Per donar compliment de les missions generals que li són atribuïdes per l’article 93.1 de la Constitució, el Ministeri Fiscal: 1. Vetlla perquè la funció jurisdiccional es dugui a terme eficaçment conforme a les lleis i en els plaços i terminis que aquelles assenyalen, exercitant en el seu cas les accions, recursos i actuacions pertinents; 2. Vetlla pel respecte de les institucions constitucionals i dels drets fonamentals i llibertats públiques, amb les actuacions que reclami la seva defensa; 3. Exerceix les accions que la llei li atorgui en defensa de la independència dels Batlles i Tribunals.

En l’àmbit de la missió que li és encomanada, el Ministeri Fiscal: 1. Exercita l’acció penal, a iniciativa pròpia o a petició de tota institució o persona jurídica pública o privada i dels particulars, sense perjudici de les facultats dels batlles per a actuar d’ofici. 2. Exercita l’acció civil, juntament amb la penal, sempre que la part perjudicada no en faci reserva, desisteixi o renunciï expressament a la seva reclamació civil. 3. Dirigeix l’acció de la Policia per a l’esbrinament de fets que puguin ser constitutius d’infracció penal, pot ordenar investigacions per a l’obtenció de proves i pot controlar l’oportunitat i la durada de la detenció governativa. A tal efecte, adreça les instruccions al director de la Policia el qual designa els funcionaris encarregats d’executar-les i vetlla per al seu compliment. Aquestes funcions cessen, en cada cas, al moment que un batlle instructor hagi incoat diligències prèvies o bé sumari. 4. Rep diàriament, de la Direcció del Servei de Policia i de la Direcció del Centre penitenciari, l’informe d’actuacions i incidències i la relació d’altes i baixes de les persones detingudes i internades. 5. Intervé directament en el procés penal, demana i participa sempre que ho considera convenient, en la pràctica de totes les proves, diligències i mesures cautelars, per a l’esbrinament dels fets delictuosos i dels seus responsables i en fa la qualificació en la forma prevista en el procediment penal. 6. Assisteix i participa als judicis orals de tots els tribunals penals i formula les conclusions que estima pertinents. 7. Informa en tots els incidents processals de la jurisdicció penal. 8. Rep notificació de les resolucions dictades pels òrgans de la jurisdicció penal i interposa, si escau, els recursos escaients en defensa de la legalitat i de l’interès general. 9. Vetlla per l’efectiva execució de totes les resolucions fermes dictades pels òrgans de la jurisdicció penal i adreça, a tal efecte, qualsevol petició al tribunal competent. 10. Intervé en tots els processos civils en què estiguin interessats menors d’edat o persones absents, amb la capacitat modificada judicialment o necessitades de protecció. 11. Intervé, d’acord amb el que estableixen les lleis escaients en el procediment d’habeas corpus i en el procediment urgent i preferent de tutela dels drets i llibertats reconeguts en els Capítols III i IV de la Constitució, així com en els recursos o judicis d’empara constitucional, i en els procediments d’inconstitucionalitat contra lleis i decrets legislatius i, quan escau, en el procediment incidental d’inconstitucionalitat. 12. Intervé, en defensa de l’interès general, de conformitat amb la Llei del registre civil, en tots els procediments relatius a l’estat civil de les persones. 13. Intervé en els procediments disciplinaris seguits contra batlles i magistrats. 14. Lliura informe per a la resolució dels expedients d’alta d’advocats al Col·legi d’advocats d’Andorra, en els termes previstos en el Codi de procediment penal. 15. Exerceix totes les altres funcions que li són atribuïdes per llei.

1. L’actuació del Ministeri Fiscal se subjecta a la Constitució i a les lleis. 2. El Ministeri Fiscal dictamina, informa i exercita les accions pertinents o, en el seu cas, s’oposa a les formulades indegudament, de conformitat amb l’ordenament vigent.

1. Les comunicacions entre el Govern i el Ministeri Fiscal es fan al Fiscal General, pel conducte del Cap de Govern. 2. Correspon al Fiscal General informar el Govern, quan aquest li ho demani i no existeixi impediment legal, en relació a qualsevol dels afers en que intervingui el Ministeri Fiscal així com sobre el funcionament general de l’Administració de Justícia.

El Ministeri Fiscal col·labora amb el Consell General, a requeriment de l’Assemblea i sempre que no hi hagi obstacle legal, d’acord amb el que disposa l’article 48 del Reglament del Consell General. El Consell General es comunica amb el Ministeri Fiscal a través del Síndic General. Capítol III. Organització del Ministeri Fiscal

1. El Ministeri Fiscal és constituït pel fiscal general i els fiscals adjunts. 2. El fiscal general és nomenat pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per ser magistrats, per un període de sis anys, renovable una única vegada. 3. Els fiscals adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, per mandats renovables de sis anys, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per ser batlle, mitjançant el concurs oposició que estableix l’article 66 bis de la Llei qualificada de la Justícia. 4. Contra els acords de nomenament del fiscal general i dels fiscals adjunts es pot recórrer davant el Ple del Tribunal Superior. 5. En prendre possessió del càrrec, els membres del Ministeri Fiscal presten jurament o promesa de la mateixa manera que ho fan els batlles i els magistrats. 6. Els membres del Ministeri Fiscal cessen el càrrec per arribar al final del període pel qual han estat nomenats; per la seva renúncia, que ha de ser comunicada amb sis mesos d’antelació com a mínim; per sanció disciplinària de separació del càrrec; per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic; per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’incapacitat, i per jubilació. 7. El Consell Superior de la Justícia acorda la renovació del mandat dels fiscals adjunts, llevat que la persona interessada presenti la renúncia, la qual cosa ha de comunicar amb sis mesos d’antelació com a mínim, o que hagi estat condemnada penalment per la comissió d’un delicte dolós, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar. El Consell Superior de la Justícia pot acordar la no renovació del mandat dels fiscals adjunts si la persona interessada ha estat sancionada disciplinàriament per la comissió de dos faltes greus o una falta molt greu sense separació del càrrec, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions d’acord amb l’article 28.1, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar. L’acord de no renovar el mandat es pren mitjançant resolució motivada, amb audiència prèvia de la persona interessada. Contra la resolució del Consell Superior de la Justícia es pot interposar recurs davant el Ple del Tribunal Superior. 8. En cas d’absència, impossibilitat o vacant, el fiscal general es substituït pel fiscal adjunt en servei actiu que tingui més antiguitat en el moment en què es produeixi la situació en qüestió i així successivament i per torn, tot observant les possibles causes d’abstenció en cas que el substitut que correspon per torn les substanciï. El substitut, assumeix temporalment les funcions de fiscal general fins que cessi la causa que va motivar la substitució. L’exercici d’aquestes funcions es retribueix mitjançant un complement de responsabilitat addicional (CRA).

El Fiscal General és el responsable de l’organització i direcció de la Fiscalia General i n’assegura la representació davant de totes les institucions.

1. Els fiscals adjunts estan en una de les situacions que preveu l’article 68 quater de la Llei qualificada de la Justícia. 2. Quan es produeixi una vacant a la Fiscalia, el fiscal general, després de consultar-ho al Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si escau, assigna la plaça per aquest ordre: entre els fiscals adjunts que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un fiscal adjunt en situació d’excedència forçosa; entre els fiscals adjunts que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada; entre els fiscals adjunts en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, i entre els batlles en servei actiu. En el cas de concurrència de sol·licituds, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada. El Consell Superior de la Justícia nomena, si escau, els batlles com a fiscals adjunts, a proposta del Govern, i n’acorda el cessament corresponent. Si hi ha places vacants que no es cobreixen pel procediment establert a l’apartat anterior, el fiscal general ho comunica al Consell Superior de la Justícia perquè convoqui un concurs oposició per cobrir-les.

