Capítol I. Normes generals i àmbit d’aplicació

La present Llei té per objecte regular l’exercici de la pesca, fomentar, protegir i conservar els recursos piscícoles en qualsevol curs o massa d’aigua del Principat per assegurar la preservació de la fauna i la flora aquàtiques i dels seus hàbitats naturals.

Als efectes d’aquesta Llei s’entén per acció de pesca el conjunt de tècniques i activitats autoritzades relacionades amb la captura de peixos i altres éssers aquàtics, vius o morts.

El dret de pescar correspon a tota persona que tingui la llicència de pesca i compleixi els requisits de la present Llei i altres disposicions que la desenvolupin o la complementin.

Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tots els pescadors que exerceixen el dret de pesca en qualsevol curs o massa d’aigua del Principat i a totes aquelles persones que, sense exercir el dret de pesca, realitzen actuacions que afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.

Capítol II. Cursos i masses d’aigua

Als efectes de la present Llei, els cursos i les masses d’aigua es classifiquen en: 1. Aigües lliures per a la pesca. 2. Aigües sotmeses a règim especial. 3. Escenaris per a la celebració de concursos de pesca.

Són aigües lliures per a la pesca aquelles en què aquesta activitat pot exercir-se sense altres limitacions que les establertes en la present Llei i les disposicions que la desenvolupen o complementen, sense que estiguin sotmeses a cap règim especial.

Són aigües sotmeses a règim especial: 1. Els vedats de pesca. 2. Els acotats de pesca. 3. Els trams de pesca sense mort.

Els vedats de pesca són trams de rius o masses d’aigua declarats com a tals, en els quals de forma temporal està prohibida la pesca de totes o algunes espècies de peixos i éssers aquàtics per raons d’ordre biològic, científic o educatiu.

1. Són acotats de pesca els trams de rius i les masses d’aigua que hagin estat declarats com a tals en els quals la intensitat de la pesca i el volum de captures i/o de pescadors estan regulats o limitats. 2. Els acotats de pesca tenen per finalitat la protecció, el foment i l’aprofitament ordenat de la pesca. Ultra allò que s’estableix en aquesta Llei s’apliquen específicament als acotats de pesca les disposicions següents: a) Ultra el compliment d’allò que disposa l’article 3 de la present Llei, el pescador ha de fer efectiu l’abonament diari del permís d’acotat per tal de poder exercir el dret de pesca en una zona acotada. b) El Govern fixa, per a cada acotat, el volum de captures i/o de pescadors permès per dia, així com la mida mínima autoritzada dels peixos pescats. c) En els acotats es pot practicar la pesca sense mort, amb el corresponent permís d’acotat de pesca sense mort.

1. Són trams de pesca sense mort aquelles aigües, acotades o lliures, en les quals l’exercici de la pesca ha de realitzar-se amb la condició de retornar vius immediatament a l’aigua els exemplars capturats. 2. Reglamentàriament el Govern fixa les condicions i els requisits per a l’exercici de la pesca sense mort.

Capítol III. Protecció dels hàbitats aquàtics

La protecció dels hàbitats aquàtics consisteix especialment a protegir els marges i llits dels cursos i masses d’aigua, i garantir uns cabals ecològics mínims. Amb aquest objectiu es regula la realització d’obres que modifiquin els cursos d’aigua o alterin els llits i marges dels cursos i masses d’aigua, i s’apliquen mesures de protecció especials per tal d’assegurar la reproducció de les espècies.

1. Qualsevol obra de les mencionades a l’article anterior requereix l’autorització del Govern, amb un informe previ dels ministeris responsables en matèria d’ordenament territorial i de pesca, que han d’informar sobre les condicions tècniques de l’obra i sobre l’impacte en el medi aquàtic, respectivament. Es procura especialment preservar els fresos, les zones de cria i d’alimentació de la fauna aquàtica. 2. Qualsevol obra que es realitzi en el llit dels cursos o masses d’aigua ha de comportar els dispositius adequats de mantenir la vida, la circulació i la reproducció de les espècies aquàtiques existents a la zona abans de la instal·lació de l’obra i, si escau, s’han de col·locar reixats per impedir la penetració dels peixos en canals de derivació. 3. En la construcció d’instal·lacions hidràuliques s’ha de tenir cura especialment d’assegurar, mitjançant passos i escales, l’accés dels peixos als diferents trams dels cursos d’aigua. 4. Amb la sol·licitud d’autorització la persona interessada ha d’adjuntar el projecte de l’obra que inclogui les mesures anteriorment indicades i una avaluació d’impacte ambiental en el medi aquàtic en la forma que es determini reglamentàriament.

