El 30 d’octubre del 2014, el Consell General va aprovar la Llei 23/2014 qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública. L’objectiu d’aquesta Llei era transformar el règim de previsió de la jubilació dels empleats públics, basat fins aleshores en un sistema de prestació definida en què el Govern carregava íntegrament amb la prestació de jubilació obligatòria i de jubilació voluntària, llevat d’algun col·lectiu del Cos de Policia, que hi havia efectuat aportacions, en un sistema d’aportació definida en què tant el treballador públic com l’Administració efectuen aportacions a un pla de pensions. En la Llei es preveien també una sèrie de prestacions que van a càrrec exclusiu del Govern.
D’aquesta manera s’aconseguia mantenir de forma sostenible el sistema tradicional de previsió de jubilació dels treballadors públics, i ara, naturalment, també és un objectiu de motivació i fidelització per a la consolidació d’un cos eficient de servidors públics.
Durant el temps transcorregut des que es va aprovar la Llei 23/2014, s’ha pogut avaluar racionalment el funcionament del nou sistema. Es constata que, malgrat que la transició al sistema d’aportació definida ha estat del tot satisfactòria i que la majoria dels empleats públics s’hi han adherit, cal fer algunes modificacions per esmenar alguns aspectes de la Llei que han resultat imprecisos o poc satisfactoris, per tal de facilitar la gestió i el funcionament del Pla de pensions i també de les prestacions que van a càrrec exclusiu del Govern.
El personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, els magistrats i els fiscals gaudien, en el moment que es va aprovar la Llei 23/2014, del règim general de jubilació de la funció pública en matèria de jubilació, sense perjudici de les especificitats previstes en la normativa especial dels col·lectius de batlles, magistrats i fiscals, degudes principalment al fet que l’edat de jubilació prevista és superior als 65 anys. Tot i la seva condició de partícips del Pla de pensions de la funció pública des de la data d’entrada en vigor de la Llei, calia introduir en la Llei previsions expresses en relació amb aquests col·lectius, principalment per tal de reconèixer el Consell Superior de la Justícia com a entitat contractant amb motiu de les modificacions en matèria de gestió pressupostària atribuïdes al dit organisme durant el període de vacatio legis, introduir la previsió de representació dins de la Comissió de Seguiment i regular expressament l’impacte de l’esmentada previsió de finalització de l’etapa laboral activa amb posterioritat als 65 anys.
Atès que els empleats públics han de superar un període de prova per consolidar la plaça, s’ha especificat en la Llei que només assoliran la condició de partícips del Pla quan hagin estat nomenats definitivament, i es preveu també que llavors podran efectuar una aportació corresponent al període de prova, que tindrà la consideració de periòdica, amb aportació, per tant, també del Govern.
S’ha fet una definició del concepte de treballador en actiu als efectes de la Llei 23/2014, que consisteix en la concurrència de la condició de partícip i de la vigència d’una relació ocupacional amb l’Administració, però sense exigència de concurrència de servei actiu, atès que s’havien constatat dificultats d’interpretació d’acord amb altres normes de la funció pública.
En la prestació regulada en la