1. Els fiscals adjunts actuen sempre en representació de la institució i per delegació del Fiscal General. Són sotmesos a la seva autoritat pel que fa a l’organització del seu treball i al contingut de les seves apreciacions, les qualificacions i les conclusions jurídiques. 2. En cas de discrepància entre els membres del Ministeri Fiscal, el Fiscal General confirma les seves instruccions per escrit. No obstant això, els fiscals adjunts queden lliures per fer les seves observacions orals, a l’acte del judici, respecte a dites qualificacions i conclusions. 3. El fiscal general pot encomanar el seguiment dels processos o assumptes als diferents fiscals adjunts de forma potestativa. No obstant això, si ha assignat en primer lloc un procés o un assumpte a un fiscal adjunt i, posteriorment, decideix assignar-lo a un altre fiscal adjunt, ho ha de fer mitjançant un escrit motivat degudament. Contra aquesta decisió no es pot interposar cap recurs.

Els secretaris de la Fiscalia són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, en les condicions i els requisits establerts a l’article 34 de la Llei qualificada de la Justícia.

Pel que fa a les condicions laborals en general, el personal de la Fiscalia és equiparat al de l’Administració de Justícia.

Les incompatibilitats i recusacions relatives al càrrec de fiscal són les contemplades en la Llei qualificada de la Justícia.

La decisió d’abstenció és personalment apreciada pels membres del Ministeri Fiscal. Les parts intervinents en un afer poden interessar, de forma motivada, l’abstenció d’un fiscal. Si es tracta d’un fiscal adjunt, la qüestió és resolta pel Fiscal General. Si es tracta del Fiscal General, és resolta pel Consell Superior de la Justícia. Contra la decisió no hi ha lloc a cap mena de recurs. Capítol V. Responsabilitats

Les responsabilitats civils i penals dels membres del Ministeri Fiscal es depuren, prèvia denuncia del Govern, de la persona perjudicada o ofesa o del Ministeri Fiscal, de conformitat amb les disposicions dels articles 76 a 78 de la Llei qualificada de la Justícia.

Els membres del Ministeri Fiscal que són objecte d’un procediment disciplinari tenen els drets següents: a) Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció. b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració. c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents. d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos. e) Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part del membre del Ministeri Fiscal expedientat i a càrrec seu. f) Dret a obtenir una resolució motivada. g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.

Són faltes molt greus: a) La infracció de les incompatibilitats establertes en aquesta Llei. b) Les accions o omissions que comportin responsabilitat civil, segons el que disposa l’article 76 de la Llei qualificada de la Justícia. c) La ignorància inexcusable de les lleis i els procediments. d) La intromissió, mitjançant accions de qualsevol tipus, en l’exercici de les funcions jurisdiccionals d’un batlle o un magistrat. e) La falta a la veritat en la sol·licitud per obtenir permisos, compatibilitats i altres beneficis. f) L’abús de la condició de membre del Ministeri Fiscal per obtenir un tracte favorable davant de l’Administració Pública o dels organismes públics o parapúblics. g) El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 10 bis, apartat 2, quan l’incompliment o el no assoliment se situïn per sota del seixanta per cent dels mínims fixats. h) La comissió d’una falta greu, quan el membre del Ministeri Fiscal hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes greus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents.

Són faltes lleus: a) La falta de respecte als ciutadans, als batlles o els magistrats, als altres membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions fiscals, quan no revesteixi especial gravetat. b) El retard injustificat en el compliment de les tasques i responsabilitats de la funció fiscal.

1. La responsabilitat disciplinària l’exigeix el Consell Superior de la Justícia mitjançant la instrucció d’un expedient disciplinari incoat per iniciativa del propi Consell Superior, a instàncies de la persona perjudicada, d’un ciutadà que tingui coneixement dels fets, del Fiscal General, del President del tribunal corresponent o del Govern. 2. El Ministeri Fiscal no és part en el procediment disciplinari, sense perjudici de la intervenció del fiscal general establerta a l’article 30 bis, apartat 3, a l’article 30 ter, apartat 5, i a l’article 30 quater, apartat 1.

