B
BOPA·CHAT
Decret del 16-03-2011 d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
272 versions

Decret del 16-03-2011 d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1OriginalBOPA 02301722 de març del 2011

Factura o certificació acreditativa

Decret del 16-03-2011 d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

  1. L’obligat tributari ha d’emetre una factura, un rebut o un document equivalent corresponent a la renda rebuda i ha de precisar l’import de la retenció que s’aplica.
  2. Quan la factura, el rebut o el document equivalent corresponent a la renda rebuda no precisa l’import de la retenció que s’aplica, o quan l’obligat tributari ho requereixi, el retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha d’expedir a favor de l’obligat tributari una certificació acreditativa de les retencions practicades, o dels ingressos a compte efectuats que indiqui també les dades referents a l’obligat tributari que s’han d’incloure a la relació a què fa referència l’article 22. La certificació acreditativa seguirà el model que aprovi el Govern.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra que paguin per compte d’altre rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors estan subjectes a les obligacions establertes en el paràgraf anterior.

  1. Els pagadors han de comunicar als obligats tributaris la retenció o l’ingrés a compte practicats durant els primers 30 dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener respecte de les retencions o ingressos a compte del trimestre anterior.

Capítol quart. Devolucions

v2ModificacióCanviat27 de des. del 2011

Factura o certificació acreditativa

Modifica art. 1, 4, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 24, 25, 27, 29, 30, 32, 33, 35; Suprimeix art. 31, disposició transitòria

1. L’obligat tributari ha d’emetre una factura, un rebut o un document equivalent corresponent a la renda rebuda i ha de precisar l’import de la retenció que s’aplica. 2. Quan la factura, el rebut o el document equivalent corresponent a la renda rebuda no precisa l’import de la retenció que s’aplica, o quan l’obligat tributari ho requereixi, el retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha d’expedir a favor de l’obligat tributari una certificació acreditativa de les retencions practicades, o dels ingressos a compte efectuats que indiqui també les dades referents a l’obligat tributari que s’han d’incloure a la relació a què fa referència l’article 22. La certificació acreditativa seguirà el model que aprovi el Govern.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra que paguin per compte d’altre rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors estan subjectes a les obligacions establertes en el paràgraf anterior.

3. Els pagadors han de comunicar als obligats tributaris la retenció o l’ingrés a compte practicats durant els primers 30 dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener respecte de les retencions o ingressos a compte del trimestre anterior.

Capítol quart. Devolucions

Normes de valoració dels guanys patrimonials en les transmissions a títol onerós

1. El valor d’adquisició està format per la suma de:

  • a) l’import real pel qual s’hagi efectuat l’adquisició esmentada;
  • b) el cost de les inversions i les millores efectuades en els béns adquirits i les despeses i els tributs inherents a l’adquisició, exclosos els interessos que hagi satisfet l’adquirent.

2. El valor de transmissió és l’import real pel qual s’hagi efectuat l’alienació. D’aquest valor s’han de deduir les despeses i els tributs necessaris en la transmissió a què es refereix la lletra b) de l’apartat 1 quan resultin satisfets al transmitent. Per import real del valor d’alienació es pren l’efectivament satisfet, sempre que no resulti inferior al valor normal de mercat, cas en el qual preval aquest valor.