L’any 1996 es va aprovar la Llei del joc del bingo amb la voluntat de regular-ne l’activitat i donar un marc legal a la protecció dels usuaris.
Durant molts anys, el règim jurídic del joc del bingo ha tingut pocs canvis, a excepció de la reforma duta a terme l’any 2001 arran de l’entrada en vigor de l’euro. Els reglaments que s’han anat aprovant i han acompanyat la Llei del bingo han procurat adaptar la pràctica d’aquest joc a les noves tecnologies, amb l’ànim de permetre que el sector estigués dotat de possibilitats d’oferta lúdica similars a les dels països veïns.
La creació de la recent Oficina del Joc per part del Govern, com que ha d’assegurar la participació de tots els actors en la fixació dels principis de la normativa dels jocs i de les mesures de protecció dels usuaris, ha participat activament, juntament amb el Ministeri d’Economia i Territori, en la reforma d’aquesta Llei, amb l’objectiu de coordinar les actuacions de l’Estat en els temes relacionats amb el joc.
El Govern és conscient, doncs, que al llarg d’aquest temps han anat sorgint noves modalitats en l’entorn del joc del bingo tradicional, com ara la utilització d’eines informàtiques que permeten presentar cartrons visualitzats en pantalles de sistemes informàtics, amb la voluntat d’anar substituint els tradicionals cartrons físics i permetre una eficiència en la gestió, i que han de comportar un grau més alt de satisfacció dels usuaris de l’activitat.
Igualment, el creixement continu de les tecnologies de la informació i la comunicació, i també de la telemàtica, ha permès dissenyar noves eines a través de les quals l’usuari pot decidir lliurement si vol participar, i en quina part, en l’aposta d’un cartró, cosa que li permet gaudir del joc amb una inversió econòmica més reduïda. Andorra no pot deixar d’incorporar les tecnologies més capdavanteres en els serveis que afectin l’activitat d’un sector cabdal com el turisme, o en els sectors que s’hi relacionen directament, com ara el del lleure i el de l’oci, sense perjudici de mantenir totes les mesures de protecció que siguin necessàries per a l’interès general.
En correspondència amb el que s’ha exposat, la Llei ha de preveure, igualment, de quina manera es reparteixen, en funció de la seva modalitat, les càrregues impositives a les quals està sotmès, des del seu origen, el joc del bingo. Cal, doncs, ampliar els fets imposables, la seva acreditació, així com la forma de pagament dels tributs, en funció de les especificitats de cada una de les modalitats que inclou la Llei.
Com no pot ser d’una altra manera, la Llei amplia la prevenció de l’impacte que pugui tenir el joc, establint nous mecanismes de regulació que ofereixin seguretat jurídica a operadors i participants en els jocs, sense oblidar la imprescindible protecció dels menors d’edat i de les persones en situació de risc per efectes del joc, així com la protecció de l’ordre públic i la prevenció dels fenòmens de blanqueig de capital i finançament del terrorisme.
La participació en apostes i jocs d’atzar pot ocasionar problemes personals a un grup d’usuaris reduït i en especial a les persones amb factors de risc personal, familiar, financer, ocupacional, social i altres lligats a diverses patologies que aconsellen un control del seu accés als locals. Una de les intencions d’aquesta modificació de la Llei és la que informa tots els països de la UE dirigida a regular l’activitat per protegir l’usuari.
Igualment es considera necessari efectuar una revisió més aprofundida de les disposicions de l’