Llei 28/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum.

Després de l'aprovació de la Constitució en referèndum el 14 de març del 1993,

el Consell General aprovà un seguit de lleis que reformaren el marc normatiu

vigent i l'adaptaren a la nova situació, contribuint al desenvolupament

institucional i democràtic del país. En el marc d'aquest desplegament legislatiu,

el 3 de setembre del 1993 s'aprovà la Llei qualificada del règim electoral i del

referèndum a fi d'adaptar el sistema electoral vigent a la realitat social i política

que descobria el nou text constitucional.

Aquesta Llei qualificada del règim electoral i del referèndum fou modificada

posteriorment el 26 de novembre de 1999, el 15 de desembre de 2000 i el 21

de febrer de 2005. La primera modificació vingué a reparar el greuge

són els errors subsanables en la presentació o la composició de les mateixes

comparatiu que existia entre els nacionals andorrans d'origen i aquells que ho

de què parla la Llei -ho seran tots aquells que es puguin esmenar en un termini

eren de forma derivativa o que l'havien recuperat prèvia renúncia. La segona

de cinc hores- i en determinar amb claredat el paper dels seus presentadors.

modificació, per contra, vingué a donar transparència i objectivitat al

En relació a l'organització de la jornada electoral i del procés de votació els

procediment electoral mitjançant la creació de la Junta Electoral com a òrgan

canvis són notables pel que suposen de simplificació i voluntat d'agilitar el seu

ad hoc que garanteix el bon funcionament del procés electoral. La darrera, en

funcionament. Se'n poden destacar els següents: es redueix el termini per

el marc de l'aprovació del nou Codi penal, derogava el capítol sisè del títol I de

dipositar el vot en seu judicial per fer coincidir el seu inici amb el de la

la Llei, relatiu a les infraccions penals, que quedaven regulades en l'esmentat

campanya electoral, s'elimina l'obligació d'efectuar les eleccions a la casa

Codi penal.

comuna i s'atorga als comuns la possibilitat de designar els col·legis electorals

Ara, es fa necessària una nova revisió d'aquest text amb la finalitat d'adaptar-lo

que creguin necessaris, se simplifica el circuit a seguir pels electors per emetre

tècnicament a la realitat social andorrana, que ha canviat notablement, tal com

el seu vot, s'estableixen amb claredat els supòsits en què un vot serà nul quan

ho demostra l'increment important del nombre d'electors. Així, doncs, amb la

es recomptin els vots, i es flexibilitzen les condicions per designar els

voluntat d'afavorir la simplificació, la claredat i la coherència del procés

interventors de les candidatures.

electoral, es modifiquen certs aspectes de la Llei qualificada del règim electoral

A més d'aquestes modificacions que pretenen millorar tècnicament el text de la

i del referèndum que afecten, a grans trets, a la publicació de les llistes

Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, s'han introduït dues

electorals, a la preparació i presentació de les candidatures, i a l'organització

millores que, si bé no guarden relació entre si, resolen unes situacions que

de la jornada electoral i del procés de votació.

reclamaven una solució urgent. En primer lloc, s'elimina la impossibilitat per als

Pel que fa a les llistes electorals, s'ha definit amb precisió quan són definitives -

andorrans que havien adquirit la nacionalitat per matrimoni d'exercir el dret

a partir del moment de la convocatòria d'eleccions o de referèndum- i quan són

d'opció a figurar en les llistes electorals de la parròquia d'origen del cònjuge en

provisionals, la qual cosa ha de contribuir a simplificar la gestió del cens

el moment en què així ho decideixin. I, en segon lloc, es preveu el procediment

electoral. Així mateix, s'ha especificat quan en el còmput dels terminis els dies

a seguir per a la convocatòria d'eleccions per exhauriment de la legislatura,

són hàbils o naturals, fet que afecta tant als terminis de publicació de les llistes

aspecte aquest que no estava regulat en la Llei vigent fins ara.

electorals com als de presentació de les candidatures, a més del de les

En darrer terme, i considerant que quan s'aprovaren les modificacions anteriors

impugnacions que hi puguin haver.

de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum aquesta no es publicà

Quant a la preparació i la presentació de les candidatures, les modificacions

mai de nou integrant-les totes, es procedeix ara a aprovar el text refós de la

més importants se centren en adequar les incompatibilitats dels candidats a la

Llei, que resulta d'incloure al text inicial les modificacions aportades fins a la

legislació actual -sobretot, en el camp de la funció pública-, en precisar quins

data i les noves que ara s'aproven, amb la renumeració dels articles i la

modificació de les remissions internes quan això ha estat necessari.

Títol I. Disposicions Generals

Capítol primer. El dret de sufragi

Per al còmput dels dies hàbils, s'aplicarà el calendari de dies festius fixat pel

Govern.

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial

del Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 22 de novembre del 2007

Joan Gabriel i Estany

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació

en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy

Bisbe d'Urgell President de la República Francesa

Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

Poden exercitar el dret a votar en les eleccions els andorrans que, gaudint del

dret de sufragi segons la legislació vigent, figurin nominalment inscrits en la

llista electoral de la parròquia de residència o d'origen, en la data en què la

referida llista quedi completada.

1. El registre electoral ha de contenir el nom i els cognoms de cada elector, la

data i el lloc de naixement, el domicili i el seu número de passaport, així com el

col·legi electoral i la mesa on li correspondria votar.

2. El registre que conté les dades electorals es conserva als arxius del comú.

1. Tot elector inscrit en les llistes electorals de la parròquia de residència pot

optar per canviar-se a les de la seva parròquia d'origen, si ho demana al comú

d'aquesta i aporta la documentació que acrediti el seu dret. S'entén per

parròquia d'origen la de residència dels pares en el moment de néixer o ésser

adoptat l'elector o, quan faci el cas, la de residència de la darrera generació

d'ascendents andorrans de l'elector, o la de residència en el moment d'adquirir

o recuperar la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets civils i polítics.

2. Els electors que hagin adquirit la nacionalitat andorrana per matrimoni poden

exercir el dret d'opció per la parròquia d'origen del seu cònjuge.

3. L'elector que hagi optat per la inscripció a la llista electoral de la parròquia

d'origen pot obtenir novament la inscripció a la de residència si ho demana al

comú d'aquesta i aporta la documentació que justifiqui la residència.

1. La persona que es consideri amb dret a votar i no sigui inscrita en la llista

provisional d'electors, pot demanar la seva inscripció al comú dins el termini de

15 dies naturals des de la publicació, havent de formular aquesta petició per

escrit i aportant la documentació que cregui oportuna.

2. Qualsevol elector pot impugnar, sol o juntament amb d'altres, el dret a figurar

en la llista electoral provisional de la persona o les persones que, al seu

entendre, no tinguin dret al vot, o no en tinguin a la parròquia on figurin

inscrites. A aquest efecte, ha de formular la corresponent impugnació al comú,

en el mateix termini del paràgraf anterior.

Els comuns examinaran les peticions rebudes i s'hi pronunciaran dins el termini

de 8 dies naturals, i inclouran o exclouran de la llista electoral provisional els

noms corresponents; tot seguit, en publicaran una relació complementària al

tauler d'edictes i decretaran les demandes acceptades i també les

desestimades, amb la motivació que correspongui segons el seu criteri.

1. Contra les decisions dels comuns, incloent o excloent alguna persona de la

llista electoral, els interessats podran interposar recurs davant els tribunals dins

els 8 dies naturals següents a la seva publicació.

2. Si el recurs es fonamenta en la lesió d'un dret fonamental es regularà pel

procediment urgent i preferent previst en la Constitució.

1. Són inelegibles amb caràcter general:

   • a) els magistrats del Tribunal Constitucional.
   • b) els membres del Consell Superior de la Justícia.
   • c) els batlles i magistrats i els membres del Ministeri Fiscal.
   • d) els vocals de la Junta Electoral.

2. Les causes d'inelegibilitat de l'apartat anterior ho són també

d'incompatibilitat.

3. No poden figurar en una candidatura els consellers generals o els membres

del Govern, en el cas de les eleccions comunals, ni els membres del comú, en

el cas de les eleccions generals, si prèviament no han perdut aquesta condició

mitjançant la seva renúncia irrevocable al càrrec, per escrit, davant de l'òrgan

corresponent. L'òrgan destinatari de la carta de dimissió ho ha de comunicar

per escrit al Govern o al comú, segons escaigui, perquè es pugui validar la

candidatura corresponent.

4. Són també inelegibles els condemnats per sentència ferma a pena privativa

de llibertat, durant el temps de la seva durada.

L'exercici de la funció pública tant per part dels funcionaris en situació de servei

actiu com per part de les persones que mantenen amb l'Administració una

relació de caràcter laboral amb una contraprestació salarial és incompatible

amb l'exercici de qualsevol càrrec electiu de l'Administració a la qual es trobin

adscrits.

Ningú podrà ésser a la vegada candidat en dues o més candidatures en la

mateixa elecció. Tampoc es podrà ésser candidat simultàniament al Consell

General i al comú en el cas que l'elecció es realitzés en el mateix dia.

1. Els candidats hauran de signar la seva acceptació per formar part d'una

candidatura. Sense el compliment d'aquest requisit la candidatura no serà

vàlida.

2. Serà nul·la qualsevol candidatura en la qual figurin més candidats que

càrrecs a proveir, i les incompletes.

A l'efecte del càlcul previst en l'article 20.1, convocades eleccions al Consell

General o convocat referèndum, els comuns notificaran al Govern el nombre

d'electors inscrits en les respectives llistes electorals definitives, el següent dia

hàbil després de la seva publicació.

1. L'imprès de presentació de candidatures serà un document oficial facilitat pel

Govern en el que constarà el nom de la candidatura, el nom dels candidats i el

seu número de passaport. La presentació es farà personalment per dos, com a

mínim, dels signants de la candidatura, que assumiran la representació legal

d'aquesta a tots els efectes, i que certificaran, per declaració jurada o per

promesa, que totes les firmes dels presentadors són verídiques, sota la seva

responsabilitat. Les firmes il·legibles hauran de reproduir-se, a sota de cada

una, amb caràcters de lletra llegibles.

2. La presentació s'efectua davant del comú per a les candidatures en

circumscripció parroquial i davant del Govern per aquelles de circumscripció

nacional, fins a les 12 hores del cinquè dia hàbil a comptar de la data de

publicació de la convocatòria de les eleccions. Els respectius secretaris

n'acusaran la recepció amb el vist-i-plau del cap de Govern o del cònsol,

segons el cas. I acte seguit, segons escaigui, els comuns o el Govern

verificaran el seu contingut.

