Llei 37/2022, del 24 de novembre, de mesures per respondre a les situacions de crisi energètica.

Les entitats distribuïdores d’energia elèctrica han de disposar d’un pla de contingència per respondre a les ordres d’interrupció temporal selectiva del subministrament elèctric a les quals es refereix aquest capítol i, més precisament, per determinar els sectors que poden ser objecte d’interrupció, i qualsevol altra dada rellevant per establir la contribució de cada mesura a l’objectiu de reducció del consum.

Les entitats distribuïdores d’energia elèctrica elaboren el seu pla de contingència en aplicació de criteris d’equidistribució, i segons les regles següents:

• a) Han d’evitar que les interrupcions afectin el funcionament dels serveis públics i dels altres serveis essencials que determini el Govern.
• b) Han d’aplicar criteris de rotació entre sectors, procurant que tots els que són susceptibles d’interrupció del subministrament ho siguin un nombre d’hores equiparable.
• c) Han de procurar que la interrupció del subministrament de qualsevol sector de la xarxa no sigui superior a dos hores diàries, o tres de manera excepcional.

El pla de contingència ha de contenir, com a mínim:

• a) La identificació dels clients sensibles.
• b) La definició de camins elèctrics per a garantir l’alimentació dels clients sensibles.
• c) La definició de zones de la xarxa de distribució que poden ser aïllades de la xarxa amb certa facilitat.
• d) La identificació de cada zona amb el nom, el número d’ordre, la potència en transformadors i la potència en percentatge respecte al total de la distribuïdora.
• e) La identificació de les maniobres necessàries.
• f) El pla de comunicació i divulgació.
• g) Tot allò que es consideri per al bon funcionament del servei tot i l’objectiu del mateix.

Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de preparar el seu propi pla de contingència. L’operador del sistema elèctric i el ministeri competent en matèria d’energia donen suport tècnic a les entitats distribuïdores en la preparació dels seus plans de contingència, sempre que aquestes el sol·licitin.

Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de trametre el seu pla de contingència a l’operador del sistema elèctric i al ministeri competent en matèria d’energia en el termini d’un mes a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de revisar el seu pla de contingència de forma dinàmica, com a mínim cada quinze dies, si escau, en funció de l’experiència adquirida en l’aplicació de les mesures i de les ampliacions i modificacions de la xarxa que es produeixin, i també, de forma sistemàtica, una vegada cada any. Les revisions i adaptacions són trameses també a l’operador del sistema elèctric i al ministeri competent en matèria d’energia.

L’operador del sistema elèctric avalua la viabilitat tècnica dels plans de contingència elaborats per les entitats distribuïdores, i el ministeri competent en matèria d’energia n’avalua l’equidistribució. Aquestes avaluacions es concreten en un informe que es tramet a les entitats distribuïdores. Sobre la base d’aquest informe, el ministeri pot requerir a les entitats que hi introdueixin modificacions.

Les entitats distribuïdores d’energia elèctrica han de disposar d’un pla de contingència per respondre a les ordres d’interrupció temporal selectiva del subministrament elèctric a les quals es refereix aquest capítol i, més precisament, per determinar els sectors que poden ser objecte d’interrupció, i qualsevol altra dada rellevant per establir la contribució de cada mesura a l’objectiu de reducció del consum.

Les entitats distribuïdores d’energia elèctrica elaboren el seu pla de contingència en aplicació de criteris d’equidistribució, i segons les regles següents:

• a) Han d’evitar que les interrupcions afectin el funcionament dels serveis públics i dels altres serveis essencials que determini el Govern.
• b) Han d’aplicar criteris de rotació entre sectors, procurant que tots els que són susceptibles d’interrupció del subministrament ho siguin un nombre d’hores equiparable.
• c) Han de procurar que la interrupció del subministrament de qualsevol sector de la xarxa no sigui superior a dos hores diàries, o tres de manera excepcional.

El pla de contingència ha de contenir, com a mínim:

• a) La identificació dels clients sensibles.
• b) La definició de camins elèctrics per a garantir l’alimentació dels clients sensibles.
• c) La definició de zones de la xarxa de distribució que poden ser aïllades de la xarxa amb certa facilitat.
• d) La identificació de cada zona amb el nom, el número d’ordre, la potència en transformadors i la potència en percentatge respecte al total de la distribuïdora.
• e) La identificació de les maniobres necessàries.
• f) El pla de comunicació i divulgació.
• g) Tot allò que es consideri per al bon funcionament del servei tot i l’objectiu del mateix.

Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de preparar el seu propi pla de contingència. L’operador del sistema elèctric i el ministeri competent en matèria d’energia donen suport tècnic a les entitats distribuïdores en la preparació dels seus plans de contingència, sempre que aquestes el sol·licitin.

Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de trametre el seu pla de contingència a l’operador del sistema elèctric i al ministeri competent en matèria d’energia en el termini d’un mes a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Cada entitat distribuïdora d’energia elèctrica ha de revisar el seu pla de contingència de forma dinàmica, com a mínim cada quinze dies, si escau, en funció de l’experiència adquirida en l’aplicació de les mesures i de les ampliacions i modificacions de la xarxa que es produeixin, i també, de forma sistemàtica, una vegada cada any. Les revisions i adaptacions són trameses també a l’operador del sistema elèctric i al ministeri competent en matèria d’energia.

L’operador del sistema elèctric avalua la viabilitat tècnica dels plans de contingència elaborats per les entitats distribuïdores, i el ministeri competent en matèria d’energia n’avalua l’equidistribució. Aquestes avaluacions es concreten en un informe que es tramet a les entitats distribuïdores. Sobre la base d’aquest informe, el ministeri pot requerir a les entitats que hi introdueixin modificacions.