries per al concessionari, resultin directament en un desequilibri econòmic que no permeti amortitzar les seves inversions en el termini inicial de la concessió. No donen dret a pròrroga les modificacions de la concessió següents:

     • i) Modificacions de caràcter general sense cap impacte directe en el règim econòmic o d’explotació de la concessió, o les que obeeixin a canvis regulatoris o a disposicions o actes de l’Administració que afectin una pluralitat indeterminada de persones.
     • ii) Modificacions derivades de circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles, sempre que resultin necessàries i es limitin a donar resposta a les circumstàncies.
     • iii) Modificacions no substancials o no idònies per produir el desequilibri econòmic de la concessió, perquè no representin un impacte igual o superior al 5% del pressupost associat al projecte constructiu.

   • b) Suspensió del termini d’explotació de les instal·lacions, quan resulti imputable a l’Administració i no permeti al concessionari amortitzar les seves inversions en el termini de durada inicial de la concessió, sempre que el dit concessionari no opti per resoldre’l en els supòsits previstos a l’article 23.

   • c) Supòsits de força major que, sense impossibilitar la construcció o l’explotació de les instal·lacions, i sempre que el concessionari actuï raonablement per superar-los amb promptitud, determinin la ruptura de l’economia de la concessió pel seu període de durada inicial.

1. En els casos de fusió d’empreses en què participi el concessionari, la concessió continua vigent amb l’entitat absorbent o amb la resultant de la fusió, que queda subrogada a la posició del concessionari en tots els seus drets i obligacions. Igualment, en els supòsits d’escissió, aportació o transmissió d’empreses o branques d’activitat, continua la concessió amb l’entitat a què s’atribueixi, que queda subrogada als drets i les obligacions que en dimanen, sempre que reuneixi les condicions de capacitat i solvència exigides en acordar-se l’adjudicació. Si no pot produir-se la subrogació per no reunir aquesta entitat les condicions de capacitat i solvència necessàries es resol el contracte, i es considera, a tots els efectes, com un supòsit de resolució imputable al concessionari.
2. Al marge dels supòsits de successió del concessionari, la modificació subjectiva de la concessió només és possible per la seva cessió, prèvia autorització expressa del Govern, d’acord a la normativa en matèria de contractació pública i sempre que la dita concessió s’hagi explotat durant almenys una cinquena part del termini de durada inicial. En tot cas, el cessionari ha de complir els requisits exigibles de capacitat i solvència i la cessió s’ha de formalitzar per escrit.
3. En qualsevol cas, la cessió de la concessió es troba igualment subjecta al dret de tanteig del Govern, l’exercici del qual s’ha de dur a terme, directament o a través de FEDA, en el termini de dos mesos des de la notificació per part del concessionari de la voluntat de cedir la concessió. Si finalment aquesta cessió es produeix al marge de les condicions autoritzades per l’Administració, el Govern pot exercir el seu dret de retracte o, d’altra manera, declarar la invalidesa de la cessió.

1. El concessionari pot subcontractar la construcció o explotació de les instal·lacions amb tercers, prèvia autorització del Govern en els termes establerts en la normativa en matèria de contractació pública.
2. Els subcontractistes només queden obligats davant del contractista principal, que assumeix, per tant, la responsabilitat total davant de l’Administració.

1. Un cop finalitzat el termini de durada de la concessió, llevat que es decideixi que es prorroga per mitjà del procediment detallat en l’article 20, s’extingeix per compliment.

2. Abans que finalitzi el termini de la concessió, es pot extingir per acord del ministeri competent, d’ofici, o, si escau, a instància del concessionari, per les causes de resolució següents:

   • a) Extinció de la personalitat jurídica del concessionari, sens perjudici de la possibilitat prevista a l’Article 21.

   • b) Declaració de fallida, de suspensió de pagaments, de concurs de creditors o d’insolvència del concessionari en qualsevol procediment.

   • c) Renúncia del concessionari.

   • d) Mutu acord entre l’Administració i el concessionari, formalitzat per escrit, sempre que no comprometi l’interès general.

   • e) Incompliment de les obligacions essencials del contracte de concessió formalitzat entre l’Administració i el concessionari, o d’obligacions essencials del contracte.

   • f) Suspensió del termini d’inici o d’execució de les obres, o de posada en funcionament o d’explotació de les instal·lacions, per un termini superior a vuit mesos.

   • g) A instància del promotor, si es deneguen els permisos i les autoritzacions a què fa referència a l’article 9, un cop la dita denegació esdevingui ferma.

   • h) Transcurs dels terminis per iniciar o finalitzar les obres o per posar en funcionament les instal·lacions, d’acord amb l’Article 11 d’aquest Reglament.

     • i) Transcurs del termini per signar el contracte de compravenda d’energia elèctrica amb FEDA, d’acord amb l’article 10.

   • j) Intervenció de la concessió, quan hagi transcorregut un termini de tres anys sense que el concessionari hagi garantit el compliment de les seves obligacions, d’acord amb l’article 25.

   • k) Força major insuperable o impossibilitat sobrevinguda en la construcció o explotació de les instal·lacions.

   • l) Rescat de la concessió.

   • m) Supressió de la concessió per raons d’interès públic.

3. En els supòsits de l’apartat 2 anterior, si la resolució de la concessió és imputable a l’Administració, aquesta ha d’abonar al concessionari l’import de les inversions fetes, aplicant-hi un criteri d’amortització lineal, i l’import dels danys ocasionats, inclosos els beneficis futurs no percebuts. En canvi, si no li és imputable, l’Administració ha d’abonar al concessionari el valor comptable no amortitzat de les inversions. En el cas de resolució de la concessió per mutu acord de les parts, els seus drets s’han d’adequar al que està establert en el contracte que posi fi a la concessió.

4. Si la resolució de la concessió és imputable al concessionari, es confisca la garantia i ha d’indemnitzar l’Administració pel danys i perjudicis ocasionats, si l’import excedeix la garantia confiscada. La renúncia de la concessió sempre es considera imputable al concessionari.

5. Els imports associats a l’extinció de la concessió s’han de fixar en un període de tres mesos a partir de l’acord de resolució de la concessió.

