La present Llei té com objectiu establir les bases de caràcter normatiu i organitzatiu del Sistema de Salut.

El Sistema de Salut es configura com un sistema sanitari mixt, constituït pel conjunt d’estructures i de serveis relacionats amb la higiene, la salut pública i l’assistència sanitària individual i col·lectiva, pertanyents directament a l’Administració General i els tutelats per aquesta Administració.

Amb la finalitat d’assolir un Sistema de Salut global i integral, el Govern regularà les condicions per al desenvolupament de la pràctica mèdica i de les altres professions sanitàries i parasanitàries, i també garantirà la coordinació òptima entre les activitats sanitàries públiques i les privades.

Tots els andorrans i els ciutadans estrangers que tinguin establerta llur residència, legal i efectiva, en el Principat tindran assegurat el dret a la protecció de la salut i el dret a beneficiar-se de les actuacions, dels programes de salut pública i de les prestacions d’assistència sanitària.

El Govern orientarà les seves actuacions d’acord amb els objectius de salut següents: a) Promoció i augment del nivell de salut de tota la població. b) Prevenció de les malalties, amb programes específics adreçats als grups de risc elevat. c) Control i millora de la qualitat higiènica i de la salubritat del medi general, laboral i domèstic. d) Educació sanitària individual i col·lectiva, encaminada a afavorir l’adquisició i el desenvolupament de costums de vida saludables. e) Assistència sanitària de qualitat, que obliga a vetllar per una plena coordinació funcional entre els serveis públics i els privats i a promoure la utilització d’aquests serveis amb eficàcia i eficiència. f) Rehabilitació física i psíquica del malalt.

L’Administració sanitària projectarà les seves actuacions d’acord amb les tècniques modernes de planificació dels serveis de salut. El desenvolupament del Sistema Sanitari es basarà en les anàlisis epidemiològiques, demogràfiques, estadístiques, d’utilització de serveis i d’economia, aplicades als serveis de salut. El Govern adequarà el funcionament de l’Administració pública a aquests objectius i proporcionarà recursos econòmics per a assolir-los. Títol tercer. Dels Plans de Salut Capítol únic

Els Plans de Salut configurats com l’element de planificació sanitària i de coordinació entre les diferents administracions públiques contindran la llista dels objectius previstos en matèria sanitària, la descripció dels mitjans humans, materials i econòmics necessaris, les propostes de coordinació funcional de les entitats i col·lectius afectats per la present Llei, les mesures de caràcter normatiu que caldrà implantar en el període corresponent i els procediments d’avaluació dels resultats.

1. L’aplicació i l’execució de la política sanitària es duu a terme, entre d’altres, mitjançant l’atorgament de contractes marc entre, d’una part, el Govern, i d’altra part, la CASS o el SAAS o els col·legis professionals implicats o els organismes que representen els professionals de la salut, sense perjudici dels contractes transversals que aquestes institucions estableixin entre elles. 2. Els contractes transversals que les institucions de salut signen entre elles i els altres contractes específics que se signin en la matèria han de respectar les disposicions dels contractes marc. 3. En tot cas, els contractes han de definir com a mínim els drets i els deures de les parts, i també els mitjans i els objectius perseguits. 4. Per atorgar els contractes esmentats, es reconeix suficient representativitat als col·legis professionals. Títol quart. Serveis de salut Capítol primer. Programació dels serveis de salut

1. El Govern, a més de regular l’exercici professional lliure, programa els serveis assistencials següents: a) En l’assistència primària, el Ministeri competent en matèria de salut programa les activitats de promoció i prevenció sanitària mitjançant fórmules d’incentivació acordades per les parts afectades. També s’estimula l’actuació coordinada dels professionals de la salut i de l’àmbit social, amb l’objectiu d’introduir una dimensió pluridisciplinària en l’atenció sanitària. b) L’assistència sanitària especialitzada, en règim de consulta, d’hospitalització i també mitjançant altres alternatives: hospitalització domiciliària, de dia, etc. c) Les atencions específiques de rehabilitació en l’àmbit hospitalari o extrahospitalari. d) La pràctica d’exploracions i de procediments diagnòstics i terapèutics, en règim ambulatori i d’internament. e) L’assistència farmacèutica. f) L’assistència adequada en casos urgents, la regulació assistencial bàsica en hores nocturnes i dies festius. g) El transport sanitari normal i d’urgències. 2. El Govern planifica els serveis esmentats en aquest article, i vetlla per la seva qualitat, seguretat i eficiència.

1. Els programes sanitaris han de prioritzar els grups de població de risc elevat i han d’establir mesures específiques per a la protecció de: a) La salut maternal, perinatal i infantil. b) La salut mental. c) L’atenció a la gent gran. d) L’atenció als discapacitats. 2. Mitjançant la creació de dispositius de gestió adequats, correspon al Govern emprendre la realització de programes sanitaris en àrees d’interès preferent definides en funció de les necessitats sanitàries detectades. Capítol segon. Cartera de serveis i de productes de salut

1. S’entén per “cartera de serveis i de productes de salut” el conjunt dels actes, dels productes i de les prestacions oferts a la població en matèria de salut i produïts per mitjà de tècniques, tecnologies i processos basats en l’experimentació, els estudis i els coneixements científics. 2. El Govern ha d’establir per via reglamentària el contingut de la cartera de serveis i de productes de salut així com els instruments i mecanismes necessaris per fer efectiva la col·laboració dels prestadors de salut, dels col·legis professionals implicats i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 3. La cartera de serveis i de productes de salut inclou, entre altres, els programes de salut pública, l’atenció primària i especialitzada, les urgències, els transports sanitaris, els medicaments, els productes sanitaris i els productes alimentaris destinats a una alimentació especial. 4. L’elaboració, l’aplicació i l’actualització de la cartera de serveis i de productes de salut s’efectuen respectant uns criteris degudament valorats i fonamentats en: a) L’eficàcia, la qualitat i la seguretat demostrades, de conformitat amb les dades científiques més actuals. b) La competència de les institucions sanitàries i dels professionals de la salut per produir aquests actes, prestacions i productes de salut en benefici de la població. 5. La cartera de serveis i de productes de salut determina els serveis i els productes de salut produïts i disponibles a Andorra, els que es poden produir en el futur i els que només poden oferir-se a l’estranger, i n’estableix les condicions de realització, producció i finançament. 6. En tots els casos, la decisió de finançament públic de serveis i productes de salut té en compte criteris d’eficàcia i d’eficiència. Títol cinquè. Programació en matèria de salut pública Capítol primer

El Govern ha de programar, dins l’àmbit de les seves competències, accions específiques en les àrees de la higiene i de la salut pública següents: a) Salut ambiental. b) Salut laboral. c) Sanitat veterinària orientada cap a la lluita contra les zoonosis. d) Seguretat alimentària. e) Control sanitari dels medicaments i altres productes d’ús sanitari. f) Educació sanitària i promoció de la salut. g) Informació sanitària i vigilància de la salut pública. h) Prevenció i control de les malalties. Capítol segon. Vigilància i millora de la salubritat del medi

Tots els poders públics prestaran especial atenció a la salubritat del medi com a factor determinant de la salut i de la qualitat de vida dels ciutadans.

