31 — Llei d’arrendaments de finques urbanes — Vigent

L’arrendament s’extingeix per les causes següents: a) Expiració del termini pactat. b) Pèrdua o destrucció de la finca arrendada. S’entén que es produeix pèrdua quan la finca deixa de servir per a la destinació per a la qual fou construïda, o quan el valor de la reconstrucció és superior al 50% del seu valor venal, sense comptar-hi el valor del solar. c) Alienació de la finca arrendada, sempre que hagi vençut el termini de duració mínim previst per aquesta Llei, quan sigui el cas, i sense perjudici de la indemnització a què pugui donar lloc. d) Execució d’hipoteca, en el cas que el contracte d’arrendament s’hagi celebrat amb posterioritat a la constitució de la hipoteca sobre la finca i sense coneixement de l’hipotecant. e) Extinció de l’usdefruit, si l’usufructuari havia atorgat el contracte d’arrendament i l’arrendatari coneixia aquesta circumstància. f) Declaració de ruïna de la finca arrendada. g) Expropiació forçosa de la finca. 2. La mort de l’arrendatari no és causa d’extinció del contracte fins que s’arriba al termini pactat, si el cònjuge, els ascendents o els descendents que hagin conviscut amb l’arrendatari en la vivenda, prefereixen continuar l’arrendament durant el termini esmentat. 3. El comprador amb pacte de retro no pot usar de la facultat de desnonar l’arrendatari fins que hagi transcorregut el termini per exercir el retracte.