Llei de contractació pública (Text refós sense caràcter oficial)

Formes d’adjudicació 1. Els contractes de subministrament s’adjudiquen, com a norma general, pel procediment de concurs. 2. La contractació directa només es pot utilitzar en els supòsits següents: a) Impossibilitat o inconveniència de promoure concurrència en l’oferta. b) Reconeguda urgència que exigeixi la ràpida disposició dels béns. c) Licitacions tretes a concurs no adjudicades per manca de proponents, per inadmissió de les proposicions presentades o per incompliment, per part de l’adjudicatari, de les condicions necessàries per formalitzar el contracte. d) Necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel subministrador originari, destinats a la renovació parcial o a l’ampliació de subministraments o instal·lacions ja existents, quan el canvi de subministrador obligués l’Administració a adquirir un material tècnic diferent que suposi incompatibilitat o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o manteniment. e) Subministraments menors. f) Especificitat tècnica del producte o necessitat de mesures de seguretat singulars per fabricar-lo o subministrar-lo. g) Béns la uniformitat dels quals hagi estat declarada necessària per l’Administració contractant, sempre que l’adopció del model de què es tracti s’hagi efectuat prèviament i independentment per mitjà de concurs. 3. En els supòsits dels paràgrafs a), b), c) i d) de l’apartat anterior, l’òrgan contractant ha de demanar pressupost o oferta per escrit almenys a tres empreses amb capacitat per a l’execució del contracte. Les ofertes presentades han de ser obertes per la mesa de contractació, en acte públic.