1. Si en l'acte de verificació s'observés l'existència d'errors esmenables en la

composició o la presentació d'alguna o d'algunes de les candidatures, s'ha de

comunicar de forma immediata aquesta circumstància als seus representants

legals, per a la seva rectificació fins a les 17 hores del mateix dia.

2. Un cop verificades les candidatures el comú n'efectua la proclamació per a

les d'àmbit parroquial i el Govern per a les d'àmbit nacional, i es procedeix a la

seva publicació per tot el dia hàbil següent al de l'acabament del termini de

presentació.

1. Contra la denegació motivada o proclamació d'alguna de les candidatures,

els candidats i els representants legals de les mateixes poden presentar, en el

termini d'un dia hàbil a comptar de la data de publicació de la denegació o

proclamació, recurs davant la Junta Electoral.

2. La Junta Electoral reclamarà immediatament els antecedents al comú que

correspongui o al Govern, que els remetrà en el termini d'un dia hàbil, prèvia

citació dels representants de les altres candidatures, els quals disposaran d'un

altre dia hàbil per efectuar al·legacions davant la Junta Electoral.

3. Contra l'acord de la Junta Electoral, que haurà de dictar-se en el termini d'un

dia hàbil següent al termini de la presentació de les al·legacions, hi cap el

recurs davant la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia regulat en

la present Llei.

Donat el cas que algun candidat perdés el dret a presentar-se per sentència

ferma comunicada al cap de Govern o als cònsols, segons correspongui, per

defunció o per incapacitat, per tot el dia anterior al fixat per a les eleccions, serà

reemplaçat en les votacions pel següent candidat en les llistes, sense

necessitat de modificació de les paperetes.

Capítol quart. La Junta Electoral i la campanya electoral

En la convocatòria d'eleccions o un cop convocat un referèndum, el Govern fixa

la durada del període de campanya electoral, que no podrà ser inferior a deu

dies naturals ni superior a quinze dies naturals.

1. La Junta Electoral vetlla pel bon funcionament del procés electoral en

general, en tots els referèndums i eleccions del país, ja siguin generals o

comunals, garantint la seva objectivitat i la igualtat d'oportunitats de totes les

candidatures o alternatives. El Consell General haurà de facilitar-li els mitjans

necessaris per al desenvolupament de les seves funcions, inclosos els locals

en què hagi de reunir-se, l'assistència d'experts o tècnics i les dietes i

gratificacions dels seus vocals.

2. La Junta Electoral es compon de sis vocals. Tres d'ells han de ser batlles de

la Batllia d'Andorra, designats per sorteig pel Consell Superior de la Justícia.

Els tres vocals restants han de ser juristes o experts, designats per la

de la Junta. Qui presideixi té vot de qualitat en cas d'empat. La Junta quedarà

Sindicatura a proposta conjunta dels grups parlamentaris i consellers generals

vàlidament constituïda amb l'assistència almenys de quatre vocals, havent de

no adscrits. També s'han de designar, en cada cas i de la mateixa forma, els

ser dos d'ells batlles. És convocada per qui la presideixi, per pròpia iniciativa o

respectius vocals suplents, que han de ser uns altres tres batlles i uns altres

a petició de dos vocals, en la forma que exigeixi la urgència de la convocatòria.

tres juristes o experts.

8. El secretari de la Junta Electoral és el secretari general del Consell General,
9. Els vocals titulars i suplents de la Junta Electoral seran escollits:

que participa amb veu i sense vot en les deliberacions. Li correspon, en

• a) els designats pels consellers generals, dins els noranta dies següents a la

particular, vetllar per la immediata entrada en funcions de la Junta un cop

primera sessió de cada legislatura, havent de ser comunicada acte seguit per la

convocat cadascun dels processos electorals.

Sindicatura la designació al Consell Superior de la Justícia.

• b) els designats pel Consell Superior de la Justícia, en la primera sessió que es

desenvolupi després de rebre la comunicació de la Sindicatura a què es

refereix la lletra anterior.

4. La Sindicatura haurà de nomenar els vocals dels consellers generals quan

no hagin estat designats en el termini de l'apartat anterior, i ho farà, després

d'oïts els grups parlamentaris i consellers generals no adscrits, en atenció a llur

respectiva representació.

5. Totes les designacions seran comunicades al secretari general del Consell

General, que convocarà els vocals per a la presa de possessió i constitució de

la Junta Electoral dins del mes següent.

6. Les designacions mantindran tots els seus efectes al llarg de la legislatura i

fins que no n'hi hagi de noves. El mateix dia de cada convocatòria d'eleccions

generals o comunals o consulta en referèndum, el secretari general del Consell

General convocarà els vocals designats perquè entri en funcionament la Junta

Electoral, en relació amb el respectiu procés electoral, dintre dels cinc dies

següents.

7. El Consell Superior de la Justícia designa el president i vicepresident de la

Junta Electoral d'entre els batlles nomenats per aquella institució com a vocals

1. Correspon a la Junta Electoral:

   • a) Formular als poders públics o als mitjans de comunicació, ja sia a instància

d'una part interessada o d'ofici, totes les observacions que cregui necessàries

sobre el desenvolupament del procés electoral.

• b) Resoldre qualsevol queixa o consulta interposada per persona interessada

sobre el desenvolupament del procés electoral i que estigui relacionada amb

les competències concretes de la Junta Electoral.

• c) Dictar, quan ho cregui necessari, disposicions de caràcter general.
• d) Traslladar al Ministeri Fiscal les conductes que puguin ser constitutives de

delicte.

6. Contra les disposicions i resolucions de la Junta Electoral es pot interposar

   • e) Qualsevol altra competència que se li atribueixi per llei.

recurs davant de la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en el

2. Estan legitimats per formular les consultes, queixes o recursos a la Junta

termini de les vint-i-quatre hores següents a la notificació de la resolució de la

Electoral que es regulen en la present Llei els poders públics, candidatures o

Junta Electoral. El mateix dia de la interposició del recurs, la Sala donarà

els seus candidats o apoderats, administradors electorals, titulars o directors

trasllat a les parts intervinents en el procediment i al Ministeri Fiscal, perquè en

dels mitjans de comunicació i electors que en cada cas posseeixin un interès

el termini de vint-i-quatre hores formulin les al·legacions que estimin pertinents.

legitimador suficient, que serà apreciat amb caràcter prioritari per la pròpia

El Tribunal Superior resoldrà en el termini de quaranta-vuit hores, entenent-se

Junta.

complerts a tots els efectes els requisits de la Constitució.

3. La Junta Electoral adoptarà els seus acords, en forma de recomanació,

resolució o disposició de caràcter general, els quals es publicaran al Butlletí

Oficial del Principat d'Andorra. Els acords seran motivats en la mesura

necessària.

Les resolucions i disposicions seran de compliment obligatori per tots els

poders públics i ciutadans i esdevindran immediatament executives, podent

adoptar la Junta totes les mesures provisionals que siguin necessàries en cas

d'urgència.

4. Tots els dies i hores són hàbils per a les actuacions de la Junta Electoral,

que comunicarà i notificarà els seus acords pel mitjà que cregui més

convenient, inclòs el telefònic. Les consultes, queixes o recursos dels

interessats s'han de formular per escrit en paper comú, sense ser necessària

l'actuació d'un advocat. La Junta pot refusar motivadament l'admissió de les

que siguin extemporànies, notòriament infundades o poc raonades o vinguin

formulades per qui no posseeixi manifestament interès.

5. Pel que fa a altres aspectes de funcionament de la Junta Electoral, aquesta

es regirà per les disposicions de caràcter general que ella mateixa acordi, que

seran publicades en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i regiran mentre no

siguin modificades per la mateixa o per juntes posteriors.

1. Els cartells de propaganda electoral seran col·locats en els espais públics

que amb aquest ús exclusiu siguin reservats pels comuns. Fora d'aquests

espais, la via pública no podrà ser utilitzada per fixar cartells, banderoles,

adhesius o objectes similars.

2. Els comuns fixen la relació dels espais reservats per a cartells de

propaganda en general i han de destinar un espai igual a cada candidatura

vàlidament proclamada. L'assignació dels espais es fa per sorteig.

3. Els comuns posaran a disposició de les candidatures, amb criteris d'igualtat,

els centres públics per poder realitzar reunions electorals.

4. Els interessats que discrepin de les decisions dels comuns sobre les

matèries regulades en aquest article podran interposar recurs, dintre dels dos

dies hàbils següents a la notificació o publicació de la decisió, davant la Junta

Electoral, que el resoldrà en el termini de dos dies hàbils, previ informe del

comú, si el realitzés.

1. En els mitjans de comunicació públics, les diverses candidatures disposaran

d'un espai gratuït de la mateixa durada per exposar els seus programes i

demanar el vot. En qualsevol cas, el temps atorgat en les eleccions generals a

les candidatures parroquials no serà superior a un terç del temps atorgat a les

candidatures nacionals. En les eleccions comunals, cada candidatura disposarà

d'un temps d'igual durada.

2. Els directors dels mitjans de comunicació públics fixaran la durada dels

espais de ràdio i televisió públiques que corresponen a les diverses

candidatures. També podran oferir l'emissió de debats o entrevistes amb les

diverses candidatures. En tot cas, les decisions que adoptin els directors dels

després de la seva finalització, a la Junta Electoral, que, dins de les vint-i-

mitjans de comunicació públics en les matèries a què es refereix el present

quatre hores següents, la facilitarà als representants de les candidatures i, en el

apartat hauran de ser íntegrament comunicades als representants de les

seu cas, dels grups parlamentaris i consellers generals no adscrits,

candidatures.

representats al Consell General, si es tracta d'eleccions generals, o dels partits

3. La Junta Electoral podrà dictar, si ho creu necessari, les disposicions de

o llistes representades als comuns, en el supòsit d'eleccions comunals.

caràcter general precises perquè els espais gratuïts i el desenvolupament de

8. Els mitjans de comunicació privats podran contractar publicitat electoral amb

debats o entrevistes electorals en els mitjans de comunicació de titularitat

les candidatures a condició de no discriminar-ne cap ni rebutjar-ne, llevat que la

pública, així com la publicació en ells d'enquestes electorals pagades amb fons

publicitat atempti contra les disposicions d'aquesta Llei o els principis

públics, respectin el pluralisme electoral i la neutralitat informativa.

