Llei 29/2025, de l’11 de desembre, del contracte d’assegurança i reassegurança del Principat d’Andorra.

Si el prenedor de l’assegurança i l’assegurat són persones diferents, les obligacions i els deures que es deriven del contracte corresponen al prenedor de l’assegurança, llevat de les obligacions i deures que per la seva naturalesa hagi de complir l’assegurat. L’assegurador no pot refusar el compliment per part de l’assegurat de les obligacions i els deures que corresponguin al prenedor de l’assegurança.

Els drets derivats del contracte corresponen a la persona assegurada o, quan correspongui, al beneficiari, llevat dels drets propis del prenedor en les assegurances de vida.

El prenedor de l’assegurança està obligat a pagar la prima en les condicions estipulades a la pòlissa. Són aplicables les regles següents:

• a) Si s’han pactat primes periòdiques, la primera prima és exigible quan s’ha signat el contracte i s’entén indivisible llevat que a la Llei s’hi disposi una altra cosa. Un cop pagada la primera prima, les primes successives s’abonen segons allò que s’ha pactat en les condicions particulars.
• b) Si per culpa del prenedor la primera prima no ha estat pagada, o la prima única no ho ha estat al seu venciment, l’assegurador té dret a resoldre el contracte o a exigir el pagament de la prima deguda. Llevat de pacte en contra, si la prima no ha estat pagada abans que es produeixi el sinistre, l’assegurador queda alliberat de la seva obligació.
• c) Al venciment de cada prima periòdica es dona un termini de trenta dies naturals per fer-la efectiva. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi efectuat el pagament, sense perjudici del que disposa la Llei en matèria de reducció de l’assegurança sobre la vida, les cobertures queden en suspens. Al cap de seixanta dies naturals de suspensió sense que s’hagi produït el pagament de la prima i sense que l’assegurador hagi reclamat el pagament, el contracte queda resolt. Dintre d’aquest termini de seixanta dies naturals de suspensió, es pot regularitzar la vigència del contracte pagant la prima deguda. En qualsevol cas, l’assegurador, quan el contracte estigui en suspens, només pot exigir el pagament de la prima deguda de l’anualitat en curs.
• d) Si el contracte no ha estat resolt de conformitat amb els paràgrafs anteriors, la cobertura torna a tenir efecte a les zero hores del dia següent al dia en què el prenedor fa el pagament de totes les primes degudes.
• e) Quan es tracti d’una assegurança contra danys i sobre l’objecte assegurat existeixin crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, la resolució del contracte d’assegurança no és oposable al creditor hipotecari, pignoratiu o privilegiat fins que transcorrin trenta dies naturals des que se li comuniqui el fet que fonamenti la resolució. Els creditors a què es refereix aquest article poden pagar la prima impagada pel prenedor de l’assegurança o per l’assegurat, encara que aquests últims s’hi oposin. A aquest efecte, l’assegurador ha de notificar als creditors esmentats l’impagament en què ha incorregut l’assegurat.
• f) Quan es tracti d’una assegurança de vida i, d’acord amb la informació que el prenedor hagi proveït a l’assegurador, aquesta assegurança tingui per beneficiari una entitat bancària en vinculació amb crèdits hipotecaris, pignoratius o privilegiats amb caràcter especial, i així s’hagi documentat en la pòlissa, la resolució del contracte d’assegurança no és oposable al creditor hipotecari, pignoratiu o privilegiat fins que transcorrin trenta dies naturals des que se li comuniqui el fet que fonamenti la resolució. Els creditors a què es refereix aquest article poden pagar la prima impagada pel prenedor de l’assegurança o per l’assegurat, encara que aquests últims s’hi oposin. A aquest efecte, l’assegurador ha de notificar als creditors esmentats l’impagament en què ha incorregut el prenedor.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de comunicar a l’assegurador, dins el termini màxim de deu dies naturals després d’haver-ne tingut coneixement, la constitució de qualsevol hipoteca, penyora o privilegi especial sobre l’objecte assegurat, així com la seva transmissió per qualsevol títol. En cas d’incompliment, l’assegurador pot reclamar els danys i perjudicis causats per la manca de comunicació. Aquest efecte no es produeix si es prova que l’assegurador ha tingut coneixement d’aquesta situació per un altre mitjà.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat o el beneficiari han de comunicar a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre dins el termini màxim de set dies naturals després d’haver-lo conegut, llevat que en la pòlissa s’hagi fixat un termini més ampli. En cas d’incompliment d’aquest deure, l’assegurador pot reduir la seva prestació en la proporció corresponent, tenint en compte la importància dels danys que se’n deriven i el grau de culpa de l’assegurat, i en qualsevol cas pot reclamar els danys i perjudicis causats per la manca o el retard de la comunicació. Aquest efecte no es produeix si es prova que l’assegurador ha tingut coneixement del sinistre per un altre mitjà o bé si en casos excepcionals l’assegurat pot demostrar que ha comunicat a l’assegurador l’esdeveniment del sinistre tan aviat com li ha estat raonablement possible.

El prenedor de l’assegurança o l’assegurat han de donar a l’assegurador tota classe d’informacions sobre les circumstàncies i les conseqüències del sinistre. En cas de violació d’aquesta obligació, la pèrdua del dret a la indemnització només es produeix en el supòsit que hi hagi concorregut dol o culpa greu.

L’assegurat o el prenedor de l’assegurança han de prendre totes les mesures raonables per prevenir i mitigar les conseqüències del sinistre. L’incompliment d’aquest deure dona dret a l’assegurador a reduir la seva prestació en la proporció corresponent, tenint en compte la importància dels danys que se’n deriven i el grau de culpa de l’assegurat. Si aquest incompliment es produís amb la intenció de perjudicar o enganyar l’assegurador, l’assegurador queda alliberat de tota prestació derivada del sinistre. Les despeses que s’originin pel compliment de l’obligació esmentada, sempre que no siguin inoportunes o desproporcionades als béns salvats, són a càrrec de l’assegurador fins al límit establert en el contracte, fins i tot si aquestes despeses no han tingut resultats efectius i favorables. En absència de pacte, s’indemnitza per les despeses efectivament originades, sense que aquesta indemnització pugui excedir mai l’import de la suma assegurada. L’assegurador que en virtut del contracte només hagi d’indemnitzar per una part del dany causat pel sinistre ha de reemborsar la part proporcional de les despeses de salvament, excepte quan l’assegurat o el prenedor hagin actuat seguint les instruccions de l’assegurador.