B
BOPA·CHAT
Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera
21 versions

Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1ImportadaVigent14 de des. del 2022

Modificació de l’article 2

S’afegeixen els punts 7 bis, 11 bis, 11 ter, del 32 bis al 32 quinquies i del 46 al 53 a l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactats de la manera següent: “Article 2. Definicions […] 7 bis) Entitat financera: té el mateix significat que el que està establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. […] 11 bis) Derivat o contracte de derivats: un instrument financer dels enumerats a les lletres d) a k) del punt 11. 11 ter) Derivat extraborsari o contracte de derivats extraborsaris: un contracte de derivats, l’execució dels quals no té lloc en un mercat regulat, tal com es defineix al punt 12. […] 32 bis) Préstec de valors o matèries primeres o presa de valors o matèries primeres en préstec: una operació per la qual una contrapart cedeix valors o matèries primeres amb la condició que el prestatari retorni valors o matèries primeres equivalents en una data futura o quan així ho sol·liciti la part cedent; aquesta operació constitueix un préstec de valors o matèries primeres per a la contrapart que cedeixi els valors o les matèries primeres i una presa de valors o matèries primeres en préstec per a l’entitat que els rebi. 32 ter) Operació simultània de compra-retrovenda o operació simultània de venda-recompra: qualsevol operació en la qual una contrapart compra o ven valors, matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de valors o matèries primeres i acorda, respectivament, vendre o recomprar valors, matèries primeres o drets garantits de la mateixa descripció a un preu especificat en una data futura, operació que és una operació simultània de compra-retrovenda per a la contrapart que adquireixi els valors, les matèries primeres o els drets garantits o una operació simultània de venda-recompra per a la contrapart que els vengui, sense que aquestes operacions simultànies de compra-retrovenda o de venda-recompra estiguin regulades per un acord de recompra ni per un acord de recompra inversa, en el sentit del punt 32 quater. 32 quater) Operació de recompra: tota operació regida per un acord pel qual les transferències d’una contrapart de valors o de matèries primeres o de drets garantits relatius a la titularitat de valors o matèries primeres quan aquesta garantia hagi estat emesa per un mercat organitzat que tingui els drets sobre els valors o matèries primeres i per als quals l’acord no autoritzi l’entitat a fer cessions o pignoracions d’un valor o matèria primera determinada amb més d’una contrapart simultàniament, amb el compromís de recomprar aquests valors o matèries primeres, o valors o matèries primeres substitutius de les mateixes característiques a un preu estipulat i en una data futura i estipulada o per estipular per la part cedent; aquesta cessió constituirà un pacte de recompra per a l’entitat que vengui els valors o matèries primeres i un pacte de recompra inversa per a l’entitat que els compri. 32 quinquies) Operació de préstec amb reposició de la garantia: les transaccions en les quals una contrapart concedeix un crèdit relacionat amb la compra, la venda, la transferència o la negociació de valors, excepte altres préstecs garantits mitjançant garanties reals en forma de valors. […] 46) Contraparts: a efectes dels capítols sisè i setè, s’entén com a contrapart tant les contraparts financeres com les contraparts no financeres. 47) Contrapart financera: s’entén per contrapart financera els tipus d’entitats o institucions següents: a) Una entitat financera d’inversió de dret andorrà tal com es defineix en l’article 19 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, autoritzada de conformitat amb la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà; b) Una entitat bancària de dret andorrà tal com es defineix en l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, autoritzada de conformitat amb la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà; c) Una entitat d’assegurances o de reassegurances de dret andorrà autoritzada de conformitat amb la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra; d) Un OIC de dret andorrà i, si pertoca, les seves societats gestores, autoritzades de conformitat amb la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, excepte si l’OIC s’ha establert exclusivament a l’efecte de donar servei a un o més plans d’adquisició d’accions per a treballadors; e) Un fons de pensions d’ocupació de dret andorrà reconegut oficialment; f) Un depositari central de valors d’un tercer país autoritzat i registrat de conformitat amb les disposicions nacionals o supranacionals aplicables; g) Una entitat d’un tercer país que requereixi autorització i registre de conformitat amb les disposicions nacionals de la jurisdicció tercera equivalent a aquelles a què es refereixen les lletres a) a f) si s’estableix al Principat d’Andorra. 