1. L’instructor designat pel Consell Superior de la Justícia ha d’instruir l’expedient i formular, en el termini màxim de trenta dies hàbils des del dia en què es notifiqui al membre del Ministeri Fiscal expedientat la resolució assenyalada a l’article 30.3, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables. 2. El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al membre del Ministeri Fiscal expedientat, el qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa. 3. Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes i ha de denegar motivadament les que consideri que no ho són, i també pot practicar d’ofici les altres proves que consideri necessàries i siguin admissibles en dret, en el termini de trenta dies hàbils. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al membre del Ministeri Fiscal expedientat, per tal que en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients. A més, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al magistrat que nomeni a aquest efecte el president del Tribunal Superior de Justícia i, en cas que l’expedient se segueixi contra un fiscal adjunt, també al fiscal general, per tal que emetin un informe sobre els fets presumptament comesos i el plec de càrrecs en el mateix termini de deu dies hàbils. Transcorregut aquest termini, l’instructor ha d’elevar l’expedient disciplinari al Consell Superior de Justícia en el termini màxim de cinc dies hàbils. 4. Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.

1. Quan acordi la incoació d’un expedient disciplinari, el Consell Superior de la Justícia, amb l’abstenció de l’instructor, i amb l’audiència prèvia del membre del Ministeri Fiscal expedientat, pot decidir cautelarment la suspensió del càrrec del membre del Ministeri Fiscal expedientat per un període màxim de sis mesos, quan hi hagi indicis racionals de la comissió d’una falta molt greu. En aquest cas, el Consell Superior també pot decidir la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, malgrat que s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Ministeri Fiscal expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de la sanció de separació del càrrec, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats. 2. Contra les mesures cautelars esmentades a l’apartat anterior, el membre del Ministeri Fiscal expedientat pot interposar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia. El recurs el resol una sala formada pels tres magistrats amb més antiguitat en el càrrec. Aquests tres magistrats no poden formar part del Ple del Tribunal Superior de Justícia en cas que, finalment, s’interposi un recurs contra la resolució disciplinària definitiva del Consell Superior de la Justícia. 3. El període de suspensió temporal del càrrec, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal del càrrec que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal del càrrec que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

Annex. Taules anuals del règim retributiu dels membres del Ministeri Fiscal (en euros bruts) Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de desembre de 1996 ha aprovat la següent: Llei del Ministeri Fiscal Exposició de motius D’entre les institucions de l’Estat establertes per la Constitució, n’existeix una que presenta unes característiques molt particulars per la relació que manté amb els tres poders, legislatiu, executiu i judicial. És tracta del Ministeri Fiscal. El Ministeri Fiscal, per la seva pròpia naturalesa, és molt proper al poder judicial. Instituït per representar la societat davant els Tribunals hi treballa en estreta col·laboració. Els seus membres són nomenats pel Consell Superior de la Justícia; tanmateix, és aliè al poder judicial ja que no disposa de la facultat de jutjar. Alhora, el Ministeri Fiscal està lligat a l’exercici del poder executiu. El Fiscal General pot rebre del Govern les instruccions de caràcter general per exercir l’acció pública, ja que pertany al Govern la funció d’orientació de la política penal de l’Estat. El nomenament dels membres del Ministeri Fiscal es realitza en base a la proposta del Govern i resten sotmesos a l’autoritat jeràrquica del Fiscal General. També és convenient no excloure totalment la relació entre el Ministeri Fiscal i el poder legislatiu, evitant però instaurar qualsevol lligam de subordinació. En adoptar-se la Llei qualificada de la Justícia, el legislador va voler, tot i mantenint la vinculació al Govern, una àmplia autonomia funcional al Ministeri Fiscal. Això explica que aquella Llei qualificada en el seu article 91 doni als Fiscals independència de la jerarquia de les jurisdiccions. En definitiva, el Ministeri Fiscal és un òrgan de l’Estat que ha d’actuar mitjançant els seus òrgans propis i amb autonomia funcional subjecta al principi de legalitat, d’acord amb l’article 88 de la Llei qualificada de la Justícia. Així, doncs, la present Llei contribueix a fixar el conjunt de missions encomanades al Ministeri Fiscal, les seves relacions amb els tres poders, així com l’organització interna de la Fiscalia i el règim de responsabilitat dels seus membres. Capítol I. Funcions del Ministeri Fiscal