Per tal de facilitar la circulació dels peixos en els cursos d’aigua si els obstacles resultants d’esdeveniments naturals no ho permeten, el ministeri responsable de la pesca pot suprimir o modificar aquests obstacles o, si fos impossible, emprar altres mitjans substitutius i així assegurar la riquesa piscícola en qualsevol curs o massa d’aigua.

Pels cursos d’aigua del Principat d’Andorra ha de circular el cabal mínim necessari per garantir l’evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques. El Govern estableix reglamentàriament els cabals ecològics mínims per a la protecció de la flora i la fauna aquàtiques. El cabal ecològic mínim no pot ser inferior a una dècima part del cabal mitjà interanual avaluat a partir de les informacions disponibles recollides, com a mínim, durant els cinc darrers anys. Quan el càlcul directe no és possible, per mancança de dades hidrològiques vàlides o per la brevetat de la seqüència de les dades, es procedeix a estimar el cabal mitjà interanual mitjançant la correlació de les conques hidrològiques i la relació entre les precipitacions i el cabal. En el supòsit que el cabal natural sigui inferior al cabal ecològic resta completament prohibit realitzar qualsevol tipus de captació o desviació de les aigües, excepte quan la captació es realitzi amb la finalitat de garantir l’aigua per al consum humà i no sigui possible el subministrament per altres fonts.

Queda prohibit dipositar en el llit dels cursos i masses d’aigua materials o runes i alterar la condició de les aigües amb residus domèstics i industrials o altres substàncies nocives per a l’hàbitat aquàtic.

Queda igualment prohibida la modificació dels cursos naturals dels rius, salvat que les obres puguin aportar una millora al llit del riu i s’obtingui l’autorització administrativa corresponent d’acord amb l’article 14.

Capítol IV. Mesures de protecció, conservació, gestió i foment de la pesca

En el cas d’empobriment extrem de les aigües el Govern, després de l’informe previ del ministeri responsable de la pesca, pot acordar la veda absoluta de cursos o masses d’aigua afectats durant el termini que consideri oportú.

La Federació Andorrana de Pesca, d’acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actua com a organisme assessor i col·laborador del ministeri responsable de la pesca en compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes complementàries.

1. Es crea la Comissió de Seguiment de la Pesca, que és formada pels membres següents: a) El/La president/a de la Comissió, càrrec que recau en el/La ministre/a responsable de la pesca. b) El/La vicepresident/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la president/a de la Federació de Pesca. c) El/La directora/a del Departament de Medi Ambient. d) El/La cap de l’Àrea de Patrimoni Natural. e) El/La cap del Cos de Banders. f) Dos vocals designats per la Federació Andorrana de Pesca. g) Un/a representant de les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura. 2. Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Pesca són, a títol enunciatiu i no exhaustiu, l’elaboració i el seguiment de l’aplicació dels plans de gestió, l’anàlisi dels futurs plans de gestió i el seguiment de les poblacions de fauna aquàtica. 3. El Govern estableix reglamentàriament el funcionament de la Comissió de Seguiment de la Pesca.

Els exemplars pescats en aigües públiques no poden ser objecte de venda ni de compra.

