B
BOPA·CHAT
Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra.
202 versions

Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra.

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1OriginalBOPA 02300418 de gen. del 2011

Principis reguladors de les relacions entre les administracions públiques i les entitats de voluntariat

Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra.

  1. Les relacions entre les administracions públiques i les entitats neixen del principi de col·laboració, complementarietat i participació. En tot cas, l’actuació administrativa salvaguarda l’autonomia de l’entitat i la iniciativa de les persones voluntàries.
  2. La col·laboració entre totes les administracions públiques i les entitats de voluntariat s’instrumenta, preferentment, mitjançant convenis específics. En aquests casos, el Govern estableix reglamentàriament els criteris de prioritat.
  3. Les relacions entre les administracions públiques i les entitats de voluntariat en cap cas no poden exonerar els poders públics de la seva responsabilitat sobre la salvaguarda i la promoció de la dignitat humana, la igualtat d’oportunitats i la superació d’obstacles que impedeixen la igualtat social, com a drets fonamentals de la persona.
v2ModificacióCanviat20 de maig del 2014

Principis reguladors de les relacions entre les administracions públiques i les entitats de voluntariat

Afegeix art. 12

  1. Les relacions entre les administracions públiques i les entitats neixen del principi de col·laboració, complementarietat i participació. En tot cas, l’actuació administrativa salvaguarda l’autonomia de l’entitat i la iniciativa de les persones voluntàries.
  2. La col·laboració entre totes les administracions públiques i les entitats de voluntariat s’instrumenta, preferentment, mitjançant convenis específics. En aquests casos, el Govern estableix reglamentàriament els criteris de prioritat.
  3. Les relacions entre les administracions públiques i les entitats de voluntariat en cap cas no poden exonerar els poders públics de la seva responsabilitat sobre la salvaguarda i la promoció de la dignitat humana, la igualtat d’oportunitats i la superació d’obstacles que impedeixen la igualtat social, com a drets fonamentals de la persona.