constitucionals. La publicitat electoral contractada amb els mitjans de

4. Des de la convocatòria electoral fins la finalització de les votacions, la Junta

comunicació privats s'emetrà amb indicació expressa del seu caràcter com a

Electoral resoldrà els recursos o queixes que qualsevol candidat o candidatura

tal. La Junta Electoral haurà de resoldre els recursos que li puguin ser formulats

puguin interposar contra les decisions i actuacions dels mitjans de comunicació

pels interessats que considerin vulnerades les disposicions del present apartat.

de titularitat pública que puguin tenir incidència en el procés electoral, basats

Capítol cinquè. De les condicions del vot

en la violació de les normes del present article, del respecte al pluralisme polític

i social o de la neutralitat informativa dels mitjans. El recurs haurà d'interposar-

se dins de les quaranta-vuit hores següents a la notificació de la decisió o al

coneixement de l'actuació i serà resolt dins dels dos dies següents, previ

informe del mitjà afectat, si el realitzés. En casos d'urgència, la Junta adoptarà

provisionalment les mesures que siguin necessàries.

5. Si ho creu necessari i quan apreciï notòria temeritat en els recursos, la Junta

Electoral procedirà a advertir el recurrent i, en cas de reincidència, podrà

imposar-li una multa d'entre 300,00 euros i 3.000,00 euros.

6. Queda prohibida la inserció o la difusió en qualsevol mitjà de comunicació

d'anuncis i publicitat pagats amb fons públics per a finalitats institucionals, des

de la convocatòria electoral fins la finalització de les votacions.

7. Qualsevol enquesta electoral que sigui finançada pels poders públics i que

s'efectuï en el mateix període electoral serà comunicada, immediatament

1. La votació per dipòsit judicial només és vàlida si s'ha lliurat amb el sobre i les

paperetes oficials davant el batlle entre el primer dia de la campanya electoral i

les 13 hores del dia anterior a la celebració de les votacions.

2. El dipòsit davant del batlle l'ha de fer el propi elector que faci ús d'aquest

dret, sense poder-ho delegar en cap altra persona.

3. L'elector ha de recollir les paperetes a la corresponent casa comuna. Els

sobres, de les característiques expressades en l'article 37.2, són custodiats

pels batlles a qui el Govern els n'haurà fet arribar en nombre suficient.

4. Els batlles han de fer arribar els vots que els hagin estat lliurats a les

corresponents meses electorals, constituïdes a aquest efecte. Aquests vots són

introduïts a l'urna a l'iniciar-se la jornada electoral, verificant-se el nom i els

cognoms de l'elector als efectes de l'article 40.

1. Les eleccions s'efectuen a cada parròquia en els col·legis electorals

especialment habilitats i designats pels comuns.

2. En cada col·legi electoral els comuns poden organitzar una o més meses

electorals, en les quals es distribuiran els electors per ordre alfabètic per

facilitar la votació.

1. Totes les votacions es faran en diumenge.
2. El col·legi electoral s'obrirà per a la votació a les nou del matí i es tancarà a

les set de la tarda, podent votar totes les persones que en aquesta hora

estiguessin dins la sala.

3. Totes les persones amb dret a votar podran absentar-se del seu lloc de

treball durant dues hores per tal de poder fer efectiu el seu vot. Aquesta

absència serà remunerada i obligatòria per a qui ho sol·liciti, i no podrà

comportar cap conseqüència laboral.

1. A cada col·legi electoral es constituiran les meses corresponents, formades

com a mínim per dos membres del comú i pels interventors. Les meses seran

presidides pels membres del comú per ordre protocol·lari. Les persones que

figurin inscrites en les candidatures no poden formar part de les meses

electorals. Tanmateix, en el supòsit que la totalitat dels membres del comú

siguin candidats, la Junta Electoral procedirà per sorteig a la designació dels

dos membres del comú que han de formar part de la mesa, exclosos els

cònsols major i menor i els dos caps de llista de cada candidatura.

2. Cadascun dels grups d'electors que hagin presentat una candidatura pot

designar un interventor titular i un interventor suplent per mesa electoral. La

designació ha de ser comunicada als comuns pels representants legals de la

candidatura com a màxim el dia hàbil anterior a la jornada electoral.

A partir del segon dia hàbil anterior a l'inici del vot per dipòsit judicial, les

paperetes electorals estaran a disposició dels electors, a cada casa comuna,

en les hores habituals de despatx al públic, fins al dia de les eleccions.

Al local on tindran lloc les votacions hi haurà una o més cabines aïlladores,

degudament il·luminades, amb una taula o escriptori damunt de la qual hi haurà

un nombre suficient de paperetes de cada candidatura proclamada, i d'altres en

blanc.

1. En cada col·legi electoral, prèvia verificació per la mesa que la persona

interessada figura inscrita en el cens electoral definitiu, s'han de respectar les

condicions essencials següents, en l'ordre que millor s'ajusti a la seva

organització:

• La identificació de la persona que exerceix el dret de vot.

• Que rebi un o més sobres, segons la convocatòria electoral de què es tracti.

• Que es retiri, completament sol, a una de les cabines aïlladores per tal de

poder introduir dins del sobre o sobres, sense ser vist per ningú, la papereta o

paperetes que esculli.

