Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament

La Llei de l’embargament s’aprova de forma coetània amb la modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989, i també amb l’aprovació de la Llei del saig. La conjunció d’aquestes iniciatives legislatives es produeix per fer possible un objectiu que és doble. D’una banda, que l’Administració general i els comuns, i també els organismes autònoms i les entitats parapúbliques si els ho permet la seva llei de creació o regulació, puguin executar per la via forçosa, de forma autònoma i sense la intervenció, preceptiva fins ara, dels òrgans jurisdiccionals, els actes administratius que dictin i siguin executoris, excepte els que imposen una obligació personalíssima i la llei no autoritza les autoritats administratives a adoptar mesures de compulsió directa o no concorre una situació d’extrema urgència i necessitat. D’altra banda, que puguin delegar aquesta execució forçosa en el saig, el qual esdevé competent per executar les resolucions judicials que dictin les jurisdiccions civil i administrativa que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida.

Fins ara, la regulació de la pràctica de l’embargament i la realització de béns i drets en els procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials o dels actes administratius es contenia en el Decret del 6 de maig de 1916, als articles 3 i 4 in fine de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, i a l’article 102 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Pel que fa als embargaments preventius, es regulen en el Decret dels veguers de l’1 de maig de 1922, derogat parcialment per la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, però només s’hi determina la competència jurisdiccional per decidir-los i s’hi estableixen els requisits.

Aquesta regulació, fragmentària i de mínims, i per tant, insuficient a l’efecte d’oferir la seguretat jurídica necessària en els processos que coneixen els batlles i tribunals, s’ha anat completant mitjançant la jurisprudència i l’adopció de pràctiques harmonitzades que han permès que la trava i l’alienació dels béns i drets de les persones embargades es dugui a terme respectant els drets i les garanties processals preceptius.

No obstant això, les atribucions executives novament conferides a les administracions o al saig, mitjançant la Llei del saig, la Llei de modificació del Codi de l’Administració, i també la nova Llei de bases de l’ordenament tributari, que els permeten embargar els béns i drets propietat de les persones executades, i, si escau, realitzar-los, fa imprescindible disposar d’un marc normatiu complet i adequat en aquest sentit; i és per aquest motiu que s’ha promogut aquesta Llei, que es desglossa en divuit articles, una disposició transitòria i tres disposicions finals.

Els quatre primers articles de la Llei fan referència a qüestions de caràcter general. S’hi palesa que la Llei és aplicable no només als embargaments executius que practiquin el saig o les administracions públiques que tenen la capacitat de fer-ho per si mateixes, sinó també als embargaments, tant executius com preventius, que duguin a terme els òrgans jurisdiccionals, llevat d’una excepció puntual en matèria penal, com a conseqüència de l’absència de regulació suficient que existia fins ara, i que ja s’ha apuntat. Seguidament, s’estableix el deure de col·laboració necessari que totes les persones i entitats públiques o privades han de complir per tal que es puguin promoure de forma eficaç les actuacions esmentades. D’altra banda, després d’establir la prohibició d’interdictes contra les actuacions d’execució forçosa dels actes administratius, s’estableixen, a fi de garantir la seguretat jurídica necessària, unes normes de mínims que fixen la prioritat en les actuacions d’execució forçosa quan concorren diversos procediments, tant singulars com universals, en relació amb una mateixa persona executada.

A continuació, els vuit articles següents regulen la pràctica de l’embargament. En primer lloc, s’estableixen unes normes preliminars en relació amb la determinació dels béns i drets que s’han d’embargar, a fi que aquest embargament no comporti un menyscapte patrimonial excessiu per a la persona embargada; paral·lelament, se li permet d’assenyalar béns i drets a aquest efecte, sempre que la iniciativa no desvirtuï el bon fi del procediment ni perjudiqui a terceres persones, i també es té en compte la possibilitat que l’òrgan embargador i la persona embargada es posin d’acord sobre l’ordre d’embargament dels béns i drets. Amb la mateixa finalitat, des d’una perspectiva garantista, es taxen els béns i drets que no són susceptibles de ser embargats, i s’estableix la facultat d’evitar l’embargament o deixar-lo sense efecte si es consigna l’import que és objecte de l’embargament, fins al moment de l’adjudicació definitiva dels béns o drets embargats.