Tota actuació sobre el medi haurà de tenir en compte aquests principis: a) El manteniment de l’equilibri ecològic considerant l’estreta interdependència de tots els sectors que integren el medi. b) La necessitat de fer compatibles els condicionants econòmics i les exigències ecològiques, de manera que s’assoleixi l’equilibri entre la qualitat ambiental i el desenvolupament econòmic. c) La conveniència que els sectors socials interessats en la defensa del medi puguin participar en l’elaboració dels criteris de planificació i gestió ambiental. d) Les actuacions ambientals han de ser preferentment preventives, adreçades no sols a evitar el deteriorament dels recursos naturals sinó a garantir-ne l’aprofitament òptim. e) La necessitat de la cooperació internacional per a resoldre els problemes ambientals comuns.

A fi de reduir o d’anul·lar els impactes negatius sobre la qualitat del medi, caldrà aplicar els criteris següents: a) Les activitats públiques o privades susceptibles d’alterar el medi, hauran de complir les condicions establertes per la normativa vigent. b) El Govern procedirà a publicar les normes, nivells, índexs o valors límit sobre dipòsit, emissió o abocament de contaminants; així mateix regularà, si escau, l’ús de determinats productes contaminants. c) Quan les activitats projectades puguin produir una alteració important del medi, seran sotmeses a una avaluació d’impacte ambiental. d) Les activitats restants que incideixin sobre el medi, requeriran un informe favorable de l’organisme públic competent; aquest informe inclourà les condicions que en matèria ambiental haurà de complir l’activitat projectada, d’acord amb la normativa aplicable.

El Govern fomentarà la utilització de tecnologies netes i adaptades a les característiques específiques de l’entorn.

Els diferents òrgans amb competències ambientals hauran de procedir a la instal·lació de xarxes de vigilància de la contaminació ambiental, les quals seran integrades en una xarxa nacional. Capítol tercer. Higiene del treball

El Govern desenvoluparà les actuacions pertinents per a la protecció, promoció i millora de la salut laboral i de la qualitat del medi de treball. Aquestes actuacions s’adreçaran a prevenir els accidents i els danys per a la salut que siguin conseqüència del treball, que guardin relació amb l’activitat laboral o sobrevinguin durant el treball; i també a reduir, en la mesura que sigui raonable i factible, les causes dels riscs inherents al medi professional.

Els objectius definits en l’article anterior seran desenvolupats sota la direcció de les autoritats sanitàries, mitjançant els controls i les inspeccions dels serveis corresponents.

Les empreses hauran de preveure mesures per afrontar situacions d’urgència i d’accidents, inclosos els mitjans adequats per a l’administració de primers auxilis.

Les Administracions Públiques vetllaran per la promoció i millora de les activitats de Veterinària de Salut Pública, especialment les relatives a l’harmonització funcional exigida per la prevenció i la lluita contra les zoonosis.

El Govern i els Comuns vetllaran, dins de l’àmbit de les seves respectives competències, pel control higiènic i per la prevenció dels riscs per a la salut derivats dels productes alimentaris, incloent-hi la millora de les seves qualitats dietètiques. La producció, elaboració, transformació, conservació, etiquetatge, emmagatzematge, transport, comercialització, utilització i consum de productes alimentaris i substàncies relacionades, seran objecte de control mitjançant els reglaments que a tal efecte es dictin.

Seran objecte de control: a) La qualitat i les condicions higiènico-sanitàries dels aliments, l’aigua, les begudes, els productes alimentaris i totes les substàncies relacionades. b) Les condicions higiènico-sanitàries de les indústries i dels establiments dedicats a activitats alimentàries, i de llurs instal·lacions. c) Les condicions higiènico-sanitàries en què es practica la venda de productes alimentaris. d) Les condicions sanitàries exigibles a les persones que intervinguin en l’elaboració, manipulació i comercialització dels productes alimentaris.

El procediment sancionador serà regulat reglamentàriament, especialment en matèria d’inspecció, de presa de mostres i de proves pericials. Capítol sisè. Medicaments i altres productes d’ús sanitari

1. Seran objecte de control, la creació, obertura i explotació de qualsevol instal·lació o establiment on es fabriquin medicaments, productes biològics, productes fitosanitaris, equipaments i materials mèdics o de laboratori i altres articles d’ús mèdic, que se sotmetran a les normes de qualitat exigides pels organismes internacionals competents. 2) A tal efecte, el procediment d’autorització assegurarà que els productes satisfan les garanties d’eficàcia, tolerància, puresa, estabilitat i informació establertes per la bona pràctica científica internacional.

1. El Govern estableix els casos en què les autoritzacions de medicaments i d’altres productes sanitaris han de ser objecte de revalidació. 2. L’autorització dels medicaments i dels altres productes sanitaris pot ser suspesa o revocada per motius greus de salut pública. 3. Quan un medicament o un producte sanitari presenta o pot presentar un risc per a la salut, el Govern pot decidir suspendre’n temporalment la comercialització o bé retirar-lo definitivament del mercat.

El Govern establirà una autorització prèvia per a les persones físiques i jurídiques que es dediquin a la importació, exportació o distribució de medicaments i d’altres productes d’ús sanitari.

La publicitat de medicaments i d’altres productes sanitaris adreçada als professionals i al públic podrà ser sotmesa per l’Administració a un règim d’autorització prèvia.

Els farmacèutics propietaris i titulars d’establiments de farmàcia, així com les persones que els regentin o administrin romandran subjectes a les previsions contingudes en el títol onzè d’aquesta Llei. Capítol setè. Vigilància de la salut pública

1. El Govern desenvolupa un sistema d’informació sanitària i de vigilància de la salut pública que permet: a) L’observació i el seguiment permanents de l’estat de salut de la població. b) L’observació i el seguiment permanents dels riscs sanitaris que poden implicar un perill per a la població. c) Fer front a amenaces per a la salut de la població i activar els processos destinats a gestionar la situació que se’n deriva. 2. En cas d’emergència o de risc per a la salut pública, el Govern adopta totes les mesures que té al seu abast i coordina les accions i els mitjans dels serveis i dels departaments que hi intervenen. 3. La vigilància de la salut pública n’inclou tots els camps i, en particular, les malalties infeccioses, les malalties cròniques, les malalties professionals, els traumatismes, i també els riscs laborals i ambientals que tenen o poden tenir conseqüències sobre la salut. 4. El Govern instaura programes de promoció de la salut i de prevenció de les malalties.

Es constitueix el Laboratori Central de Salut Pública com a òrgan de suport científic-tècnic del Govern i de la resta d’Administracions Públiques.

El Laboratori Central desenvoluparà les seves funcions sota la direcció de la Conselleria de Treball i Benestar Social. Aquestes funcions són les següents: a) Control d’aliments. b) Sanitat ambiental. c) Control sanitari de productes químics potencialment perillosos. d) Control de productes biològics. e) Control de medicaments i de productes sanitaris. f) Formació de tècnics. g) Educació sanitària de la població en les matèries en les quals el Laboratori tingui competència. h) Qualsevol altra funció que li sigui assignada per les disposicions vigents.

L’activitat del Laboratori Central es desenvoluparà en el marc d’una estreta col·laboració i integració de tasques inspectores amb la Inspecció General de Serveis, regulada en l’article 57 d’aquesta Llei. Títol setè. Distribució de competències entre el Govern i els Comuns Capítol primer

La present Llei estableix les competències sanitàries atribuïdes al Govern i als Comuns, amb el criteri dominant de respecte històric a la tradició existent en aquesta matèria, i alhora preveu que en l’exercici de les funcions corresponents es disposi dels mitjans necessaris per a acomplir-les. Capítol segon. Competències del Govern

Són competències del Govern: a) L’elaboració i l’execució de la política sanitària, gràcies, entre altres mitjans, a la signatura dels contractes referits a l’article 12 bis d’aquesta Llei. b) La direcció, el control i la tutela del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, a través del ministeri responsable de la salut. c) L’autorització d’obertura i de modificació de centres, serveis i establiments sanitaris, i la determinació dels requisits tècnics corresponents. d) La determinació dels requisits que han de presentar els professionals que vulguin exercir, i l’elaboració d’un Registre de Professions Sanitàries. e) L’elaboració de directrius i de mesures d’estímul relatives a la formació de recursos humans sanitaris, amb la finalitat d’assegurar la presència de professionals adequats en nombre i en qualificació. f) El disseny de sistemes d’informació sanitària i la vigilància epidemiològica. g) Les activitats relacionades amb la sanitat exterior, derivades del trànsit de persones i mercaderies, d’acord amb la normativa internacional. h) Les relacions internacionals en matèria de cooperació sanitària i de signatura d’acords i de convenis amb altres països, de conformitat amb l’ordenament institucional. i) La inspecció de centres, serveis i establiments d’ús sanitari. j) L’elaboració de normes generals en matèria de control sanitari del medi ambient, dels aliments, dels medicaments, dels productes sanitaris i de tots els altres productes destinats directament al consum humà o utilitzats en processos de fabricació per la indústria alimentària. k) L’elaboració i la gestió de registres específics d’empreses i de productes relacionats amb els objectius de la present Llei. l) El control de la publicitat i la propaganda relatives a medicaments, productes i serveis sanitaris. Capítol tercer. Competències dels Comuns

Són competències dels Comuns en matèria sanitària: a) Les exercides tradicionalment en l’àmbit parroquial. b) L’autorització administrativa prèvia a l’autorització d’obertura de noves farmàcies, centres mèdics, clíniques, i altres serveis i establiments sanitaris. Els Comuns podran recaptar del Govern l’ajut tècnic de personal i altres mitjans pel compliment de les obligacions previstes en aquest article, i col·laboraran amb el Govern per fornir-li totes les dades que li permetin el control sanitari del medi ambient, dels llocs i establiments públics en general; la vigilància d’activitats industrials, hoteleres, alimentàries, etc. Títol vuitè. Organització administrativa del ministeri responsable de la salut Capítol únic

El Govern, a través del ministeri responsable de la salut, exerceix les competències previstes a l’article 54 i coordina les seves activitats amb la resta d’administracions públiques.

El Govern intervé mitjançant l’adopció de mesures adequades per preservar la salut pública, en els casos següents: a) Tràfic de materials i productes que siguin perillosos per a la salut pública. b) Activitats en fase d’execució o d’explotació de les quals derivi un perill greu o una amenaça immediata per a la salut dels ciutadans o per a la salubritat del medi. c) Situacions d’emergència, de catàstrofe o de risc per a la salut pública.

1. Les infraccions comeses en matèria de sanitat seran objecte de les sancions administratives que corresponguin. 2) La imposició de qualsevol sanció requerirà la prèvia instrucció del corresponent expedient, sense perjudici de les responsabilitats de tipus civil o penal que puguin concórrer. 3) Prèviament a la incoació de l’expedient sancionador i atenent a la naturalesa dels fets produïts o denunciats, es podrà ordenar per l’òrgan competent l’obertura d’un període d’informació reservada per a la delimitació de responsabilitats. Durant aquest període, que no podrà ser superior a quinze dies, podran recaptar-se els informes que hom estimi pertinents. La realització d’aquestes actuacions interromprà el termini de prescripció de les infraccions eventualment comeses.

En el cas que la infracció fos imputada a una persona jurídica, també en podran ésser considerades subsidiàriament com a responsables les persones físiques que n’integren els òrgans rectors o de direcció si, per acció o omissió en exercici de llurs funcions, en resultés una infracció prevista en aquesta Llei. En cap cas no es podrà exigir l’esmentada responsabilitat a les persones físiques que haguessin dissentit dels acords o no hi haguessin participat.