• Que introdueixi el sobre o sobres dins l'urna o urnes segons correspongui,

amb l'autorització prèvia del president de la mesa.

2. Un membre de la mesa ha d'efectuar el recompte del nombre d'electors que

exercitin el seu dret de vot.

1. Quan hagin votat tots els electors que ho desitgin, d'acord amb l'article 35.2,

la mesa procedirà a practicar l'escrutini corresponent.

2. Acabada la votació i obertes les urnes, es comptarà el nombre de sobres. Si

no hi hagués coincidència amb el nombre de votants, el president de la mesa

ho farà constar en la documentació de l'escrutini.

1. Es consideren vots vàlids els que resulten dels vots emesos, després

d'haver-ne deduït els vots blancs i els vots nuls.

2. Es consideren vots nuls i sense cap efecte els expressats mitjançant:

   • a) Paperetes esmenades, incompletes o amb més o menys noms que els dels

càrrecs a proveir, paperetes que d'alguna forma, indiquin alteracions o

preferències en l'ordre de les llistes i, en general, totes les que contravinguin el

sentit de la votació.

• b) Dos o més paperetes incloses dins un mateix sobre que no siguin idèntiques.
• c) Paperetes amb algun escrit afegit.
• d) Paperetes tacades si a criteri de la mesa electoral la taca s'ha fet amb

voluntat d'identificar la papereta.

• e) Paperetes diferents de les facilitades pel Govern.

• f) Paperetes incloses dins un sobre juntament amb qualsevol altre element.

• g) Paperetes que no es corresponguin amb el sobre de cada circumscripció.

• h) Paperetes introduïdes a l'urna sense sobre.

  • i) Sobres introduïts a l'urna sense cap papereta.

3. Es consideren vots vàlids els emesos mitjançant:

   • a) Dos o més paperetes idèntiques incloses dins un mateix sobre. En aquest

cas es considera un sol vot vàlid.

• b) Paperetes tacades si a criteri de la mesa electoral la taca no ha estat feta

amb voluntat d'identificar la papereta.

• c) Una papereta que es trenca en el moment d'obrir el sobre per realitzar

l'escrutini. En aquest cas es considera que la papereta és íntegra.

4. No es poden declarar nuls els vots per altres motius que no siguin els

prescrits per aquesta Llei.

5. Els vots blancs s'han de fer constar en les actes de forma diferenciada dels

vots nuls.

6. Els vots vàlids i els vots nuls que siguin impugnats per algun membre de la

mesa o algun interventor s'han d'adjuntar a la documentació, i se n'ha de fer

constar el nombre.

Serà obligatori conservar les paperetes electorals no impugnades a la casa

comuna fins que hagin transcorregut quinze dies des que l'elecció hagi quedat

ferma.

1. Els resultats de l'escrutini es fan constar en una acta que han de signar tots

els membres de la mesa electoral. Una còpia certificada d'aquesta ha de ser

tramesa al Govern de forma immediata.

2. En l'acta s'ha de fer constar el nombre d'electors amb dret a votar, el nombre

de votants i el nombre de vots nuls, blancs i els obtinguts per cada candidatura

o per cada resposta en cas de referèndum.

3. També s'ha de fer constar a l'acta si el nombre de vots emesos no coincideix

amb el de votants o qualsevol altra incidència digna de menció, a judici de la

majoria dels membres de la mesa. Si hi haguessin vots impugnats aquests han

de ser adjuntats a l'acta.

En les eleccions al Consell General o en els referèndums el Govern, a la vista

de les actes dels col·legis electorals, farà el recompte general i establirà l'acta

nacional, i el cap de Govern en proclamarà els resultats.

Contra la proclamació dels resultats electorals, cap un recurs davant els

tribunals, que es substanciarà pel procediment urgent i preferent a què es

refereix la Constitució si es fonamentés en la lesió d'un dret fonamental.

Títol II. De les eleccions generals

Capítol primer. Convocatòria d'eleccions

1. El mandat dels consellers acaba quatre anys després de la seva elecció o el

dia de la dissolució del Consell General, prevista per la Constitució.

2. El decret de dissolució ha de fixar la data de les eleccions, a realitzar entre

els trenta i els quaranta dies hàbils següents, així com la durada de la

campanya electoral, en els termes de l'article 26.

3. Si la convocatòria d'eleccions té lloc per simple exhauriment del termini legal

de la legislatura, el decret de convocatòria, que ha de ser signat i publicat en el

termini màxim de cinc dies hàbils des de l'exhauriment de la legislatura, ha de

fixar la data de les eleccions i la durada de la campanya electoral.

El Consell General es compon de vint-i-vuit consellers generals, la meitat dels

quals són elegits a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i

l'altra meitat s'elegeix en circumscripció nacional.

En les candidatures de les circumscripcions parroquials han de figurar

necessàriament dos candidats, acompanyats de tres suplents.

Les candidatures de la circumscripció nacional estaran compostes per una llista

ordenada de 14 candidats i 3 suplents que determina els consellers generals

elegits en funció dels resultats electorals i l'ordre correlatiu de substitució en

cas de vacant.

Una mateixa persona, sigui candidat o suplent, no pot figurar simultàniament en

una llista de la circumscripció parroquial i en una de la circumscripció nacional.

1. Les eleccions de consellers generals en les circumscripcions parroquials i en

la circumscripció nacional, hauran de realitzar-se en el mateix dia i en el mateix

col·legi electoral.

2. A aquest efecte, s'habilitaran dues urnes en cada mesa electoral. La primera

urna, de color blanc, estarà reservada a l'elecció de les candidatures

parroquials i els sobres i paperetes seran de color blanc. La segona urna, de

color blau, es destinarà a l'elecció de les candidatures nacionals i els sobres i

paperetes seran de color blau.

1. El mateix dia de la votació, les meses electorals faran una certificació dels

resultats de les candidatures en llur respectiu col·legi electoral. Aquestes

certificacions seran trameses immediatament al Govern, que efectuarà el

recompte final de la circumscripció nacional i determinarà tots els candidats

elegits.

2. El Govern aixecarà una acta nacional i el cap de Govern proclamarà el nom

de tots els candidats elegits, sigui quin sigui l'origen de la seva elecció.

A més de les causes d'incompatibilitat previstes en els articles 16 i 17, el càrrec

de conseller general és incompatible:

• a) amb el de cap de Govern, ministre o alt càrrec de Govern.
• b) amb el de cònsol o conseller de comú.
• c) amb qualsevol càrrec comunal de lliure designació.
• d) amb qualsevol activitat de caràcter laboral que comporti una contraprestació

salarial del Consell General, del Govern o d'entitats parapúbliques o de dret

públic, no havent-ne obtingut l'excedència.

• e) amb l'exercici de qualsevol delegació per part del Govern que superi el

període de sis mesos.

Capítol segon. Sistema electoral

Els electors hauran de votar les candidatures de les circumscripcions

parroquials completes sense alterar-les, altrament la seva papereta o vot serà

nul·la.

Les candidatures de la circumscripció nacional seran votades en la seva

totalitat, essent vots nuls aquells que, d'alguna forma, indiquin alteracions o

preferències en l'ordre de les llistes.

1. Seran proclamats consellers generals, elegits en les circumscripcions

parroquials, els candidats de la candidatura més votada.

2. Si en la votació es produís un empat entre dos o més candidatures, el

diumenge següent se celebrarà una nova votació entre aquestes candidatures.

3. Si en la nova votació es produís un altre empat, tan bon punt hagi acabat

l'escrutini s'efectuarà un sorteig que consistirà en posar una papereta amb el

nom de cada candidatura dintre l'urna, i quedarà elegida la candidatura el nom

de la qual surti primer de l'urna.

L'extracció de la papereta l'efectuarà el president de la mesa electoral amb total

imparcialitat.

1. Per a la determinació dels consellers generals en la circumscripció nacional,

s'utilitzarà el sistema proporcional denominat de "resta més elevada".

2. A aquest efecte, a cada candidatura li correspondran tants escons com

resulti de dividir el seu nombre de vots pel quocient electoral. Si efectuada

aquesta operació no s'haguessin cobert els catorze càrrecs de conseller

general, els escons restants s'adjudicarien a aquella o aquelles candidatures

que ja tinguessin representació i que tinguessin la resta o restes més elevades,

en funció del nombre de vacants existents. Si es produís empat en l'adjudicació

de restes, es resoldria en favor de la candidatura amb més nombre de vots

absoluts. Si també en nombre de vots absoluts es produís un empat, es

resoldria per sorteig.

3. El quocient electoral es determina dividint el nombre total de vots vàlids per

catorze. Si el quocient electoral així obtingut fos un nombre amb decimals, s'ha

d'arrodonir al nombre enter superior.

4. La resta és aquella que resulta matemàticament de dividir el nombre total de

vots de cadascuna de les candidatures pel quocient electoral. Són els vots

sobrers de cada candidatura que no han arribat a la xifra expressada pel

quocient electoral. Exemple:

quocient electoral = 8.350: 14 = 596,42 (597 per arrodoniment)

candidatura A = 3.000 vots: 597 = 5 escons + 15 resta = 5 escons.

candidatura B = 2.550 vots: 597 = 4 escons + 162 resta = 4 escons.

candidatura C = 1.975 vots: 597 = 3 escons + 184 resta = 3 escons.

candidatura D = 825 vots: 597 = 1 escó + 228 resta = 2 escons.

Títol III. De les eleccions comunals

1. El mandat dels consellers de comú té una durada de quatre anys.
2. El cap de Govern fixa, per mitjà de decret, la data de les eleccions, a

celebrar durant els vint primers dies del mes de desembre de l'any electoral. El

mateix decret, que ha de ser publicat entre els trenta i els quaranta dies hàbils

anteriors a la data de celebració de les eleccions, ha de fixar la durada de la

campanya electoral, en els termes de l'article 26.

1. Els consells de comú estaran compostos per entre deu i setze consellers de

comú, sempre en nombre parell.

2. Els consells de comú, elegits conforme a aquesta Llei, podran modificar el

nombre de consellers de comú dins els marges expressats en el paràgraf

primer, sempre que aquesta modificació sigui aprovada per 2/3 parts dels seus

membres. Perquè aquest acord tingui efecte per a les eleccions següents,

s'haurà d'adoptar amb un any d'antelació a la celebració d'aquestes.

