Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança (Text refós sense caràcter oficial)

Capítol I. Disposicions generals

En el cas de la creació de noves entitats asseguradores, o de la finalització de les seves activitats, durant l’any natural, la quota de liquidació de l’impost es referirà al període durant el qual s’hagin realitzat efectivament les activitats. Les noves entitats asseguradores no realitzaran pagaments a compte de la quota de liquidació de l’impost corresponent per al primer exercici d’aplicació de la Llei.

Per al primer exercici d’aplicació de la Llei, i únicament per a aquest exercici, no es realitzaran pagaments a compte de la quota de liquidació de l’impost.

L’impost s’aplica a les primes emeses a partir de l’entrada en vigor de la Llei.

Segons les condicions i els procediments que s’estableixin reglamentàriament, les entitats asseguradores que justifiquin tenir dificultats per consignar separadament l’impost als rebuts, factures o documents equivalents emesos durant el primer exercici d’aplicació de la Llei poden obtenir una derogació a aquesta obligació. En cap cas aquesta derogació pot obtenir-se o aplicar-se als exercicis següents.

Queda derogada qualsevol disposició de rang igual o inferior que es contradigui amb el que estableix la present Llei.

La llei del pressupost general pot actualitzar el tipus de gravamen establert en aquesta Llei.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 14 de maig del 2002 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra

1. L’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança és un tribut de naturalesa indirecta que grava les prestacions de serveis definides en la present Llei. 2. Aquest impost es regeix per les disposicions establertes en la present Llei, pels reglaments i les altres disposicions que la desenvolupin, i per la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis de 13 d’abril del 2000.

Capítol II. Elements essencials de l’impost

1. Estan subjectes a l’impost les prestacions de serveis d’assegurança definides en l’article següent, que tinguin com a objecte la cobertura de riscs de tota classe. 2. Resten fora del marc d’aquesta Llei: a) El règim de la seguretat social b) Els productes de capitalització tals com fons de pensions, plans de jubilació o altres productes que tinguin la mateixa naturalesa.

1. S’entén serveis d’assegurança les operacions d’assegurança i les operacions de reassegurança. 2. Constitueixen operacions d’assegurança aquelles d’assegurança directa de vida i aquelles d’assegurança directa altres que les de vida. 3. Sense que aquesta relació tingui caràcter limitatiu, constitueixen operacions d’assegurança directa de vida les cobertures d’un o diversos dels riscs següents: a) els de defunció b) els de supervivència c) els que abracen conjuntament defunció i supervivència d) les garanties complementàries d’un o diversos dels riscos abans esmentats amb cobertura de la malaltia i la invalidesa derivada d’accident 4. Sense que aquesta relació tingui caràcter limitatiu, constitueixen operacions d’assegurança directa altres que les de vida, les cobertures d’un o diversos dels riscs següents: a) els d’accidents b) els de malaltia, inclosa l’assistència sanitària c) els de vehicles d) els de mercaderies transportades e) altres danys als béns f) els de responsabilitat civil g) els de crèdit h) les pèrdues pecuniàries i) la defensa jurídica j) els d’assistència k) els de decés 5. També constitueixen operacions d’assegurança, la cobertura d’un o diversos riscs mencionats en els punts 3 i 4 d’aquest article, mitjançant productes de capitalització, per la part corresponent. 6. Constitueixen operacions de reassegurança, aquelles operacions en les quals una entitat asseguradora agafa, en part o en la seva totalitat, riscs ja coberts per una altra entitat asseguradora.

Resten exemptes de l’impost les operacions següents: a) les operacions de reassegurança b) les operacions d’assegurança relacionades amb el transport internacional de mercaderies c) les operacions d’assegurança que tinguin per objecte exclusiu la cobertura de prestacions complementàries als afiliats de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, fins al límit de les seves tarifes de responsabilitat i, sempre que el dret a aquestes prestacions estigui condicionat pel dret de reemborsament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

1. Són obligats tributaris d’aquest impost, les entitats asseguradores quan realitzin les operacions gravades per l’impost. 2. Es consideren entitats asseguradores: a) Els asseguradors o companyies d’assegurances, definits en l’article 4 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989. b) Els delegats o delegacions de companyies d’assegurances, definides en l’article 5 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989. 3. Són obligats tributaris subsidiaris els prenedors de les assegurances, en el cas d’entitats asseguradores no andorranes, definits en l’article 7 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances d’11 de maig de 1989.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entenen realitzades en territori andorrà totes aquelles prestacions de serveis que reuneixin una qualsevol de les condicions següents: a) Que la localització del risc o del compromís se situï en territori andorrà. b) Que siguin contractades o formalitzades en territori andorrà.

1. La base de tributació està constituïda per l’import total de la prima o quota que hagi de satisfer el prenedor de l’assegurança. 2. A aquests efectes, s’entén per prima o quota, l’import que s’hagi de satisfer com a contraprestació de les operacions subjectes a aquest impost, sigui quina sigui la causa o origen que les motivi i el lloc i forma de pagament, a excepció de la contribució al Fons Andorrà de Garantia d’Automòbils. 3. En el supòsit establert en l’apartat 5 de l’article 4, la base de tributació està constituïda per la part de cada prima o fracció de prima corresponent a la cobertura de riscs. Aquesta part s’ha de determinar en funció de bases tècniques, estadístiques i financeres, utilitzades per al càlcul de les tarifes de primes. 4. En les operacions en les quals la seva contraprestació no consisteixi en diners es considera base de tributació la que s’hagués acordat en condicions normals de mercat entre parts independents.

El tipus de gravamen aplicable és del 4 per 100.

La quota tributària és la resultant d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

L’impost es merita en el moment en què s’hagin de satisfer les primes relatives a les operacions gravades.

Capítol III. Obligacions de l’obligat tributari

1. Els obligats tributaris han de complir els requisits i les condicions que es determinin reglamentàriament per: a) Presentar les declaracions relatives a l’inici, la modificació i la finalització de les activitats que determinen la seva subjecció a l’impost. b) Presentar a requeriment del ministeri encarregat de les finances o de les institucions públiques delegades per aquest, la informació relativa a les dades que conformen les variables de la quota de liquidació de l’impost. c) Emetre tots els contractes o pòlisses així com rebuts o documents equivalents amb una numeració correlativa, i conservar-ne la documentació durant el termini de prescripció de l’impost. d) Portar un registre de primes on s’anotin correlativament els rebuts o documents equivalents emesos per al cobrament i trametre’n trimestralment una còpia al ministeri encarregat de les finances, en els termes reglamentàriament establerts. e) Dipositar al ministeri encarregat de les finances un informe d’auditoria realitzat per una entitat de reconegut prestigi, relatiu a la conciliació de l’import de les primes emeses per operacions d’assegurança realitzades i subjectes a aquest impost, amb les declaracions tributàries. Aquesta auditoria s’ha de presentar durant el primer trimestre de l’any natural i ha de fer referència al període anual anterior. 2. Els obligats tributaris han de declarar i ingressar per cada any natural la quota de liquidació de l’impost, segons es determina en aquest capítol i en el següent.

La quota de liquidació de l’impost és el resultat d’efectuar, de forma estimativa, la diferència entre els imports de l’impost repercutit per les prestacions de serveis i els imports dels impostos indirectes de caràcter estatal satisfets en les adquisicions de béns i serveis necessaris per dur a terme les prestacions de serveis esmentades.

Capítol IV. Gestió, liquidació i control de l’impost

1. La gestió i la recaptació de l’impost correspon al ministeri encarregat de les finances. 2. Reglamentàriament s’han de determinar el lloc, el termini, la forma i els models de declaració i ingrés de la quota de liquidació i de les liquidacions trimestrals a compte de la mateixa quota.

No obstant el previst a l’apartat 2 de l’article 13, l’obligat tributari ha de presentar i ingressar liquidacions a compte de la quota de liquidació de l’impost, corresponents als trimestres naturals de cada any. La quantitat a ingressar a compte per cada trimestre és la resultant d’aplicar el percentatge del 25 per 100 sobre la quota de liquidació corresponent a l’any natural anterior. La diferència positiva o negativa entre l’import de les liquidacions efectuades a compte i la quota de liquidació de l’impost s’ha de regularitzar durant el període d’ingrés de la quota de liquidació de l’impost, que es defineixi reglamentàriament.

Capítol V. Infraccions i sancions

La regulació de les infraccions relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix pel règim d’infraccions establert en el capítol V de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis.

La regulació de les sancions s’estableix seguint els criteris de graduació establerts en el capítol V de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis.