Llei qualificada de la nacionalitat (Text refós sense caràcter oficial)

Es andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra, si almenys un dels pares és nascut al Principat d’Andorra, a condició que el progenitor o els progenitors sota l’autoritat del qual o dels quals està legalment sotmès tinguin la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra a la data del naixement de l’infant.

Es andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra de pares apàtrides o de pares estrangers i a qui les lleis estrangeres no li atribueixen la nacionalitat de cap dels pares. Aquesta nacionalitat es perd si, durant la minoria d’edat de l’infant, la nacionalitat d’un dels pares li és atribuïda en compliment de la Llei nacional d’aquest progenitor i si aquest progenitor o, si és el cas, l’infant, no compleixen les condicions de residència previstes a l’article 6.

Ningú no pot adquirir o recuperar la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 9, 10, 11, 12 i 26 si, prèviament, no ha establert la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra i si, en el termini previst en l’article 28, no ha demostrat haver perdut la o les nacionalitats que posseïa anteriorment.

Poden adquirir la nacionalitat andorrana en la forma prevista a l’article 28, si compleixen les condicions de l’article 7: 1. La persona nascuda a l’estranger, filla biològica o adoptada de pare o mare andorrà nascut també a l’estranger que no resideix al Principat d’Andorra. 2. Els néts d’una persona de nacionalitat andorrana, si justifiquen una residència principal i permanent de quinze anys al Principat d’Andorra.

1. Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d’Andorra durant els vint anys que precedeixen la presentació de la seva demanda, i prova la seva integració. El sol·licitant ha de complir les condicions de l’article 7. 2. Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d’Andorra durant els deu anys que precedeixen la presentació de la seva demanda i haver cursat íntegrament l’escolaritat obligatòria, excepció feta dels cursos que no s’imparteixin a Andorra, en centres educatius del Principat que integrin en el seu currículum escolar totes les matèries específiques de formació andorrana. El sol·licitant ha de complir les condicions de l’article 7. 3. No pot adquirir la nacionalitat andorrana en virtut del present article qui hagi estat prèviament condemnat per delicte dolós a una pena igual o superior a quatre anys de privació de llibertat, o per dos o més delictes dolosos, mentre no s’ha cancel·lat la inscripció de la condemna en el registre d’antecedents penals. 4. El Govern pot denegar la naturalització en virtut del present article per raons d’ordre públic o d’interès nacional.

Les persones que han adquirit la nacionalitat andorrana en virtut dels articles 8, 9, 10, 11 i 12 i les que l’han recuperat en virtut de l’article 26 gaudeixen, a comptar de l’adquisició o de la recuperació de la nacionalitat andorrana, dels drets polítics d’acord amb les disposicions generals en la matèria.

El Consell General, per majoria de dues terceres parts, pot conferir el títol d’Andorrà d’Honor a tota persona estrangera que en sigui mereixedora, pels seus mèrits i actes en favor del Principat d’Andorra. La nacionalitat adquirida en virtut d’aquest article no és transmissible ni per matrimoni ni per filiació i no dóna accés als drets polítics. Títol III. De la pèrdua de la nacionalitat andorrana

Sense perjudici dels casos previstos als articles 4, 5, 6 i 8.2, la nacionalitat andorrana només es pot perdre en les condicions fixades en el present títol.

Perd la nacionalitat andorrana la persona major d’edat que adquireix voluntàriament la nacionalitat d’un Estat estranger. Per l’aplicació del paràgraf anterior, el no exercici d’una facultat de renúncia a l’adquisició d’una nacionalitat estrangera no es considera com una adquisició voluntària d’aquesta.

Perd la nacionalitat andorrana el menor d’edat que, per causa d’adopció o de legitimació, resta sotmès a l’autoritat parental exclusiva d’una persona estrangera de la qual obté la nacionalitat.

Perd la nacionalitat andorrana la persona que exerceix un càrrec electiu o polític en un Estat estranger.

