La situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, ha portat el Consell General, d’acord amb els corresponents projectes de llei promoguts pel Govern, a aprovar diverses lleis des de l’inici de la pandèmia, per a regular una sèrie de mesures en els àmbits laboral, social, econòmic i sanitari, que han permès en la mesura que ha estat possible fer, minvar els efectes negatius de la crisi sanitària.
La darrera llei en vigor, és a dir, la Llei 17/2021, del 17 de juny, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, tenia com a termini de vigència el 31 de desembre del 2021. La dita Llei se centrava principalment en mesures que concernien la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral.
A hores d’ara, i tenint en compte que l’evolució de la pandèmia causada pel SARS-CoV-2 encara segueix afectant d’una manera més important certs sectors de l’economia, s’ha considerat necessari prorrogar les mesures que ja foren objecte de l’anterior Llei abans esmentada, fins que el Govern decreti la finalització de la situació d’emergència sanitària i com a màxim fins al 30 de juny del 2022.
L’objectiu d’aquesta Llei és permetre fer minvar els efectes de la crisis sanitària en els sectors que pateixen més afectació i alhora conceptualitzar un marc legal que permeti al Govern, mitjançant decret, d’adaptar les mesures d’ajuda als sectors que en cada moment es puguin veure més perjudicats degut a les conseqüències de la pandèmia mundial que patim. És per aquest motiu, que la Llei permet al Govern de definir mitjançant decret, els àmbits d’activitat que tinguin una afectació substancial i encara vigent, i que pateixin les conseqüències de la crisis sanitària de forma més considerable que els altres sectors, això permet una adaptació en cada moment dels sectors d’activitat, la qual és absolutament necessària degut a la situació canviant de la pandèmia.
Per aquesta raó, el contingut de les mesures que s’estableixen en aquesta Llei s’ha configurat, igual que en la Llei anterior, de forma que les noves mesures han de permetre donar suport a totes les empreses i, correlativament, a les seves persones assalariades, i a les persones que duen a terme una activitat per compte propi l’activitat de les quals pateix més afectacions per causa de la pandèmia del SARS-CoV-2.
Les noves mesures que es recullen en aquesta Llei, reprenen les anteriors quant a la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral, i les prestacions de les persones que duen a terme una activitat per compte propi. Amb tot, aquestes mesures es preveuen per a les activitats de tancament obligat i per a les que estiguin afectades per impediments que impactin negativament i de manera substancial en el normal desenvolupament de la seva dedicació principal, en virtut de les limitacions o restriccions derivades de les mesures dictades per l’autoritat nacional o les autoritats internacionals i que tinguin una afectació en l’activitat principal de les empreses establertes legalment a Andorra, en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, segons es determini per decret del Govern. Així mateix, la Llei introdueix les corresponents reduccions o suspensions de les cotitzacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a les persones que realitzen una activitat per compte propi.
Alhora, s’ha cregut convenient introduir un nou apartat a la disposició final segona de Llei 30/2021 de l’11 de novembre de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu, en el sentit de poder incrementar més enllà del 3,2% el salari mínim horari interprofessional de conformitat amb el que disposi el Decret de Govern que fixa la variació anual de l’Índex de Preus al Consum (IPC).
Aquesta Llei està estructurada en tres capítols, desglossats en 32 articles, una disposició addicional i quatre disposicions finals.
Capítol primer. Suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral