Llei 27/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002

Disposició final segona Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de novembre del 2007 ha aprovat la següent: llei 27/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002 Exposició de motius La Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002, va incorporar a l’ordenament jurídic els principis de la Constitució, tant pel que fa a les garanties dels drets i les llibertats dels estrangers residents legalment a Andorra i llur integració, com a les competències respectives del Consell General i del Govern, a les prioritats fonamentals de la política d’immigració i la voluntat de continuar garantint una política preventiva eficaç en matèria d’ordre públic, de seguretat de l’Estat, de les persones i dels béns. El temps transcorregut d’ençà de la seva promulgació i vigència ha posat de manifest tot un seguit de qüestions que la seva aplicació suscita i que poden ser resoltes sense grans canvis en l’articulat original. Per altra part, l’augment dels fenòmens recents causats pel desequilibri econòmic i social entre els mateixos estats europeus i entre aquests i els del continent africà, requereix que Andorra incrementi l’aplicació dels principis que han de permetre d’assegurar un lloc de treball als andorrans i als estrangers residents autoritzats a treballar, garantir la cohesió social i defensar els interessos internacionals d’Andorra. És el camí ja encetat per la Llei vigent que tenia en compte la situació demogràfica excepcional i sense equivalent, deguda al progrés econòmic del país i a la tradicional voluntat d’acolliment i d’integració de totes les diferents comunitats nacionals que s’han incorporat sense dificultats al món laboral i empresarial andorrà. La voluntat integradora es manifesta de manera ben concreta en la possibilitat d’accedir a un permís de residència i treball del nivell immediatament superior per part de la persona que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la història i el medi natural d’Andorra. Igualment, durant el curt temps de vigència de la Llei, la majoria dels estats europeus han anat modificant les respectives legislacions d’immigració i estrangeria en sentits molt més restrictius, de forma que, de fet, la legislació andorrana actual és una de les més obertes en matèries com el reagrupament familiar. Per tal que aquesta característica no es pugui desvirtuar a còpia de reagrupaments en cadena que trenquen el principi del nucli familiar més immediat, la Llei estableix més requisits en relació amb el parentiu, la capacitat econòmica i l’habitatge adequat. La publicació de la Llei va posar de manifest que el Decret anterior sobre les condicions d’aptitud preceptives per obtenir una primera autorització no tenia cobertura legal suficient. La necessitat d’evitar un efecte negatiu en el sistema sanitari andorrà de l’arribada d’immigrants atrets per una bona atenció que els pot mancar a altres llocs justifica el manteniment dels criteris aplicats fins ara. S’han agrupat les faltes en funció de llur gravetat, i no de llur autoria, per tal de seguir les pautes més generals pel que fa a la definició de les infraccions i les sancions corresponents. S’ha comprovat que alguns dels terminis establerts en el títol XV sobre el procediment abreujat són massa curts en molts casos. Per no fer una modificació massa complicada, s’ha optat per canviar la definició de dies naturals per la de dies hàbils en un seguit de terminis. D’aquesta forma el sistema continua sent coherent i s’evita la incidència dels dies festius repetits en alguns terminis molt curts. Formalment s’ha optat per la via de redactar una Llei de modificació que conté 53 articles, que fan referència als canvis soferts en forma de modificacions, afegits o supressions d’articles i disposicions de la Llei del 2002. L’article 53 conté els canvis que ha sofert l’índex de la Llei com a conseqüència d’aquesta nova redacció. Finalment, s’afegeix una disposició final, que conté una delegació en el Govern perquè publiqui mitjançant el decret legislatiu corresponent el text refós de la Llei amb totes les modificacions aportades fins a la data.