Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris.

1. Els beneficiaris han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques i tecnològiques del sistema de serveis socials i sociosanitaris en els termes següents:

   • a) Copagament del preu públic que la Cartera de serveis socials i sociosanitaris estableixi per les prestacions tècniques o tecnològiques que rebin del sistema de serveis socials i sociosanitaris, que no es considerin gratuïtes.
   • b) Als efectes de fixar el preu i el copagament, es distingeixen les despeses següents:

• Sanitàries. Aquestes despeses són a càrrec de la seguretat social i del mateix beneficiari si aquest està protegit pel sistema, segons estableix la normativa de la seguretat social. Si el beneficiari no està protegit per la seguretat social, aquestes despeses són a càrrec seu i, si escau, dels familiars o de les persones obligades.

• Atenció personal a l’autonomia. Les despeses corresponents a prestacions socials i sociosanitàries, excloses les relacionades amb la manutenció i l’hostaleria, són a càrrec del Govern o dels comuns, segons les seves competències, amb l’aportació dels beneficiaris i, si escau, dels familiars i de les persones obligades.

Les administracions competents tenen la potestat de determinar el nivell d’aportació del beneficiari, en funció dels ingressos i del patrimoni fins al límit del finançament públic, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

• Manutenció i hostaleria. Aquestes despeses són a càrrec del beneficiari i, si escau, dels familiars i de les persones obligades.

  • c) Les persones que no disposen de recursos suficients per fer front al preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars o de les persones obligades, poden sol·licitar una ajuda econòmica a l’Administració pública competent. Tot sense perjudici del dret de l’Administració de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha.

Per calcular les possibilitats de pagament del beneficiari de les prestacions tècniques i tecnològiques s’han de tenir en compte les rendes disponibles i el patrimoni.

S’entén que el beneficiari disposa de recursos suficients:

• Si els seus ingressos superen el LECS personal.

• O si el seu patrimoni supera la puntuació en el barem de valoració patrimonial que s’estableix a la Llei.

En tot cas, les aportacions dels beneficiaris al finançament de les prestacions tècniques i tecnològiques que rebin, no poden comprometre la totalitat dels ingressos que rebin. Els límits màxims de les aportacions depenen del tipus de prestació i s’han de determinar reglamentàriament.

• d) Els beneficiaris que rebin una prestació sociosanitària han de completar la part de la prestació sanitària que no cobreixi la seguretat social.

2. Les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions per manca de recursos suficients poden formalitzar reconeixements de deute amb el beneficiari o amb altres persones obligades.

1. Els beneficiaris han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques i tecnològiques del sistema de serveis socials i sociosanitaris en els termes següents:

   • a) Copagament del preu públic que la Cartera de serveis socials i sociosanitaris estableixi per les prestacions tècniques o tecnològiques que rebin del sistema de serveis socials i sociosanitaris, que no es considerin gratuïtes.
   • b) Als efectes de fixar el preu i el copagament, es distingeixen les despeses següents:

• Sanitàries. Aquestes despeses són a càrrec de la seguretat social i del mateix beneficiari si aquest està protegit pel sistema, segons estableix la normativa de la seguretat social. Si el beneficiari no està protegit per la seguretat social, aquestes despeses són a càrrec seu i, si escau, dels familiars o de les persones obligades.

• Atenció personal a l’autonomia. Les despeses corresponents a prestacions socials i sociosanitàries, excloses les relacionades amb la manutenció i l’hostaleria, són a càrrec del Govern o dels comuns, segons les seves competències, amb l’aportació dels beneficiaris i, si escau, dels familiars i de les persones obligades.

Les administracions competents tenen la potestat de determinar el nivell d’aportació del beneficiari, en funció dels ingressos i del patrimoni fins al límit del finançament públic, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

• Manutenció i hostaleria. Aquestes despeses són a càrrec del beneficiari i, si escau, dels familiars i de les persones obligades.

  • c) Les persones que no disposen de recursos suficients per fer front al preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars o de les persones obligades, poden sol·licitar una ajuda econòmica a l’Administració pública competent. Tot sense perjudici del dret de l’Administració de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha.

Per calcular les possibilitats de pagament del beneficiari de les prestacions tècniques i tecnològiques s’han de tenir en compte les rendes disponibles i el patrimoni.

S’entén que el beneficiari disposa de recursos suficients:

• Si els seus ingressos superen el LECS personal.

• O si el seu patrimoni supera la puntuació en el barem de valoració patrimonial que s’estableix a la Llei.

En tot cas, les aportacions dels beneficiaris al finançament de les prestacions tècniques i tecnològiques que rebin, no poden comprometre la totalitat dels ingressos que rebin. Els límits màxims de les aportacions depenen del tipus de prestació i s’han de determinar reglamentàriament.

• d) Els beneficiaris que rebin una prestació sociosanitària han de completar la part de la prestació sanitària que no cobreixi la seguretat social.

2. Les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions per manca de recursos suficients poden formalitzar reconeixements de deute amb el beneficiari o amb altres persones obligades.

1. Els beneficiaris han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques i tecnològiques del sistema de serveis socials i sociosanitaris en els termes següents:

   • a) Copagament del preu públic que la Cartera de serveis socials i sociosanitaris estableixi per les prestacions tècniques o tecnològiques que rebin del sistema de serveis socials i sociosanitaris, que no es considerin gratuïtes.
   • b) Als efectes de fixar el preu i el copagament, es distingeixen les despeses següents:

• Sanitàries. Aquestes despeses són a càrrec de la seguretat social i del mateix beneficiari si aquest està protegit pel sistema, segons estableix la normativa de la seguretat social. Si el beneficiari no està protegit per la seguretat social, aquestes despeses són a càrrec seu i, si escau, dels familiars o de les persones obligades.

• Atenció personal a l’autonomia. Les despeses corresponents a prestacions socials i sociosanitàries, excloses les relacionades amb la manutenció i l’hostaleria, són a càrrec del Govern o dels comuns, segons les seves competències, amb l’aportació dels beneficiaris i, si escau, dels familiars i de les persones obligades.

Les administracions competents tenen la potestat de determinar el nivell d’aportació del beneficiari, en funció dels ingressos i del patrimoni fins al límit del finançament públic, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

• Manutenció i hostaleria. Aquestes despeses són a càrrec del beneficiari i, si escau, dels familiars i de les persones obligades.

  • c) Les persones que no disposen de recursos suficients per fer front al preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars o de les persones obligades, poden sol·licitar una ajuda econòmica a l’Administració pública competent. Tot sense perjudici del dret de l’Administració de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha.

Per calcular les possibilitats de pagament del beneficiari de les prestacions tècniques i tecnològiques s’han de tenir en compte les rendes disponibles i el patrimoni.

S’entén que el beneficiari disposa de recursos suficients:

• Si els seus ingressos superen el LECS personal.

• O si el seu patrimoni supera la puntuació en el barem de valoració patrimonial que s’estableix a la Llei.

En tot cas, les aportacions dels beneficiaris al finançament de les prestacions tècniques i tecnològiques que rebin, no poden comprometre la totalitat dels ingressos que rebin. Els límits màxims de les aportacions depenen del tipus de prestació i s’han de determinar reglamentàriament.

• d) Els beneficiaris que rebin una prestació sociosanitària han de completar la part de la prestació sanitària que no cobreixi la seguretat social.

2. Les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions per manca de recursos suficients poden formalitzar reconeixements de deute amb el beneficiari o amb altres persones obligades.