La Llei també detalla la pràctica de l’embargament segons la tipologia de béns o drets travats, i estableix unes regles de procediment a l’efecte, que incideixen en el deure de col·laboració i en els efectes de l’embargament: en el cas dels béns o drets lliurats o confiats en entitats de crèdit o dipòsit, distingeix si es tracta de fons, valors o títols, actius financers il·líquids o caixes de seguretat, i disposa les normes específiques per als comptes de titularitat conjunta i/o indistinta; pel que fa als salaris i les rendes periòdiques, s’estableix una escala i unes reduccions destinades a garantir la subsistència de la persona embargada i de la seva família, i també regula de manera diferenciada els béns immobles i els béns mobles i, de forma separada, quan els béns mobles estan inscrits en registres especials.

Els quatre articles següents regulen la segona fase del procediment, que consisteix en la valoració i l’alienació dels béns i drets embargats prèviament. Es determina que la valoració s’ha de fer a valor de mercat, es permet que la persona executada pugui presentar una valoració contradictòria i s’incorporen unes normes que estableixen quin és el valor definitivament aplicable en aquest cas, tant si s’estima la mitjana aritmètica de les dues valoracions com si s’encomana una tercera valoració, segons l’abast de la diferència existent entre les dues primeres valoracions.

A continuació, després d’establir els dos procediments d’alienació dels béns i drets embargats, a saber, la subhasta i l’adjudicació directa, es detalla cada procediment en dos articles separats. Pel que fa a la subhasta, que es configura com el procediment ordinari, es regula com s’ha d’anunciar i executar materialment, s’estableixen els tipus de sortida i s’incideix especialment en les dues fases d’adjudicació, provisional i definitiva. En relació amb l’adjudicació directa, que té caràcter residual, es taxen els supòsits que permeten acollir-s’hi i es fixa el preu mínim de l’adjudicació segons si, prèviament, s’han celebrat una o dues subhastes, o no s’han subhastat els béns i drets.

Els dos darrers articles de la Llei fan referència a les despeses del procediment d’execució, que es consideren com a costes de l’execució, a càrrec de la persona executada, i a la fase final del procediment, que comporta, si és el cas, l’aixecament de l’embargament travat i el retorn a la persona executada del romanent dinerari o dels béns i drets que no s’hagin adjudicat.

Finalment, la disposició transitòria regula el règim aplicable als embargaments practicats en els procediments instats abans o després de l’entrada en vigor de la Llei; i les tres disposicions finals faculten el Govern per aprovar les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per al desplegament, l’eficàcia i l’execució de la Llei, qualifiquen l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei, i fixen la data d’entrada en vigor.

1. Aquesta Llei regula la pràctica de l’embargament en el marc dels procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius, dut a terme pel saig o per les administracions públiques que tenen la capacitat de fer-ho per si mateixes.
2. Aquesta Llei també és aplicable als embargaments que practiquin els òrgans jurisdiccionals.
3. Sense perjudici del deure de col·laboració que preveu l’article 2, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei els embargaments que tenen com a objecte els instruments o els productes d’activitats constitutives de delicte.

1. Totes les persones i entitats públiques i privades estan obligades a col·laborar en les actuacions regulades en aquesta Llei, i a facilitar al batlle o al tribunal competent, o al saig o a l’Administració, tota la informació que coneguin en relació amb els béns i drets de la persona embargada o executada, sense cap altra limitació que les que imposen el respecte dels drets fonamentals de les persones i la llei.
2. La cessió de dades de caràcter personal al batlle o al tribunal competent, o al saig o a l’Administració, en el marc del deure de col·laboració que imposa aquesta Llei i per a la finalitat que s’hi estableix no requereix el consentiment de la persona afectada.

No caben interdictes contra les actuacions que es realitzin per a l’execució forçosa d’actes administratius de conformitat amb aquesta Llei.

Sense perjudici de l’ordre de prelació per al cobrament dels crèdits establert per les lleis, si un procediment singular d’execució concorre amb altres procediments singulars d’execució o amb un procediment concursal o universal d’execució, la preferència per a l’execució dels béns o drets embargats es regeix per les normes següents:

• a) Quan concorren dos o més procediments singulars d’execució, és preferent el procediment en què l’aute o, en defecte d’aute, l’ofici d’embargament del batlle o el tribunal, o l’acord d’embargament del saig o de l’Administració que executa és anterior.
• b) Quan concorre un procediment singular d’execució amb un procediment concursal o universal d’execució, el procediment singular segueix el règim que estableixi la normativa aplicable en matèria concursal. Subsidiàriament, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha de suspendre la tramitació del procediment singular d’execució, llevat que el batlle o el tribunal que coneix el procediment concursal d’execució ho decideixi altrament.

1. Per determinar els béns i drets que s’embarguen s’ha de tenir en compte la proporcionalitat entre el valor dels béns i drets i l’import que és objecte de l’embargament, la més gran facilitat de realització, i també la mínima onerositat per a la persona embargada.
2. La persona embargada pot assenyalar béns i drets per fer efectiu l’embargament. L’embargament s’ha de practicar amb preferència sobre aquests béns i drets si garanteixen el cobrament del deute amb la mateixa eficàcia que els altres béns i drets susceptibles d’embargament, i amb això no es causa perjudici a terceres persones.
3. En qualsevol moment, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, d’una banda, i la persona embargada, d’altra banda, poden posar-se d’acord en l’ordre d’embargament dels béns o drets. Si no hi ha acord, s’embarguen els béns o drets seguint l’ordre fixat a la Llei de bases de l’ordenament tributari; tanmateix, en el cas dels béns immobles l’habitatge familiar s’embarga en darrer lloc.
4. No s’han d’embargar els béns o drets el cost de la realització dels quals sigui presumiblement igual o superior a l’import que s’obtingui d’aquesta mateixa realització.

No poden ser objecte d’embargament:

• a) El mobiliari i el parament del domicili, i la roba de la persona embargada, excepte quan es tracti d’obres d’art, d’articles de luxe o de col·lecció o, en general, de béns que no es puguin considerar necessaris per a la subsistència digna de la persona embargada i dels familiars que en depenguin econòmicament.
• b) Els béns i els instruments estrictament necessaris per a l’exercici de la professió, l’art o l’ofici de la persona embargada, quan el seu valor no guardi proporció amb l’import que és objecte de l’embargament.
• c) Els béns i les quantitats que hagin estat declarats inembargables o inalienables per aquesta Llei, les demés lleis o els tractats internacionals.

1. Quan decideix l’embargament de fons, valors, títols o qualssevol altres béns o drets lliurats o confiats a una entitat de crèdit o dipòsit, o a una altra entitat o persona dipositària, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, adreça una diligència a l’entitat o a la persona esmentades, i l’insta perquè retingui immediatament la quantitat embargada i la transfereixi, si escau, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui.

En cas que sigui possible, en la diligència d’embargament s’ha d’identificar el bé o dret eventualment conegut pel batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, però l’embargament es pot ampliar, sense necessitat d’identificació prèvia, a la resta de béns o drets existents en la mateixa entitat o confiats a la mateixa persona dipositària.

Si de la informació facilitada per l’entitat o la persona dipositària es dedueix que els fons, valors, títols o altres béns o drets existents no són homogenis, o que el valor d’aquests béns o drets excedeix el que s’ha d’assegurar, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha de concretar els béns o drets que han de ser embargats.