El Ministeri Fiscal, dirigit pel Fiscal General de l’Estat, actua d’acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.

Per a l’exercici de les funcions que té encomanades, el Ministeri Fiscal pot: 1. Sol·licitar la vista de qualsevulla actuació judicial, en l’àmbit penal, així com requerir informació sobre la situació dels procediments en curs. Pot, també, demanar la pràctica de les diligències que consideri adients per a l’esclariment dels fets punibles i el descobriment dels responsables. 2. Rebre denúncies, les quals, després de fer les verificacions pertinents i ordenar —si escau— una enquesta preliminar, tramet a l’autoritat judicial si estima haver-hi fonament per exercitar l’acció. En tot cas, notifica la seva decisió a la persona denunciant. 3. Sense perjudici de la periodicitat obligatòria, visitar en qualsevol moment els centres penitenciaris, examinar la situació personal i l’expedient dels interns i obtenir la informació que consideri útil en relació a les persones empresonades. 4. Demanar la cooperació de les autoritats i els organismes oficials, dels seus funcionaris i els agents, que li ha de ser prestada, dins dels límits legals, sense excusa ni dilació. Capítol II. Principi de legalitat i relacions del Ministeri Fiscal amb el Govern i el Consell General

1. El Govern pot adreçar recomanacions de caràcter general al Ministeri Fiscal per tal que exerciti l’acció penal i defensi l’interès públic. Aquestes recomanacions sempre són escrites. 2. Qualsevol que siguin les recomanacions rebudes pel Ministeri Fiscal, els seus membres han d’actuar, en tot cas, d’acord amb el principi de legalitat i conserven la llibertat de fer les observacions que creuen oportunes sobre els fets, així com sobre la seva qualificació, fins i tot contràriament a les recomanacions del Govern.

El Fiscal General tramet al Govern una còpia de la memòria anyal, redactada i presentada amb l’obertura de l’any judicial, segons preveu l’article 41 de la Llei qualificada de la Justícia.

1. S’estableixen tres graus de fiscals adjunts. L’ingrés al càrrec de fiscal adjunt es produeix pel primer grau. La promoció al segon grau es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en el càrrec i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general. La promoció al tercer grau es produeix després d’haver completat com a mínim dos mandats en el segon grau i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general. Per accedir als graus segon i tercer és necessària l’avaluació favorable de l’exercici de la funció per part del Consell Superior de la Justícia i del fiscal general, de conformitat amb l’informe que han de presentar els fiscals adjunts, i el compliment dels mòduls d’activitat fiscal i la formació continuada que estableix l’apartat 2 d’aquest article. A aquest efecte, el Consell Superior de la Justícia pot sol·licitar el parer de les persones que cregui convenient. La promoció als graus segon o tercer no és possible si el fiscal adjunt ha estat sancionat disciplinàriament per la comissió de dos faltes lleus o una falta greu o molt greu, mentre les sancions imposades no hagin prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions, d’acord amb l’article 28.1. 2. Cada dos anys a comptar del seu nomenament i, en qualsevol cas, sis mesos abans de completar el mandat que permet la promoció als graus segon o tercer, els fiscals adjunts presenten al Consell Superior de la Justícia i al fiscal general un informe, amb el format que determinin el Consell Superior de la Justícia i el fiscal general, sobre l’activitat que han desenvolupat i els assumptes que resten pendents. El Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general, ha d’establir mòduls d’activitat fiscal adequats a les característiques del Ministeri Fiscal, així com uns mínims d’activitats de formació continuada que han de realitzar els fiscals adjunts durant el seu mandat. 3. El Consell Superior de la Justícia promou els fiscals adjunts als graus segon i tercer en les condicions que fixen els apartats 1 i 2 d’aquest article.

1. El Govern estableix per decret, a proposta del fiscal general, i després de sol·licitar l’informe preceptiu del Consell Superior de la Justícia, el nombre de fiscals adjunts necessaris per al bon funcionament de la Fiscalia. També pot preveure, a proposta del fiscal general, i amb l’informe preceptiu del Consell Superior de la Justícia, l’atribució de responsabilitats addicionals i/o facultats de coordinació a un o diversos dels fiscals adjunts, quan ho aconselli el bon funcionament de la Fiscalia, i establir les condicions i els requisits objectius per a l’atribució d’aquestes responsabilitats o facultats. 2. El Govern també regula per decret, després d’haver escoltat el fiscal general i el Consell Superior de la Justícia, el nombre i el grau del personal al servei de la Fiscalia.

El Ministeri Fiscal és representat en cada estadi dels procediments, en l’àmbit de les funcions que li són encomanades, per qualsevol dels seus membres.

1. Sense perjudici de la independència i l’autonomia funcional dels membres del Ministeri Fiscal en relació amb els batlles i els magistrats, s’entenen inclosos en la carrera judicial a efectes de l’accés, la selecció, el nomenament, la promoció, la formació, les situacions administratives, i els drets i les obligacions, i els són aplicables les disposicions de la Llei qualificada de la Justícia en aquestes matèries, llevat que aquesta Llei les reguli específicament. 2. El règim retributiu del fiscal general i els fiscals adjunts es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex d’aquesta Llei.

La funció disciplinària sobre els secretaris, auxiliars i agents de l’administració de la Fiscalia correspon al Fiscal General, de conformitat amb les normes generals d’aplicació al conjunt de funcionaris i agents al servei de l’Administració.

El pressupost de funcionament de la Fiscalia General és elaborat, a proposta del Fiscal General, pel Consell Superior de la Justícia i queda inclòs en un capítol del pressupost global de l’Administració de Justícia, tal com preveu l’article 36 de la Llei qualificada de la Justícia. Capítol IV. Incompatibilitats i abstencions

Els membres del Ministeri Fiscal s’han d’abstenir d’intervenir en un afer quan es vegin afectats per alguna de les causes d’abstenció que són establertes per als batlles i magistrats segons l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

1. Els membres del Ministeri Fiscal estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada dels actes comesos en l’exercici del càrrec. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal que pugui correspondre als membres del Ministeri Fiscal pels mateixos fets. 2. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el Consell Superior de la Justícia ho ha de posar en coneixement de l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. D’altra banda, quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per al Consell Superior de la Justícia, sense perjudici de la qualificació jurídica diferent que es pugui fer d’aquests fets.

1. Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal en l’exercici del càrrec es qualifiquen en lleus, greus i molt greus. 2. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de quatre anys, a comptar de la data del fet causant o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Ministeri Fiscal interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari. 3. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Ministeri Fiscal interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari. 4. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el Consell Superior de la Justícia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

Són faltes greus: a) La no assistència injustificada i reiterada a vistes, judicis o pràctiques de proves que hagin estat fixats. b) L’incompliment de les ordres o observacions rebudes del fiscal general. c) La revelació a tercers de fets i informacions obtingudes en l’exercici de la funció fiscal. d) La infracció de les prohibicions i obligacions establertes en aquesta Llei, quan no constitueixin faltes lleus o molt greus. e) El baix rendiment derivat de la manca de compliment no justificada dels mòduls d’activitat o de la manca d’assoliment no justificada dels mínims d’activitats de formació continuada que estableix l’article 10 bis, apartat 2, quan l’incompliment o el no assoliment sigui de més del seixanta per cent dels mínims fixats. f) La comissió d’una falta lleu, quan el membre del Ministeri Fiscal hagi estat sancionat anteriorment per dos altres faltes lleus, sense que hagin estat cancel·lades les anotacions corresponents. g) La falta de respecte als ciutadans, als batlles o els magistrats, als altres membres del Ministeri Fiscal, als advocats, als procuradors, al personal de l’Administració de Justícia o als altres agents i funcionaris públics, en l’exercici de les funcions fiscals, quan revesteixi especial gravetat.

1. Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici del càrrec, els criteris de graduació de les sancions, les condicions de la prescripció, l’anotació i la cancel·lació d’aquestes sancions, i les condicions d’extinció de la responsabilitat, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats als articles 85, 85 bis i 85 ter de la Llei qualificada de la Justícia. 2. Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 bis, apartat 3, d’aquesta Llei.

1. El procediment disciplinari contra un membre del Ministeri Fiscal l’inicia el Consell Superior de la Justícia, com a òrgan disciplinari, mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador. El Consell Superior de la Justícia designa un instructor entre els seus membres. 2. L’instructor ha d’abstenir-se en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat: a) Si concorre algun motiu d’incompatibilitat i, en concret, algun dels supòsits previstos al Codi de l’Administració, l’instructor ho ha de comunicar al Consell Superior de la Justícia, en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar de l’endemà del dia en què se l’assabenti de la designació. Dins dels set dies naturals següents, el Consell Superior de la Justícia, amb l’abstenció de l’instructor de l’expedient disciplinari, resol motivadament, i aquesta resolució no és susceptible de recurs. b) En cas que es recusi l’instructor, també resol motivadament el Consell Superior de la Justícia, amb l’abstenció de l’instructor de l’expedient disciplinari, en el mateix termini assenyalat a la lletra a anterior. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar aquest extrem en virtut del recurs que es formuli contra la resolució disciplinària. 3. La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al membre del Ministeri Fiscal expedientat.

1. La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari contra el membre del Ministeri Fiscal expedientat, correspon al Consell Superior de la Justícia, com a òrgan disciplinari, amb l’abstenció de l’instructor de l’expedient disciplinari. 2. El Consell Superior de la Justícia ha de dictar la resolució disciplinària en el termini màxim de quinze dies hàbils per a les faltes lleus; de trenta dies hàbils per a les faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus, a comptar del dia en què l’instructor li elevi l’expedient disciplinari. 3. Dins els terminis establerts a l’apartat anterior, el president o, en cas que s’hagi hagut d’abstenir o hagi estat recusat, el vicepresident del Consell Superior de la Justícia, assenyala el lloc, el dia i l’hora en què s’ha de celebrar la vista oral, a la qual cita els membres del Consell Superior, a excepció de l’instructor de l’expedient disciplinari. També cita el membre del Ministeri Fiscal expedientat. El president o, si escau, el vicepresident, que dirigeix i modera la vista oral, atorga la paraula al batlle o al magistrat expedientat en primer lloc, i, tot seguit, al representant del Ministeri Fiscal. També pot atorgar torns addicionals de paraula. Durant la vista oral no es poden al·legar fets que no ho hagin estat durant la fase d’instrucció. El membre del Ministeri Fiscal expedientat pot renunciar a la celebració de la vista oral en virtut de les conclusions a què fa referència l’article 30 bis, apartat 3. 4. La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria dels membres del Consell Superior de la Justícia, excepte el de l’instructor designat. 5. Les sancions d’amonestació escrita arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel Consell Superior de la Justícia sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’al·legacions escrites del membre del Ministeri Fiscal expedientat, en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari. 6. En els altres casos, si així ho sol·licita per escrit i de forma expressa el membre del Ministeri Fiscal expedientat, i alhora es mostra conforme amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i dictar la resolució disciplinària que correspongui per part del Consell Superior de la Justícia.

Queden derogades totes les disposicions anteriors, d’igual o inferior rang que siguin contràries als preceptes de la present Llei.