6. L’extinció de la concessió per qualsevol motiu comporta la de tots els contractes que hi estiguin vinculats a la mateixa i la baixa d’ofici del Registre.

7. Amb l’extinció de la concessió, sempre que així s’hagi previst en les bases de la convocatòria, els actius de la instal·lació reverteixen a l’Administració. En aquests supòsits, el concessionari està obligat a lliurar els dits actius, en bon estat de conservació i ús, a l’Administració, que, al seu torn, ha d’aixecar una acta de recepció formal.

8. L’Administració succeeix al concessionari en els seus drets sobre l’ús dels terrenys privats en els supòsits de reversió a què fa referència l’apartat anterior, sempre que aquests drets perdurin una vegada extingida la concessió. En cas contrari, cal obligatòriament que el concessionari desmantelli les instal·lacions i el retorn del terreny al seu estat inicial llevat acord entre les parts afectades.

9. En cas que el Govern ordeni el desmantellament de les instal·lacions al final d’una concessió, el concessionari ha de prendre les mesures adequades per restituir els terrenys al seu estat original en finalitzar l’activitat. L’òrgan administratiu competent ha de dur a terme, en qualsevol cas, una verificació del compliment de les condicions de la restitució de l’emplaçament de l’activitat a la situació de partida.

10. L’extinció de la concessió es causa de baixa d’ofici del Registre.

1. En els casos següents, el Govern pot rescatar la concessió abans que finalitzi el termini establert per:

   • a) Dificultats financeres del concessionari que puguin suposar un risc per al bon funcionament de la instal·lació.
   • b) Incompliments reiterats (més de tres incompliments en tres mesos o més de sis durant el període de la concessió) de les instruccions operatives adreçades al concessionari per part de FEDA, en qualitat d’operador del sistema elèctric.
   • c) Supressió o gestió directa de la concessió per raons d’interès públic degudament justificades.

2. En qualsevol dels casos esmentats, el ministeri competent pot proposar el rescat de la concessió al Govern. Notificada la dita proposta al concessionari, disposa d’un termini d’un mes per presentar al·legacions. Un cop presentades aquestes al·legacions, o bé, si no se’n presenten, un cop transcorregut el temps esmentat, el Govern resol en el termini d’un mes el rescat o la continuïtat de la concessió.

3. El ministeri competent ha de compensar el concessionari pels actius cedits d’acord amb els criteris següents:

   • a) Si el rescat té lloc entre la data d’inici del període de construcció i la posada en funcionament de la planta, s’ha de retribuir el concessionari amb el 50% del valor comptable dels actius invertits fins al moment.
   • b) Si el rescat es produeix durant l’operació de la planta, s’ha de retribuir el concessionari amb el 50% del valor comptable no amortitzat de les instal·lacions en el moment del rescat.

4. El valor comptable de les inversions ha de ser com a màxim el que resulti de la documentació presentada per a la inscripció del projecte en el Registre.

5. Per definir el valor comptable dels actius de les instal·lacions, el ministeri competent pot contractar un auditor independent sempre que ho consideri convenient, tenint en compte els arguments de FEDA i del concessionari de la instal·lació.

1. El Govern, prèvia audiència al concessionari, pot acordar la intervenció de la concessió en els casos en què el concessionari no pugui assumir, temporalment i amb un greu dany social, l’explotació de la instal·lació de producció, per causes alienes a aquesta explotació o per incórrer el dit concessionari en un incompliment greu de les seves obligacions que posés en perill l’explotació.
2. El Govern ha d’atorgar un termini al concessionari perquè pugui corregir les deficiències causants de la intervenció, atenent les circumstàncies concurrents. Transcorregut el dit termini, si el concessionari no les ha corregit, s’ha d’executar la intervenció, en què corresponen al Govern, de forma directa o a través de FEDA, si escau, l’explotació directa de la instal·lació i la percepció de la contraprestació establerta; en aquest cas, el Govern pot utilitzar el mateix personal i material del concessionari.
3. L’explotació de la instal·lació objecte de la intervenció s’efectua per compte i risc del concessionari, en les condicions previstes per la normativa aplicable sobre contractació pública. Els ingressos que la instal·lació generi durant la intervenció es dediquin a satisfer els costos que aquesta intervenció provoqui. A aquest efecte, FEDA reten l’import de la venda de l’electricitat que en resulti.
4. El Govern ha de determinar la durada de la intervenció, sense que pugui excedir, incloses les possibles pròrrogues, els tres anys. Transcorregut aquest termini, si el concessionari segueix sense poder complir les seves obligacions, es resol la concessió per causa imputable al concessionari, a l’efecte del que preveu l’Article 23.
5. El Govern ha d’acordar d’ofici o a petició del concessionari el cessament de la intervenció quan s’acrediti la desaparició de les causes que l’hagin motivat i el concessionari justifiqui que està en condicions de prosseguir l’explotació normal de l’obra.

Capítol sisè. Responsabilitats, infraccions i sancions

1. El concessionari té els drets següents:

   • a) Construir i explotar les instal·lacions en els termes de la concessió i de la normativa que els és d’aplicació.

   • b) Connectar les instal·lacions a la xarxa elèctrica d’acord amb la normativa aplicable i aquest Reglament.

   • c) Cedir l’energia generada a la xarxa elèctrica, sempre que estigui en condicions de seguretat i d’estabilitat.

   • d) Percebre de FEDA l’import del preu fixat per a l’energia elèctrica produïda i venuda, en les condicions establertes en el contracte de compravenda subscrit entre el promotor i FEDA.

   • e) Mantenir i restablir l’equilibri econòmic de la concessió quan, per causes sobrevingudes no imputables al concessionari, la concessió sofreixi algun dels supòsits de modificació indemnitzables dels establerts a l’apartat 3 de l’Article 20.

   • f) Utilitzar els béns de domini públic necessaris per construir, modificar, conservar i explotar les instal·lacions, prèvia autorització de l’Administració corresponent.

   • g) Cedir la concessió, prèvia autorització de l’òrgan de contractació.