Es tipifiquen com a infraccions sanitàries les següents: A) Lleus 1. Les que rebin expressament la referida qualificació en la normativa especial aplicable en cada cas. 2. Les simples irregularitats en l’observació de la normativa sanitària vigent, sempre que no afectin la salut pública, i hagin estat comeses per primera vegada. 3. Les comeses per negligència simple. 4. Aquelles altres que mereixin la qualificació de lleus o no puguin ser qualificades com a greus o molt greus. 5. En especial, constitueixen infraccions lleus en matèria de salut pública, quan no concorrin les circumstàncies per qualificar-les com a greus o molt greus, les conductes següents: a) No usar els elements de protecció i d’autoprotecció personals que hagin estat ordenats per l’autoritat sanitària. b) Incomplir les instruccions i els protocols sanitaris en els espais, locals i establiments d’ús públic ordenats per l’autoritat sanitària. c) Superar la capacitat màxima de persones en espais, locals i establiments d’ús públic establerta per l’autoritat sanitària, sempre que no se superi el 50% de la capacitat màxima permesa; en aquest cas es considera infracció greu. d) Participar en activitats lúdiques i recreatives prohibides o no respectar les restriccions d’aquest tipus d’activitats quan estiguin restringides per l’autoritat sanitària. e) Incomplir les restriccions de la mobilitat personal establertes amb caràcter general per l’autoritat sanitària. Les infraccions previstes a les lletres b) i c) s’entenen comeses pels titulars, gerents o encarregats dels espais, locals o establiments corresponents, i es pot declarar la responsabilitat solidària de tots ells. B) Greus 1. Les que rebin expressament la referida qualificació en la normativa especial aplicable en cada cas. 2. Aquelles que es produeixin com a conseqüència de la manca de control i precaucions exigibles en l’activitat, centre, servei, establiment o instal·lació de què es tracti. 3. Les que siguin concurrents amb altres infraccions sanitàries lleus o hagin servit per a facilitar-les o encobrir-les. 4. L’incompliment dels requeriments formulats per les autoritats sanitàries altres que els tipificats com a infraccions lleus a l’apartat 5 de la lletra A d’aquest article. 5. L’incompliment de les restriccions de la mobilitat establertes per l’autoritat sanitària específicament per a persones determinades o establertes amb caràcter general quan aquesta conducta comporti un perill directe i immediat per a la salut pública. 6. Aquelles altres que de conformitat amb els criteris determinats en aquest article, mereixin la qualificació de greus o no procedeixi llur qualificació com a lleus o molt greus. 7. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus, en el període d’un any. C) Molt greus 1. Les que rebin expressament la referida qualificació en la normativa especial aplicable en cada cas. 2. Les que es realitzin de forma conscient i deliberada sempre que es produeixi un dany efectiu i greu per a la salut pública. 3. Aquelles que siguin concurrents amb d’altres infraccions sanitàries greus o hagin servit per a facilitar o encobrir llur comissió. 4. L’incompliment reiterat dels requeriments formulats per les autoritats sanitàries. 5. La resistència, la coacció, l’amenaça, la represàlia, el desacatament o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre les autoritats sanitàries o llurs agents. 6. Aquelles altres que, de conformitat amb els criteris determinats en aquest article, mereixin la qualificació de molt greus o no procedeixi llur qualificació com a lleus o greus. 7. La reincidència en la comissió de faltes greus en els darrers cinc anys. Capítol segon. De les sancions

1. Les infraccions a què fa referència l’article anterior se sancionen amb multa, d’acord amb la graduació següent: a) Les infraccions lleus que estableixen les lletres a) i d) de l’apartat 5 de la lletra A, amb un import de 200 euros. b) Les infraccions lleus que estableixen les lletres b), c) i e) de l’apartat 5 de la lletra A, amb un import de 500 euros. c) Les infraccions lleus no previstes en les lletres anteriors, amb un import de fins a 1.000 euros. d) Les infraccions greus, amb un import des de 1.001 fins a 20.000 euros. e) Les infraccions molt greus, amb un import des de 20.001 fins a 100.000 euros. 2. La imposició de sancions no eximeix l’infractor d’indemnitzar pels danys i perjudicis que hagi ocasionat. 3. Periòdicament el Govern ha de revisar i adequar les quanties de les multes assenyalades en l’apartat 1 d’aquest article.

Com a sanció complementària, en el cas d’infraccions molt greus, el Govern podrà acordar la clausura temporal o definitiva de l’empresa, establiment o indústria infractors.

1. Els professionals de la salut que desitgen exercir al Principat d’Andorra han de complir les obligacions fixades per la legislació vigent. 2. L’autorització d’exercir lliurada pel Govern a un professional de la salut no té efectes en absència d’inscripció del professional interessat al col·legi professional corresponent, quan existeix.

1. Tots els professionals de la salut autoritzats a exercir al Principat d’Andorra han de: a) Exercir la seva professió segons les regles de l’art, mitjançant la utilització de les dades més actuals i l’aplicació dels referencials regularment actualitzats d’una bona praxi professional i del criteri d’eficiència. b) Disposar d’una assegurança professional vigent. c) Respectar el secret professional i assegurar la confidencialitat de tota la informació nominativa i personal rebuda en el marc de la seva praxi professional, sense perjudici de les obligacions que els corresponen en virtut de les disposicions de l’article 47 ter d’aquesta Llei. d) Participar en el servei de permanència sanitària en les condicions establertes pel Govern, amb el benentès que aquest servei és remunerat. 2. Tots els professionals de la salut autoritzats que treballen al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària han de signar un contracte específic amb aquesta entitat i comprometre’s expressament a respectar en tots els casos el seu Reglament intern.

El Govern dissenyarà una política de planificació de recursos humans adreçada a: a) Assegurar i protegir el dret dels ciutadans, que segons la legislació vigent i reunint les adequades condicions acadèmiques i professionals, desitgin exercir la seva professió a Andorra. b) Vetllar per la distribució homogènia i racional dels recursos humans, amb la finalitat d’evitar, en la mesura que sigui possible, tant l’existència d’àrees mancades de professionals sanitaris com la concentració excessiva dels susdits professionals. c) Estimular la formació acadèmica i professional dels estudiants andorrans en aquelles professions que, tot i essent necessàries segons els estàndards europeus, no siguin suficientment representades a Andorra. d) Estimular la formació permanent i el treball multidisciplinari, especialment en l’àmbit de l’atenció primària, en l’assistència especialitzada i en les àrees considerades prioritàries, mitjançant una política d’ajuts i de programes específics. Títol dotzè. Regulació de les prestacions sanitàries

Amb l’objectiu d’assolir un Sistema de Salut integrat i d’evitar duplicitats i disfuncionalitats en la prestació d’atencions a la salut, i d’acord amb el que estableix l’article quart de la present Llei: a) Correspon al Govern vetllar per la definició i el manteniment del model d’assistència sanitària. b) Correspon a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la recaptació de les cotitzacions dels seus assegurats i el finançament dels serveis sanitaris rebuts pels seus beneficiaris, dins els límits de l’equilibri financer de la seva Secció Malaltia. El Govern assegurarà l’adequació a les bases i objectius explicitats en la política sanitària mitjançant la seva intervenció en els òrgans d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. c) Correspon al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària la gestió dels serveis de salut finançats públicament.

Tanmateix, a fi d’assegurar les bases i l’assoliment dels objectius explicitats en la política sanitària, el Govern intervindrà de forma inexcusable: a) Establint, d’acord amb el que preveu el Títol onzè de la present Llei, les autoritzacions als professionals sanitaris que exerceixin a Andorra, per a prestar els seus serveis als beneficiaris de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. b) Formulant al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social propostes sobre la naturalesa de les prestacions sanitàries que calgui cobrir, les tarifes de responsabilitat, els percentatges de reemborsament i les condicions de cobertura de les prestacions sanitàries rebudes fora del País pels seus beneficiaris. c) Exercint les funcions d’arbitratge en els Convenis entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els professionals sanitaris. Títol tretzè. Finançament del Sistema de Salut

Les fonts de finançament del Sistema de Salut són les següents: a) El pressupost assignat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social a l’assistència sanitària dels seus beneficiaris, el qual ha de cobrir les despeses derivades d’aquesta assistència dins els límits de les tarifes de responsabilitat de la Caixa. El pressupost podrà incloure, a més, fons destinats al finançament de programes de salut que no siguin estrictament assistencials, establerts conjuntament pel Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dins els límits imposats per l’equilibri financer de la Secció Malaltia de la Caixa. b) El pressupost propi del Govern assignat per a l’assistència sanitària a les persones que, residint legalment i efectiva a Andorra, no tinguin cobertura de la Seguretat Social ni mitjans per a costejar-se les prestacions assistencials bàsiques. El pressupost que s’assigni també haurà d’atendre al desenvolupament de les competències no directament assistencials que la present Llei atorga al Govern. c) Els rendiments del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària. d) Els ingressos procedents dels pagaments dels serveis rebuts segons s’expressa en l’article 8è, apartat c, de la present Llei. e) Els pressupostos destinats pels Comuns a l’exercici de llurs competències sanitàries. Correspon al Govern la responsabilitat última de vetllar perquè la recaptació d’aquestes partides s’efectuï conformement a la legislació vigent.