2. En el cas d’embargament d’actius financers il·líquids, l’entitat o la persona dipositària es limita a bloquejar-los i no els ha de realitzar fins que rebi instruccions expresses del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració.
3. Quan es tracti de caixes de seguretat, l’entitat o la persona dipositària es limita a bloquejar-ne l’accés.

El Batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha de requerir el titular de la caixa perquè l’obri en presència seva, i en aquell acte n’embarga el contingut, quan reuneixi les condicions adequades a aquest efecte. Si el requeriment no és atès, n’ordena l’obertura a l’entitat o la persona dipositària.

4. Quan els fons o valors es troben dipositats en comptes a nom de diversos titulars només s’ha d’embargar la part corresponent a la persona embargada. A aquest efecte, en el cas de comptes de titularitat conjunta indistinta, el saldo es presumeix dividit en parts iguals, excepte que es provi una titularitat material diferent.
5. En el cas que en el compte afectat per l’embargament es faci efectiu habitualment l’abonament del salari, la pensió o retribucions anàlogues, s’han de respectar les limitacions que estableix l’article 8. A aquest efecte es considera salari, pensió o retribució anàloga, l’import ingressat per aquest concepte en el compte esmentat dins del mes en què tingui lloc l’embargament o, si no s’ha ingressat el mes de l’embargament, l’import pel mateix concepte ingressat el mes anterior.
6. L’embargament de fons, valors, títols o qualssevol altres béns o drets lliurats o confiats a una entitat de crèdit o dipòsit, o a una altra entitat o persona dipositària, es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

1. Els salaris, les pensions o les retribucions anàlogues, incloses les rendes periòdiques, s’embarguen de conformitat amb l’escala següent:

   • a) La part que no superi l’import del salari mínim interprofessional és inembargable.
   • b) De la part compresa entre l’import del salari mínim interprofessional i el doble d’aquest import, se n’embarga el cinquanta per cent.
   • c) Allò que excedeixi el doble de l’import del salari mínim interprofessional es pot embargar íntegrament.

Si el deute que ha originat l’embargament prové de l’impagament d’una pensió alimentària, no són aplicables les limitacions establertes a les lletres a) i b). En aquest cas cal ponderar les necessitats preferents de la persona beneficiària de la pensió alimentària d’una banda, i les necessitats de la persona embargada de l’altra.

2. Si la persona embargada té descendents, ascendents, cònjuge o persona amb qui manté una relació anàloga de convivència a càrrec, el percentatge a què es refereix la lletra b) de l’apartat anterior es redueix en un deu per cent per cadascun d’ells.
3. Si la persona embargada rep més d’un salari, pensió o retribució anàloga, s’acumulen tots i es calcula la part inembargable sobre el conjunt.
4. Quan decideix l’embargament de salaris, pensions o retribucions anàlogues, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, adreça una diligència a la persona, entitat o oficina pagadora i l’insta perquè retingui la quantia embargada i la transfereixi, si escau, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui.

L’embargament de salaris, pensions o retribucions anàlogues es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

5. Les disposicions d’aquest article s’apliquen anàlogament als ingressos procedents d’activitats professionals i mercantils autònomes.

1. Quan decideix l’embargament de béns immobles o de drets sobre béns immobles, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, adreça una diligència a tots els notaris i a la Cambra de Notaris, per notificar l’embargament.
2. En rebre aquesta diligència, els notaris i la Cambra de Notaris han d’anotar i deixar constància de l’embargament practicat i, a partir del moment de la recepció de la comunicació, els notaris s’han d’abstenir d’autoritzar cap acte de gravamen o de disposició sobre els béns i drets embargats sense l’acord previ del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració.

Si es realitza l’acte de gravamen o disposició sobre un bé o un dret embargat, amb l’acord previ esmentat anteriorment, el notari ha de fer constar en l’escriptura corresponent l’existència de l’embargament i l’import del deute del qual respon.