   • h) Resoldre el contracte, en els supòsits previstos en l’Article 23.

     • i) Qualsevol altre dret previst per l’ordenament o en la convocatòria i les seves bases, el contracte de concessió, l’oferta i projecte del concessionari, o en la resta de documents que regeixen la concessió.

2. El concessionari té les obligacions següents:

   • a) Executar les obres de construcció de les instal·lacions d’acord amb el que disposen les lleis i la convocatòria i les seves bases, el contracte de concessió, l’oferta i projecte del concessionari, i la resta de documents que regeixen la concessió.

   • b) Explotar les instal·lacions, assumint el risc operacional de la seva gestió amb la continuïtat i en els termes establerts per la concessió.

   • c) Mantenir les instal·lacions en condicions de funcionament i sense crear pertorbacions de cap tipus a la xarxa elèctrica, ni riscos per a les persones ni els equips associats, i contractar personal de manteniment qualificat o formalitzar un contracte de manteniment amb una empresa especialitzada.

   • d) Complir amb els termes de l’oferta i de la documentació que la integra.

   • e) Cedir l’energia elèctrica generada a la xarxa en les condicions tècniques adequades, sense causar pertorbacions en el funcionament normal del sistema elèctric i sense que aquesta cessió suposi cap risc per a les persones, i seguir en tot moment les indicacions de FEDA i de l’entitat distribuïdora.

   • f) Subscriure i mantenir actualitzades les pòlisses d’assegurança necessàries per cobrir els riscos de les persones, els béns i el medi ambient que es puguin derivar de la construcció, l’operació, el manteniment i la retirada de les instal·lacions, per l’import mínim que determini l’Administració, i posar a disposició de l’Administració una còpia certificada de les dites pòlisses contractades, amb caràcter previ a l’inici de la construcció de les instal·lacions previst a l’Article 11 d’aquest Reglament.

   • g) Tenir cura del bon ordre i de la qualitat de les instal·lacions, i del seu ús, i sotmetre-les a una revisió per part d’un organisme d’inspecció i control autoritzat cada cinc anys.

   • h) Garantir que el funcionament de les instal·lacions no provoqui avaries, ni disminucions en les condicions de seguretat, ni alteracions de la qualitat de l’ona, d’acord amb la normativa aplicable o les condicions perilloses de treball per al personal d’explotació i manteniment de la xarxa elèctrica.

     • i) Respondre en tot moment als requeriments d’informació de l’Administració i col·laborar amb les inspeccions i tasques de control que faci.

   • j) Indemnitzar pels danys i perjudicis que s’ocasionin a l’Administració, a tercers o al medi, per causa de la construcció o explotació de les instal·lacions, quan siguin imputables al concessionari.

   • k) Protegir el domini públic que quedi vinculat a la concessió, especialment preservant els valors ecològics i ambientals.

   • l) Restituir els terrenys al seu estat original si a la convocatòria corresponent es va ordenar el desmantellament de les instal·lacions en finalitzar la concessió, quan així s’acorda pel Govern a l’extinció de la concessió, o quan es tracta d’instal·lacions bastides sobre terrenys privats llevat d’acord entre les parts afectades.

   • m) Aturar la injecció d’energia elèctrica a requeriment de l’operador del sistema elèctric, d’acord amb la prerrogativa que li confereix la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, o quan aquesta instal·lació posi en risc la seguretat o l’estabilitat de la xarxa elèctrica de transport o de distribució, o en els casos que així ho exigeix la seguretat o l’estabilitat de la xarxa elèctrica.

   • n) Per a instal·lacions d’una potència superior a 500 kW, avisar l’entitat distribuïdora i l’operador del sistema elèctric abans de l’aturada de la instal·lació de producció o de la modificació de la producció pels canals que es determinin.

   • o) Informar anualment l’operador del sistema elèctric de la previsió de producció i complir amb aquesta previsió, i assumir les conseqüències econòmiques que es puguin derivar de qualsevol desviació, tant a l’alça com a la baixa, especialment en allò referent al proveïment d’energia al sistema elèctric nacional i al cost associat.

   • p) Introduir en el Registre la informació que determini l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic.

   • q) Qualsevol altra obligació prevista per l’ordenament o la convocatòria i les seves bases, el contracte de concessió, l’oferta i projecte del concessionari, o la resta de documents que regeixen la concessió.

3. L’administració es reserva el dret de fer servir i utilitzar per a les finalitats que consideri oportunes la superfície dels terrenys de domini públic no ocupats per les instal·lacions, procurant no pertorbar el normal funcionament de l’explotació.

1. Les activitats previstes en aquest Reglament estan sotmeses a la totalitat de l’ordenament jurídic, especialment a la Llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats del sector elèctric, del fred i de la calor; a la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic; a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme; a la Llei de seguretat i qualitat industrial; a la Llei de la seguretat i la salut en el treball vigents, i a tots els reglaments que se’n desprenen, en tot allò que no contradigui aquest Reglament.
2. En tot cas, les instal·lacions a què es refereix l’Article 2 d’aquest Reglament només es poden desenvolupar a l’empara de les concessions atorgades pel procediment previst en aquest Reglament.

1. Els serveis competents del Govern conserven en tot moment les facultats d’inspecció i control de les activitats dutes a terme pel concessionari i, si escau, pels seus subcontractistes, en virtut de la concessió, en els límits establerts per l’ordenament, i disposen, d’ofici o a instància de part, la pràctica de les inspeccions i verificacions que siguin necessàries. Aquestes facultats d’inspecció i control són independents de les altres que puguin correspondre a l’operador del sistema o, si escau, a l’empresa distribuïdora quant als equipaments de la instal·lació.
2. La competència per a la inspecció i el control de les disposicions establertes en aquest Reglament, en tot allò que afecta les competències dels comuns, correspon als comuns, sens perjudici dels convenis i acords de distribució de competències que puguin establir les administracions concurrents.
3. El concessionari ha de sotmetre la instal·lació a una revisió periòdica per part d’un organisme d’inspecció i control autoritzat cada cinc anys.
4. Sempre que l’operador del sistema o l’Administració competent ho requereixi, el concessionari ha de lliurar tota la informació o documentació relacionada amb l’objecte i la finalitat de la inspecció.
5. Sens perjudici de l’apartat anterior, el concessionari ha de lliurar a l’Administració qualsevol informe, projecte i planificació exigits per la normativa aplicable, amb la regularitat que s’estableixi.
6. Les constatacions i els actes elaborats en exercici de les competències d’inspecció i control es presumeixen certes, salvat que es provi el contrari.

1. Les infraccions i les sancions per incompliment d’aquest Reglament es regulen pel que disposa el capítol cinquè de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, el títol XI de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial vigents.
2. Els danys i perjudicis derivats de l’incompliment de la normativa vigent són a càrrec de la part que els ha causat.
3. La no disponibilitat de la xarxa elèctrica causada per avaries no imputables a l’entitat distribuïdora i les aturades de la instal·lació per motius de seguretat o d’estabilitat de la xarxa no donen lloc a indemnitzacions a favor del concessionari per lucre cessant. Tanmateix, el concessionari pot reclamar-ne, en demostrar que hi ha hagut culpa o negligència per part de l’entitat distribuïdora.

El Govern pot sotmetre al règim de concessió establert en aquest Reglament instal·lacions altres que les previstes expressament en el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE) mitjançant un decret en què s’identifiquin les dites instal·lacions. Aquest decret s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Fins que el Decret de tarifes elèctriques i serveis afins no publiqui l’import unitari previst a l’Article 14 d’aquest Reglament, es fixa aquest import unitari en 2 €/kW/any.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 12 de gener del 2022

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex IDades mínimes que ha de contenir la sol·licitud

Dades que el sol·licitant ha de presentar per participar en les convocatòries:

A. Dades del sol·licitant

a. Si el sol·licitant és una persona física:

i. Nom i cognoms

ii. Número de NIA

iii. Passaport/document d’identitat

iv. Telèfon

v. Adreça electrònica

b. Si el sol·licitant és una persona jurídica:

i. Raó social

ii. Número de registre tributari (NRT)

iii. Número de registre de societats

iv. Objecte social

v. Telèfon

vi. Adreça electrònica

vii. Document que acredita la representació (poder notarial o acord de l’òrgan d’administració)

B. Dades referents a l’emplaçament

a. Plànols de situació dels terrenys i de les instal·lacions (que cal adjuntar)

b. Ubicació exacta de la instal·lació

C. Característiques de la instal·lació

a. Estudi de viabilitat tècnica i econòmica, que inclogui, com a mínim:

i. Potència instal·lada (MW)

ii. Estimació de l’energia elèctrica produïda a l’any (MWh/any)

iii. Inversió prevista per categoria (€)

iv. Estimació del cost de manteniment/any (€)

v. Estimació d’altres costos/any (€)

b. Característiques de la central:

i. Esquema unifilar general

per a una central hidroelèctrica

ii. Diagrama de flux hidràulic

iii. Salt hidràulic, cabal derivat i cabal de reserva

iv. Característiques generals dels equips electromecànics. Tipus de turbina i alternador

per a una central fotovoltaica

ii. Característiques de la radiació solar considerades hores punta

iii. Característiques generals dels equips. Tipus de panells i inversors

c. Connexió a la xarxa

i. Avantprojecte elèctric

ii. Sol·licitud de reserva de connexió per part de l’entitat distribuïdora

iii. Equips de mesura

D. Permisos i llicències

Acord / pre-contracte d’ús dels terrenys, accessos i servituds de pas

E. Programa de producció anual

F. Justificació de l’optimització i millora que aporta la solució variant en relació a la solució base, si escau

Annex II.pdf

Annex III.pdf

Annex IV.pdf

Annex VCriteris generals de disseny, connexió a la xarxa elèctrica, condicions d’explotació i manteniment de les instal·lacions

1. Criteris generals de disseny

Les potències màximes que es poden connectar en els diversos nivells de tensió emprats habitualment es recullen en la taula següent:

Nivell de tensió

Potència màxima

230 V monofàsica (BT)

≤ 14 kW

400 V trifàsica (BT)

Fins a 500 kW

20.000 V (MT)

A partir de 500 kW

Les instal·lacions generadores amb una potència igual o superior a 100 kW han de tenir locals tècnics d’ús exclusiu.

La connexió als receptors de les instal·lacions on no pugui donar-se la possibilitat d’acoblament amb la xarxa de distribució necessita la instal·lació d’un dispositiu que permeti connectar i desconnectar la càrrega en els circuits de sortida del generador. Quan hi hagi més d’un generador i la connexió exigeixi la sincronització, s’ha de disposar d’un equip manual o automàtic per fer aquesta operació.

En cas que la instal·lació de producció compti amb elements d’emmagatzematge d’energia, s’instal·len de manera que comparteixen un equip de mesura i proteccions amb la instal·lació de producció.

2. Conjunts de mesura de producció d’energia (CMPE)

Els conjunts de mesura han d’estar formats per la unió de mòduls de material aïllant de classe A, com a mínim. Tots els mòduls que constitueixen les diverses unitats funcionals han d’estar proveïts de dispositius de tancament precintables.

La unitat funcional de mesura ha de disposar d’un accés registrable que faci practicable el dispositiu de visualització de les diverses funcions de mesura. Una vegada tancat, ha de mantenir el grau de protecció assignat al conjunt i ha de ser precintable.

El CMPE s’ha d’instal·lar en llocs d’accés lliure i permanent i al costat de la caixa general de proteccions quan n’hi hagi. El CMPE ha de ser de lliure accés per al personal de l’empresa distribuïdora les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.

En les instal·lacions es necessita un sol comptador bidireccional.

Els comptadors d’energia han de respondre als requisits d’aquest Reglament i han de ser compatibles amb els requeriments de l’entitat distribuïdora. Tots els elements que formen part de l’equip de mesura, tant d’entrada com de sortida, han de ser precintats per l’entitat distribuïdora.

Els comptadors emprats han de ser comptadors estàtics multifunció amb un registrador de mesures inclòs en el mateix envolupant, per a la mesura d’energia activa en ambdós sentits de circulació d’energia (consum i producció) i reactiva a 4 quadrants programats amb la discriminació horària vigent i necessària per a la facturació. Aquests comptadors han de complir amb la directiva de metrologia.

El comptador ha de permetre verificar visualment els sentits de l’energia. Per a instal·lacions amb una potència nominal (Pn) superior a 315 kVA el comptador ha de registrar la mesura d’energia reactiva. Per a les instal·lacions amb una intensitat 315 kVA

Classe 0,5

Classe 1,0

Obligatòria

Pn< 315 kVA

Classe 1,0

Classe 2,0

Obligatòria

A excepció dels serveis auxiliars de producció i en el cas d’instal·lacions amb acumulació, en el circuit que uneix la instal·lació de producció amb el seu equip de mesura no pot intercalar-se cap equip de consum aliè a la instal·lació de producció.

Els conductors han de ser no propagadors de la flama i amb baixa emissió de fum LSZH (Low Smoke Zero Halogen Cable) i opacitat reduïda.

Els conductors han d’estar dimensionats per a una intensitat no inferior al 125% de la intensitat màxima del generador, i la caiguda de tensió entre el generador i el punt d’interconnexió a la xarxa de distribució o a la instal·lació interior no pot superar l’1,5%, per a la intensitat nominal.

• a) Equips de mesura indirectes

En els equips de mesura indirecta s’han d’instal·lar regletes de comprovació amb separadors i senyalització. La secció dels conductors per al cablejat de tot el secundari de mesura en equips indirectes s’ha de fer amb cable de coure aïllat per a una tensió de 750 V, de 2,5 mm2 de secció per a les intensitats i d’1,5 mm2 per a les tensions, senyalitzat amb color blau per al neutre, i amb marró, negre i gris per a les fases.

• b) Equips de mesura directes

Per al cablejat dels equips de mesura directa trifàsica, els conductors han de ser de coure, aïllats normalment, unipolars amb una tensió assignada de 750 V. Quan s’utilitzin multiconductors, la tensió assignada ha de ser de 1.000 V de 16 mm2 de secció per a les fases i el neutre, senyalitzats amb color blau per al neutre, i amb marró, negre i gris per a les fases. En comptadors directes monofàsics el cablejat ha de ser de cable de coure flexible de 10 o 16 mm2 de secció, tant per a la fase com per al neutre, senyalitzat amb color blau per al neutre, i amb marró per a la fase.

• c) Telemesura

És obligatòria la telemesura a les instal·lacions de producció d’energia amb potència superior a 15 kVA. L’alimentació de la comunicació s’ha de fer des de la mateixa instal·lació. Es pot col·locar aquesta alimentació en un mòdul de doble aïllament, incorporant-hi una base de suport amb presa de terra, un relé magnetotèrmic i un relé diferencial, si fos necessari.

L’equip mesura, com a mínim, tant l’energia activa com l’energia reactiva; es troba d’acord amb la Directiva europea 2014/32/UE, relativa a l’harmonització de les legislacions en matèria de comercialització d’instruments de mesura.

3. Quadre de control i protecció

Cal disposar almenys dels elements següents integrats en la instal·lació:

• Protecció contra contactes indirectes: les proteccions diferencials tipus A són necessàries per garantir que la tensió de contacte no sigui perillosa per a les persones.

• Protecció de màxima i mínima tensió: s’ha de controlar la tensió fase-neutre en instal·lacions monofàsiques i les tensions entre fases en les trifàsiques. Desconnexió per màxima tensió a 1,1 Vn de qualsevol de les tensions, mantinguda durant 0,5 segons. Desconnexió per mínima tensió a 0,85 Vn de qualsevol de les tensions, mantinguda durant 1,2 segons.

• Protecció de màxima i mínima freqüència: s’ha de controlar la freqüència. Desconnexió per màxima freqüència a 51 Hz, mantinguda durant 0,2 segons. Desconnexió per mínima freqüència a 48 Hz, mantinguda durant 3 segons. Aquests valors s’han d’ajustar a les exigències de les empreses distribuïdores i en particular a la presència o absència d’automatismes de reconnexió ràpids de les línies d’alta tensió. En aquests darrers casos cal adaptar tant el temps de desconnexió com el valor de reglatge de la freqüència a valors compatibles amb la mateixa explotació de la xarxa de distribució, a fi i efecte de protegir tant les instal·lacions de producció com les de distribució d’electricitat.

• Posada a terra: la posada a terra de la instal·lació s’ha de fer de conformitat amb les previstes en el Reglament de baixa tensió.

La connexió de la instal·lació de producció pot fer-se en l’embarrat general de la centralització de comptadors dels consums, a la caixa general de protecció de la qual parteixen els consums o mitjançant una caixa general de protecció independent que es connecti a la xarxa de distribució.

El disseny dels circuits de protecció respecte al criteri de seguretat en fallada ha de ser de manera que, en cas de pèrdua de les alimentacions elèctriques dels elements que gestionen la instal·lació de producció, tots els relés passin a la posició de desconnexió. D’aquesta manera, està garantida la desconnexió de la instal·lació de la xarxa de forma automàtica i instantània. A més a més, per a instal·lacions generadores en MT, els criteris de desconnexió s’han d’ajustar als especificats per l’entitat distribuïdora afectada.

4. Condicions mínimes per a l’arrencada i l’acoblament de la instal·lació generadora a la xarxa elèctrica

La connexió es fa en baixa tensió, sempre que la suma de les potències nominals de la instal·lació no superi els 500 kW, ni la meitat de la capacitat de la sortida de l’estació transformadora corresponent a la línia on es connecti la instal·lació. Sempre que les parts ho acordin, la instal·lació es pot connectar a la xarxa de mitjana tensió.

Pel que fa a les potències superiors a 500 kW, la connexió a la xarxa elèctrica en instal·lacions de producció independents s’ha de fer preferentment en mitjana tensió.

• a) Generadors asíncrons

La caiguda de tensió que pot produir-se en la connexió dels generadors no pot ser superior al 3% de la tensió assignada de la xarxa.