48) Contrapart no financera: empresa, establerta al Principat d’Andorra o en un tercer país, diferent de les entitats esmentades al punt 47 d’aquest article i al punt 5 de l’article 91. 49) Administrador (d’índex de referència): la persona física o jurídica sota el control de la qual s’elabora un índex de referència. 50) Índex: tota xifra: a) Que es publiqui o es posi a disposició del públic; b) Que es determini periòdicament: i) en la seva totalitat o en part, aplicant una fórmula o qualsevol altre mètode de càlcul o mitjançant avaluació, i ii) sobre la base del valor d’un o més actius subjacents o preus, inclusivament preus estimats, tipus d’interès reals o estimats, cotitzacions i cotitzacions fermes i altres valors o enquestes. A efectes de la lletra a), s’entén que una xifra s’ha posat a disposició del públic quan hi tingui accés un nombre potencialment indeterminat de persones físiques i jurídiques diferents del proveïdor de l’índex o un nombre determinat de destinataris relacionats o vinculats amb aquest proveïdor, ja sigui directament o indirectament com a conseqüència, entre altres coses, de la seva utilització per una o diverses entitats supervisades com a referència per a un instrument financer que emetin, o per determinar l’import que s’ha de pagar en relació amb un instrument financer o un contracte financer, o per mesurar la rendibilitat d’un OIC o facilitar un tipus deutor calculat com a diferencial o increment respecte a aquesta xifra. 51) Índex de referència: tot índex que s’utilitzi com a referència per determinar l’import que s’ha de pagar en relació amb un instrument financer o un contracte financer, o el valor d’un instrument financer o un contracte financer, o per mesurar la rendibilitat d’un OIC, per fer un seguiment del rendiment d’aquest índex o definir l’assignació d’actius d’una cartera o calcular les taxes de rendiment. 52) Utilització d’un índex de referència: comprèn els casos següents: a) L’emissió d’un instrument financer al qual s’apliqui un índex o una combinació d’índexs. b) La determinació de l’import que s’ha de pagar relatiu a un instrument financer o un contracte financer en aplicar un índex o una combinació d’índexs. c) El fet de ser part en un contracte financer que utilitzi com a referència un índex o una combinació d’índexs. d) L’elaboració d’un tipus deutor, calculat com un interval o un recàrrec respecte d’un índex o una combinació d’índexs i utilitzat exclusivament com a referència en un contracte financer de què el prestador sigui part. e) El càlcul de la rendibilitat d’un OIC mitjançant un índex o una combinació d’índexs per fer un seguiment dels rendiments d’aquest índex o combinació d’índexs, així com per definir l’assignació d’actius d’una cartera o calcular les comissions sobre rendiments. A l’efecte del que s’estableix a la lletra d), la determinació, per part de persones físiques o jurídiques, d’un tipus deutor fix o variable, fixat mitjançant decisions internes i aplicables únicament als contractes financers subscrits per elles o per empreses del mateix grup amb els clients respectius, de cara a la concessió o la promesa de concessió de crèdits en l’exercici de l’activitat comercial o professional, no es considera utilització d’un índex de referència subjecte a les obligacions establertes en els articles 15 bis o 15 ter. 53) Contracte financer: als efectes dels articles 15 bis i 15 ter, comprèn els tipus de contractes següents: a) Contracte de crèdit: contracte mitjançant el qual un prestador concedeix o es compromet a concedir a un consumidor un crèdit en forma de pagament ajornat, préstec o una altra facilitat de pagament similar, exceptuats els contractes per a la prestació continuada de serveis o per al subministrament de béns d’un mateix tipus en el marc dels quals el consumidor paga per aquests béns o serveis de manera esglaonada mentre duri la prestació; b) Possibilitat de descobert: contracte de crèdit explícit mitjançant el qual un prestador posa a disposició d’un consumidor fons que superin el saldo al compte corrent del consumidor.”