Disposicions addicionals Primera Segona Tercera Disposicions transitòries Primera Segona Tercera Quarta Disposicions finals Primera Segona Exposició de motius En els països europeus s’observa una forta dinàmica de canvi que afecta tots els àmbits socials i es tradueix en la necessitat de comptar amb una nova estratègia legislativa en l’àmbit de la salut i dels sistemes sanitaris. El programa europeu de l’Organització Mundial de la Salut “Salut per a tothom, l’any 2000", formulat a partir de l’any 1980, implicava en el desenvolupament d’aquesta estratègia un seguit d’objectius, entre els quals és important l’adequació dels textos legislatius i reglamentaris als principis de la salut per a tothom. Les darreres tendències de la legislació sanitària europea es concreten en un conjunt de temes comuns per a un gran nombre de països, entre els quals destaquen la formulació dels drets dels pacients, les noves regulacions de les professions sanitàries, els nous enfocaments dels mecanismes de finançament i de planificació, la redefinició del paper de les diferents administracions, etc. L’adaptació política i institucional a la nova realitat històrica europea, obliga a la promulgació d’un instrument legislatiu que sigui el mitjà de suport adequat per al desenvolupament d’una política de salut coherent amb els principis sanitaris recollits en la majoria dels Estats d’Europa. En l’àmbit de la salut pública i del medi ambient, la legislació amb que comptava el Principat ha quedat desfasada, malgrat que fos en el moment de la seva aprovació força innovadora -Reglament de Sanitat de 1936- i a més afectada recentment per un conjunt de disposicions que denoten l’interès i la necessitat de posar al dia la normativa sobre aquestes matèries de tanta transcendència en qualsevol país. Així en el decurs dels anys 1983 a 1985 s’aprovaren les lleis sobre les malalties infeccioses-contagioses de declaració obligatòria; els aliments i els productes alimentaris refrigerats, congelats i ultracongelats; els residus sòlids; protecció del consumidor, policia i protecció de les aigües i la relativa a contaminació atmosfèrica i els sorolls. L’objectiu de la Llei General de Sanitat en aquest àmbit és el d’aglutinar els aspectes més estrictament sanitaris de les matèries que han estat objecte de regulació recentment, tot establint un marc comú, però a la vegada mantenint l’especificitat de cada una de les lleis ja dictades. Quant a la vessant assistencial, la qüestió s’entronca inevitablement amb les prestacions sanitàries de la seguretat social i amb l’organisme gestor fins ara de les mateixes -la Caixa Andorrana de Seguretat Social-. Evidentment l’aprofundiment del procés de reforma de l’administració institucional de la sanitat iniciat l’any 1986 incideix en aquesta qüestió. El primer pas s’ha donat amb la creació del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària; servei que en la pròpia Llei de creació es defineix com una entitat parapública, dotada de personalitat jurídica, amb autonomia financera, i que ha assumit la gestió i l’administració de tots els recursos públics dedicats a l’atenció sanitària. Un segon nivell d’incidència es produeix amb la present Llei General de Sanitat, a través del Sistema de Salut Andorrà que es configura com un sistema sanitari mixt en el si del qual s’integren el conjunt d’estructures i de serveis relacionats amb la higiene, la salut pública i l’assistència sanitària tant la individual com la col·lectiva. El caràcter mixt del sistema suposa la integració en aquest del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i a la vegada permet vincular els serveis directament dependents del Govern, els tutelats per aquest i els de caràcter privat. D’aquesta manera es garanteix en tot moment l’exercici lliure dels professionals sanitaris i parasanitaris, així com les estructures i serveis que es vulguin dotar dins d’una societat regida pel sistema de lliure mercat. La Llei General de Sanitat s’estructura a partir de tres punts essencials: el reconeixement del dret a la salut, l’estructuració del sistema de salut i la distribució de competències entre les administracions públiques andorranes. El tractament donat a aquests temes bàsics permetrà homologar la política sanitària d’Andorra amb la d’aquells països amb sistemes sanitaris moderns, independentment de la modalitat (pública, privada o mixta) adoptada en cada cas. D’altra banda, l’enfocament general donat a la Llei General de Sanitat té en compte tant la tradició del país en aquesta matèria com l’existència d’un important sector privat, poc regulat des de l’Administració pública. En aquest sentit, hom ha cercat solucions tècniques adequades al caràcter mixt del sistema sanitari andorrà, amb la intenció de garantir en tot moment la coordinació òptima entre les institucions i els sectors professionals que actuen, directament o indirecta, en l’àrea de la salut pública i de l’assistència sanitària. El desenvolupament de la present Llei General de Sanitat haurà d’evitar, en la mesura que sigui possible, alguns inconvenients observats en altres països: lentitud dels procediments d’elaboració reglamentària, complexitat excessiva, manca de coordinació i d’acord amb els professionals afectats, etc. Per tant, l’aplicació dels principis continguts en aquesta Llei s’haurà de fer amb prudència i gradualment, per així poder consolidar un nou sistema sanitari coherent, harmònic, modern i eficaç. Títol preliminar. Finalitat de la Llei General de Sanitat Capítol únic

El Govern assegurarà l’execució i l’acompliment de la present Llei mitjançant l’exercici de les seves competències i el desenvolupament reglamentari previst en la pròpia Llei. Els Comuns amb llur actuació col·laboraran en l’assoliment dels objectius previstos en aquesta Llei. Títol primer. Bases generals del Sistema de Salut Capítol únic

En el marc d’aquesta definició del sistema de salut, les funcions relatives a l’assistència sanitària i a la higiene i salut pública de l’Administració general i dels organismes tutelats es distribueixen com segueix: a) Corresponen al Govern l’ordenació i la programació en tots els àmbits relacionats amb la salut, i l’execució en matèria d’higiene i salut pública. Aquesta última la realitza habitualment a través del ministeri responsable de la salut, respectant les competències reconegudes dels comuns. b) Correspon a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la recaptació de les cotitzacions dels seus assegurats, el finançament dels serveis sanitaris rebuts pels seus beneficiaris i la iniciativa normativa en matèria de seguretat social en el que fa referència a les cotitzacions i les prestacions, en els termes que estableix la normativa vigent. c) Correspon al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària la gestió dels serveis de salut finançats públicament, a més de les funcions definides en la Llei de creació d’aquest Servei. El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària assumeix aquesta gestió, respectant els objectius i les prioritats de salut pública definits pel Govern.

La coordinació entre les activitats sanitàries públiques i les privades ha de respectar, en tot moment, les bases essencials i els principis de l’exercici professional lliure dels professionals de la salut, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

L’assistència sanitària en el marc del Sistema de Salut és garantida a Andorra mitjançant els serveis assistencials propis del Govern a través del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, i de les persones i entitats privades, de la manera següent: a) Als col·lectius protegits pel sistema de seguretat social, se’ls ha de reemborsar les despeses de les prestacions sanitàries segons el que preveu la normativa reguladora de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. b) Per als ciutadans amb recursos suficients i no protegits per la seguretat social o que renunciïn explícitament als beneficis d’aquesta protecció, l’assistència prestada comporta el pagament íntegre dels serveis rebuts. c) En el marc de l’assistència sanitària i social, el Govern defineix les condicions amb què finança les prestacions necessàries als pacients andorrans i als residents al país, legalment i efectiva, que demostrin no disposar de recursos econòmics ni altres possibilitats de protecció social així com als pacients no nacionals i no residents en situació sanitària individual d’extrema urgència i que demostrin ser insolvents i sense cobertura social. El Govern delega la producció de les prestacions corresponents en el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, el qual assumeix, a títol excepcional, les despeses causades, tot respectant les disposicions legals i els criteris i les condicions determinats prèviament pel Govern. Títol segon. Objectius Generals del Sistema de Salut Capítol únic

Les administracions públiques competents en matèria sanitària han de garantir la integració del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en la política de salut i en la gestió de llur personal. En particular, han d’adoptar les mesures següents: a) El foment de la investigació científica, la prevenció, la detecció i el tractament de les malalties que afecten especialment les dones o que tenen un impacte diferencial en les dones. b) La detecció precoç de les situacions de violència de gènere contra les dones. c) L’atenció integral de la salut afectiva, sexual i reproductiva de les dones que garanteixi el consell sexual i reproductiu, amb especial atenció a les dones adolescents, i potenciï l’empoderament de les dones en la presa de decisions respecte de l’anticoncepció i les mesures de prevenció de les malalties de transmissió sexual. d) La formació de l’alumnat del sistema educatiu en la prevenció d’embarassos no desitjats i de malalties de transmissió sexual. e) La recollida i el tractament desglossat per sexe de les dades contingudes en enquestes, estadístiques o altres sistemes d’informació mèdica i sanitària, així com la recollida i el tractament diferenciat de les situacions de violència de gènere contra les dones, amb dades desglossades per sexe i edat de la víctima i de l’agressor i llur vincle, així com per tipus de violència. f) La integració del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en la formació del personal al servei de les organitzacions sanitàries, amb la garantia particular de llur capacitat per detectar i atendre les situacions de violència de gènere contra les dones, especialment en els serveis d’atenció primària. g) La presència equilibrada de dones i homes en els llocs directius i de responsabilitat del sistema de salut.

El Govern aprovarà i establirà la vigència dels Plans de Salut els quals seran elaborats per la Conselleria de Treball i Benestar Social. Per a l’elaboració dels Plans de Salut es tindran en compte les consideracions i els suggeriments que formulin les diverses institucions representatives dels diferents estaments de la comunitat. A tal efecte, el Govern establirà el procediment per a fer efectiva la seva participació en els Plans de Salut.

La utilització dels serveis assistencials existents en l’àmbit hospitalari públic pels metges d’atenció primària es realitzarà segons les normes establertes pel Govern, tot garantint la coordinació correcta entre els serveis hospitalaris i extrahospitalaris.

L’Administració General i la Local exerciran les funcions de vigilància, control i millora de la salubritat del medi, especialment en els aspectes següents: Prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, de les aigües i del sòl. Promoció i millora dels sistemes de sanejament, de subministrament d’aigües i d’eliminació i tractament de residus líquids i sòlids. Vigilància sanitària i millora de les condicions higiènico-sanitàries dels assentaments humans, dels espais d’ús públic i de l’habitatge.

Les diferents autoritats sanitàries proposaran, dins el marc de les seves competències, la legislació sobre: a) Qualitat de vida. b) Aigües. c) Aliments i indústries alimentàries. d) Residus orgànics sòlids i líquids. e) Sòl i subsòl. f) Les diferents formes d’energia. g) Transport col·lectiu. h) Substàncies tòxiques i perilloses. i) Habitatge i urbanisme. j) El medi escolar i esportiu. k) El medi laboral. l) Espais i locals d’ús públic. m) Qualsevol altre aspecte del medi amb efectes potencials sobre la salut. També participaran en l’elaboració i execució de la normativa sobre les matèries esmentades.

Les mesures establertes per a la protecció de la salubritat del medi podran ser revisades d’acord amb les possibilitats tecnològiques i el nivell de qualitat del medi receptor.

El Govern impulsarà programes d’educació ambiental a fi d’estimular la responsabilitat i la participació del ciutadà davant els problemes de deteriorament del medi i de la salut.

Són objectius sanitaris bàsics en l’àmbit de la higiene laboral, els següents: a) Promoure la salut integral dels treballadors, prevenint els perills per a la salut lligats a riscs professionals. b) Vigilar la salut dels treballadors per tal de detectar precoçment i d’individualitzar els factors de risc i deteriorament que puguin afectar-la. c) Promoure la informació i la participació de treballadors i empresaris en actuacions, programes i plans sanitaris relatius a la higiene ocupacional.

S’adoptaran mesures per orientar els empresaris i els treballadors en vista de facilitar-los el compliment de les seves obligacions legals.

Les mesures de seguretat i d’higiene laboral no hauran de significar cap tipus de càrrega financera per als treballadors. Capítol quart. Sanitat veterinària

A fi de desenvolupar l’article anterior, es procedirà a la regulació dels aspectes sanitaris en les matèries següents: 1) La circulació de les carns destinades a consum humà. 2) Les tasques de control veterinari a les instal·lacions i indústries del sector carni. 3) Les interrelacions entre les persones i els animals domèstics, tant els de convivència com els utilitzats amb fins esportius o lucratius. 4) La tinença d’animals salvatges que ja no siguin cadells. 5) La criança domèstica d’aviram, conills, coloms i altres animals anàlegs. 6) La presència d’animals domèstics i de convivència humana a la via pública. 7) L’experimentació amb animals. Capítol cinquè. Higiene dels aliments

A fi de desenvolupar l’article anterior, s’ordenaran la higiene i el control de les indústries i establiments alimentaris, dels aliments i de les begudes, de les aigües, dels productes alimentaris, i de totes les substàncies que puguin ser utilitzades en aquest sector.

