Llei 6/2022, del 31 de març, per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes.

Les administracions públiques, els organismes autònoms, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han d’aprovar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un pla d’igualtat de dones i homes.

L’elaboració dels plans d’igualtat ha de partir d’una diagnosi prèvia de la situació concreta de dones i homes basada en dades quantitatives i qualitatives desglossades per sexe pel que fa a l’accés a l’ocupació pública i a les condicions de treball, i ha d’adoptar mesures per garantir la igualtat efectiva de dones i homes.

Els plans d’igualtat de dones i homes del sector públic han de complir els requisits següents:

• a) Fixar, amb l’elaboració prèvia d’una diagnosi de la situació, els objectius concrets d’igualtat efectiva que cal assolir, les mesures que s’han d’adoptar per aconseguir-los, i també l’establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats.
• b) Tenir en compte, entre altres coses, els àmbits d’actuació relatius a la selecció, la promoció i la carrera professional, les condicions laborals, amb especial atenció a les condicions retributives, l’exercici dels drets de conciliació de la vida laboral i familiar, la violència contra les dones, incloent-hi l’assetjament sexual i per raó de sexe, la comunicació inclusiva i l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric, així com l’estratègia i l’organització interna de l’organisme.

Les administracions públiques, els organismes autònoms, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han d’aprovar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un pla d’igualtat de dones i homes.

L’elaboració dels plans d’igualtat ha de partir d’una diagnosi prèvia de la situació concreta de dones i homes basada en dades quantitatives i qualitatives desglossades per sexe pel que fa a l’accés a l’ocupació pública i a les condicions de treball, i ha d’adoptar mesures per garantir la igualtat efectiva de dones i homes.

Els plans d’igualtat de dones i homes del sector públic han de complir els requisits següents:

• a) Fixar, amb l’elaboració prèvia d’una diagnosi de la situació, els objectius concrets d’igualtat efectiva que cal assolir, les mesures que s’han d’adoptar per aconseguir-los, i també l’establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats.
• b) Tenir en compte, entre altres coses, els àmbits d’actuació relatius a la selecció, la promoció i la carrera professional, les condicions laborals, amb especial atenció a les condicions retributives, l’exercici dels drets de conciliació de la vida laboral i familiar, la violència contra les dones, incloent-hi l’assetjament sexual i per raó de sexe, la comunicació inclusiva i l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric, així com l’estratègia i l’organització interna de l’organisme.

Les administracions públiques, els organismes autònoms, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han d’aprovar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un pla d’igualtat de dones i homes.

L’elaboració dels plans d’igualtat ha de partir d’una diagnosi prèvia de la situació concreta de dones i homes basada en dades quantitatives i qualitatives desglossades per sexe pel que fa a l’accés a l’ocupació pública i a les condicions de treball, i ha d’adoptar mesures per garantir la igualtat efectiva de dones i homes.

Els plans d’igualtat de dones i homes del sector públic han de complir els requisits següents:

• a) Fixar, amb l’elaboració prèvia d’una diagnosi de la situació, els objectius concrets d’igualtat efectiva que cal assolir, les mesures que s’han d’adoptar per aconseguir-los, i també l’establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats.
• b) Tenir en compte, entre altres coses, els àmbits d’actuació relatius a la selecció, la promoció i la carrera professional, les condicions laborals, amb especial atenció a les condicions retributives, l’exercici dels drets de conciliació de la vida laboral i familiar, la violència contra les dones, incloent-hi l’assetjament sexual i per raó de sexe, la comunicació inclusiva i l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric, així com l’estratègia i l’organització interna de l’organisme.