- Aquesta Llei regeix les modalitats del contracte d’assegurança i reassegurança i les obligacions d’informació precontractual. Els preceptes de la Llei tenen caràcter imperatiu llevat que s’hi disposi una altra cosa o que hi hagi una llei específica que sigui aplicable.
En qualsevol cas, s’entenen vàlides les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per a l’assegurat.
- Quan el contracte d’assegurança o reassegurança se subscrigui per mitjans digitals, en tot allò que no disposa aquesta Llei són aplicables les disposicions legals vigents en matèria de contractació, certificació i confiança electrònica, protecció́ de dades personals i, en general, qualsevol altra normativa que pogués ser aplicable.
- Quan el prenedor o l’assegurat tinguin la condició de consumidors, en tot allò que no disposa aquesta Llei és aplicable la legislació vigent en matèria de protecció del consumidor.
- Quan es tracti d’un contracte de reassegurança o d’un contracte d’assegurança de grans riscos tal com estan definits en la legislació vigent, els articles de la Llei no tenen caràcter imperatiu, i s’aplica el que les parts hagin convingut en el contracte i només de manera subsidiària el que disposa aquesta Llei.
- Sense perjudici de les conseqüències penals i administratives que escaiguin, els contractes d’assegurança o reassegurança subscrits per una entitat que no disposi de l’autorització preceptiva són nuls de ple dret. En conseqüència, les parts han de restituir les prestacions lliurades i és procedent el rescabalament dels danys i perjudicis causats de conformitat amb el que estableix el dret civil. Si abans de la devolució de la prima es produís un sinistre que hauria estat emparat pel contracte si hagués sigut vàlid, l’entitat està, a més a més, obligada a satisfer una indemnització, que s’ha de fixar d’acord amb el règim que hauria sigut aplicable si el contracte d’assegurança hagués estat vàlid.