Les candidatures, que seran presentades per un 0,5% del cens parroquial i, en

qualsevol cas, per no menys de deu presentadors, estaran compostes per una

llista ordenada de tants candidats com consellers de comú s'elegeixin en la

parròquia i dos suplents. Els electors votaran les llistes en la seva totalitat,

sense poder-ne alterar l'ordre ni indicar les seves preferències per un o altre

candidat.

1. Efectuada l'elecció, correspondrà directament a la candidatura més votada

en cada parròquia la meitat dels consellers de comú, sigui quina sigui la

diferència amb vots amb la resta de candidatures. L'altra meitat de consellers

de comú es distribuirà proporcionalment entre totes les candidatures, inclosa la

més votada, per aplicació del sistema descrit en l'article 58, adequant-lo al

nombre de consellers de comú a repartir proporcionalment.

2. En cas d'empat entre dues o més candidatures, correspondria a cadascuna

d'elles una part igual de la meitat directa assignada a la llista més votada i, si

no fos possible una distribució exacta, l'escó o escons sobrants serien

acumulats al nombre de consellers de comú a repartir proporcionalment.

El mateix dia de la votació les meses electorals han d'establir una certificació

dels resultats en llur respectiu col·legi electoral i trametre-la, de forma

immediata, al Govern. Aquest ha de verificar les certificacions i aixecar l'acta de

resultats, i el cap de Govern proclamarà el nom de tots els candidats que han

resultat elegits.

1. Els cònsols major i menor seran elegits d'entre i pels consellers de comú. No

podran exercir més de dos mandats consecutius complets.

2. Els cònsols major o menor cessaran en el seu càrrec si els és presentada

una moció de censura, amb un conseller de comú com a candidat alternatiu i

aquesta obtingués el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de dret

del Consell de Comú.

3. Si la moció de censura no reeixís, el conseller de comú presentat com a

candidat alternatiu no podria ésser presentat de nou en tot el que restés de

mandat.

4. El cònsol major o el cònsol menor podran presentar de forma irrevocable la

dimissió del seu càrrec, passant a ésser membres del Consell de Comú. La

seva substitució s'efectuarà per mitjà del mateix sistema amb què van ser

elegits, i haurà de tenir lloc durant els quinze dies naturals següents a la

presentació de la seva dimissió.

5. Qualsevol conseller de comú podrà presentar davant el cònsol major o el

cònsol menor la seva renúncia irrevocable al càrrec, la qual tindrà efecte a

partir dels quinze dies naturals d'haver-la presentada. El substituirà en el càrrec

el candidat següent al darrer escollit de la seva llista electoral.

A més de les causes d'incompatibilitat previstes en els articles 16 i 17, el càrrec

de membre del Consell de Comú és incompatible amb el càrrec de cap de

Govern, ministre o alt càrrec de Govern.

Endemés de les incompatibilitats previstes en l'article anterior, els càrrecs de

cònsol major i menor són incompatibles amb qualsevol activitat que suposi

estar en nòmina del Consell General, del Govern, d'un altre comú, d'entitats

parapúbliques o de dret públic, de societats públiques o d'organismes o

administracions que depenguin d'algun estat estranger, no havent-ne obtingut

l'excedència.

Títol IV. Dels referèndums

Capítol primer. El referèndum de reforma constitucional

1. Aprovat un projecte de modificació de la Constitució pel Consell General,

segons el que es preveu en ella, el síndic general el lliurarà als coprínceps

perquè, de manera simultània i conjunta, convoquin referèndum.

2. La data de realització del referèndum serà fixada pel Consell General i, en

cap cas, serà abans que hagin transcorregut trenta dies des de la comunicació

als coprínceps.

El Govern prepararà i lliurarà als comuns i als batlles les paperetes de vot i els

sobres oficials.

En les paperetes hi figurarà impresa la pregunta, tal com hagi estat plantejada

pel Consell General i també les dues alternatives de resposta, en unes

paperetes "SI" i en altres "NO". Hi haurà també paperetes blanques.

Els grups d'electors que donin suport a alguna opció en el referèndum tenen la

mateixa consideració legal que les candidatures i estan sotmesos als mateixos

requisits de presentació de signatures que aquelles, tal com es preveu en el

capítol tercer del títol primer.

Fet el recompte, segons el que es preveu en l'article 45, el Govern estableix

l'acta nacional del resultat del referèndum. La modificació de la Constitució

quedarà aprovada si el nombre de vots afirmatius emesos pel poble andorrà

supera el nombre de vots negatius. El cap de Govern proclamarà el resultat del

referèndum immediatament.

Una vegada aprovat el projecte de reforma de la Constitució pel poble andorrà

en referèndum, el síndic general el lliurarà als coprínceps per a la seva

ratificació. Acompanyarà el text de la reforma una còpia certificada de l'acta

nacional acreditativa del resultat.

Capítol segon. El referèndum consultiu

Aprovada la realització d'un referèndum sobre una qüestió d'ordre polític,

segons el que es preveu en la Constitució, el cap de Govern es dirigirà als

coprínceps perquè el convoquin.

La data i la pregunta del referèndum seran fixades pel Govern amb l'acord del

Consell General.

La proclamació dels resultats es farà de manera que quedi simultàniament

clara i manifesta la voluntat expressada pels votants de totes i cadascuna de

les parròquies i la del conjunt del poble andorrà.