- La junta arbitral està facultada per decidir sobre la seva pròpia competència i en particular sobre les excepcions relatives a l’existència o la validesa del conveni d’arbitratge, el nomenament dels àrbitres, l’arbitrabilitat de la controvèrsia o qualsevol altra excepció, l’estimació de la qual impedeixi entrar en el fons de la controvèrsia.
- L’excepció d’incompetència de la junta arbitral i les altres a què fa referència l’apartat 1 poden ser oposades per les parts fins el moment de presentar la contesta a la demanda. Les parts no es veuen impedides d’oposar les excepcions pel fet que hagin nomenat un àrbitre o participat en el seu nomenament. L’excepció basada en el fet que la junta arbitral s’ha excedit del seu mandat, ha de ser plantejada tan aviat com aparegui, durant les actuacions arbitrals, la matèria que suposadament excedeix el seu mandat.
- La junta arbitral només pot admetre la interposició d’excepcions posteriorment si la demora resulta justificada. Es considera que la part que, amb coneixement de causa i sense motiu justificat, s’absté d’oposar una excepció en temps útil, renuncia a oposar-la.
- La junta arbitral pot decidir respecte les excepcions a què fan referència els apartats 1 i 2 com a qüestió prèvia, mitjançant un laude parcial, o juntament amb les altres qüestions sotmeses a la seva decisió relatives al fons de l’assumpte en el laude final. La decisió de la junta arbitral només pot ser impugnada mitjançant l’exercici de l’acció d’anul·lació del laude en què s’hagi adoptat. Si la decisió de la junta arbitral fos desestimatòria de les excepcions i s’adoptés amb caràcter previ, l’exercici de l’acció d’anul·lació no suspèn el procediment arbitral.
Capítol V. Mesures cautelars i ordres preliminars
Secció primera. Mesures cautelars