B
BOPA·CHAT
Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.
22 versions

Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1OriginalBOPA 03102226 de febr. del 2019

Definicions

Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

A efectes d’aquesta Llei s’entén per:

  • a) “Biodiversitat”, la variabilitat d’organismes vius de qualsevol origen, inclosos, entre d’altres, els ecosistemes terrestres i aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen part; això comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre espècies i també la diversitat dels ecosistemes.

  • b) “Conservació”, el manteniment o el restabliment en un estat favorable del medi natural, així com el conjunt de mesures necessàries per aconseguir-ho i per garantir que l’ús que se’n faci sigui sostenible.

  • c) “Conservació ex situ”, la conservació d’elements constitutius de la biodiversitat fora del seu entorn natural.

  • d) “Conservació in situ”, la conservació dels ecosistemes i dels hàbitats naturals i el manteniment i la recuperació de poblacions viables d’espècies en el seu entorn natural i, en el cas de les espècies domesticades i cultivades, en l’entorn on s’han desenvolupat les seves característiques distintives.

  • e) “Corredor ecològic”, qualsevol element del territori que, amb independència del seu valor natural, té com a funció més important facilitar els fluxos ecològics de recursos i d’organismes, connectant diversos hàbitats i afavorint el moviment dels individus i la dispersió de les espècies.

  • f) “Ecosistema”, el complex dinàmic format per comunitats de plantes, animals i microorganismes i el seu entorn no vivent que, amb la seva interacció, formen una unitat funcional.

  • g) “Espècie autòctona”, en sentit biogeogràfic, la que es troba present a Andorra per causes naturals, així com qualsevol altra espècie desapareguda actualment que hagi tingut presència natural a Andorra en temps històrics.

  • h) “Espècie exòtica”, la que no té la condició d’autòctona ni de naturalitzada.

    • i) “Espècie naturalitzada”, en sentit biogeogràfic, la que sense tenir el caràcter d’autòctona a Andorra, hagi estat introduïda per l’home i hagi mantingut actualment una població estable i en equilibri amb la resta de la comunitat biològica.
  • j) “Exemplar”, un animal o planta individualitzat, viu o mort, així com els seus propàguls, i qualsevol part, resta o derivat del mateix animal o planta, excloses les restes procedents de mudes.

  • k) “Grup taxonòmic”, grup d’organismes associat a un conjunt d’atributs que determinen la pertinença d’aquests organismes al grup.

  • l) “Hàbitat”, el lloc o tipus d’ambient on existeix en estat natural un organisme o una població.

  • m) “Medi natural”, conjunt de béns i recursos de la natura com a font de diversitat biològica i geològica.

  • n) “Ministeri”, el ministeri que té assignades les competències regulades en aquesta Llei.

  • o) “Paisatge”, una part de territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions.

  • p) “Patrimoni natural”, conjunt de béns i recursos de la natura com a font de diversitat biològica i geològica i que tenen un valor mediambiental, de conservació, paisatgístic, científic o cultural.

  • q) “Propàgul”, part d’una planta destinada a la multiplicació vegetativa.

  • r) “Ús sostenible”, utilitzar els elements constitutius de la diversitat biològica d’una manera i a un ritme que no n’ocasionin l’empobriment a llarg termini, i que en conservin, alhora, el potencial per satisfer les necessitats i les aspiracions de les generacions actuals i futures.

  • s) “Zones humides”, extensions de pantans i torberes o superfícies d’aigües naturals o artificials, permanents o temporals on l’aigua és estancada o corrent.

  • t) “Política del paisatge”, designa la formulació que les administracions públiques competents fan dels principis generals, les estratègies i les orientacions que permeten l’adopció de mesures particulars destinades a la protecció, la gestió i l’ordenament del paisatge.

  • u) “Protecció dels paisatges”, comprèn les accions de conservació i de manteniment dels aspectes significatius o característics d’un paisatge, justificades pel seu valor patrimonial que emana de la seva configuració natural i/o de la intervenció humana.

    • v) “Gestió dels paisatges”, comprèn les accions destinades, en una perspectiva de desenvolupament sostenible, a mantenir el paisatge per tal de guiar i harmonitzar les transformacions induïdes per les evolucions socials, econòmiques i mediambientals.
  • w) “L’ordenament dels paisatges”, comprèn les accions que tenen un caràcter prospectiu particularment afirmat destinades a la valoració, la restauració o la creació de paisatges.

v2ModificacióCanviat21 de juny del 2022

Definicions

Modifica art. disposició transitòria inclou, disposició transitòria preveu

A efectes d’aquesta Llei s’entén per:

  • a) “Biodiversitat”, la variabilitat d’organismes vius de qualsevol origen, inclosos, entre d’altres, els ecosistemes terrestres i aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen part; això comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre espècies i també la diversitat dels ecosistemes.

