Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables, i a concedir crèdits, de qualsevol naturalesa, per compte propi.

2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:

   • a) recepció de dipòsits o altres fons reemborsables;
   • b) préstecs i crèdits, inclosos, en particular, el crèdit al consum, el crèdit hipotecari, el factoring amb o sense recurs i el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting);
   • c) arrendament financer (leasing) i arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no;
   • d) atorgament de garanties i subscripció de compromisos;
   • e) operacions de pagament;
   • f) emissió i gestió de mitjans de pagament, entre altres, targetes de crèdit, xecs de viatge i xecs bancaris;
   • g) transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:

• instruments de mercat monetari (xecs, efectes, certificats de dipòsit, etc.),

• mercats de canvis,

• instruments financers a termini i opcions,

• instruments sobre divises o sobre tipus d’interès, i

• valors negociables;

  • h) participació en l’emissió de valors i prestació de serveis connexos;

    • i) intermediació en els mercats interbancaris;

  • j) informes comercials;

  • k) lloguer de caixes fortes;

  • l) els serveis d’inversió i auxiliars relacionats als articles 20 i 21.

3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.

No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.

4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària.
5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.

Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.

En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.

6. El valor comptable del conjunt de les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres no pot sobrepassar el 40% dels fons propis de l’entitat bancària. Aquest percentatge es computa dins dels límits marcats per l’article 13 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.
7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.

Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’INAF, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.

A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables, i a concedir crèdits, de qualsevol naturalesa, per compte propi.

2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:

   • a) recepció de dipòsits o altres fons reemborsables;
   • b) préstecs i crèdits, inclosos, en particular, el crèdit al consum, el crèdit hipotecari, el factoring amb o sense recurs i el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting);
   • c) arrendament financer (leasing) i arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no;
   • d) atorgament de garanties i subscripció de compromisos;
   • e) operacions de pagament;
   • f) emissió i gestió de mitjans de pagament, entre altres, targetes de crèdit, xecs de viatge i xecs bancaris;
   • g) transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:

• instruments de mercat monetari (xecs, efectes, certificats de dipòsit, etc.),

• mercats de canvis,

• instruments financers a termini i opcions,

• instruments sobre divises o sobre tipus d’interès, i

• valors negociables;

  • h) participació en l’emissió de valors i prestació de serveis connexos;

    • i) intermediació en els mercats interbancaris;

  • j) informes comercials;

  • k) lloguer de caixes fortes;

  • l) els serveis d’inversió i auxiliars relacionats als articles 20 i 21.

3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.

No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.

4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària.
5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.

Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.

En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.

6. El valor comptable del conjunt de les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres no pot sobrepassar el 40% dels fons propis de l’entitat bancària. Aquest percentatge es computa dins dels límits marcats per l’article 13 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.
7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.

Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’INAF, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.

A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables, i a concedir crèdits, de qualsevol naturalesa, per compte propi.

2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:

   • a) recepció de dipòsits o altres fons reemborsables;
   • b) préstecs i crèdits, inclosos, en particular, el crèdit al consum, el crèdit hipotecari, el factoring amb o sense recurs i el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting);
   • c) arrendament financer (leasing) i arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no;
   • d) atorgament de garanties i subscripció de compromisos;
   • e) operacions de pagament;
   • f) emissió i gestió de mitjans de pagament, entre altres, targetes de crèdit, xecs de viatge i xecs bancaris;
   • g) transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:

• instruments de mercat monetari (xecs, efectes, certificats de dipòsit, etc.),

• mercats de canvis,

• instruments financers a termini i opcions,

• instruments sobre divises o sobre tipus d’interès, i

• valors negociables;

  • h) participació en l’emissió de valors i prestació de serveis connexos;

    • i) intermediació en els mercats interbancaris;

  • j) informes comercials;

  • k) lloguer de caixes fortes;

  • l) els serveis d’inversió i auxiliars relacionats als articles 20 i 21.

3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.

No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.

4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària.
5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.

Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.

En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.

6. El valor comptable del conjunt de les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres no pot sobrepassar el 40% dels fons propis de l’entitat bancària. Aquest percentatge es computa dins dels límits marcats per l’article 13 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.
7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.

Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’INAF, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.

A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

2.

1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables, i a concedir crèdits, de qualsevol naturalesa, per compte propi. 2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:

• a) recepció de dipòsits o altres fons reemborsables;
• b) préstecs i crèdits, inclosos, en particular, el crèdit al consum, el crèdit hipotecari, el factoring amb o sense recurs i el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting);
• c) arrendament financer (leasing) i arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no;
• d) atorgament de garanties i subscripció de compromisos;
• e) operacions de pagament;
• f) emissió i gestió de mitjans de pagament, entre altres, targetes de crèdit, xecs de viatge i xecs bancaris;
• g) transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:

- instruments de mercat monetari (xecs, efectes, certificats de dipòsit, etc.),

- mercats de canvis,

- instruments financers a termini i opcions,

- instruments sobre divises o sobre tipus d’interès, i

- valors negociables;

• h) participació en l’emissió de valors i prestació de serveis connexos;

  • i) intermediació en els mercats interbancaris;

• j) informes comercials;

• k) lloguer de caixes fortes;

• l) els serveis d’inversió i auxiliars relacionats als articles 20 i 21.

2.

3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.

No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.

4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària. 5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.

Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.

En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.

6. El valor comptable del conjunt de les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres no pot sobrepassar el 40% dels fons propis de l’entitat bancària. Aquest percentatge es computa dins dels límits marcats per l’article 13 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996. 7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.

Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’INAF, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.

A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres a l’efecte d’aquesta Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en la lletra a), incisos i) i ii), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament en l’àmbit del seu grup econòmic i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals), i limiten, per tant, les referides activitats de finançament a les vendes i prestacions de serveis efectuades per les societats del seu grup als seus clients. Aquestes limitacions han d’estar previstes en els seus estatuts socials.” 3. Es modifica l’article 5, que queda redactat de la manera següent:

“Article 5. Prohibició de prestar activitats reservades a les entitats operatives del sistema financer sense autorització

Es prohibeix dur a terme activitats bancàries, financeres, de pagament o de diner electrònic sense autorització prèvia. Cap persona, física o jurídica, no pot prestar professionalment o com a activitat habitual a tercers un o diversos serveis sobre instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o serveis que s’inclouen en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, si no ha obtingut prèviament l’autorització administrativa corresponent.