3. L’embargament de béns immobles o de drets sobre béns immobles es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

1. Quan decideix l’embargament de béns mobles, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha de fer constar a la diligència d’embargament els aspectes següents:

   • a) La relació dels béns mobles embargats, amb la descripció de les seves característiques principals, l’estat d’ús i conservació i, si és el cas, l’existència de defectes o tares que puguin disminuir-ne el valor. S’ha de procurar incorporar documentació gràfica de cada bé.
   • b) Les manifestacions efectuades pels qui han intervingut en l’embargament, especialment les que es refereixen a la titularitat dels béns mobles embargats, i als drets eventuals de terceres persones.
   • c) La persona a la qual es designa dipositària i el lloc on s’han de dipositar els béns mobles.

2. El batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, pot deixar els béns mobles embargats en possessió de la persona que els tingui en el seu poder, que a partir d’aquest moment en respon com a dipositària, o bé prendre’n possessió per guardar-los en dipòsits o magatzems, propis o aliens.

1. Sense perjudici de disposar el dipòsit d’acord amb l’article 10, quan decideix l’embargament de vehicles, embarcacions, accions o participacions en societats mercantils, establiments comercials, o altres béns mobles o béns immaterials inscrits en registres administratius, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, adreça una diligència a la persona encarregada del registre per notificar l’embargament.
2. En rebre aquesta diligència, la persona encarregada del registre ha d’inscriure una anotació preventiva per donar publicitat de l’embargament practicat, i s’ha d’abstenir d’autoritzar cap canvi en la titularitat dels béns mobles embargats sense l’acord previ del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració.
3. Quan decideix l’embargament d’accions o participacions en societats mercantils, el batlle o tribunal competent, o el saig o l’Administració, també adreça una diligència a tots els notaris i a la Cambra de Notaris, per notificar l’embargament.
4. En rebre aquesta diligència, els notaris i la Cambra de Notaris procedeixen d’acord amb l’article 9.2.
5. L’embargament de béns mobles o béns immaterials inscrits en registres administratius es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

En qualsevol moment anterior o posterior a la pràctica de l’embargament, i fins a l’adjudicació definitiva dels béns o drets embargats, la persona embargada pot evitar l’embargament o deixar-lo sense efecte, mitjançant la consignació prop del batlle o el tribunal competent, o del saig o l’Administració, de l’import que és objecte de l’embargament.

1. Quan els béns o drets embargats siguin altres que diners, s’han de valorar al seu valor de mercat i segons l’estat en què es troben.
2. La valoració s’ha d’efectuar en el termini de quinze dies naturals a comptar de la data en què es rep la informació com a conseqüència de les diligències d’embargament que s’hagin adreçat, i s’ha de notificar a la persona embargada que, en cas de discrepància, pot presentar una valoració contradictòria realitzada per un pèrit adequat, en el termini de quinze dies naturals a comptar de la notificació.

Si la diferència entre totes dues valoracions no excedeix el vint per cent del valor més baix, s’estima com a valor dels béns o drets la mitjana aritmètica de les dues valoracions; en el cas que la diferència sigui superior, el batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que s’està executant o, quan es tracti d’un acte administratiu, el batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn, ha de nomenar un pèrit per dur a terme una nova valoració. Aquesta valoració ha d’estar compresa entre els límits de les anteriors, i és la que s’aplica definitivament.

1. L’alienació dels béns o drets embargats es fa mitjançant algun dels procediments següents:

   • a) Subhasta.
   • b) Adjudicació directa.

2. L’Administració que executa no pot alienar els béns o drets embargats fins que l’acte executat esdevingui ferm, excepte en els casos establerts a la Llei de bases de l’ordenament tributari.

1. El procediment ordinari d’adjudicació dels béns o drets embargats és la subhasta pública, amb un tipus de sortida igual al setanta per cent de la valoració dels béns o drets. Si la subhasta queda deserta, es pot procedir a una segona licitació, amb un tipus de sortida igual al cinquanta per cent de la valoració.
2. La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar altres mitjans de publicitat, quan es consideri convenient.

L’anunci de la primera licitació s’ha de fer en el termini màxim de quinze dies naturals des de la valoració definitiva del bé o dret que es pretén subhastar. Si es procedeix a una segona licitació, l’anunci s’ha de fer en el mateix termini màxim de quinze dies naturals des de l’endemà del dia en què la primera subhasta ha quedat deserta. Les subhastes s’han de realitzar entre els quinze dies naturals i el mes d’ençà la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3. Els béns mobles es poden subhastar individualment o en lots, segons allò que resulti més convenient per al bon fi de l’execució. Quan es tracti de béns immobles, s’han de fer constar, quan sigui el cas, les dades urbanístiques oportunes, les càrregues o els gravàmens que hi hagi sobre els mateixos béns i també que el licitador, pel sol fet de participar en la subhasta, admet i accepta que queda subrogat en la responsabilitat que se’n deriva, en cas d’esdevenir adjudicatari.
4. L’execució material de la subhasta es pot encomanar a una empresa o un professional especialitzat. En aquest cas, el batlle o el ponent del tribunal competent, o el saig o un representant de l’Administració, assisteix a l’acte de licitació, i té la facultat de decidir sobre les incidències que puguin sorgir en el desenvolupament de l’acte, i fins i tot de suspendre la subhasta o de condicionar l’adjudicació a una ratificació posterior.
5. Les persones que vulguin participar en la subhasta han de presentar un resguard que justifiqui que han formalitzat l’ingrés de l’import corresponent al quinze per cent del tipus de sortida del bé o dret que es pretén subhastar, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui, als efectes establerts a l’apartat següent.

Com a excepció de l’ingrés esmentat en aquest apartat, la persona executant pot participar en la subhasta sense formalitzar el dipòsit a què es refereix el paràgraf anterior, i també es pot reservar la facultat de cedir l’adjudicació a una tercera persona.

6. El bé o dret subhastat s’adjudica provisionalment a la persona que hi hagi participat i hagi presentat la millor oferta.

Amb aquesta finalitat, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicta, segons el cas, un aute o un acord d’adjudicació provisional, en què s’identifiquen l’adjudicatari i el bé o dret subhastat, i alhora atorga un termini de quinze dies naturals per ingressar al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta. En el cas d’adjudicació provisional a l’executant, el termini per fer efectiu l’ingrés esmentat és de tres mesos.

Si l’adjudicatari no consigna l’import dins del termini assenyalat, l’adjudicació provisional s’anul·la i l’adjudicatari perd l’import del dipòsit ingressat en el seu moment, que s’aplica a les costes de l’execució; la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució.

7. Un cop consignat l’import, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicta, segons el cas, un aute o un acord d’adjudicació definitiva, que acredita el pagament i constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.
8. En l’aute o l’acord d’adjudicació definitiva d’un bé immoble o d’un dret sobre un bé immoble, s’hi han de fer constar, quan sigui el cas, les càrregues o els gravàmens anteriors que subsisteixen, i la subrogació de l’adjudicatari en aquestes càrregues i aquests gravàmens. També s’hi ha de fer constar la cancel·lació de la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret. Si hi ha càrregues o gravàmens posteriors que no hagin de subsistir a la realització del bé o dret, el batlle o tribunal competent les ha de cancel·lar, d’ofici o a instància del saig, de l’Administració o de la persona adjudicatària.

Quan es tracti de béns immobles o de drets sobre béns immobles, i en els altres casos en què una llei ho exigeixi, l’aute o l’acord d’adjudicació definitiva es formalitza en escriptura pública, que constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

1. L’alienació mitjançant adjudicació directa dels béns o drets embargats escau en els supòsits següents:

   • a) Quan es tracti de productes peribles, o quan hi hagi altres raons d’urgència, justificades en l’expedient.
   • b) Quan hagin tingut lloc prèviament una o dues subhastes, i hagin quedat desertes.
   • c) En altres casos en què no sigui possible promoure la concurrència, per raons justificades en l’expedient.