Per limitar la intensitat en el moment de la connexió i les caigudes de tensió als valors indicats, s’han d’emprar dispositius adequats.

La connexió d’un generador asíncron a la xarxa no es pot fer fins que, accionat per la turbina, aquest generador hagi adquirit una velocitat d’entre el 90 i el 100% de la velocitat de sincronisme.

• b) Generadors síncrons

La utilització de generadors síncrons en instal·lacions s’ha d’acordar amb l’empresa distribuïdora d’energia elèctrica, atenent la necessitat de funcionament independent de la xarxa i les condicions d’explotació d’aquesta xarxa.

La central ha de tenir un equip de sincronització, automàtic o manual. Es pot prescindir d’aquest equip si la connexió es pot efectuar com a generador asíncron. En aquest cas, les característiques de l’arrencada han de complir el que s’indica per a aquest tipus de generadors.

La connexió de la central a la xarxa de distribució pública s’ha d’efectuar quan en l’operació de sincronització les diferències entre les magnituds elèctriques del generador i la xarxa no superin els valors següents:

Diferència de tensions ± 7%

Diferència de freqüència ± 0,1 Hz

Diferència de fase ± 10 °

5. Condicions d’explotació i manteniment de les instal·lacions

El funcionament de les instal·lacions no pot provocar avaries ni disminucions de les condicions de seguretat a la xarxa. El funcionament d’aquestes instal·lacions tampoc no pot generar condicions perilloses de treball per al personal de manteniment o d’explotació a la xarxa elèctrica. En cas que la línia de distribució quedi desconnectada de la xarxa a causa dels treballs de manteniment requerits per l’empresa distribuïdora o per l’operador del sistema elèctric o perquè alguna protecció de la línia hagi actuat, les instal·lacions no han d’aportar tensió a la xarxa elèctrica.

El productor és el responsable de mantenir la instal·lació en perfectes condicions de funcionament, així com els aparells de protecció i connexió.

Per efectuar un seguiment del funcionament i de l’eficiència de la instal·lació de producció d’energia, el productor ha de fer, com a mínim, una lectura al mes de l’equip de mesura per comparar la producció efectiva amb la producció prevista, i així comprovar que:

• No hi ha cap mòdul defectuós.

• La connexió està en bon estat.

• La xarxa està estable.

L’empresa distribuïdora pot revisar, quan ho consideri oportú, la regulació i l’estat de funcionament dels sistemes de protecció, control, mesura i connexió de la instal·lació de producció d’energia interconnectada a la seva xarxa.

En cas que una instal·lació de producció d’energia pertorbi el funcionament de la xarxa de distribució i incompleixi els límits establerts de compatibilitat electromagnètica, qualitat de servei o qualsevol altre aspecte recollit a la normativa aplicable, l’empresa distribuïdora ho ha de comunicar al productor i al departament competent d’energia i presentar comprovacions i mesuraments de paràmetres rellevants, amb l’objecte que el productor resolgui les deficiències en un termini de 72 hores. Si transcorregut aquest temps persisteixen les incidències, l’empresa distribuïdora pot desconnectar la instal·lació i informar d’aquest fet l’Administració competent. Si es tracta d’una pertorbació greu a la xarxa, l’empresa distribuïdora es reserva el dret a desconnectar immediatament la instal·lació de producció. Un cop eliminades les causes que provoquen les pertorbacions, per connectar la instal·lació a la xarxa, el productor ha de presentar a l’empresa distribuïdora i a l’Administració competent la justificació corresponent, signada per un tècnic competent o un instal·lador autoritzat, amb la descripció de la revisió efectuada.

Si es produeix qualsevol modificació en les condicions d’explotació en el punt de connexió, l’empresa distribuïdora i el productor han d’acordar les mesures necessàries per adaptar-se a la nova situació.

Quan el productor substitueixi qualsevol element de la instal·lació, ho ha de fer per un altre de les mateixes característiques, i ha de lliurar a l’empresa distribuïdora un certificat del fabricant que ho acrediti. A falta d’aquesta acreditació, l’empresa distribuïdora ha de suspendre la compra d’energia i la connexió a la xarxa.

5.1. Requisits tècnics de manteniment

• Aspectes generals

La societat titular de les instal·lacions de producció ha de disposar del personal qualificat necessari per dur a terme les tasques de manteniment preventiu i correctiu.

En cas contrari, mentre no disposi de personal qualificat per a aquest efecte, ha de subscriure un contracte de manteniment amb una empresa especialitzada.

En aquest últim cas, el contracte de manteniment de la instal·lació ha d’incloure tots els elements de la instal·lació i també ha d’especificar les tasques de manteniment preventiu prescrites pels fabricants.

• Programa de manteniment

Es defineixen dos nivells d’actuació per englobar totes les operacions necessàries durant la vida útil de la instal·lació:

• Pla de manteniment preventiu

Operacions d’inspecció visual, de verificació d’actuacions i d’altres que, aplicades a la instal·lació, permetin mantenir les condicions d’explotació, protecció i durabilitat.

• Manteniment correctiu

Totes les operacions de substitució necessàries per assegurar que el sistema funciona correctament al llarg de tota la seva vida útil.

• Execució del manteniment

El manteniment preventiu està subjecte al que prevegi el fabricant de cada equip. En tot cas, a títol indicatiu, s’ha de fer el següent:

• Controlar les instal·lacions mecàniques, almenys amb dos visites anuals, i, en el cas d’instal·lacions hidroelèctriques, en especial, la canonada i la presa.

• Controlar visualment les instal·lacions elèctriques, almenys amb dos visites anuals, i, en el cas d’instal·lacions hidroelèctriques, com a mínim una vegada al mes.

• Controlar les proteccions, almenys una vegada cada cinc anys o si es produeixen canvis en la configuració de la xarxa.

• Fer un seguiment del registre d’esdeveniments i alarmes.

• Fer un seguiment dels analitzadors de xarxa.

El manteniment correctiu s’ha d’efectuar sempre que sigui necessari.

5.2. Treballs sense tensió a la xarxa elèctrica de distribució

La reparació d’avaries a la xarxa pot implicar la desconnexió de la instal·lació per poder accedir a la xarxa en condicions de seguretat. A aquest efecte, l’entitat distribuïdora obre i bloqueja en posició d’obert l’interruptor de tall visible.

L’entitat distribuïdora comunica al productor els fets, així com les seves previsions sobre la durada prevista de reparació. Finalitzada la intervenció, l’entitat distribuïdora desbloqueja i tanca l’interruptor, restableix la disponibilitat de la línia i ho notifica al productor.

Les intervencions programades per treballs de manteniment o ampliació de la xarxa elèctrica s’han de notificar al productor amb la màxima antelació possible. Per aquest motiu, com a mínim durant el mes de juny de cada any, l’entitat distribuïdora informa el productor de les intervencions previstes per a l’any següent que l’afectin, així com de les mesures adoptades per minimitzar la pèrdua de producció. El productor coordina, sempre que sigui possible, les operacions de manteniment de la seva instal·lació amb el manteniment de la xarxa elèctrica.

5.3. Treballs sense tensió en la instal·lació elèctrica de protecció

Totes les intervencions en les parts actives o amb risc de contactes directes o indirectes de la instal·lació han de fer-se sense tensió. Cal, en un primer moment, obrir els circuits dels equips productors i posteriorment fer l’obertura prèvia i bloquejar en posició d’obert l’interruptor de tall visible, situat en el punt de connexió.

Per reposar la instal·lació en servei es procedeix de forma inversa. Si, per raons de servei, l’entitat distribuïdora es veu obligada a connectar un grup electrogen a la xarxa, la instal·lació es pot desconnectar fins que es restableixin les condicions normals de funcionament.

Annex VICriteris particulars de connexió a la xarxa, explotació i manteniment d’instal·lacions hidroelèctriques

1. Generalitats

La tensió generada per la instal·lació hidroelèctrica ha de ser sinusoidal amb l’objectiu d’evitar efectes perjudicials per als equips de baixa impedància a altes freqüències, i als equips electrònics, informàtics i de telecomunicacions.

Les condicions de funcionament i de connexió de la instal·lació hidroelèctrica a la xarxa elèctrica s’han de fixar en funció de la potència, segons el que preveu aquest Reglament, tenint en compte la tensió nominal, màxima i mínima de servei, la potència de curtcircuit admissible, la capacitat de transport de la línia i la potència admissible de les estacions transformadores. El projecte ha d’incorporar els càlculs justificatius corresponents.

La instal·lació hidroelèctrica ha de seguir les indicacions següents pel que fa a injectar harmònics a la xarxa:

• Els harmònics d’ordre parell han de ser com a màxim de 4/n.

• No poden ser harmònics d’ordre 3 ni d’ordre 5.

• Els harmònics d’ordre imparell han de ser com a mínim de 25/n.

El projecte de la instal·lació hidroelèctrica proveïda de generadors asíncrons i la que posseeixi inversors ha d’incloure els càlculs que justifiquin l’absència de les pertorbacions d’harmònics, que s’han de verificar en els assaigs reals durant la posada en funcionament.

L’existència d’harmònics autoritza l’entitat distribuïdora a desconnectar de la xarxa la instal·lació hidroelèctrica que els origina, amb l’autorització prèvia del ministeri competent, que pot ordenar-ne la desconnexió immediata o establir un termini perquè s’elimini el defecte.

2. Dispositiu de seccionament del punt de connexió

La instal·lació hidroelèctrica ha de poder desconnectar-se de la xarxa elèctrica mitjançant un dispositiu de seccionament accessible des de la via pública, sobretot en cas d’incendi, així com en cas de necessitat d’intervenció a la xarxa o a la mateixa instal·lació.

El dispositiu de seccionament és un interruptor de tall visible i se situa entre el comptador i el disjuntor general de control i protecció de la instal·lació, i ha de reunir les condicions següents:

• Ha de ser de tall multipolar visible.

• Ha de ser maniobrable pel titular i per l’entitat distribuïdora.

• Ha de permetre el bloqueig mecànic, de tipus cadenat, en posició d’obertura.

• Ha d’estar dimensionat per la intensitat nominal de la connexió.

• Pot estar constituït per diversos dispositius en sèrie.

Aquest dispositiu ha de ser a l’armari on s’ubica el comptador.

3. Proteccions

La instal·lació hidroelèctrica connectada a la xarxa elèctrica ha d’estar equipada amb proteccions per garantir que les fallades internes de la instal·lació no pertorbin el funcionament correcte de la xarxa elèctrica, tant en funcionament normal com durant un incident.

La instal·lació hidroelèctrica, que es connecta a la xarxa amb un sistema de reconnexió automàtica, ha d’incorporar l’equip necessari per a la desconnexió i la connexió a la xarxa de manera coordinada amb l’equip de represa de servei de l’entitat distribuïdora.

A més, la instal·lació hidroelèctrica ha de disposar de proteccions adequades per reduir els danys a les mateixes instal·lacions com a conseqüència de defectes interns.

3.1. Proteccions contra les sobreintensitats i els corrents de defecte a terra interns a la instal·lació hidroelèctrica

El disjuntor general de control i protecció de la instal·lació ha de garantir la protecció contra els curtcircuits entre conductors de fase i contra els defectes a terra susceptibles d’aparèixer en la instal·lació hidroelèctrica.

El titular ha de fer el càlcul per determinar els valors dels corrents de defecte, tenint en compte les característiques de la xarxa elèctrica.

El disjuntor general de control i protecció s’ha d’ajustar amb les proteccions de la xarxa elèctrica tenint en compte les característiques de la xarxa d’aigües de damunt del punt de connexió. Aquestes característiques es detallen en la inscripció definitiva en el Registre. Aquest ajust pot variar en funció de l’evolució de la xarxa o de la instal·lació hidroelèctrica i el titular ha d’ajustar els seus equips a les característiques de la xarxa.

3.2. Proteccions contra defectes a la xarxa elèctrica

S’ha d’instal·lar una protecció de desconnexió de la xarxa en el punt de connexió, amb les funcionalitats següents:

• Mínima tensió fase-neutre, sobre dos fases amb ajust de desconnexió instantània al 85% de la tensió nominal.

