Reglament referent al sacrifici dels animals i els controls especials de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial, de la Llei de tinença i de protecció d’animals Capítol I. Objecte i definicions

El present Reglament té per objecte regular: a) els mètodes de sacrifici aplicables als animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, els de fauna autòctona i els de fauna no autòctona amb la finalitat d’evitar-los sofriment i que tinguin una pèrdua de consciència immediata; b) les condicions per les quals es pot realitzar el control i/o el sacrifici de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal i/o de salut i de seguretat pública.

Aquest Reglament no s’aplica en cas de sacrifici d’animals de renda destinats a la comercialització dels seus productes per a consum humà, ni de renda criats a casa per a consum personal. Tampoc s’aplica en cas de sacrifici d’espècies caçables o que poden ser pescades, definides respectivament per les lleis i disposicions reglamentàries de la caça i la pesca.

Capítol II. Sacrifici d’animals, mètodes d’eutanàsia

Els mètodes d’eutanàsia per utilitzar en tots els animals que hagin de ser sacrificats, exceptuant els destinats a consum humà, es regulen en els articles següents.

Per evitar-los patiment físic i psíquic, l’eutanàsia d’animals només podrà realitzar-se mitjançant l’administració de fàrmacs aplicats en dosi letal, utilitzant els productes i les vies definits posteriorment. En funció de l’espècie, del seu estat clínic en el moment i del seu comportament, els animals que hagin de ser eutanasiats poden ser sedats prèviament, sota la supervisió d’un veterinari i mitjançant els procediments definits posteriorment.

La sedació química dels animals, prèvia a l’eutanàsia, s’ha de realitzar mitjançant els productes i les vies següents, adaptats a cada situació i a les dosis establertes per criteri facultatiu: Xilazina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Medetomidina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Tiletamina-zolacepam, per via intramuscular o intravenosa. Fenotiazines, per via intravenosa, intramuscular, subcutània o oral. Benzodiazepines, per via intravenosa, intramuscular o subcutània o oral. Clorhidrat de ketamina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània. Butorfanol, per via intravenosa o intramuscular.

L’eutanàsia dels animals s’ha de realitzar mitjançant els productes i les vies següents, amb les dosis establertes per criteri facultatiu: Pentobarbital sòdic, per via intravenosa. Tiopental sòdic, per via intravenosa. Embutramida/mebezoni iodur/tetracaïna clorhidrat, per via intravenosa. Secobarbital/dibucaïna, per via intravenosa.

En el cas d’animals als quals, per la seva mida o pel seu estat de deshidratació, hipovolèmia o xoc, no sigui físicament possible l’aplicació per via intravenosa dels productes inclosos en l’article 7 del present Reglament, es pot procedir a l’administració, després de la sedació o anestèsia dels animals si aquesta és possible, de pentobarbital sòdic, tiopental sòdic o embutramida per via intracardíaca, intraperitoneal o intrapulmonar.

L’acte de l’eutanàsia l’ha de realitzar un veterinari en una dependència amb condicions higienicosanitàries correctes i en un ambient que no afavoreixi l’estrès dels animals sempre que sigui possible.

Queda prohibit qualsevol altre mètode d’eutanàsia per realitzar el sacrifici d’un animal diferent dels mencionats en el present Reglament.

Es consideren indicadors de mort d’un animal els paràmetres següents quan es donen simultàniament: cessament de la respiració, cessament del batec cardíac i cessament de les funcions neurològiques centrals.

Capítol III. Perjudicis ocasionats per la població d’una espècie animal o per un individu d’aquesta

Els perjudicis són catalogats en dues categories. 1. Perjudicis greus: són els perjudicis ocasionats o imminents, d’evident diagnòstic, que necessiten un control ràpid de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta població que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, la ramaderia o per raons de seguretat pública. 2. Perjudicis menys greus: són els perjudicis que impliquen un procés d’avaluació i de confirmació causats per animals perjudicials per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a l’ecosistema o per raons de sanitat i salut.

La comunicació dels perjudicis greus definits segons l’apartat 1 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa directament al ministeri encarregat de l’agricultura i del patrimoni natural per telèfon i ratificada posteriorment per escrit, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets.

La comunicació dels perjudicis menys greus definits segons l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa per escrit, mitjançant el Servei de Tràmits, al ministeri encarregat de l’agricultura i del patrimoni natural, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets.

Capítol IV. Mètodes i condicions de control

1. El control, després de la constatació d’un perjudici ocasionat o imminent, d’una població animal o bé d’un individu d’una determinada espècie s’ha de dur a terme preferentment mitjançant mètodes de captura en viu realitzats per personal autoritzat. Aquests mètodes s’han d’adaptar a l’espècie animal i a les circumstàncies del control. 2. En cas de manipulació directa dels animals i per disminuir els riscos d’accident dels manipuladors i l’agressió psíquica i els riscos d’automutilació de l’animal, el personal encarregat del control assegura un sedant químic sempre que ho consideri oportú, sota la supervisió d’un veterinari autoritzat i mitjançant els productes i les dosis establerts per criteri facultatiu. 3. Ultra el que disposa l’article 10, si la captura en viu mitjançant procediments no violents no és possible i hi ha risc de danys a les persones, a altres animals, als béns o al medi natural en general, es pot utilitzar el tret com a mètode de control i sacrifici, procurant evitar el sofriment dels animals. 4. Ultra el que disposa l’article 10, si es tracta d’espècies que a causa de les seves característiques poden suposar un perjudici per a l’agricultura i per a la ramaderia, per raons d’higiene, salut i/o seguretat pública i han de ser considerats en plans de prevenció, detecció i tractament o eliminació, o si es tracta de perjudicis ocasionats per la presència de taupes (Talpa europaea) en terrenys de titularitat privada, el control es realitza mitjançant els procediments que es desenvolupen en els articles següents.

En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal i/o de salut i de seguretat pública, s’ha de procedir de la forma següent: 1. El control en viu dels animals es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant els agents del Cos de Banders i altre personal del ministeri amb l’autorització prèvia del ministeri encarregat de l’agricultura i/o del patrimoni natural. S’utilitzen mètodes de captura en viu directa o bé mitjançant trampes selectives que no causin danys innecessaris als animals objecte del control o captura en viu mitjançant mètodes de sedació química per injecció a distància. 2. El control i sacrifici en cas d’aplicar-se l’apartat 3 de l’article 17 es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant els agents del Cos de Banders i altre personal del Ministeri amb l’autorització prèvia del departament competent utilitzant el tir selectiu per al sacrifici d’individus 3. El control i el sacrifici en cas d’aplicar-se l’apartat 4 de l’article 17 es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant empreses legalment establertes i degudament autoritzades, que tinguin per objecte la realització de tasques de control i eventualment de sacrifici d’espècies animals per motius d’higiene, salut i/o seguretat pública. Els mètodes emprats i les espècies considerades han de ser comunicats i autoritzats pel ministeri encarregat del patrimoni natural.

Ultra el que disposen els articles anteriors, en situacions especials, el ministeri encarregat de l’agricultura i/o del patrimoni natural pot autoritzar mètodes i condicions de control especials degudament descrits en protocols d’actuació específics així com la participació en els controls d’altres persones i/o empreses externes al ministeri.

1. Tots els animals de companyia objecte d’un control especial queden subjectes als procediments previstos a la Llei de tinença i protecció dels animals i a les normes que la desenvolupen. 2. Tots els animals de renda objecte d’un control especial queden subjectes als procediments previstos a la Llei d’agricultura i ramaderia, a les normes que la desenvolupen i a la normativa que es desprèn de l’aplicació del protocol sobre qüestions veterinàries. 3. Els animals de companyia o els animals de renda objecte d’un control especial i que s’hagin de sacrificar s’han de sotmetre a eutanàsia en les condicions establertes en el present Reglament.

1. Els individus de les espècies autòctones i no autòctones que s’hagin capturat en viu han de ser immobilitzats en espera que el departament encarregat del patrimoni natural en decideixi l’alliberament, la cessió, la restitució o el sacrifici. 2. El departament encarregat del patrimoni natural ha d’esbrinar la identitat dels animals de la fauna autòctona i no autòctona i del seu propietari en cas que hi hagi indicis que l’individu capturat pertanyi a algú. 3. Els individus capturats pertanyents a espècies de la fauna autòctona i no autòctona que hagin de ser sacrificats, han de ser sotmesos a eutanàsia en les condicions establertes en el present Reglament.

Totes les despeses ocasionades pel control i les situacions que en derivin, ja sigui en animals domèstics o en espècies de la fauna autòctona i no autòctona degudament identificats, són a càrrec del propietari dels animals objecte del control.

Ultra el que disposa l’article 22, l’incompliment del que preveu el present Reglament se sanciona d’acord amb el que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals.

La relació dels animals de renda i les regles que regeixen el Padral són les establertes pel Reglament del Padral i de la tinença de bestiar de renda, del 31 de gener del 2001.

Aquest Reglament deroga el Reglament referent al sacrifici dels animals i als controls especials de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial, de la Llei de tinença i de protecció d’animals, aprovat per decret el 3 de juliol del 2002 Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 11 d’octubre del 2006 Albert Pintat Santolària Cap de Govern Aprovat per: Decret, de l'11 d'octubre del 2006, d'aprovació del Reglament referent al sacrifici dels animals i els controls especials de la població d'una espècie o bé d'un individu d'aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial, de la Llei de tinença i de protecció d'animals Inclou modificacions de: XXXXXXXX XXXXXXXX Derogat per: Reglament, del 16 de juliol del 2014, referent al sacrifici dels animals, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial