Decret 117/2023 del 8-3-2023 d’aprovació del Reglament de la classificació dels establiments d’allotjament turístic de la modalitat apartaments turístics.

Aquest Reglament està estructurat en tres capítols, nou seccions, una disposició transitòria i una

A proposta del ministre de Turisme i Telecomunicacions en funcions, el Govern, en la sessió del dia 8 de març del 2023, decreta:

S’aprova el

Reglament de la classificació dels establiments d’allotjament turístic de la modalitat apartaments turístics

Capítol primer. Classificació dels establiments d’allotjament turístic de la modalitat apartaments turístics

Secció primera. Modalitat apartaments turístics

Els apartaments turístics es distribueixen en un únic grup, anomenat apartaments turístics.

Poden utilitzar la denominació de apartaments turístics els establiments que compleixen com a mínim els requisits establerts a la Llei general de l’allotjament turístic vigent i en aquest Reglament per ésser classificats en la categoria corresponent.

Els establiments que no reuneixin esl requisits mínims per a la seva classificació dins del grup d’allotjament de la modalitat d’apartaments turístics no poden utilitzar la seva denominació. La utilització de denominacions, rètols i distintius diferents dels que corresponen d’acord amb la seva classificació comportarà la imposició de la sanció que correspongui en el marc d’un expedient sancionador i de conformitat amb la Llei general de l’allotjament turístic vigent.

Els apartaments turístics estan constituïts en una unitat empresarial d’explotació inscrita al Registre de Comerç, dedicada a prestar, de manera habitual i professional, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament en apartaments o estudis dotats de mobiliari, instal·lacions, serveis i equips per a la preparació, conservació i consum d’aliments freds i calents. En els serveis de caràcter complementari s’hi pot incloure la neteja, amb una freqüència regular, de les dites unitats i dependències.

Són apartaments turístics els allotjaments situats en edificis constituïts en la seva totalitat per estudis o apartaments. Totes les unitats d’allotjament d’un establiment d’apartaments turístics han d’estar integrades en la totalitat d’un edifici amb entrada comuna i recepció, i han de reunir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament quant a les característiques i el contingut de les estances i la capacitat, així com la prestació i la qualitat dels serveis.

Sempre que sigui sota una única titularitat empresarial d’explotació, un establiment d’apartaments turístics pot formar part d’un complex turístic (resort). S’entén per complex turístic un conjunt d’allotjaments turístics d’igual o diferent grup, amb instal·lacions i serveis comuns situats al mateix recinte, destinats a desenvolupar una activitat comuna. Els serveis de recepció, bar, restaurant i tots els que es tinguin en compte a l’hora de validar la classificació poden ser compartits entre els allotjaments turístics que constitueixen el complex turístic.

Secció segona. Classificació dels establiments del grup apartaments turístics

Tots els establiments que reuneixen els requisits per a la utilització de la denominació apartaments turístics es classifiquen en les categories següents:

Categoria d’una estrella (*)

Categoria de dos estrelles (**)

Categoria de tres estrelles (***)

Categoria de quatre estrelles (****)

Categoria de cinc estrelles (*****)

La categoria dels apartaments turístics s’estableix d’acord amb uns requisits mínims de compliment obligat per a cada una de les categories a què es vulgui acollir l’establiment, més una puntuació mínima obligatòria que es determina per l’assoliment de diversos requisits voluntaris de puntuació variable. Aquests requisits mínims i puntuació fan referència a les diverses àrees d’avaluació que s’indiquen a l’article 14 d’aquest Reglament.

A la puntuació obtinguda s’hi aplica la seva ponderació de la reputació en línia, segons el procediment a què fa referència l’article 16 d’aquest Reglament. L’aplicació d’aquesta ponderació dona com a resultat la puntuació final obtinguda per l’establiment, que determina la seva categoria.

La classificació dels apartaments turístics és obligatòria, de manera que tot apartament turístic ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb l’annex 1 d’aquest Reglament, en la qual ha de figurar, com a mínim, la denominació comercial de l’establiment i la seva categoria.

Les condicions mínimes obligatòries del barem i l’aplicació de la ponderació de la reputació en línia per a la classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.

Perquè uns apartaments turístics tinguin la categoria d’una estrella (*) han de reunir els requisits establerts per a la categoria d’una estrella més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de dos-cents vint-i-cinc (225) punts.

Perquè uns apartaments turístics tinguin la categoria de dos estrelles (**) han de reunir els requisits establerts per a la categoria de dos estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de tres-cents (300) punts.

Perquè uns apartaments turístics tinguin la categoria de tres estrelles (***) han de reunir els requisits establerts per a la categoria de tres estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de tres-cents cinquanta (350) punts.

Perquè uns apartaments turístics tinguin la categoria de quatre estrelles (****) han de reunir els requisits establerts per a la categoria de quatre estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de tres-cents setanta-cinc (375) punts.

Perquè uns apartaments turístics tinguin la categoria de cinc estrelles (*****) han de reunir els requisits establerts per a la categoria de cinc estrelles més una puntuació final (puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, un cop aplicada la ponderació de la reputació en línia) de quatre-cents vint-i-cinc (425) punts.

Els requisits per a cada una de les categories d’una, dos, tres, quatre i cinc estrelles, així com la puntuació obtinguda dels requisits voluntaris de puntuació variable, queden constituïts, en el cas dels apartaments turístics, per les àrees d’avaluació següents:

I. Instal·lacions

II. Equipament dels apartaments/estudis

III. Servei

IV. Oci

V. Eines d’assegurament de l’atenció al client

VI. Capacitat i ítems propis dels apartaments/estudis

VII. Lliteres i zones de pas

VIII. Espais sotacoberta

La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 2 d’aquest Reglament.

Els requisits obligatoris per a cada una de les categories queden establerts pels apartats tramats que figuren en l’annex 2 d’aquest Reglament. Els requisits voluntaris de puntuació variable són els que figuren en els apartats sense tramar de l’annex 2, amb la indicació de la puntuació.

Secció tercera. Procediment d’aplicació de la ponderació de la reputació en línia

Al resultat de la puntuació obtinguda per assolir els requisits voluntaris que queden detallats en l’annex 2 d’aquest Reglament, s’hi aplica la ponderació corresponent en funció de l’índex o la puntuació de reputació en línia de l’establiment, que es calcula partint d’un índex numèric d’entre 1 i 100, atenent la taula següent:

Índex de reputació (IR).

Ponderació que s’ha d’aplicar

96 ≤ IR

+10%

92 ≤ IR < 96

+8%

88 ≤ IR < 92

+6%

84 ≤ IR < 88

+4%

80 ≤ IR < 84

0%

76 ≤ IR < 80

-10%

72 ≤ IR < 76

-15%

68 ≤ IR < 72

-20%

IR < 68

-25%

Per obtenir i aplicar un índex o una puntuació de reputació en línia objectiu i fiable, el ministeri competent en matèria de turisme es reserva el dret de contractar els serveis d’una empresa especialitzada en l’anàlisi de la reputació en línia.

Als establiments de nova obertura no se’ls aplica cap ponderació de reputació en línia fins al cap d’un any a comptar de la data de la seva classificació.

En el cas que un establiment degudament classificat no tingui valoració de la reputació en línia, no s’hi aplica cap ponderació.

Secció quarta. Superfície, capacitat i distribució de places dins les unitats d’allotjament

1. Definicions de llit:

a. Llit baix: llit independent al qual s’accedeix a peu pla i que no forma part d’una llitera. Els llits han de complir els requisits especificats en l’annex 2.

b. Llitera: conjunt de dos llits individuals construïts expressament l’un damunt de l’altre, amb una separació vertical mínima de 75 cm entre ells. Les lliteres han de complir la normativa europea vigent que regula els requisits de seguretat, resistència i durabilitat per a les lliteres i els llits alts d’ús domèstic i públic. Han de comptar amb una barrera protectora al llit superior (a ambdós costats si no hi ha paret) que s’elevi com a mínim 16 cm per sobre del matalàs, i la distància entre el llit superior i el sostre ha de ser com a mínim de 60 cm. Les lliteres són exclusivament per a infants fins a 12 anys i excepcionalment poden mesurar 0,80 x 1,80 m.

c. Sofà llit: sofà que pot convertir-se en un llit. S’equipara llit plegable (llit que s’encabeix en un moble) a sofà llit.

2. Llits propis de l’habitació:

Els llits propis de l’habitació o la unitat d’allotjament han de ser llits baixos fixos, no poden ser llits plegables, ni sofàs llit ni lliteres, i han de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria, segons es detalla en l’annex 2.

1. Els apartaments i estudis han de reunir els requisits tècnics i els equipaments mínims que es detallen en l’annex 2 d’aquest Reglament.
2. Els apartaments han de disposar d’una sala de bany completa per cada sis places d’allotjament.
3. Els dormitoris han de tenir porta i finestra, amb llum natural i ventilació directa a l’exterior.
4. Els llits propis del dormitori han de ser llits baixos fixos o lliteres, no poden ser llits plegables ni sofàs llit, i han de complir la mida mínima exigida per a la seva categoria, segons es detalla en l’annex 2.

S’accepten fins a quatre places als dormitoris i un màxim de dos places al saló menjador (només en sofàs llit o llits plegables), a excepció dels apartaments d’un sol dormitori, en els quals s’accepten fins a tres places al saló menjador (només en sofàs llit o llits plegables).

5. La capacitat màxima dels estudis és de 5 places en llits baixos, sofàs llit o lliteres. Els estudis han de comptar com a mínim amb una cambra de bany completa. S’accepten cabines (un espai obert fins al sostre delimitat per un màxim de tres parets o envans), sempre que no hi hagi cap porta de separació amb l’espai conjunt de sala d’estar, menjador i dormitori.
6. En tots els casos, no s’admeten llits ni sofàs, ni sofàs llit ni lliteres en rebedors, passadissos i zones de pas.
7. A les estances sotacoberta: les zones de pas i els llits baixos o sofàs llit han d’estar situats en espais amb una alçària de sostre igual o superior a 1,80 m.

Secció cinquena. Elements diferenciadors

Amb la finalitat d’identificar els establiments d’apartaments turístics que ofereixen instal·lacions i serveis especialitzats adreçats a un públic específic, el ministeri competent en matèria de turisme ha creat un conjunt d’elements diferenciadors, aplicables a determinades modalitats i grups d’allotjament.

Per al grup apartaments turístics aquests elements diferenciadors són:

1. Cicloturisme
2. Senderisme
3. Pesca

El detall dels requisits per a l’obtenció de cada un dels elements diferenciadors està publicat a l’annex 3 d’aquest Reglament.

Secció sisena. Placa de classificació oficial dels establiments d’apartaments turístics

Quan l’establiment compleix els requisits necessaris per a la classificació del seu grup, i per a la categoria dels apartaments turístics, el ministeri competent en matèria de turisme li atorga la placa de classificació del grup corresponent, que certifica la certesa de la seva denominació comercial i la categoria obtinguda.

La placa oficial està formada per la combinació dels elements que s’especifiquen en l’annex 1 d’aquest Reglament, amb les mides, els grafismes, els colors, la tipografia i altres elements, i inclou la descripció de la categoria i, si escau, dels elements diferenciadors.

La placa és lliurada pel ministeri competent en matèria de turisme, previ pagament de la taxa corresponent de conformitat amb la Llei general de l’allotjament turístic vigent, i ha de figurar a l’exterior de l’establiment, preferentment a l’entrada principal, en un lloc fàcilment visible per al públic i els usuaris.

Resta prohibida la utilització i la instal·lació d’altres plaques, indicacions o senyalitzacions relatives a la classificació, per a la qual només pot haver-hi la placa de classificació oficial subministrada pel ministeri competent en matèria de turisme.

En cas de deteriorament o una altra circumstància, el subministrament d’una placa nova correspon també al ministeri competent en matèria de turisme. La reposició de la placa només es pot sol·licitar en cas de robatori presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració. En els dos casos, el canvi, es fa previ pagament de la taxa corresponent de conformitat amb la Llei general de l’allotjament turístic vigent.

La instal·lació de la placa és a càrrec de cada establiment.

El ministeri competent en matèria de turisme és l’autoritat competent per autoritzar l’ús de la placa i atorgar a l’empresari el dret a utilitzar la placa i els elements de contingut que la componen, seguint les normes que s’estableixen en aquest Reglament i, en particular, en l’annex 1, en què es descriuen les característiques de la placa i les normes gràfiques.

Les plaques oficials són propietat del Govern, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu següent:

• A conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics del ministeri competent, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte.

En el cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment està obligat a retornar de manera immediata al Govern les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la categoria nova.

Capítol segon. Procediment per a l’obtenció de la placa de classificació

El ministeri competent en matèria de turisme posa a disposició dels establiments turístics degudament inscrits en el Registre de Comerç el detall dels requisits que s’han de complir per a cada grup, categoria i elements diferenciadors, i que s’adjunten en els annexos 2 i 3.

Dins el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’inscripció al Registre de Comerç, l’establiment ha de presentar al Servei de Tràmits una sol·licitud al ministeri encarregat del turisme per obtenir la placa de classificació, en què ha de fer constar que compleix tots els requisits per a la categoria a la qual opta, i ha de fer efectiu el pagament de la placa corresponent.

Un cop rebuda la sol·licitud, la Unitat d’Inspecció d’Allotjaments Turístics efectua una inspecció per verificar que l’allotjament compleix els requisits tècnics i d’equipaments mínims corresponents a la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors. Si aquesta inspecció és conforme, aplica al resultat de la inspecció la ponderació de la reputació en línia, definida en l’article 16 d’aquest Reglament. Si el resultat final correspon als requisits exigits per al grup i la categoria, i els elements diferenciadors sol·licitats, el ministeri competent en matèria de turisme atorga a l’establiment la categoria i els elements diferenciadors corresponents.

En cas de detectar mancances que impedeixin assolir la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors, la Unitat d’Inspecció d’Allotjaments Turístics atorga un període de temps no superior a un mes per esmenar aquestes mancances i efectua una segona inspecció.

Si el resultat final d’aquesta segona inspecció correspon als requisits exigits per al grup i la categoria sol·licitada i, si escau, els elements diferenciadors, el ministeri competent en matèria de turisme atorga a l’establiment la categoria corresponent i, si escau, els elements diferenciadors. Si, per contra, en aquesta segona inspecció encara es detecten mancances que impedeixen assolir la categoria, el ministeri competent en matèria de turisme denega o rebaixa la categoria, d’acord amb el resultat final de la inspecció, o denega els elements diferenciadors sol·licitats.

Per verificar que es mantenen els requisits mínims corresponents a la classificació, la Inspecció d’Allotjaments Turístics té la potestat per efectuar les inspeccions i els controls que cregui necessaris, amb la periodicitat que estimi oportuna, d’acord amb el que marca la Llei.

Les inspeccions i els controls els pot fer la mateixa Inspecció d’Allotjaments Turístics o bé pot delegar-los a un organisme privat acreditat a aquest efecte.

Si es compleixen els requisits d’inscripció, el ministeri competent en matèria de turisme disposa de dos mesos, a partir de la data de la sol·licitud d’inscripció o de modificació, per resoldre la sol·licitud.

Contra els actes definitius o de tràmit que impossibilitin la continuació del procediment que es dictin en el marc del present reglament, així com contra tots aquells que produeixin indefensió es pot interposar recurs administratiu en els terminis i forma prevists en el Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador.

En el cas que un establiment classificat vulgui modificar la seva classificació, ha de demanar una nova placa de classificació seguint el procediment marcat en aquest Reglament.

Capítol tercer. Assegurances obligatòries

Tot establiment de la modalitat d’apartaments turístics ha de subscriure obligatòriament, en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra, una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, d’acord amb la capacitat màxima declarada per l’establiment, i ha de mantenir en tot moment la vigència de l’assegurança. Les persones físiques o jurídiques titulars d’un establiment de la modalitat hotelera han d’exhibir i presentar l’acreditació de la subscripció i la vigència de les assegurances obligatòries als serveis del Govern que ho requereixin.