1. El ministeri responsable de la pesca pot adoptar mesures destinades al foment de la riquesa piscícola, realitzant repoblacions de cursos i masses d’aigües, i, en cas necessari, adoptar les mesures escaients per a l’equilibri adequat de les espècies piscícoles. 2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques de les aigües d’Andorra que puguin provocar pol·lucions genètiques entre la població autòctona existent. 3. Qualsevol repoblació requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la pesca. 4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha de realitzar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar la seva viabilitat. 5. Igualment, d’acord amb les particularitats de cada zona i l’anàlisi de les diferents possibilitats, el ministeri responsable de la pesca pot elaborar plans de gestió concrets per a zones específiques. 6. Els plans de gestió poden establir nivells de protecció i criteris per determinar les bases d’aprofitament de cada zona, com per exemple quanties màximes de captures i altres mesures que siguin necessàries per a la conservació i l’aprofitament de les espècies piscícoles existents.

1. El Govern estableix reglamentàriament la longitud mínima dels peixos que, una vegada capturats, es poden conservar. En cap cas la longitud pot ser inferior a 18 centímetres. S’entén per longitud dels peixos la distància des de l’extremitat anterior del cap fins al punt mitjà de la part posterior de l’aleta caudal o cua estesa. 2. S’han de restituir immediatament a l’aigua els peixos capturats de talla inferior a la legal.

1. Solament es pot pescar durant el dia. S’entén com a tal el temps comprès entre la punta del dia i el primer foscant. 2. Per Reglament, el Govern estableix el nombre d’exemplars de fauna aquàtica que, una vegada pescats, es poden conservar sense retornar a l’aigua i transportar per persona i dia, sense que en cap cas es puguin acumular els de dies successius.

1. Únicament està permesa la pesca de peixos amb canya. Qualsevol altre procediment o l’ús d’altres instruments com arpons, tridents, filats, salabres i altres de similars estan prohibits. La utilització de diverses canyes alhora, unides o no, està igualment prohibida. 2. La pesca en canals de derivació, de rec o a les escales instal·lades a les preses està igualment prohibida.

Està prohibit: 1. Pescar en trams vedats, així com estar en possessió o transportar productes de pesca originaris de zones vedades. 2. Pescar en dies i hores inhàbils durant la temporada de pesca establerta. 3. Pescar fora de la temporada de pesca establerta. 4. Utilitzar dinamita i materials explosius, substàncies químiques i verinoses, aparells electrocutants o paralitzants i fonts lluminoses artificials. 5. Pescar peixos a mà. 6. Pescar amb armes de foc. 7. Bastonejar les aigües i tirar-hi pedres per espantar la fauna aquàtica. 8. Construir obstacles o barreres amb qualsevol material per obligar els peixos a seguir una direcció determinada i alterar el curs de l’aigua per facilitar la pesca. 9. Encebar les aigües.

La pesca d’espècies aquàtiques altres que els peixos, autoritzada segons l’article 5 de la present Llei, solament es pot fer a mà.

Capítol V. Exercici del dret de pesca: llicències de pesca i permisos d’acotat

1. La llicència de pesca és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la pesca al Principat. 2. El permís d’acotat és el document la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la pesca en zones acotades. 3. Per obtenir el permís d’acotat s’ha de tenir la llicència de pesca. 4. La tinença i el port de la llicència de pesca, i del permís d’acotat si escau, són també obligatoris per a totes aquelles persones que transporten o estan en possessió de peixos o éssers aquàtics pescats en l’àmbit d’aplicació de la present Llei definit a l’article 4.

Tota persona que vulgui obtenir la llicència de pesca ha de ser membre de la Federació Andorrana de Pesca.

La llicència de pesca és lliurada anyalment pel ministeri responsable de la pesca. Anyalment, el Govern fixa per via reglamentària els diferents tipus de llicències de pesca.

No poden obtenir la llicència de pesca: 1. Els que no reuneixin els requisits i les condicions establerts legalment i reglamentàriament. 2. Els inhabilitats a obtenir-la per sentència judicial ferma. 3. Els infractors de la present Llei o de les normes que la desenvolupin mentre no acreditin el compliment íntegre de la sanció que els hagi estat imposada per resolució ferma recaiguda. 4. Els que hagin estat sancionats per resolució ferma recaiguda en expedient sancionador a la inhabilitació per obtenir la llicència de pesca durant el temps que s’hagi imposat i fins al compliment.

Quan la llicència de pesca hagi estat anul·lada o suspesa per un temps determinat en virtut de sentència judicial o resolució administrativa, el titular l’ha de retornar al ministeri responsable de la pesca.

Capítol VI. Inspecció i control

1. La inspecció i el control del compliment de la present Llei i de les disposicions que la desenvolupin o complementin s’atribueix al Cos de Banders adscrits al ministeri responsable de la pesca, que tenen la consideració d’agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions. 2. Les constatacions i les actes elaborades pels agents del Cos de Banders en la comprovació de fets presumptament constitutius d’infracció a les normes de pesca donen fe, salvat prova en contrari. 3. El ministeri responsable de la pesca, directament o mitjançant el Cos de Banders, pot realitzar inspeccions en qualsevol obra o abocament que pugui alterar les condicions biològiques, físiques o químiques de l’aigua, així com practicar presa de dades, mostres o residus que consideri necessaris per determinar el grau d’alteració o contaminació. 4. En compliment de la seva funció, els agents inspectors poden visitar les instal·lacions i els llocs d’aprofitament de l’aigua, amb la finalitat de comprovar que s’adeqüen correctament a l’autorització administrativa concedida. Els titulars o encarregats de les instal·lacions han de proporcionar la informació que se sol·liciti.

Capítol VII. Infraccions i sancions

Les infraccions a les disposicions que regulen la pesca es classifiquen en faltes lleus, menys greus, greus i molt greus.

Són faltes lleus: 1. Pescar essent titular d’una llicència vàlida de pesca sense portar-la. 2. Transportar o estar en possessió de peixos o altres éssers aquàtics pescats en l’àmbit d’aplicació de la present Llei, disposant de la llicència vàlida de pesca sense portar-la. 3. Pescar en un tram o zona acotada tenint el permís d’acotat i no portar-lo. 4. Transportar o estar en possessió de peixos o altres éssers aquàtics pescats en un tram o zona acotada en l’àmbit d’aplicació de la present Llei, disposant del permís d’acotat i no portar-lo. 5. Pescar destorbant un altre pescador, quan aquest estigui exercint el seu dret legítim de pesca. 6. No guardar, mitjançant requeriment previ, una distància de deu metres respecte a altres pescadors. 7. Destorbar la lliure pràctica de la pesca. 8. Bastonejar les aigües i/o tirar-hi pedres amb ànim d’espantar la fauna aquàtica. 9. No tornar a l’aigua les peces que no s’han capturat per simple mossegada de l’esquer, sinó per haver-se clavat l’ham en una altra part del cos. 10. Qualsevol altra infracció a les disposicions de la present Llei o altres normes reglamentàries que no estiguin tipificades com a menys greus, greus o molt greus.

Són faltes menys greus: 1. Pescar sense disposar de la llicència de pesca corresponent. 2. Transportar o estar en possessió de peixos o altres éssers aquàtics pescats en l’àmbit d’aplicació de la present Llei, sense disposar de la llicència de pesca corresponent. 3. Pescar en llocs acotats sense disposar del permís reglamentari corresponent. 4. Transportar o estar en possessió de peixos o altres éssers aquàtics pescats en un tram o zona acotada en l’àmbit d’aplicació de la present Llei, sense disposar del permís reglamentari corresponent. 5. Sobrepassar els límits fixats pel que fa al nombre de peces conservades i/o transportades, així com infringir les prescripcions especials dictades per a determinades zones de pesca. 6. No tornar a l’aigua els peixos la mesura dels quals sigui inferior a la reglamentària, conservar-los al canastrell o morral, deixar-los a l’abast immediat del pescador o transportar-los. 7. Pescar en dies i hores inhàbils durant la temporada de pesca establerta. 8. Pescar amb més d’una canya alhora, unint dues canyes o amb un sistema similar. 9. Esgotar o disminuir el cabal d’aigua de segles o derivacions de caràcter secundari. 10. No conservar el bon estat o moure les reixes que tenen per finalitat protegir la fauna aquàtica. 11. Dipositar, o tirar a l’aigua o als encontorns, escombraries, deixalles i residus sòlids i líquids. 12. Danyar, destruir o col·locar indegudament o treure els cartells i senyals que indiquin el règim piscícola de les aigües. 13. No retornar la llicència de pesca a l’autoritat competent quan per sentència o resolució administrativa ferma se n’hagi acordat la suspensió. 14. Pescar peixos a mà. 15. Pescar amb procediments i instruments prohibits per aquesta Llei sense autorització legal. 16. Pescar emprant esquers l’ús dels quals està prohibit, com asticot, peixos vius o morts, ous de peix o formatge. 17. Incomplir les disposicions que regulen els escenaris per a la celebració de concursos de pesca. 18. No retornar immediatament a l’aigua els peixos pescats en acotats, amb el permís de pesca sense mort. 19. Pescar fent ús de llums artificials que facilitin la captura. 20. Negar-se a mostrar el contingut del canastrell, el morral o els instruments emprats per a la pesca, quan ho sol·licitin els agents de l’autoritat. 21. Treure grava o arena dels cursos o masses d’aigua sense tenir l’autorització corresponent. 22. Destorbar les servituds de pas establertes en riberes i marges en benefici dels pescadors. 23. Controlar els moviments dels agents de l’autoritat per tal de facilitar la pesca fraudulenta practicada per altres persones. 24. Encebar les aigües amb ànim de pescar. 25. Incomplir les disposicions legals dictades per a la defensa, protecció, conservació o foment dels recursos piscícoles. 26. Introduir a les aigües peixos i/o espècies aquàtiques sense l’autorització del ministeri responsable de la pesca.

Són faltes greus: 1. Pescar fora de la temporada de pesca establerta. 2. Pescar en vedats o en llocs on estigui prohibit de fer-ho. 3. Pescar amb barques o aparells flotants. 4. No retornar immediatament a l’aigua els peixos pescats en trams o acotats declarats de pesca sense mort. 5. Vendre i comprar exemplars pescats en aigües públiques. 6. Construir barreres amb rocs o altres matèries estacades, peixeres amb finalitats directes o indirectes de pesca, així com alterar el cabal de les aigües o desviar-les, llevat que es tingui autorització per fer-ho. 7. No col·locar reixes en els canals, les segles i els corrents de derivació, quan existeixi una resolució administrativa que així ho disposi. 8. No proporcionar la informació sol·licitada pels agents inspectors o impedir la visita de les instal·lacions i els llocs d’aprofitament de l’aigua en el supòsit establert en l’article 37.

Són faltes molt greus: 1. Dipositar o acumular als llits o marges dels cursos o masses d’aigua materials procedents de desmunts, àrids, argiles, escombraries, llots, residus industrials o qualsevol altra substància que alteri les condicions d’habitabilitat piscícola, llevat que hagi estat autoritzat per l’Administració. 2. Realitzar obres que modifiquin els cursos d’aigua, alterin els llits i marges dels cursos i masses d’aigua, disminueixin el cabal de les aigües o destrueixin la vegetació aquàtica i la dels marges sense complir els requisits establerts en l’article 14. 3. Utilitzar dinamita i materials explosius. 4. Utilitzar substàncies verinoses per als peixos o desoxigenadores de les aigües o substàncies paralitzants. 5. Pescar tenint retirada la llicència o havent estat privat d’obtenir-la per resolució administrativa o judicial ferma. 6. Destruir fresos o freses. 7. Pescar amb filats, esparvers o artefactes d’ús prohibit, o tenir-los al costat de l’aigua. 8. Pescar fent ús d’aparells accionats per electricitat. 9. Pescar amb arpons, forquilles, armes de foc o d’aire comprimit, o altres. 10. Destruir o danyar intencionadament les instal·lacions destinades a la protecció i el foment de la pesca.

Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 30 euros a 3.000 euros segons la classificació següent: 1. Faltes lleus: multa de 30 a 150 euros. 2. Faltes menys greus: multa de 150,01 a 300 euros. A més a més, es pagaran 30 euros per cada exemplar conservat i/o transportat que passi del nombre autoritzat i 60 euros per cada exemplar conservat i/o transportat inferior a la mida legal. 3. Faltes greus: multa de 300,01 a 1.500 euros. 4. Faltes molt greus: multa de 1.500,01 a 3.000 euros.

Les infraccions menys greus, greus i molt greus es poden sancionar a més, accessòriament, amb les sancions següents: 1. Retirada de la llicència de pesca i inhabilitació per obtenir-la durant un termini màxim de tres anys. 2. Comís de la pesca capturada, dels aparells i instruments utilitzats, substàncies tòxiques o explosives i altres substàncies emprades per cometre les infraccions.

1. La infracció menys greu de l’article 41 apartat 11 i la infracció molt greu de l’article 43 apartat 1 se sancionaran també a més, accessòriament, amb l’obligació per part de l’infractor de retirar del llit o dels marges dels cursos o masses d’aigua els materials, deixalles, escombraries o residus tirats, dipositats o acumulats. 2. La infracció molt greu de l’article 43 apartat 2 se sancionarà també a més, accessòriament, amb l’obligació per part de l’infractor de retornar, totalment o parcialment, els llocs al seu estat original anterior a l’inici de les obres.

En la imposició de les sancions s’han de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents: 1. La intencionalitat. 2. El dany i el perjudici ocasionats a la riquesa piscícola i al seu hàbitat. 3. L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut, o que es pugui obtenir, en la comissió de la infracció. 4. La reiteració o reincidència en la comissió d’infraccions. 5. L’agrupació o organització per cometre la infracció.

En cas de reincidència s’imposa la sanció màxima del nivell que correspongui. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per reincidència l’existència de dues resolucions fermes per la mateixa infracció en el període de tres anys o de dues resolucions fermes per infraccions de naturalesa diferent en el període de dos anys.

La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta Llei no exclou la responsabilitat civil o penal i l’eventual indemnització per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada. Si existeix un procés penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal.

Capítol VIII. Procediment sancionador Secció primera. Disposicions comunes

1. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions greus i molt greus correspon al ministre competent en matèria de pesca, el qual la pot delegar en un alt càrrec del ministeri, segons prevegi l’acord de delegació. 2. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions lleus i menys greus correspon al director del Cos de Banders.

Sense contingut

D’acord amb les disposicions de la present Llei, els agents del Cos de Banders, en el moment de constatar la infracció, procedeixen al comís cautelar dels peixos i els éssers aquàtics conservats, així com al comís cautelar dels instruments utilitzats per cometre la infracció. Si es tracta de peixos o éssers aquàtics vius, l’agent adopta les mesures oportunes per dipositar-los al lloc idoni o els retorna a l’aigua en cas que consideri que poden continuar amb vida. Si es tracta de peixos o éssers aquàtics morts es remeten al lloc que determini el ministeri responsable en matèria de pesca.

1. Els instruments i mitjans legals utilitzats que hagin estat objecte de comís cautelar es posen a disposició del ministeri instructor de l’expedient, que pot acordar el retorn al propietari si es procedeix a arxivar l’expedient o si s’acredita el pagament de la sanció econòmica que s’hagi imposat. Si no se satisfà la sanció, transcorregut el termini de dos mesos a comptar de la data en què la sanció ha esdevingut executiva, el ministeri responsable de la pesca procedirà a fer-ne la subhasta pública fins a cobrir-ne l’import, i retornarà el romanent, si n’hi ha, a la persona interessada. 2. Si es tracta de mitjans o instruments de pesca il·legals es poden destruir o destinar a finalitats científiques, culturals o educatives.

A més del comís especificat en l’article 53, si l’infractor és una persona no resident al Principat, qualsevol atestat d’infracció comporta l’obligatorietat per part de l’infractor, abans d’abandonar el país, de deixar un dipòsit, fiança o aval bancari equivalent a la quantia màxima de la sanció prevista a l’atestat d’infracció.

1. En cas d’incoar-se un expedient sancionador per comissió de la infracció prevista a l’article 43 apartat 1, el ministeri responsable de la pesca acorda immediatament, i de forma cautelar, el cessament del dipòsit o l’acumulació de material. 2. En cas d’incoar-se un expedient sancionador per comissió de la infracció prevista a l’article 43 apartat 2, el ministeri responsable de la pesca acorda immediatament, i de forma cautelar, l’aturada immediata de les obres que s’estiguin realitzant. Aquest atur cautelar es pot acordar per la totalitat de les obres o per aquella part de les mateixes obres per les quals no s’hagi obtingut autorització o els treballs realitzats no s’adaptin a l’autorització concedida. 3. Amb caràcter general, el ministeri responsable de la pesca pot ordenar, amb caràcter cautelar, el cessament de qualsevol acció que pugui ser constitutiva d’infracció i per la qual s’acordi la tramitació d’un expedient sancionador.

Secció segona. Procediment sancionador aplicable

El procediment sancionador per imposar sancions per infraccions greus i molt greus que estableix aquesta Llei se subjecta a les disposicions del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 i dels reglaments que la desenvolupen.

1. El procediment sancionador per imposar sancions per infraccions lleus i menys greus l’inicia el Cos de Banders mitjançant la constatació per part d’un dels seus membres de qualsevol de les infraccions previstes als articles 40 i 41 d’aquesta Llei. Aquesta constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona expedientada i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals presumptament infringides, l’import de les sancions i les mesures accessòries que comporten aquestes infraccions, i una indicació clara del termini per formular al·legacions. 2. La persona expedientada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a partir de l’endemà de la notificació a què fa referència l’apartat anterior, per contestar la denúncia, fer les al·legacions que consideri oportunes al respecte i aportar la documentació que consideri escaient. 3. Si la persona expedientada fa al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva al director del Cos de Banders perquè dicti la resolució corresponent. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada i s’hi pot interposar recurs d’acord amb el Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989. 4. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona expedientada hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions i les sancions que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives. 5. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de les sancions pels mitjans de pagament acceptats per l’Administració general, a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 4 anteriors. 6. Un cop transcorregut el termini d’un mes que estableix l’apartat 5 anterior sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de les sancions i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, es cobra aquest import per la via de l’execució forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20% sobre l’import de les sancions.

1. En cas que la persona sancionada pagui voluntàriament l’import de les sancions en el mateix moment en què s’inicia el procediment sancionador per infraccions lleus i menys greus previst a l’article 59, o dins del termini dels deu dies hàbils següents, aquest import es redueix en un 40%. 2. El pagament voluntari previst a l’apartat 1 comporta: a) La renúncia a fer al·legacions i que, en cas que se’n facin, es tinguin per no formulades. b) La finalització i l’arxivament del procediment sancionador en el mateix moment en què es fa el pagament, sense que calgui dictar una resolució expressa a aquest fi. A aquest efecte serveix el document acreditatiu de pagament. c) La fermesa de les sancions imposades amb efectes plens a comptar del dia en què es fa el pagament.

L’article 16 d’aquesta Llei entrarà en vigor un any després de l’entrada en vigor de la present Llei.

La present Llei deroga la Llei de pesca del 5 de juliol de 1988 així com tots els textos normatius anteriors que s’hi oposin.

Anyalment, el Govern estableix per Decret la temporada de pesca fixant els períodes d’obertura i tancament. Per determinar la data d’obertura, es té en compte l’estat d’innivació i de desglaç dels cursos i masses d’aigua. Igualment, el Govern delimita els vedats, acotats de pesca i trams de pesca sense mort, fixa les tarifes de les llicències de pesca i dels permisos d’acotat i els escenaris per a la celebració de concursos de pesca.

Les quantitats fixades a l’article 44 s’actualitzen periòdicament segons la Llei de pressupost.

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia 1 de desembre del 2002. Casa de la Vall, 28 de juny del 2002 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 2/2021, del 4 de febrer, de modificació de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders Derogat per: Llei 26/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de pesca i gestió del medi aquàtic.