2. El procediment també pot concloure amb l’adjudicació dels béns o drets a la persona executant, quan es tracti de béns immobles o de béns mobles realitzables o d’interès artístic, històric o cultural, i no s’hagin pogut alienar en segona subhasta.

3. El preu mínim de l’adjudicació directa és:

   • a) Quan els béns o drets han estat objecte de subhasta amb una sola licitació, el tipus de la primera subhasta.
   • b) Quan els béns o drets han estat objecte de subhasta amb dues licitacions, el tipus de la segona subhasta, si es tracta de béns immobles, i els dos terços del tipus de la segona subhasta, en el cas de béns mobles.
   • c) Quan els béns o drets no han estat objecte de subhasta, s’ha de mirar d’obtenir, almenys, tres ofertes. Si hi ha tres o més ofertes, els béns o drets s’adjudiquen a la persona que presenti la millor oferta, que no pot ser inferior al cinquanta per cent de la valoració; si hi ha menys de tres ofertes, l’adjudicació s’ha de fer, pel cap baix, pel setanta per cent de la valoració.

Totes les despeses que s’originin des del moment de l’embargament i fins a l’acabament del procediment d’execució tenen la consideració de costes de l’execució, i són exigides a la persona executada.

1. Una vegada satisfet l’import que és objecte de l’execució forçosa, en concepte de principal, interessos i costes i també, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ha d’aixecar l’embargament sobre els béns i drets no alienats.
2. L’import obtingut com a conseqüència de l’alienació dels béns o drets embargats que excedeix l’import que és objecte de l’execució forçosa, en concepte de principal, interessos i costes i també, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs, s’ha de lliurar a la persona embargada, salvat que hi hagi altres embargaments posteriors. En aquest cas, l’import esmentat s’ha de transferir o dipositar judicialment, a la disposició del batlle o del tribunal competent, o del saig o de l’Administració, que hagin practicat l’embargament posterior. També queden a la disposició de la persona embargada els béns i drets que no s’hagin adjudicat en el procediment d’execució i en relació amb els quals no s’ha practicat un embargament posterior.
3. Quan s’aixequi l’embargament sobre un bé o dret determinat, i també en els casos de paralització que estableix l’article 12, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, ho ha de notificar a les persones o entitats que hagi instat perquè retinguin diners o anotin l’embargament, d’acord amb els articles 7 a 11, per tal que cancel·lin les instruccions i les anotacions practicades.

Aquesta Llei és aplicable als embargaments practicats en el marc dels processos que coneguin i tramitin els òrgans jurisdiccionals, que hagin estat instats després de l’entrada en vigor de la Llei. Això no obstant, els batlles i tribunals han d’adaptar a les prescripcions d’aquesta Llei, en la mesura que els sigui possible, els embargaments que practiquin a partir de l’entrada en vigor de la Llei, en el marc de processos instats anteriorment.

Es faculta el Govern per aprovar les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per al desplegament, l’eficàcia i l’execució d’aquesta Llei.

L’article 2.2, que incideix en determinades disposicions de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, té caràcter de llei qualificada. La resta de les disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap d’un mes de ser publicada al Butlletí Oficial del Principal d’Andorra, sense perjudici del fet que les referències al saig o a l’Administració que s’hi contenen no seran d’aplicació fins l’endemà de la data en què els primers saigs prenguin possessió de les seves funcions. El Govern ha de publicar un avís al Butlletí Oficial del Principal d’Andorra per donar a conèixer aquesta data.

Casa de la Vall, 18 de desembre del 2014

Vicenç Mateu ZamoraSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

François Hollande Joan Enric Vives Sicília President de la República Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra