Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges.

Es modifiquen els apartats 1 i 2, s’introdueix un nou apartat 3 i es modifiquen i renumeren els antics apartats 3 i 4 de l’article 54 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, els quals queden redactats de la manera següent:

“Article 54

1. El termini de durada del contracte d’arrendament de local per a negoci és el que convinguin les parts, però no es pot convenir per un termini inferior a quatre anys.
2. S’entenen fets per un termini de quatre anys els arrendaments per als quals s’hagi convingut una durada inferior, o els arrendaments per als quals no s’hagi fixat cap termini.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 anteriors no són d’aplicació als contractes d’arrendament de local per a negoci atorgats per a l’exercici d’activitats de naturalesa efímera, sempre que aquesta circumstància i el termini pactat constin per escrit. La utilització d’aquest tipus de contracte per a activitats que no siguin de naturalesa efímera comporta l’aplicació automàtica del termini mínim previst a l’apartat 1 anterior.
4. L’arrendador ha de consentir l’arrendament per un període que pot anar fins a set anys, a petició de l’arrendatari, si justifica que per a l’explotació objecte del contracte ha de realitzar obres de millora al local arrendat, tret del mobiliari i l’equipament propis del negoci, que li suposin una inversió superior a l’import de tres anys de la renda inicial. El termini de l’arrendament queda reduït al mínim de quatre anys si aquestes obres de millora no es porten a terme o només es porten a terme parcialment i per sota de l’import de la inversió esmentada.
5. Un cop ha acabat el termini de vigència, el contracte es prorroga tàcitament per períodes d’un any, salvat que una part no avisi l’altra part de la voluntat de donar-lo per resolt amb una antelació mínima de tres mesos a la fi del termini principal o de qualsevol de les pròrrogues. Aquesta pròrroga no produeix efectes si l’arrendatari no es troba al corrent de les seves obligacions.”

Es modifiquen els apartats 1 i 2, s’introdueix un nou apartat 3 i es modifiquen i renumeren els antics apartats 3 i 4 de l’article 54 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, els quals queden redactats de la manera següent:

“Article 54

1. El termini de durada del contracte d’arrendament de local per a negoci és el que convinguin les parts, però no es pot convenir per un termini inferior a quatre anys.
2. S’entenen fets per un termini de quatre anys els arrendaments per als quals s’hagi convingut una durada inferior, o els arrendaments per als quals no s’hagi fixat cap termini.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 anteriors no són d’aplicació als contractes d’arrendament de local per a negoci atorgats per a l’exercici d’activitats de naturalesa efímera, sempre que aquesta circumstància i el termini pactat constin per escrit. La utilització d’aquest tipus de contracte per a activitats que no siguin de naturalesa efímera comporta l’aplicació automàtica del termini mínim previst a l’apartat 1 anterior.
4. L’arrendador ha de consentir l’arrendament per un període que pot anar fins a set anys, a petició de l’arrendatari, si justifica que per a l’explotació objecte del contracte ha de realitzar obres de millora al local arrendat, tret del mobiliari i l’equipament propis del negoci, que li suposin una inversió superior a l’import de tres anys de la renda inicial. El termini de l’arrendament queda reduït al mínim de quatre anys si aquestes obres de millora no es porten a terme o només es porten a terme parcialment i per sota de l’import de la inversió esmentada.
5. Un cop ha acabat el termini de vigència, el contracte es prorroga tàcitament per períodes d’un any, salvat que una part no avisi l’altra part de la voluntat de donar-lo per resolt amb una antelació mínima de tres mesos a la fi del termini principal o de qualsevol de les pròrrogues. Aquesta pròrroga no produeix efectes si l’arrendatari no es troba al corrent de les seves obligacions.”

Es modifiquen els apartats 1 i 2, s’introdueix un nou apartat 3 i es modifiquen i renumeren els antics apartats 3 i 4 de l’article 54 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999, els quals queden redactats de la manera següent:

“Article 54

1. El termini de durada del contracte d’arrendament de local per a negoci és el que convinguin les parts, però no es pot convenir per un termini inferior a quatre anys.
2. S’entenen fets per un termini de quatre anys els arrendaments per als quals s’hagi convingut una durada inferior, o els arrendaments per als quals no s’hagi fixat cap termini.
3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 anteriors no són d’aplicació als contractes d’arrendament de local per a negoci atorgats per a l’exercici d’activitats de naturalesa efímera, sempre que aquesta circumstància i el termini pactat constin per escrit. La utilització d’aquest tipus de contracte per a activitats que no siguin de naturalesa efímera comporta l’aplicació automàtica del termini mínim previst a l’apartat 1 anterior.
4. L’arrendador ha de consentir l’arrendament per un període que pot anar fins a set anys, a petició de l’arrendatari, si justifica que per a l’explotació objecte del contracte ha de realitzar obres de millora al local arrendat, tret del mobiliari i l’equipament propis del negoci, que li suposin una inversió superior a l’import de tres anys de la renda inicial. El termini de l’arrendament queda reduït al mínim de quatre anys si aquestes obres de millora no es porten a terme o només es porten a terme parcialment i per sota de l’import de la inversió esmentada.
5. Un cop ha acabat el termini de vigència, el contracte es prorroga tàcitament per períodes d’un any, salvat que una part no avisi l’altra part de la voluntat de donar-lo per resolt amb una antelació mínima de tres mesos a la fi del termini principal o de qualsevol de les pròrrogues. Aquesta pròrroga no produeix efectes si l’arrendatari no es troba al corrent de les seves obligacions.”