Decret del 23-07--2014 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i la modificació del Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals

1. Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determina aplicant un percentatge fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

2. En el cas de rendes del capital mobiliari procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball, la persona o entitat pagadora de la renda calcula la retenció o l’ingrés a compte en els termes següents:

   • a) La base de tributació es determina tenint en compte les regles establertes a l’apartat 3 de l’article 22 de la Llei de l’impost.
   • b) La base de liquidació és el resultat de minorar, si s’escau, el saldo positiu de la base de tributació en l’import de la reducció que resulti d’aplicació d’acord amb l’apartat següent d’aquest article.
   • c) La quota de liquidació és el resultat de multiplicar la base de liquidació pel tipus de gravamen de l’impost, segons el que estableix l’article 43 de la Llei de l’impost.
   • d) El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre les rendes que s’han de satisfer a l’obligat tributari s’obté multiplicant per 100 el quocient, amb dos decimals, resultant de dividir l’import que resulti del paràgraf c) anterior i les rendes a satisfer a l’obligat tributari.
   • e) El pagament a compte s’obté d’aplicar a les rendes íntegres a satisfer el percentatge de retenció obtingut d’acord amb l’apartat d) anterior.

3. Quan la persona o entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari hagi rebut la comunicació de l’opció a la qual es refereix l’apartat 2 de l’article següent, no practicarà cap retenció o ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari satisfetes en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte del qual l’obligat tributari hagi exercit l’opció.

No obstant això, si la persona o entitat pagadora de les rendes rep en un moment posterior una comunicació de l’obligat tributari en els termes previstos a l’apartat 4 de l’article següent, la persona o entitat pagadora practicarà la retenció o ingrés a compte que correspongui sobre les rendes que satisfaci a partir del moment en què rebi tal comunicació.

4. Quan s’hagi de practicar una retenció o ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari en els supòsits previstos a l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost, la retenció o l’ingrés a compte que resulti d’aplicació d’acord amb les regles previstes en aquest article es minora mitjançant l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional prevista a l’article 48 de la Llei de l’impost a la qual tingui dret l’obligat tributari.

Als efectes de calcular la deducció a la qual es refereix el paràgraf anterior, la persona o entitat obligada a retenir o a ingressar a compte pren la menor de les dues quantitats següents:

• a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó de gravamen de característiques similars a aquest impost, sempre i quan la persona o entitat obligada a retenir o a ingressar a compte tingui constància del pagament d’aquest gravamen.
• b) L’import resultant d’aplicar el tipus de gravamen d’aquest impost sobre l’import de la renda íntegra obtinguda per l’obligat tributari.

Als exclusius efectes del càlcul de la retenció o ingrés a compte al qual es fa referència en aquest apartat, el còmput anterior es farà, per part de la persona o entitat obligada a retenir o ingressar a compte, individualment per cada renda que hagi de satisfer.

1. Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determina aplicant un percentatge fix del 10 per cent sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

2. En el cas de rendes del capital mobiliari procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball, la persona o entitat pagadora de la renda calcula la retenció o l’ingrés a compte en els termes següents:

   • a) La base de tributació es determina tenint en compte les regles establertes a l’apartat 3 de l’article 22 de la Llei de l’impost.
   • b) La base de liquidació és el resultat de minorar, si s’escau, el saldo positiu de la base de tributació en l’import de la reducció que resulti d’aplicació d’acord amb l’apartat següent d’aquest article.
   • c) La quota de liquidació és el resultat de multiplicar la base de liquidació pel tipus de gravamen de l’impost, segons el que estableix l’article 43 de la Llei de l’impost.
   • d) El percentatge de retenció o ingrés a compte aplicable sobre les rendes que s’han de satisfer a l’obligat tributari s’obté multiplicant per 100 el quocient, amb dos decimals, resultant de dividir l’import que resulti del paràgraf c) anterior i les rendes a satisfer a l’obligat tributari.
   • e) El pagament a compte s’obté d’aplicar a les rendes íntegres a satisfer el percentatge de retenció obtingut d’acord amb l’apartat d) anterior.

3. Quan la persona o entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari hagi rebut la comunicació de l’opció a la qual es refereix l’apartat 2 de l’article següent, no practicarà cap retenció o ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari satisfetes en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte del qual l’obligat tributari hagi exercit l’opció.

No obstant això, si la persona o entitat pagadora de les rendes rep en un moment posterior una comunicació de l’obligat tributari en els termes previstos a l’apartat 4 de l’article següent, la persona o entitat pagadora practicarà la retenció o ingrés a compte que correspongui sobre les rendes que satisfaci a partir del moment en què rebi tal comunicació.

4. Quan s’hagi de practicar una retenció o ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari en els supòsits previstos a l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost, la retenció o l’ingrés a compte que resulti d’aplicació d’acord amb les regles previstes en aquest article es minora mitjançant l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional prevista a l’article 48 de la Llei de l’impost a la qual tingui dret l’obligat tributari.

Als efectes de calcular la deducció a la qual es refereix el paràgraf anterior, la persona o entitat obligada a retenir o a ingressar a compte pren la menor de les dues quantitats següents:

• a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó de gravamen de característiques similars a aquest impost, sempre i quan la persona o entitat obligada a retenir o a ingressar a compte tingui constància del pagament d’aquest gravamen.
• b) L’import resultant d’aplicar el tipus de gravamen d’aquest impost sobre l’import de la renda íntegra obtinguda per l’obligat tributari.

Als exclusius efectes del càlcul de la retenció o ingrés a compte al qual es fa referència en aquest apartat, el còmput anterior es farà, per part de la persona o entitat obligada a retenir o ingressar a compte, individualment per cada renda que hagi de satisfer.