- El Govern classifica com a espècie protegida tota espècie autòctona de fauna i flora que requereix una protecció especial en funció del seu valor científic, ecològic o cultural, o per la seva singularitat, raresa o grau d’amenaça. També tenen aquesta consideració les espècies que figuren com a protegides en els instruments internacionals ratificats per Andorra.
- Les normes generals de protecció d’aquestes espècies de la fauna són les que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals. Les normes de protecció previstes per aquesta Llei pel que fa a les espècies de la fauna, completen les que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals, sense oposar-s’hi ni substituir-les.
- Estan sotmesos a l’autorització del ministeri competent en matèria de medi ambient la importació, l’exportació, el transport o la possessió d’exemplars pertanyents a espècies de flora protegides, amb els permisos corresponents i els certificats del país d’origen.
- Es prohibeix la comercialització d’exemplars de flora d’espècies protegides d’origen silvestre.
- Les espècies protegides s’han de prendre en consideració en el procediment d’avaluació ambiental i cal preveure i avaluar els impactes que es puguin generar sobre les seves poblacions o hàbitats potencials i les mesures preventives, correctores i de compensació corresponents.
- Qualsevol exempció autoritzada pel Govern a les mesures preses en virtut dels articles 9.3, 13, 14, 15 i 16, sempre que es demostri que no hi ha una altra solució satisfactòria i que l’excepció no afecta la supervivència de les poblacions afectades en el seu hàbitat natural, s’ha de justificar en interès de la conservació de la fauna i la flora, la conservació dels hàbitats naturals, la salut i la recerca. Aquestes excepcions només poden permetre, en condicions estrictament controlades, la captura, collita i tinença d’animals i plantes silvestres en petites quantitats.
B
BOPA·CHAT← Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.
132 versions
Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.
Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.
Espècies protegides
Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.
Espècies protegides
Modifica art. disposició transitòria inclou, disposició transitòria preveu
- El Govern classifica com a espècie protegida tota espècie autòctona de fauna i flora que requereix una protecció especial en funció del seu valor científic, ecològic o cultural, o per la seva singularitat, raresa o grau d’amenaça. També tenen aquesta consideració les espècies que figuren com a protegides en els instruments internacionals ratificats per Andorra.
- Les normes generals de protecció d’aquestes espècies de la fauna són les que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals. Les normes de protecció previstes per aquesta Llei pel que fa a les espècies de la fauna, completen les que estableix la Llei de tinença i de protecció d’animals, sense oposar-s’hi ni substituir-les.
- Estan sotmesos a l’autorització del ministeri competent en matèria de medi ambient la importació, l’exportació, el transport o la possessió d’exemplars pertanyents a espècies de flora protegides, amb els permisos corresponents i els certificats del país d’origen.
- Es prohibeix la comercialització d’exemplars de flora d’espècies protegides d’origen silvestre.
- Les espècies protegides s’han de prendre en consideració en el procediment d’avaluació ambiental i cal preveure i avaluar els impactes que es puguin generar sobre les seves poblacions o hàbitats potencials i les mesures preventives, correctores i de compensació corresponents.
- Qualsevol exempció autoritzada pel Govern a les mesures preses en virtut dels articles 9.3, 13, 14, 15 i 16, sempre que es demostri que no hi ha una altra solució satisfactòria i que l’excepció no afecta la supervivència de les poblacions afectades en el seu hàbitat natural, s’ha de justificar en interès de la conservació de la fauna i la flora, la conservació dels hàbitats naturals, la salut i la recerca. Aquestes excepcions només poden permetre, en condicions estrictament controlades, la captura, collita i tinença d’animals i plantes silvestres en petites quantitats.