Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.

1. La consideració per part de Govern d’un habitatge com a buit i desatès conforme a les previsions de la present Llei comporta l’inici del procediment administratiu previst a aquest article, el qual té caràcter contradictori i es regeix per les disposicions del Codi de l’Administració, amb les particularitats següents:

   • a) Es consideren persones interessades les persones físiques o jurídiques titulars o propietàries dels habitatges, així com els titulars d’un dret de superfície, emfiteusi, usdefruit, precarista o qualsevol altre dret de naturalesa anàloga o de qualsevol altre dret real o personal que atorgui facultats de disposició o ús sobre l’habitatge.
   • b) El procediment s’inicia amb un requeriment adreçat al propietari o titular dels drets a què fa referència la lletra a) anterior o a l’administrador de l’habitatge concernit informant-lo que el dit habitatge es troba en algun o diversos dels supòsits establerts en l’article 69 per ser considerat buit i desatès i se li atorga un termini de 3 mesos per tal que acrediti que l’habitatge no es troba en cap dels supòsits establerts en el dit article per ser considerat buit i desatès.
   • c) El requeriment ha de contenir l’advertiment que, si en el termini de tres mesos a comptar de la recepció del requeriment, la persona interessada afectada no aporta una justificació que l’habitatge es troba en una de les situacions descrites a l’article 69.2, o de procedir a la cessió voluntària del seu ús a Govern en les condicions legalment establertes per formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible, es pot declarar l’incompliment de la funció social de la propietat a l’efecte d’acordar la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge en els termes establerts per la present Llei.

2. L’acreditació, en el termini que preveu l’apartat 1.b), que l’habitatge es troba en algun dels supòsits previstos a l’article 69.2 o bé l’aportació de la justificació que legitimi suficientment la desocupació de l’habitatge en el mateix termini, comporten la finalització i l’arxiu del procediment administratiu.

3. La simple manifestació de la voluntat de posar l’habitatge al mercat de venda o de lloguer que es preveu a l’apartat 1.c) no és suficient per donar per finalitzat el procediment previst en la present Llei, essent preceptiva l’acreditació que l’habitatge es troba en venda o en lloguer de forma inequívoca a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat.

4. En el supòsit d’haver-se manifestat la voluntat de cedir l’ús de l’habitatge al Govern perquè passi a formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible en les condicions establertes, és necessari que la cessió voluntària de l’ús al Govern es formalitzi en el termini màxim de tres mesos a comptar de la manifestació del titular de l’habitatge buit i desatès, mitjançant la signatura del corresponent conveni o acord de cessió temporal.

Capítol segon. De la cessió obligatòria i temporal de l’ús d’habitatges buits i desatesos

1. La consideració per part de Govern d’un habitatge com a buit i desatès conforme a les previsions de la present Llei comporta l’inici del procediment administratiu previst a aquest article, el qual té caràcter contradictori i es regeix per les disposicions del Codi de l’Administració, amb les particularitats següents:

   • a) Es consideren persones interessades les persones físiques o jurídiques titulars o propietàries dels habitatges, així com els titulars d’un dret de superfície, emfiteusi, usdefruit, precarista o qualsevol altre dret de naturalesa anàloga o de qualsevol altre dret real o personal que atorgui facultats de disposició o ús sobre l’habitatge.
   • b) El procediment s’inicia amb un requeriment adreçat al propietari o titular dels drets a què fa referència la lletra a) anterior o a l’administrador de l’habitatge concernit informant-lo que el dit habitatge es troba en algun o diversos dels supòsits establerts en l’article 69 per ser considerat buit i desatès i se li atorga un termini de 3 mesos per tal que acrediti que l’habitatge no es troba en cap dels supòsits establerts en el dit article per ser considerat buit i desatès.
   • c) El requeriment ha de contenir l’advertiment que, si en el termini de tres mesos a comptar de la recepció del requeriment, la persona interessada afectada no aporta una justificació que l’habitatge es troba en una de les situacions descrites a l’article 69.2, o de procedir a la cessió voluntària del seu ús a Govern en les condicions legalment establertes per formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible, es pot declarar l’incompliment de la funció social de la propietat a l’efecte d’acordar la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge en els termes establerts per la present Llei.

2. L’acreditació, en el termini que preveu l’apartat 1.b), que l’habitatge es troba en algun dels supòsits previstos a l’article 69.2 o bé l’aportació de la justificació que legitimi suficientment la desocupació de l’habitatge en el mateix termini, comporten la finalització i l’arxiu del procediment administratiu.

3. La simple manifestació de la voluntat de posar l’habitatge al mercat de venda o de lloguer que es preveu a l’apartat 1.c) no és suficient per donar per finalitzat el procediment previst en la present Llei, essent preceptiva l’acreditació que l’habitatge es troba en venda o en lloguer de forma inequívoca a un preu que no sigui superior al preu estadístic de mercat.

4. En el supòsit d’haver-se manifestat la voluntat de cedir l’ús de l’habitatge al Govern perquè passi a formar part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible en les condicions establertes, és necessari que la cessió voluntària de l’ús al Govern es formalitzi en el termini màxim de tres mesos a comptar de la manifestació del titular de l’habitatge buit i desatès, mitjançant la signatura del corresponent conveni o acord de cessió temporal.

Capítol segon. De la cessió obligatòria i temporal de l’ús d’habitatges buits i desatesos