  • b) “Conservació”, el manteniment o el restabliment en un estat favorable del medi natural, així com el conjunt de mesures necessàries per aconseguir-ho i per garantir que l’ús que se’n faci sigui sostenible.

  • c) “Conservació ex situ”, la conservació d’elements constitutius de la biodiversitat fora del seu entorn natural.

  • d) “Conservació in situ”, la conservació dels ecosistemes i dels hàbitats naturals i el manteniment i la recuperació de poblacions viables d’espècies en el seu entorn natural i, en el cas de les espècies domesticades i cultivades, en l’entorn on s’han desenvolupat les seves característiques distintives.

  • e) “Corredor ecològic”, qualsevol element del territori que, amb independència del seu valor natural, té com a funció més important facilitar els fluxos ecològics de recursos i d’organismes, connectant diversos hàbitats i afavorint el moviment dels individus i la dispersió de les espècies.

  • f) “Ecosistema”, el complex dinàmic format per comunitats de plantes, animals i microorganismes i el seu entorn no vivent que, amb la seva interacció, formen una unitat funcional.

  • g) “Espècie autòctona”, en sentit biogeogràfic, la que es troba present a Andorra per causes naturals, així com qualsevol altra espècie desapareguda actualment que hagi tingut presència natural a Andorra en temps històrics.

  • h) “Espècie exòtica”, la que no té la condició d’autòctona ni de naturalitzada.

    • i) “Espècie naturalitzada”, en sentit biogeogràfic, la que sense tenir el caràcter d’autòctona a Andorra, hagi estat introduïda per l’home i hagi mantingut actualment una població estable i en equilibri amb la resta de la comunitat biològica.
  • j) “Exemplar”, un animal o planta individualitzat, viu o mort, així com els seus propàguls, i qualsevol part, resta o derivat del mateix animal o planta, excloses les restes procedents de mudes.

  • k) “Grup taxonòmic”, grup d’organismes associat a un conjunt d’atributs que determinen la pertinença d’aquests organismes al grup.

  • l) “Hàbitat”, el lloc o tipus d’ambient on existeix en estat natural un organisme o una població.

  • m) “Medi natural”, conjunt de béns i recursos de la natura com a font de diversitat biològica i geològica.

  • n) “Ministeri”, el ministeri que té assignades les competències regulades en aquesta Llei.

  • o) “Paisatge”, una part de territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions.

  • p) “Patrimoni natural”, conjunt de béns i recursos de la natura com a font de diversitat biològica i geològica i que tenen un valor mediambiental, de conservació, paisatgístic, científic o cultural.

  • q) “Propàgul”, part d’una planta destinada a la multiplicació vegetativa.

  • r) “Ús sostenible”, utilitzar els elements constitutius de la diversitat biològica d’una manera i a un ritme que no n’ocasionin l’empobriment a llarg termini, i que en conservin, alhora, el potencial per satisfer les necessitats i les aspiracions de les generacions actuals i futures.

  • s) “Zones humides”, extensions de pantans i torberes o superfícies d’aigües naturals o artificials, permanents o temporals on l’aigua és estancada o corrent.

  • t) “Política del paisatge”, designa la formulació que les administracions públiques competents fan dels principis generals, les estratègies i les orientacions que permeten l’adopció de mesures particulars destinades a la protecció, la gestió i l’ordenament del paisatge.

  • u) “Protecció dels paisatges”, comprèn les accions de conservació i de manteniment dels aspectes significatius o característics d’un paisatge, justificades pel seu valor patrimonial que emana de la seva configuració natural i/o de la intervenció humana.

    • v) “Gestió dels paisatges”, comprèn les accions destinades, en una perspectiva de desenvolupament sostenible, a mantenir el paisatge per tal de guiar i harmonitzar les transformacions induïdes per les evolucions socials, econòmiques i mediambientals.
  • w) “L’ordenament dels paisatges”, comprèn les accions que tenen un caràcter prospectiu particularment afirmat destinades a la valoració, la restauració o la creació de paisatges.