1. Per tal de donar compliment a les previsions de la present Llei, el Govern establirà el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris, en el qual s’han d’inscriure obligatòriament totes les indústries i tots els establiments que es dediquin a activitats alimentàries i tots els productes alimentaris que hom desitgi llençar al mercat. 2) La inscripció és requisit previ i necessari per a l’autorització del funcionament o per a la venda, segons que es tracti d’una indústria o d’un producte. 3) Les inscripcions i autoritzacions han de ser revalidades cada cinc anys, i cada vegada que s’introdueixin modificacions en les instal·lacions o processos fonamentals per a l’elaboració del producte.

1. Correspon al Govern avaluar la idoneïtat dels medicaments i altres productes d’ús sanitari comercialitzats al país tant per autoritzar-ne la circulació i l’ús com per controlar-ne la qualitat. El Govern també pot reconèixer directament les autoritzacions de comercialització de medicaments i productes sanitaris que les autoritats competents dels països referents en la matèria han lliurat. 2. Només es poden autoritzar els medicaments i altres productes d’ús sanitari segurs i eficaços, amb la qualitat i puresa degudes, i elaborats per una persona física o jurídica amb capacitat suficient. 3. Per a la distribució dels productes esmentats es pot exigir autorització prèvia individualitzada o el compliment de condicions d’homologació. 4. El Govern pot fixar condicions particulars de prescripció, de dispensació i d’utilització dels productes esmentats.

L’etiquetatge, presentació, conservació, emmagatzematge, manipulació, comercialització i transport de productes sanitaris seran regulats pel Govern.

Els importadors, fabricants i professionals sanitaris tenen l’obligació de comunicar els efectes nocius causats per medicaments i altres productes sanitaris, quan se’n pugui derivar un perill per a la salut dels pacients.

La custòdia, conservació i dispensació de medicaments correspondrà a: a) Les oficines de farmàcia legalment autoritzades. b) Els serveis de farmàcia dels centres sanitaris per a la seva aplicació dins d’aquestes institucions, o domiciliàriament sota el control i supervisió particular dels professionals mèdics.

1. Els professionals de la salut desenvolupen un paper fonamental en la recollida i la transmissió de les dades relatives a l’estat de salut de la població andorrana, fet que permet mantenir informat el sistema d’informació sanitària i vigilància de la salut pública. 2. Correspon, per tant, als professionals de la salut la comunicació obligatòria al Govern de les dades nominatives relatives a les malalties de declaració obligatòria, i també als programes i registres sanitaris, segons les normes establertes pel Govern. El Govern assegura el caràcter confidencial de la transmissió, del tractament i de la conservació d’aquestes dades d’acord amb el que disposa la Llei qualificada 15/2003, del 18 de desembre, de protecció de dades personals. 3. Correspon també als professionals de la salut comunicar obligatòriament al Govern la informació referent a les altres malalties per a les quals el Govern ha establert un sistema de vigilància i de seguiment. 4. El Govern posa a disposició dels professionals de la salut que participen en la recollida de dades la informació sanitària pertinent que resulta del tractament d’aquestes dades. 5. En cas d’emergència o de risc per a la salut pública, o de catàstrofe, o de qualsevol altra amenaça per a la salut pública, el Govern pot requerir els professionals de la salut perquè prestin els seus serveis d’acord amb els protocols establerts i que participin en els plans de gestió de crisi definits pel mateix Govern. Títol sisè. El Laboratori Central de Salut Pública Capítol únic

L’estructura, organització i règim de funcionament del Laboratori Central seran establerts reglamentàriament.

El Laboratori Central acompleix, a més de les funcions assenyalades en l’article anterior i de les complementàries que es puguin establir en virtut d’altres disposicions legals, les següents: a) Preparar noves tècniques analítiques, establir estàndards de qualitat i elaborar propostes de reglamentacions. b) Donar informació tècnica de totes les qüestions relatives a la seva activitat.

1. El Govern vetlla pel compliment del conjunt de la normativa aplicable en matèria sanitària en tots els sectors relacionats amb la salut, tant si es tracta d’institucions públiques o privades, de professionals de la salut o d’altres persones concernides. 2. El Govern garanteix que el ministeri responsable de la salut disposa de l’estructura, de l’organització, i dels recursos humans i econòmics necessaris per exercir les competències que li són pròpies en matèria de planificació, gestió, control i avaluació en l’àmbit de la salut. 3. A l’efecte de fer inspeccions, constatar infraccions i proposar sancions, el personal del ministeri responsable de la salut que té assignades aquestes competències té la qualitat d’agent de l’autoritat sanitària. 4. En totes les circumstàncies previstes a l’article 58, el Govern pot habilitar altres agents de l’autoritat i inspectors o treballadors públics qualificats de l’Administració general, que adquireixen la qualitat d’agent de l’autoritat, per dur a terme inspeccions i constatar infraccions a fi de traslladar-les al ministeri responsable de la salut perquè instrueixi els expedients corresponents. En aquest sentit i en les mateixes circumstàncies, el Govern pot requerir la col·laboració de les corporacions comunals en els termes de l’article 55 per tal que els seus agents de l’autoritat portin a terme les tasques esmentades al paràgraf anterior. 5. El Govern ha d’informar de manera transparent i clara sobre la necessitat de les mesures en matèria sanitària, de la seva eficàcia i del resultat de la seva avaluació i seguiment. Títol novè. Intervenció del Govern en casos especials Capítol únic

1. En totes les circumstàncies previstes en l’article 58, el Govern adopta les mesures preventives i de protecció adequades, entre les quals l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals; l’establiment de normes i protocols d’higiene pública; el tancament i la limitació de capacitats de locals, establiments i espais d’ús públic; la prohibició i la restricció d’activitats lúdiques, recreatives, esportives, comercials i econòmiques, i les restriccions a la mobilitat personal i a la circulació de mercaderies, que sempre han de ser proporcionals als objectius buscats i amb la durada mínima imprescindible, que no pot superar el període d’un mes, sense perjudici que es puguin prorrogar fins a un període màxim de dos mesos més si persisteix la situació que les justifica, amb les mateixes condicions. Abans de la finalització d’aquest període de dos mesos més, en cas que persisteixi la situació que les justifica, s’ha de sol·licitar al Consell General la pròrroga d’aquestes mesures davant, d’acord el que disposa el Capítol VI del títol IV del Reglament del Consell General per un nou període de dos mesos, i així successivament en cas que escaigui. Les mesures restrictives de la lliure circulació de persones i mercaderies i de la llibertat d’empresa són, en cada cas, les mínimes necessàries. 2. El Govern també pot aprovar la realització de proves diagnòstiques en establiments i centres públics, o en establiments i centres sanitaris privats degudament autoritzats a aquest efecte, i pot aplicar mesures profilàctiques obligatòries que no siguin tractaments mèdics ni vacunes, d’acord amb la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica. 3. Tanmateix, en el marc de les circumstàncies previstes a l’article 58, el Govern pot autoritzar persones privades diferents de les previstes a l’apartat anterior a realitzar proves diagnòstiques als seus clients i usuaris, sempre que utilitzin tests degudament autoritzats pel ministeri responsable de la salut, i disposin d’un protocol, prèviament aprovat pel ministeri esmentat, que ha d’establir, com a mínim i cumulativament, les condicions següents: a) L’espai en el qual han d’efectuar-se les proves, a l’efecte de garantir la seguretat i la intimitat de les persones que s’hi sotmetin. b) La formació del personal que pot efectuar les proves i de l’equipament de protecció personal que han d’utilitzar. c) La neteja i desinfecció dels espais, els equipaments de protecció, i el circuit de les persones que se sotmetin a les proves. d) El tractament de les dades, que en tot cas ha de respectar la legislació de protecció de dades personals en l’àmbit sanitari, així com les obligacions quant al trasllat del resultat de les proves al ministeri responsable de la salut i les actuacions que cal seguir en cas que es diagnostiqui una persona com a positiva d’un malaltia. Abans de sotmetre’s a les proves, les persones concernides han de signar un consentiment informat, el contingut del qual ha de ser establert pel ministeri responsable en matèria de salut. En el cas de les persones menors de setze anys i de persones amb capacitat modificada judicialment, el consentiment ha de ser signat per un dels titulars de la seva autoritat parental o de la seva tutela legal, tal com recull la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica. En cap cas la realització de les proves previstes en aquest apartat no eximeix les persones que les duguin a terme de les mesures imposades per l’autoritat competent en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, ni tampoc de l’ús obligatori d’elements de protecció i d’autoprotecció personals per part de les persones que s’hagin sotmès a les proves esmentades i hagin estat diagnosticades com a negatives de la malaltia. L’eventual restricció de l’admissió als establiments de les persones privades previstes en aquest apartat que es fonamenti en el refús a sotmetre’s a les proves diagnòstiques ha d’aplicar-se en estricte respecte del principi de no-discriminació i d’igualtat de tracte, i ha de ser comunicada als clients i usuaris, de forma prèvia, clara i accessible, a l’entrada de l’establiment en qüestió o, pels serveis contractats de forma anticipada, abans de formalitzar-se la contractació. Títol desè. Infraccions i sancions Capítol primer. De les infraccions

Quan les infraccions comeses puguin ser constitutives de delicte, l’administració que instrueixi l’expedient sancionador n’ha de donar compte al Ministeri Fiscal i suspendre la tramitació de l’expedient fins que l’autoritat judicial dicti sentència ferma.

Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus, atenent els criteris següents: el risc per a la salut, la quantia de l’eventual benefici obtingut, el grau d’intencionalitat, la gravetat de l’alteració sanitària i social produïda, la generalització de la infracció i la reincidència. Les infraccions lleus prescriuran en el termini d’un any, les greus en el de cinc anys i les molt greus en el de deu anys.

1. Com a mesura de caràcter cautelar, i mentre se substancia el procediment, l’autoritat sanitària competent, en cas de risc per a la salut pública, pot acordar la immobilització d’aliments, begudes, aigües i altres productes alimentaris, i el tancament d’espais, locals i establiments d’ús públic. 2. L’autoritat sanitària podrà igualment i en els mateixos supòsits, ordenar el comís dels productes contaminants o nocius. 3. Quan per causes únicament imputables a l’Administració no s’hagués resolt definitivament l’expedient sancionador en el termini de sis mesos des de la incoació de l’expedient, l’autoritat que hagués decretat la immobilització o el comís dels productes procedirà, atenent al risc de llur alteració, a aixecar la mesura imposada, llevat que persistissin els greus perills per a la salut pública.

1. El Govern mitjançant Reglament determinarà els òrgans de les diferents Administracions Públiques corresponents, per a la incoació dels expedients sancionadors i per a la imposició de sancions. 2. Les infraccions lleus tipificades a l’apartat 5 de la lletra A de l’article 64 se sancionen d’acord amb el que estableixen els articles 61 a 63 de la Llei qualificada de seguretat pública. A l’efecte de tenir en compte la reincidència en la comissió d’aquestes infraccions, són anotades en el registre que preveu l’article 64 de la Llei qualificada de seguretat pública i se’ls aplica el règim establert en els seus articles 64 i 65. 3. En cas que una infracció lleu hagi de ser qualificada com a greu per reincidència, queda sense efecte la possibilitat de reducció per conformitat prevista a l’article 63 de la Llei qualificada de seguretat pública, i l’expedient es tramita segons el procediment ordinari establert al Codi de l’Administració. L’òrgan sancionador ha de notificar aquesta circumstància a l’interessat en el termini de deu dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la denúncia. Si la persona expedientada hagués pagat la multa, l’import satisfet es dedueix de la sanció que s’imposi o, si escau, l’interessat té dret a sol·licitar-ne el reemborsament. 4. S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona interessada ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una acció o una omissió constitutiva d’una infracció de la mateixa qualificació durant els sis mesos immediatament anteriors. Títol onzè. Regulació de l’exercici de les professions sanitàries Capítol únic

1. Els col·legis professionals que agrupen professionals de la salut col·laboren amb l’Administració en l’autorització d’exercici professional dels seus membres, en el control d’aquest exercici, en la formació continuada dels seus membres, i signen els contractes referits en aquesta Llei. 2. Quan escau, els col·legis professionals constaten les infraccions dels seus membres a les disposicions col·legials i professionals, i imposen les sancions corresponents als infractors.

Tots els professionals sanitaris hauran d’inscriure’s en el Registre de Professions Sanitàries, la gestió del qual correspon a la Conselleria de Treball i Benestar Social. La inscripció en el referit Registre serà condició necessària per a l’exercici professional i produirà els efectes de l’autorització prèvia.

El finançament de les prestacions sanitàries per la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’efectuarà conformement al que preveu la legislació vigent.

Les partides de finançament previstes en l’article 75 constituiran un fons únic, definit per la Conselleria de Treball i Benestar Social, el qual rebrà el nom de Fons de Despesa Sanitària, i constituirà l’instrument fonamental de planificació i avaluació econòmica i financera del Sistema de Salut. El Fons de Despesa Sanitària contindrà, d’altra banda, clarament separades les partides pressupostàries corresponents a les fonts esmentades en els apartats a), b), c), d) i e) de l’article anterior.