- Tota persona que es consideri afectada per una autorització d’ús d’un signe d’Estat i que justifiqui un interès legítim pot interposar un recurs administratiu contra la decisió de l’autoritat competent que hagi autoritzat l’ús del signe d’Estat de què es tracti, de conformitat amb allò que s’estableixi en la normativa en vigor en cada moment en matèria de recursos administratius.
- Sense perjudici del que està establert a l’apartat anterior, tota persona que justifiqui un interès legítim pot interposar una acció judicial davant l’autoritat judicial civil perquè una autorització d’ús de signe d’Estat es declari nul·la en cas que incorri en alguna de les prohibicions establertes en l’article 2 o en les disposicions reglamentàries que la desenvolupen.
- Sense perjudici del que està establert als apartats anteriors, la validesa i l’eficàcia de les autoritzacions d’ús de signes d’Estat concedides respecte a l’ús del signe d’Estat com a elements d’una marca, un nom comercial o altre signe distintiu regit per una normativa nacional específica queden subjectes a la validesa i l’eficàcia dels drets de propietat als quals el signe d’Estat que escaigui s’incorpori com a element.
- Tota autorització d’ús de signe d’Estat que hagi estat declarada nul·la és considerada nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit.
- Quan la declaració de nul·litat d’una autorització d’ús de signe d’Estat ha esdevingut definitiva, l’autoritat judicial notifica la seva decisió a l’autoritat competent que correspongui amb la indicació que l’autorització d’ús de signe d’Estat és nul·la i sense efecte des de la data que s’hagi concedit.
- L’acció de nul·litat regulada en aquest article no prescriu.”
- S’afegeix un article 3 ter a la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat, del 20 de juny del 1996, que queda redactat com segueix:
“