L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 evidencia l’evolució i la intensificació permanent de les mesures de prevenció i repressió adoptades.

En aquest context, es fa palesa la necessitat d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, als estàndards essencials fixats a les noves Recomanacions 6 i 7 del Grup d’Acció Financera (GAFI), aprovades el febrer del 2012, i establir així mesures i disposicions legals específiques de prevenció i lluita contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva, harmonitzades amb l’entorn internacional, que siguin fàcilment identificables pels organismes revisors i adaptades a les particularitats de l’ordenament jurídic andorrà.

La Llei consta de tres articles mitjançant els quals, d’una banda, s’estableixen, en harmonia amb el context internacional, diverses mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament i, d’altra banda, es realitzen determinats ajustaments tècnics del règim sancionador.

Amb aquesta reforma legislativa, urgent i necessària, Andorra reforça el seu compromís en la prevenció i repressió del finançament del terrorisme i de la proliferació d’armes de destrucció massiva, mitjançant un procés d’adaptació constant de l’ordenament jurídic andorrà a l’evolució dels estàndards internacionals, d’acord amb els principis fonamentals que informen la política criminal del Principat d’Andorra.

Es crea un nou capítol al títol II de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, relatiu a la lluita contra el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva, que queda redactat com segueix:

“Capítol sisè. Instruments per a la lluita contra el finançament del terrorisme i les armes de destrucció massiva

A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit.

Secció primera. Mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament

1. En compliment dels acords internacionals adoptats pel Principat d’Andorra en matèria de terrorisme, finançament del terrorisme i en matèria de proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament, la Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament (la naturalesa, composició, nomenament i durada dels seus membres, objecte i funcions i funcionament de la qual, es regulen, respectivament, en els articles 75, 76, 77, 78 i 79 de la secció segona del capítol sisè d’aquesta mateixa Llei) ha de confeccionar i publicar a la pàgina web de la UIF la llista de noms i circumstàncies de les persones i entitats que consideri que tenen vinculació amb les activitats terroristes, el seu finançament o el finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva.

La Comissió Permanent obté, per mitjà de la UIF, tota la informació possible per identificar i determinar la identitat i les circumstàncies de les persones i entitats que, sobre la base de motius raonables, compleixen els criteris d’inclusió a la llista o sobre les quals hi ha motius raonables per sospitar o creure que compleixen aquests criteris.

La inclusió a la llista de les persones o entitats vinculades amb les activitats esmentades s’ha de fer amb una base raonable i mitjançant resolució expressa de la Comissió Permanent constatant que hi ha indicis raonables que són terroristes, que financen el terrorisme, que financen la proliferació d’armes de destrucció massiva, o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

L’existència d’un procediment penal dirigit contra la persona o l’entitat no és requisit necessari per a la inclusió a la llista, tot i constituir-ne un indici raonable.

2. En qualsevol cas, han de figurar a la llista els noms i les circumstàncies de les persones i entitats que figuren a les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.
3. Si un estat ho demana, la Comissió Permanent pot acordar la inscripció d’una persona o entitat a la llista si considera que hi ha motius raonables o una base raonable que permeti sospitar que la persona o l’entitat la inscripció de la qual es demana és terrorista, que finança el terrorisme, que finança la proliferació d’armes de destrucció massiva o que pertany a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.
4. La Comissió Permanent pot incloure i/o descartar persones o entitats de la llista, en mèrits de les informacions rebudes i tenint en compte els criteris i procediments establerts a les resolucions de les Nacions Unides quan escaigui.
5. La Comissió Permanent pot proposar als altres estats i als comitès competents de les Nacions Unides la inclusió en les respectives llistes de persones o entitats que compleixin els criteris específics d’inclusió a les llistes d’acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

1. La Comissió Permanent ha d’acordar i publicar, sense dilacions, l’adopció de mesures restrictives seguint, quan escaigui, les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o d’un dels seus comitès.

2. Les mesures restrictives poden consistir en:

   • a) el bloqueig de tots els fons i recursos econòmics que siguin propietat o es trobin controlats directament o indirectament, de manera íntegra o conjuntament amb tercers, per les persones o les entitats a què fa referència l’apartat 3 següent, inclosos els fons que derivin o tinguin per origen els anteriors;
   • b) la prohibició de posar a disposició de les persones i entitats a què fa referència l’apartat 3 següent, de manera directa o indirecta, qualsevol fons, recursos econòmics, serveis financers o altres serveis connexos;
   • c) restriccions de l’activitat comercial, incloses les restriccions a la importació i l’exportació i l’embargament d’armes;
   • d) restriccions en l’activitat financera de qualsevol natura, inclòs l’assessorament, l’assistència i el proveïment de serveis;
   • e) qualsevol altra restricció, incloent l’assistència tècnica i la prohibició de vol, d’entrada o de trànsit.
   • f) les sancions diplomàtiques, la suspensió de la cooperació i el boicot de celebracions esportives, en el cas de països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.

3. Les mesures restrictives s’apliquen a:

   • a) les persones i entitats incloses a la llista;
   • b) tota entitat posseïda o controlada directament o indirectament per tota persona o entitat inclosa a la llista;
   • c) tota persona o entitat que actua en nom o sota les instruccions de les persones o entitats incloses a la llista;
   • d) els països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides, pel que fa a les sancions diplomàtiques, la suspensió de la cooperació i el boicot de celebracions esportives.

4. La Comissió Permanent pot adoptar altres mesures restrictives o directrius específiques seguint allò recomanat a les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, o un dels seus comitès.

5. La Comissió Permanent, en adoptar les mesures restrictives, també pot acordar derogacions o limitacions seguint les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, o per raó d’ordre públic o d’interès públic.

6. La Comissió Permanent ha de procedir a les modificacions i derogacions de les mesures restrictives de conformitat amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès.

1. La llista de les persones o entitats afectades, així com les mesures restrictives adoptades per la Comissió Permanent, es publiquen a la pàgina web de la UIF per a coneixement general.

2. La Comissió Permanent ha de publicar igualment les resolucions següents:

   • a) la retirada de la llista de les persones o entitats que hi havien estat incloses;
   • b) el desbloqueig dels fons o altres recursos econòmics de les persones o entitats que havien estat incloses a la llista;
   • c) el desbloqueig dels fons o recursos econòmics de les persones o entitats afectades indegudament per la decisió de bloqueig després de verificar que la persona o l’entitat no és la designada a la llista;
   • d) la retirada de qualsevol altra mesura restrictiva adoptada prèviament.

3. La publicació a la pàgina web de la UIF consisteix en la resolució en què s’adopten les mesures esmentades en els punts anteriors i la llista rebuda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès i/o la llista de les persones o entitats sobre les quals la Comissió Permanent hagi adoptat qualsevol mesura.

4. Sense perjudici de la publicació a la pàgina web de la UIF, la Comissió Permanent comunica a les entitats operatives del sistema financer, a les companyies d’assegurances autoritzades a operar en el ram vida, a les institucions de gir postal i als notaris, per mitjà de correu electrònic o de qualsevol altre mitjà que permeti la prova de la recepció, la inclusió de persones o entitats a la llista, i dóna de manera clara les instruccions i les mesures concretes que els subjectes obligats han d’adoptar. Aquesta comunicació és subsidiària de la informació inscrita a la pàgina web de la UIF que han de consultar tots els subjectes obligats.

1. El bloqueig comporta la prohibició, mentre duri, de transferir, convertir, utilitzar, cedir o desplaçar els fons i els recursos econòmics que la persona o l’entitat posseeix o controla, directament o indirectament, en el moment del bloqueig.

Els fons i recursos econòmics segueixen essent administrats:

• a) per l’entitat financera o qualsevol altre dispositiu designat a aquest efecte per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, abans que s’acordés el bloqueig;
• b) per una nova institució o dispositiu designat per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, sota autorització de la Comissió Permanent.

Es consideren mesures d’administració les necessàries per fer front a les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.

2. Llevat el que es disposa a l’article 74, és prohibit posar a disposició de les persones o entitats incloses a la llista els fons o recursos econòmics, o els beneficis que produeixin.

3. Les mesures restrictives s’han de dur a terme de manera immediata a partir de què es publiquin a la pàgina web de la UIF.

4. Les mesures restrictives són subsidiàries i no poden perjudicar els efectes de qualsevol altre bloqueig o comís acordat en el marc d’un procediment que afecti els mateixos fons i recursos econòmics.

5. Sense perjudici dels drets que corresponguin als tercers de bona fe, les actuacions que contravinguin les mesures restrictives degudament publicades a la pàgina web de la UIF es consideren nul·les i sense efectes.

6. En matèria de prevenció i desorganització del finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva, es permet l’ingrés als comptes bloquejats dels interessos o altres rendes degudes sobre aquests comptes o pagaments deguts per raó de contractes, acords o obligacions establerts abans del bloqueig sense perjudici que aquests quedin bloquejats. Altrament, les mesures de bloqueig no impedeixen que la persona o l’entitat concernida pugui efectuar qualsevol pagament derivat d’una obligació o un contracte conclòs abans de la inclusió a la llista sempre que:

   • a) hi hagi la seguretat que l’obligació i el contracte no tenen relació amb cap article, matèria, equipament, bé, tecnologia, assistència, formació, ajut financer, inversió, serveis de corretatge, i altres serveis prohibits a la resolució del Consell de Seguretat pertinent.
   • b) hi hagi la seguretat que el pagament no serà rebut directament o indirectament per una persona o entitat inclosa a la llista.

1. Els serveis de l’Administració que gestionin registres públics amb dades o informació relativa a les persones o entitats incloses a la llista n’han d’informar de manera immediata la UIF, que en dóna compte a la Comissió Permanent.
2. Els subjectes obligats que tinguin relació o coneixement dels fons o recursos econòmics afectats per una mesura restrictiva, han d’informar de manera fefaent la UIF de les mesures adoptades en compliment d’aquesta Llei, així com de qualsevol operació que la persona o l’entitat designada pretengués realitzar.

La comunicació s’ha d’efectuar no més tard dels cinc dies següents a la publicació de la resolució de la Comissió Permanent adoptant les mesures o des de la data en què els fons o recursos econòmics hagin arribat a la possessió del comunicant, si aquesta data és posterior.

3. La comunicació que efectuïn els serveis de l’Administració i els subjectes obligats ha de contenir informació sobre les parts involucrades, el muntant i la natura dels fons o recursos econòmics, les transaccions, les relacions de negoci, i qualsevol altra informació relativa a les persones i entitats incloses a la llista.

4. La Comissió Permanent, quan hagi rebut informació de l’efectivitat del bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva, ha de:

   • a) ratificar el bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva mitjançant comunicació expressa al detentor dels fons o recursos econòmics. La manca de comunicació al detentor dels fons en el termini de 15 dies, a comptar de la recepció de la informació tramesa per aquest darrer, comporta la ratificació de la mesura.

Una vegada la Comissió Permanent ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar al detentor dels fons o recursos econòmics per mitjà de la UIF.

• b) comunicar a les persones afectades directament, si es coneix el seu domicili, o mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra:

• l’existència del bloqueig o la mesura restrictiva

• les raons que l’han motivat

• el seu contingut

• les accions i els recursos al seu abast per obtenir l’aixecament total o parcial del bloqueig o de la mesura restrictiva i la retirada de la inclusió a la llista.

Una vegada la Comissió Permanent ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar a la persona afectada.

5. El dipositari dels fons o recursos econòmics bloquejats ha d’informar com més aviat millor la UIF de qualsevol incidència que es produeixi respecte dels mateixos fons o recursos i, en general, de la seva situació i el seu estat amb una freqüència semestral.
6. En tot cas, la Comissió Permanent, la UIF i els subjectes obligats no són responsables dels danys causats per l’aplicació de les mesures restrictives i les restants disposicions previstes en aquest capítol.

1. La Comissió Permanent ha d’avaluar i resoldre de manera motivada sobre les peticions d’exclusió de la llista formulades per les parts concernides en el termini de quinze dies.
2. En cas que s’aprovi l’exclusió de la llista d’una persona o entitat, la Comissió Permanent procedeix a realitzar les accions oportunes per comunicar l’exclusió als serveis de l’administració i als subjectes obligats i per alliberar els fons i recursos econòmics que es trobin afectats per les mesures per mitjà de la UIF.

Quan la inscripció a la llista deriva del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió Permanent es declara incompetent per conèixer de l’afer i s’informa la part interessada dels recursos al seu abast per obtenir l’exclusió de la llista davant del Comitè concernit, en especial:

• a) de la possibilitat de fer-ho directament d’acord amb els procediments establerts dels quals s’informa l’interessat, o
• b) de la possibilitat de fer-ho per mitjà de la Comissió Permanent que s’adreça al Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, i comunica la petició d’exclusió de la llista.

3. Les resolucions de la Comissió Permanent tenen naturalesa administrativa. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició d’exclusió s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs d’alçada davant del Govern.

1. La Comissió Permanent ha d’avaluar i resoldre de manera motivada en el termini de quinze dies:

   • a) sobre les peticions formulades per les parts concernides d’aixecament o modificació de les mesures adoptades;
   • b) sobre les peticions dels tercers de bona fe que es puguin veure afectats per les mesures adoptades, ja sigui perquè es produeix una identitat o similitud de noms amb els de les persones o entitats concernides o per qualsevol altra causa que justifiqui l’aixecament o la modificació de les mesures.

2. En cas que s’aprovi l’aixecament total o parcial o la modificació de les mesures adoptades, la Comissió Permanent procedeix a realitzar les accions oportunes per alliberar els fons i recursos econòmics, i efectua les comunicacions als serveis de l’Administració i als subjectes obligats per mitjà de la UIF.

3. La Comissió Permanent pot autoritzar, a instància de part, que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats, totalment o en part, per les persones o entitats llistades o per familiars propers, per satisfer necessitats bàsiques de supervivència, incloses les despeses d’alimentació, medicació, habitatge, sanitat i assistència legal. La mateixa Comissió Permanent podrà autoritzar que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats per pagar les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.

4. Quan les mesures adoptades deriven del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió Permanent no pot aixecar o modificar les mesures adoptades sense haver procedit a les comunicacions i els tràmits corresponents que amb caràcter previ esdevenen necessaris d’acord amb les resolucions aplicables.

5. Les resolucions de la Comissió Permanent tenen naturalesa administrativa i poden ser recorregudes en alçada davant del Govern. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició corresponent s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs.

Secció segona. Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme, el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament

La Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament és un òrgan del Govern d’Andorra que exerceix les funcions atribuïdes en aquesta secció.

La Comissió Permanent es compon de sis membres: dos representants de la UIF i quatre dels ministeris encarregats de finances, justícia, interior i afers exteriors, a raó d’un membre per departament.

Sempre que es consideri necessari, es pot demanar l’assistència a la Comissió Permanent de representants addicionals tant dels departaments membres de la Comissió com d’altres departaments.

1. Els representants dels organismes que integren la Comissió Permanent són nomenats, respectivament, pel màxim responsable de la UIF i pels ministres corresponents.

Entre els representants de la UIF figura, en tot cas, el màxim responsable d’aquest organisme.

2. Cada organisme assigna dos membres per cadascun dels departaments esmentats a l’article anterior a la Comissió Permanent, un de titular i un de suplent, a excepció de la UIF, que hi assigna dos titulars i un suplent.
3. El nomenament és vàlid fins que es nomeni un nou membre.