Perd la nacionalitat andorrana la persona que, per adquirir, conservar, recuperar o veure’s atribuir la nacionalitat andorrana, hagi fet falses declaracions o omès voluntàriament de fer conèixer situacions de dret o de fet que li hagin impedit d’obtenir aquest resultat. La pèrdua de la nacionalitat andorrana és efectiva des del moment en què el Govern constati la falsa declaració o l’omissió voluntària, sense perjudici dels drets adquirits per tercers.

Poden recuperar la nacionalitat andorrana, en la forma prevista a l’article 28 i sota reserva de complir les condicions de l’article 7: 1. La persona que hagi perdut la nacionalitat andorrana per raó de matrimoni amb una persona estrangera. 2. El menor d’edat que hagi perdut la nacionalitat andorrana en aplicació de l’article 20, dins l’any següent a la seva majoria d’edat. 3. La persona que ha perdut la nacionalitat andorrana en aplicació dels articles 4 i 5, si justifica una residència principal i permanent de quinze anys al Principat d’Andorra.

1. Per adquirir la nacionalitat andorrana en virtut dels articles 9, 10, 11 i 12, i per recuperar-la en aplicació de l’article 26, és necessari constituir i sotmetre al Govern un expedient en el que han de figurar els elements mencionats en els articles següents. 2. Quan la resolució de l’expedient per part del Govern sigui favorable, aquesta ha de contenir la fórmula següent: “Resolent favorablement la demanda d’adquisició/recuperació de la nacionalitat andorrana, declarem que la persona interessada adquirirà/recuperarà la nacionalitat andorrana si en un termini de cinc anys aporta, a satisfacció del Govern, la prova d’haver perdut la o les nacionalitats que té en aquest moment i declara sota jurament, per escrit adreçat al Govern, no haver fet cap acte destinat a deixar sense efecte la pèrdua. Aquesta adquisició/recuperació tindrà efectes a la data en què la persona interessada hagi perdut la o les nacionalitats que tenia.” 3. Si la prova i la declaració rebudes pel Govern es consideren suficients, el Govern, per decret, que té la consideració d’acte administratiu als efectes de control jurisdiccional, atorga la nacionalitat; aquest decret ha de mencionar la data en què l’adquisició o la recuperació té efectes. En cas contrari, i passat el termini de cinc anys, la resolució favorable queda caducada. 4. El termini de cinc anys es compta a partir de la data de notificació de la resolució. Quan la persona que adquireix la nacionalitat andorrana és menor d’edat, el termini de cinc anys es compta a partir del dia en què arriba a la majoria d’edat.

Una vegada rebut pel Govern, l’expedient ha de ser instruït pel servei competent, el qual elabora un informe sobre la situació de la persona interessada en matèria de residència principal i permanent al Principat d’Andorra. Per a les necessitats de verificació, es pot facilitar a d’altres serveis de l’Administració una còpia dels certificats aportats, previstos als punts 1.b), 1.c) i 1,e) de l’article 29, així com d’altres eventualment requerits en relació amb la seva residència principal i permanent, amb exclusió de tot altre document que figuri en l’expedient.

1. No es requereix la presentació d’un expedient a les persones nascudes al Principat d’Andorra de pare o mare andorrans mencionades en l’article 1. 2. Per les persones que es trobin en la situació prevista als articles 2, 3, 4, 5, 6, 8 i 35, es requereix la presentació d’un expedient simplificat, en les condicions fixades a l’article 33.

En matèria de nacionalitat, l’opció del menor d’edat s’exerceix de la forma següent: El que tingui menys de setze anys, per mitjà dels seus representants legals; El que tingui entre 16 i 18 anys, personalment amb l’autorització dels seus representants legals.

La suficiència de la integració al Principat d’Andorra, requerida als articles 10 i 11, s’ha de sotmetre a l’apreciació dels serveis de l’Administració general que el Govern ha d’establir, d’acord amb el reglament que aquest ha d’elaborar i publicar. El reglament ha de preveure els mecanismes necessaris per a la constatació de l’existència o de l’absència d’una integració suficient; aquests mecanismes han de ser tan objectius i tècnics com sigui possible, de manera que no es pugui infringir el principi d’igualtat, tot evitant que es tinguin en compte elements discriminatoris basats en el sexe, l’origen ètnic, la religió, les opinions, la nacionalitat i la situació econòmica de la persona interessada, i que, al contrari, es tinguin en compte, com a element essencial, el coneixement de la llengua catalana i de les institucions andorranes.

Han de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra: a) Les resolucions definitives del Govern que reconeguin la nacionalitat andorrana o que n’estableixin el dret d’adquisició. b) Els decrets del Govern reconeixent o atribuint la nacionalitat andorrana a les persones que, havent obtingut una decisió definitiva d’entre les que es mencionen al paràgraf precedent del present article, hagin provat que han perdut la o les nacionalitats que posseïen, en aplicació del que es preveu en l’article 25. c) Els decrets del Govern constatant o declarant la pèrdua de la nacionalitat andorrana.

Disposició transitòria Disposicions finals Primera Segona Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 5 d’octubre de 1995 ha aprovat la següent: Llei qualificada de la nacionalitat Exposició de motius La legislació andorrana en matèria de nacionalitat, des del Decret del 17 de Juny de 1939, ha tingut sempre com a constant la preservació de la identitat nacional, fonament necessari per a l’existència jurídica del país. El canvi de les estructures demogràfiques, passant d’una situació estàtica durant segles a una forta immigració en els darrers decennis, ha dut com a conseqüència una desproporció entre la població nacional i la forana; aquesta desproporció ha estat percebuda com un element que calia corregir per no comprometre les bases mateixes de l’Estat. L’afirmació del Principat d’Andorra com a Estat en dret internacional, una vegada el poble s’ha donat la Constitució, s’assolirà millor si l’element humà de l’Estat, la població, és cada vegada més homogènia, seguint progressivament la tendència de fer coincidir la població de fet amb la població de dret. En aquesta línia, la legislació s’ha anat ampliant progressivament i ara es proposa una obertura important donant el dret a la nacionalitat per naturalització a una part de la població que es pot considerar integrada pel nombre d’anys de residència al país. La tendència a fer coincidir la població de fet amb la de dret no té lloc solament en el sentit de l’adquisició de la ciutadania andorrana per als que neixen i viuen al país, sinó que, de manera simètrica, exigeix la pèrdua de la nacionalitat en els casos de possessió de doble o múltiple nacionalitat, tal com queda expressat en la Constitució, establint l’obligació d’optar lliurement entre l’andorrana i les altres nacionalitats. Opció senzilla d’exercitar i que serà facilitada encara més en el futur quan Andorra signi els acords adequats. Títol I. De la nacionalitat andorrana d’origen

És andorrà l’infant nascut a l’estranger, si almenys un dels pares és andorrà i nascut al Principat d’Andorra. És andorrà l’infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat andorrana nascuda al Principat d’Andorra. La nacionalitat andorrana segons les disposicions d’aquest apartat és efectiva des del moment en què ho és l’adopció, la qual haurà d’ésser declarada abans que l’infant tingui catorze anys d’edat i en aplicació de la llei andorrana o d’una llei estrangera que no contravingui l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra. L’establiment de la nacionalitat andorrana amb posterioritat al naixement no suposa la invalidació dels actes fets anteriorment per l’infant adoptat, ni dels drets adquirits per terceres persones també amb anterioritat en base a la nacionalitat aparent de l’infant.

Es andorrà l’infant trobat al Principat d’Andorra o nascut al Principat d’Andorra de pares desconeguts. Aquesta nacionalitat es perd a la data en què s’estableixi la filiació de l’infant respecte a una persona estrangera, a condició que dita filiació esdevingui durant la minoria d’edat de l’infant i que aquest obtingui la nacionalitat de la persona estrangera, segons la llei nacional d’aquesta darrera.