• Màxima tensió fase-neutre, amb ajust de desconnexió al 115% de la tensió nominal.

• Màxima i mínima freqüència amb ajustos de desconnexió per sobre dels 50,5 Hz i per sota del 49,5 Hz, respectivament.

El disseny dels circuits de protecció respecta el criteri de seguretat en fallada, de manera que, en cas de pèrdua de les alimentacions elèctriques, tots els relés passin a la posició de desconnexió. Així, està garantida la desconnexió de la instal·lació hidroelèctrica de la xarxa de forma automàtica i instantània.

Durant les proves de posada en funcionament, FEDA o l’entitat distribuïdora verifiquen els ajustos d’aquestes proteccions i els precinten perquè no puguin ser alterats sense el seu consentiment.

4. Règim de neutre

La posada a terra de la instal·lació hidroelèctrica es fa sempre de forma que no s’alterin les condicions de posada a terra de la xarxa elèctrica.

Sense perjudici del que estableix la normativa vigent, si el titular desitja una altra configuració del sistema de neutre ha d’efectuar l’estudi corresponent per determinar la incidència sobre el funcionament i la coordinació de les proteccions.

5. Regles d’explotació

5.1. Maniobres d’explotació

El titular de la instal·lació hidroelèctrica té dret a maniobrar l’interruptor de tall visible situat entre el comptador i el disjuntor general de control i protecció. Això li permet desconnectar-se de la xarxa i efectuar les intervencions internes amb seguretat.

L’entitat distribuïdora pot accionar el mateix interruptor per aïllar la instal·lació de la xarxa i reparar-lo i fer-ne el manteniment en condicions de seguretat.

5.2. Règim normal

En règim normal d’alimentació, la tensió, la freqüència i el nivell de pertorbacions induïdes a la xarxa s’han de mantenir en els límits establerts per la normativa vigent. La potència subministrada a la xarxa ha de respectar el valor màxim autoritzat en la inscripció definitiva en el Registre.

En cas de produir-se a la xarxa qualsevol mal funcionament l’origen del qual sigui potencialment imputable a la instal·lació hidroelèctrica, el titular té l’obligació de col·laborar fins a determinar l’origen de la pertorbació.

5.3. Règim pertorbat

El règim queda pertorbat si es produeixen variacions de manera fortuïta de les característiques de la xarxa que condueixen a l’actuació automàtica del disjuntor general de control i protecció i, per consegüent, a la desconnexió de la instal·lació hidroelèctrica de la xarxa elèctrica.

• Localització d’un incident que comporta la desconnexió de la línia de distribució: aquesta situació es produeix per l’aparició de defectes en algun element de la xarxa. L’entitat distribuïdora el localitza i l’aïlla per poder retornar la tensió als elements no afectats per l’avaria.

• Reposició de tensió a la xarxa elèctrica: una vegada aïllat el defecte, la represa de tensió en la línia s’ha de fer al més aviat possible i el titular ha d’adoptar les disposicions necessàries per no entorpir el procés.

A la xarxa amb reconnexió automàtica, s’han d’establir els dispositius adequats perquè la instal·lació hidroelèctrica no es connecti de nou fins que la reconnexió sigui ferma.

La reconnexió de la instal·lació hidroelèctrica a la xarxa no s’ha de fer fins que no existeixi una tensió superior al 85% de la nominal i una vegada transcorregut un temps no inferior a tres minuts. En cas que la instal·lació hidroelèctrica tingui diversos generadors, la seva reconnexió s’ha de fer de forma esglaonada amb intervals no inferiors a deu segons.

6. Condicions de connexió a la xarxa elèctrica

Tret que FEDA o l’entitat distribuïdora indiquin el contrari, sense perjudici d’allò que exposen els apartats anteriors, les maniobres de connexió s’han de fer a iniciativa i sota la responsabilitat del titular, i no han de comportar cap pertorbació a la xarxa.

La instal·lació hidroelèctrica s’ha de desconnectar automàticament:

• En cas de defecte a la xarxa elèctrica.

• En cas de defecte o anomalia interna que n’afecti el bon funcionament.

Restablertes les condicions normals, el titular pot connectar-se de nou a la xarxa, de forma manual o automàtica.

7. Treballs sense tensió a la xarxa elèctrica

La reparació d’avaries a la xarxa pot implicar la desconnexió de la instal·lació hidroelèctrica per poder accedir a la xarxa en condicions de seguretat. A aquest efecte, l’entitat distribuïdora obre i bloqueja en posició d’obert l’interruptor de tall visible. L’entitat distribuïdora comunica al titular els fets, així com les seves previsions sobre la durada prevista de la reparació. Finalitzada la intervenció, l’entitat distribuïdora desbloqueja i tanca l’interruptor, restableix la disponibilitat de la línia, i ho notifica al titular.

Les intervencions programades per a treballs de manteniment o ampliació de la xarxa elèctrica s’han de notificar al titular amb la màxima antelació possible. Per aquest motiu, com a mínim durant el mes de juny de cada any, l’entitat distribuïdora ha d’informar el titular de les intervencions previstes per a l’any següent que l’afectin, així com de les mesures adoptades per minimitzar la pèrdua de producció. El titular ha de coordinar, sempre que sigui possible, les operacions de manteniment de la seva instal·lació amb el manteniment de la xarxa elèctrica.

8. Treballs sense tensió en la instal·lació hidroelèctrica

Totes les intervencions en la instal·lació hidroelèctrica que per seguretat requereixen desconnectar-se de la xarxa elèctrica s’han d’efectuar per mitjà de l’obertura prèvia i el bloqueig en posició d’obert de l’interruptor de tall visible, situat en el punt de connexió. Per reposar la instal·lació en servei es procedeix de forma inversa.

Si, per raons de servei, l’entitat distribuïdora es veu obligada a connectar un grup electrogen a la xarxa, la instal·lació hidroelèctrica es pot desconnectar fins que es restableixin les condicions normals de funcionament.

Annex VII.pdf

Document associat

Document associat