1. La Comissió Permanent té per objecte la coordinació dels diversos ministeris en matèria de prevenció, lluita i supressió del terrorisme i el seu finançament i en la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.

2. Endemés de les funcions especificades en els articles anteriors, la Comissió Permanent desenvolupa les funcions següents:

   • a) Recollir o sol·licitar de qualsevol administració o subjecte obligat, directament o per mitjà de la UIF o del Servei de Policia, tota informació pertinent per identificar sobre la base d’indicis raonables les persones que reuneixen els criteris d’inclusió a les llistes de les resolucions del Consell de Seguretat competents de les Nacions Unides i per identificar les persones i entitats sobre les quals hi hagi una base raonable per sospitar o creure que són terroristes, que financen el terrorisme o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.
   • b) Confeccionar i modificar la llista de persones vinculades amb les activitats descrites i adoptar les mesures restrictives corresponents d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

1. La Comissió Permanent és presidida pel màxim responsable de la UIF, el qual convoca oportunament les reunions, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.
2. La Comissió Permanent es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió Permanent, en especial, quan es produeixi una demanda d’un Estat d’inclusió d’una persona o entitat a les llistes.
3. Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició, la presidència convoca la reunió oportunament.
4. Les decisions són adoptades per majoria simple dels membres de la Comissió Permanent. En cas d’empat, decideix el president amb vot de qualitat.”

Es modifica l’article 58 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“Article 58

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, com segueix:

1. Són infraccions molt greus:

   • a) L’omissió de l’obligació de declarar per part dels subjectes obligats.
   • b) La infracció de la prohibició establerta en l’article 48.
   • c) La negativa, l’excusa i la resistència a facilitar informació a la UIF prevista en l’apartat b de l’article 49, excepte en els casos previstos al darrer paràgraf de l’article 45.
   • d) L’incompliment dolós de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.
   • e) La reiteració d’una infracció greu en el mateix any.

2. Són infraccions greus:

   • a) No assegurar-se de la identitat dels clients en els termes previstos en l’article 49 o no haver exigit els documents requerits en l’article 51.
   • b) La verificació insuficient del veritable drethavent de l’operació que s’ha d’executar segons l’article 49 bis.
   • c) La falta de conservació dels documents durant el temps fixat per l’article 51.
   • d) No tenir procediments interns adequats i suficients de control i comunicació interna, a fi de prevenir i impedir operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme, i no efectuar l’auditoria específica prevista en l’article 52.
   • e) L’incompliment per negligència de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.
   • f) La reiteració d’una infracció lleu en el mateix any.

3. Són infraccions lleus:

   • a) La no-comunicació a la UIF de les persones habilitades previstes en l’article 52.
   • b) Qualsevol infracció de les normes d’aquesta Llei no previstes en els apartats anteriors.”

Es modifica l’article 59 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“Article 59

Les infraccions lleus són sancionades amb amonestació escrita i multa de sis-cents a sis mil euros; les infraccions greus, amb la prohibició d’efectuar determinats tipus d’operacions financeres o comercials i/o amb la suspensió temporal de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti, d’un a sis mesos, i/o multa de sis mil un a seixanta mil euros, i les infraccions molt greus, amb la prohibició d’efectuar determinats tipus d’operacions financeres o comercials, i/o amb la suspensió temporal de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti, fins a tres anys o amb suspensió definitiva de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti i/o multa de seixanta mil un a sis-cents mil euros.

Per graduar les sancions dins dels límits establerts, cal atenir-se a la gravetat del cas, la falta de vigilància, les carències o insuficiències dels mecanismes de previsió i la intencionalitat o el grau de negligència en què s’hagi incorregut.”

S’encomana el Govern perquè, en el termini màxim de sis mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, aprovi i/o modifiqui les disposicions reglamentàries oportunes per executar-la i desenvolupar-la.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 27 de març del 2014

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.