És andorrà l’infant nascut al Principat d’Andorra de pare i mare estrangers, si almenys un dels seus progenitors, a l’autoritat del qual està legalment sotmès, té la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra a la data de naixement de l’infant i l’ha tinguda durant els deu anys que han precedit aquest naixement. Si l’esmentat període de deu anys no s’ha complert el dia del naixement de l’infant, la nacionalitat andorrana se li atribueix a títol provisional. Aquesta nacionalitat provisional s’ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l’article 34, abans que l’infant arribi a la majoria d’edat, o dins de l’any següent a la majoria, pel propi interessat. La confirmació no pot tenir lloc fins que el progenitor esmentat al paràgraf primer pugui acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d’Andorra de deu anys de forma ininterrompuda, o, si és el cas, fins que l’interessat pugui acreditar que ha residit ell mateix de forma principal i permanent al Principat d’Andorra durant l’esmentat període, de forma ininterrompuda els cinc darrers anys. La manca de confirmació en les condicions de l’apartat precedent comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana atribuïda a títol provisional per les disposicions d’aquest article. Títol II. De l’adquisició de la nacionalitat andorrana

1. Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat andorrana nascuda a l’estranger i resident al Principat d’Andorra, si compleix els requisits previstos a l’apartat 3 del present article. 2. Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat estrangera que tingui la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra a la data de l’adopció i l’hagi tinguda durant els deu anys que han precedit l’adopció, si compleix els requisits prevists a l’apartat 3 del present article. Si la durada de deu anys no s’ha complert el dia de la sol·licitud, la nacionalitat andorrana li és atorgada a títol provisional; en tal cas, la nacionalitat s’ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l’article 34, abans que l’infant arribi a la majoria d’edat, o dins de l’any següent a la majoria o al que es compleixi el termini de deu anys, pel propi interessat. La confirmació no pot tenir lloc fins que la persona adoptant pugui acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d’Andorra de deu anys, o, si és el cas, fins que l’interessat pugui acreditar que ha residit ell mateix de forma principal i permanent al Principat d’Andorra durant l’esmentat període, de forma ininterrompuda els cinc darrers anys. La manca de confirmació en les condicions d’aquest apartat comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana adquirida a títol provisional per les disposicions d’aquest article. 3. L’adquisició de la nacionalitat andorrana per adopció requereix que l’adopció hagi estat judicialment declarada abans que l’infant tingui catorze anys d’edat i que ho hagi estat en aplicació de la llei andorrana o d’una llei estrangera que no contravingui l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra. 4. L’adquisició de la nacionalitat andorrana segons les disposicions d’aquest article és efectiva des del moment en que ho és l’adopció.

1. Pot adquirir la nacionalitat andorrana, en la forma prevista per l’article 28, la persona estrangera que ha contret matrimoni amb una persona de nacionalitat andorrana, si compleix les condicions de l’article 7, si acredita tenir la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra ininterrompudament des d’almenys tres anys, abans o després de la celebració del matrimoni, i si prova la seva integració al Principat d’Andorra. 2. Per tenir dret a adquirir la nacionalitat andorrana en virtut d’aquest article és necessari que no hagi cessat la convivència dels cònjuges en el moment de presentar la sol·licitud. 3. No pot adquirir la nacionalitat andorrana en virtut del present article qui hagi estat prèviament condemnat per delicte dolós a una pena igual o superior a quatre anys de privació de llibertat, o per dos o més delictes dolosos, mentre no s’ha cancel·lat la inscripció de la condemna en el registre d’antecedents penals. 4. El Govern pot denegar la naturalització en virtut del present article per raons d’ordre públic o d’interès nacional.

Adquireix la nacionalitat andorrana l’infant menor d’edat no casat, en el cas que el progenitor o un dels progenitors a l’autoritat del qual està legalment sotmès adquireixi la nacionalitat andorrana, si ha nascut al Principat d’Andorra o si hi ha tingut la seva residència principal i permanent almenys des del mateix temps que aquest progenitor i si compleix les condicions de l’article 7. La mateixa regla s’aplica a l’infant que hagi estat objecte d’una adopció plena, en el cas d’adquisició per part de la persona adoptant o per part d’un dels adoptants de la nacionalitat andorrana. L’expedient del menor d’edat pot ser tramitat conjuntament amb el de la persona que adquireix la nacionalitat andorrana.

Adquireixen la nacionalitat andorrana, pel temps que exerceixen les funcions i els oficis respectius: a) D’acord amb l’article 48 de la Constitució, els representants personals dels Coprínceps al Principat d’Andorra. b) D’acord amb l’apartat 1.b) de l’article 46 de la Constitució, el Secretari General dels Serveis del Copríncep Episcopal i el Director del Gabinet del representat personal del Copríncep Francès. c) D’acord amb la disposició transitòria segona de la Constitució, els magistrats del Tribunal Constitucional. d) D’acord amb l’article 11 de la Constitució, els clergues amb ofici eclesiàstic a les parròquies del Principat d’Andorra. La nacionalitat adquirida en virtut d’aquest article no és transmissible ni per matrimoni ni per filiació i no dóna accés als drets polítics.

Perd la nacionalitat andorrana la persona major d’edat que hi renuncia voluntàriament, si té una nacionalitat estrangera a la data de presentació del seu expedient de renúncia. Aquest expedient se sotmet al Govern que verifica si es reuneixen les condicions requerides.

Pot renunciar a la nacionalitat andorrana la persona que contragui matrimoni amb una persona de nacionalitat estrangera, si ha adquirit la nacionalitat estrangera del seu cònjuge, de conformitat amb la llei nacional d’aquest darrer.

Perd la nacionalitat andorrana la persona que, sense l’autorització prèvia del Govern, s’enrola voluntàriament en un exèrcit estranger o que hi és enrolada sense fer ús dels recursos que li permet la llei estrangera.

Perd la nacionalitat andorrana la persona a qui ha estat atribuïda la nacionalitat d’un Estat estranger o que l’ha adquirit sense manifestació expressa de voluntat per part seva, si exerceix activament aquesta nacionalitat. Si el Govern té constància que una persona de nacionalitat andorrana exerceix activament una altra nacionalitat, incoarà d’ofici un expedient de pèrdua de la nacionalitat.

1. Tota persona que, en aplicació de les disposicions legals successivament vigents al Principat d’Andorra, hagi adquirit o recuperat la nacionalitat andorrana, tot i conservant la o les seves nacionalitats anteriors, o que hagi adquirit una nacionalitat estrangera sense haver perdut la nacionalitat andorrana, ha de poder provar, en un termini de cinc anys a comptar de la publicació de la present Llei, que ha perdut la o les seves nacionalitats estrangeres. 2. Si, a la fi d’aquest termini, la persona interessada no ha provat haver perdut la o les seves nacionalitats estrangeres, el Govern ha de fer constar per decret, que té la consideració d’acte administratiu als efectes de control jurisdiccional, la pèrdua de la nacionalitat andorrana. 3. Els efectes de la pèrdua de la nacionalitat són constatats pel Govern en l’expedient personal de cada persona interessada en el Registre de Nacionalitat, en el Registre de Passaports i en el Cens Nacional. El Govern ha de comunicar aquesta informació als Comuns que han de suprimir les persones interessades de les llistes electorals a partir de la data de la comunicació i prendre’n nota a tots els efectes. El Govern ha de precisar per reglament les modalitats d’aplicació del present article. Títol IV. De la recuperació de la nacionalitat andorrana

La recuperació de la nacionalitat andorrana no té efecte retroactiu. La persona que hagi recuperat la nacionalitat andorrana no pot invocar aquesta en perjudici de tercers per obligacions contretes abans d’aquesta recuperació. Títol V. Regles de forma i procediment

1. L’expedient s’ha d’adreçar al Govern i ha de comprendre en tots els casos: a) Partida de naixement de la persona interessada. b) Certificat d’inscripció al Registre central d’immigració, lliurat pel Servei d’Immigració del Govern, en el què es consigni la data des de la qual la persona interessada ha fixat la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra o, si és el cas, els diferents períodes en què hi ha residit. c) La persona major d’edat, certificats d’antecedents penals andorrà i del país del qual té la nacionalitat i dels països en què hagi residit anteriorment, si és el cas. d) Certificat acreditatiu dels estudis que el sol·licitant ha cursat en centres docents del Principat d’Andorra, si és el cas, especificant els cursos escolars que hi ha seguit. e) Declaració escrita i signada, en full a part, adreçada al Govern, en la qual la persona interessada, representada o autoritzada, si és el cas, en les condicions previstes en l’article 34, manifesta voler adquirir la nacionalitat andorrana, voler defensar l’ordre, el benestar i la independència del Principat d’Andorra, i es compromet a respectar fidelment el seu sistema constitucional, les seves lleis, els usos i costums, i complir els seus deures de ciutadà andorrà. 2. Comprèn a més a més: a) En el cas de l’article 9, la partida de naixement i la documentació justificativa de la nacionalitat andorrana, segons el cas, d’un dels pares o d’un dels avis de la persona interessada i, si és el cas, la documentació justificativa de l’adopció, comprenent els actes administratius i jurisdiccionals que la continguin. b) En el cas de l’article 10, la documentació justificativa de la nacionalitat andorrana del cònjuge i el certificat d’estat civil que reculli el matrimoni en virtut del qual es demana l’adquisició. c) En el cas de l’article 11.2, certificat expedit pel ministeri responsable d’educació, acreditant que l’interessat ha cursat íntegrament l’escolaritat obligatòria, excepció feta dels cursos que no s’imparteixin a Andorra, en centres educatius del Principat que integrin en el seu currículum escolar totes les matèries específiques de formació andorrana. Aquest certificat substitueix el previst a la lletra d) de l’apartat 1, precedent. d) En el cas de l’article 12, si és el cas, la documentació justificativa de l’adopció, comprenent els actes administratius i jurisdiccionals que la continguin, així com la partida de naixement de la persona adoptant o d’un dels adoptants i els documents que acreditin la nacionalitat andorrana d’aquesta persona. e) En el cas de l’article 26, la documentació que estableixi la nacionalitat andorrana anterior de la persona interessada.

Una vegada instruït l’expedient, el Govern l’ha de resoldre per decret, que ha de ser motivat en cas de refús. Aquesta decisió és recurrible en els termes previstos pel Codi de l’administració.

1. L’expedient simplificat esmentat a l’article precedent comprèn en tots els casos la petició i la partida de naixement de la persona interessada. 2. Comprèn a més a més: a) En el cas de l’article 2, els documents que justifiquin la nacionalitat andorrana d’un dels progenitors de la persona interessada i el naixement d’aquest progenitor al Principat d’Andorra. b) En el cas de l’article 3, els documents que justifiquin el naixement al Principat d’Andorra d’un dels pares de la persona interessada, així com la residència principal i permanent al Principat d’Andorra, el dia del naixement de la persona interessada, del o dels pares sota l’autoritat del qual o dels quals està legalment sotmesa. c) En el cas de l’article 4, els documents relatius, si és el cas, a la nacionalitat del o dels pares respecte a qui la filiació de la persona interessada hagi estat establerta durant la seva minoria d’edat, i a la no transmissió a aquesta de dita nacionalitat. d) En el cas de l’article 5, els documents relatius a la nacionalitat o la situació d’apàtrides dels pares de la persona interessada, a la no transmissió al fill de la seva nacionalitat i a la residència principal i permanent al Principat d’Andorra del o dels pares sota l’autoritat del qual o dels quals la persona interessada està legalment sotmesa i, si és el cas, de la mateixa persona interessada. e) En el cas de l’article 6, els documents relatius a la residència principal i permanent al Principat d’Andorra del o dels pares sota l’autoritat del qual o dels quals la persona interessada està legalment sotmesa i, si és el cas, de la mateixa persona interessada. f) En el cas de l’article 8.1, la documentació justificativa de l’adopció, comprenent els actes administratius i jurisdiccionals que la continguin, així com els documents que acreditin la nacionalitat andorrana i la residència a Andorra de la persona adoptant. g) En el cas de l’article 8.2, la documentació justificativa de l’adopció, comprenent els actes administratius i jurisdiccionals que la continguin, i el certificat d’inscripció al Registre central d’immigració de la persona adoptant o d’un dels adoptants, lliurat pel Servei d’Immigració del Govern, en el què es consigni la data des de la qual té la seva residència principal i permanent al Principat d’Andorra. 3. En el cas que la persona interessada es prevalgui de l’article 35 d’aquesta Llei, ha de presentar igualment els documents que justifiquin el caràcter accidental del seu naixement a l’estranger, així com la residència principal i permanent de la seva mare al Principat d’Andorra a la data del naixement de la persona interessada. 4. Si la documentació rebuda pel Govern s’estima suficient, aquest, per decret, amb valor de decisió administrativa als efectes de control jurisdiccional, constata que la persona interessada posseeix la nacionalitat andorrana d’origen. La decisió de refús és susceptible de recurs.

1. Als efectes de la present Llei tenen la consideració de nascuts al Principat d’Andorra els infants que hagin nascut accidentalment a l’estranger, si es troben en alguna de les situacions previstes als apartats 2 i 3 i a condició que es compleixi el requisit de l’apartat 4. 2. Es considera nascut accidentalment a l’estranger l’infant que hi ha nascut en alguna de les circumstàncies que s’esmenten a continuació, a condició que la mare hagi conservat ininterrompudament la seva residència legal a Andorra, i que no hagin transcorregut més de sis mesos entre la data de sortida d’Andorra i la data del naixement. Són circumstàncies que permeten qualificar el naixement fora d’Andorra d’accidental: a) que la mare s’hagi traslladat a un centre mèdic estranger amb la finalitat d’ésser-hi assistida en el part, o que aquest s’hi hagi produït mentre hi estava ingressada per qualsevol motiu b) que la mare s’hagi traslladat al domicili de familiars, amb la finalitat de rebre ajut durant el part o el temps immediatament anterior o posterior a aquest c) que el part s’hagi produït en el decurs d’un desplaçament que la mare efectuava per motius personals, professionals o de lleure d) altres de natura similar. 3. Es considera també nascut accidentalment a l’estranger l’infant fill de pare o mare de nacionalitat andorrana que resideixi a l’exterior en exercici d’una funció de servei públic per compte de l’Estat andorrà. 4. El present article només pot ser invocat per fer valer les disposicions que s’hi contenen en el termini d’un any natural a comptar del naixement. Passat aquest termini, la persona concernida no pot fer-les valer per obtenir la nacionalitat andorrana, sense perjudici que la pugui adquirir o demanar-ne el reconeixement per aplicació d’altres disposicions de la present Llei.

Els documents amb que la persona interessada fonamenti el seu expedient, així com els informes i els documents que el Govern obtingui dels diferents serveis, en aplicació dels articles 29, 30, 33 i 36, són confidencials. Solament poden ser comunicats a la persona interessada o a terceres persones que tinguin un interès jurídic per impugnar la petició, la resolució o, en general, l’estatut nacional de la persona interessada.

Ultra les accions civils que pertanyen a tercers per fer valer davant les jurisdiccions competents, tota persona que tingui un interès pot recórrer les decisions publicades, en aplicació de l’article precedent, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra; disposa a aquest efecte d’un termini de tretze dies hàbils a comptar de la seva publicació. El recurs, que cal motivar en fet i en dret, és de reposició davant del Govern; es pot recórrer la resolució davant la Secció Administrativa de la Batllia. Les resolucions judicials seran publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

el reglament encomanat al Govern en l’article 36 d’aquesta Llei no hagi estat publicat, l’apreciació sobre la suficiència de la integració requerida en els articles 10 i 11, continua sent competència de l’actual Comissió de la Nacionalitat, que ha d’aplicar els principis enunciats en l’esmentat article 36 i seguir els criteris assenyalats en l’actual Reglament per a l’apreciació de la suficient integració a Andorra, de 21 de Juliol de 1994. Disposicions finals Primera El títol I s’aplica a les persones encara menors d’edat a la data d’entrada en vigor de la present Llei, sense que la validesa dels actes realitzats anteriorment pugui ser impugnada a causa de la nacionalitat. Segona La present Llei qualificada de la nacionalitat entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 5 d’octubre de 1995 Josep Dalleres Codina Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Martí Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra {includes page=L19951005A_F}