B
BOPA·CHAT
Llei 26/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de pesca i gestió del medi aquàtic.
243 versions

Llei 26/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de pesca i gestió del medi aquàtic.

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1Modificació24 de jul. del 2002

Deroga art. Llei 26/2021

  1. El ministeri responsable de la pesca pot adoptar mesures destinades al foment de la riquesa piscícola, realitzant repoblacions de cursos i masses d’aigües, i, en cas necessari, adoptar les mesures escaients per a l’equilibri adequat de les espècies piscícoles.
  2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques de les aigües d’Andorra que puguin provocar pol·lucions genètiques entre la població autòctona existent.
  3. Qualsevol repoblació requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la pesca.
  4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha de realitzar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar la seva viabilitat.
  5. Igualment, d’acord amb les particularitats de cada zona i l’anàlisi de les diferents possibilitats, el ministeri responsable de la pesca pot elaborar plans de gestió concrets per a zones específiques.
  6. Els plans de gestió poden establir nivells de protecció i criteris per determinar les bases d’aprofitament de cada zona, com per exemple quanties màximes de captures i altres mesures que siguin necessàries per a la conservació i l’aprofitament de les espècies piscícoles existents.
v2OriginalCanviatBOPA 03311916 de nov. del 2021

Llei 26/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de pesca i gestió del medi aquàtic.

  1. El ministeri responsable de la pesca pot adoptar mesures destinades al foment de la riquesa piscícola, realitzant repoblacions de cursos i masses d’aigües, i, en cas necessari, adoptar les mesures escaients per a l’equilibri adequat de les espècies piscícoles.
  2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques de les aigües d’Andorra que puguin provocar pol·lucions genètiques entre la població autòctona existent.
  3. Qualsevol repoblació requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la pesca.
  4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha de realitzar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar la seva viabilitat.
  5. Igualment, d’acord amb les particularitats de cada zona i l’anàlisi de les diferents possibilitats, el ministeri responsable de la pesca pot elaborar plans de gestió concrets per a zones específiques.
  6. Els plans de gestió poden establir nivells de protecció i criteris per determinar les bases d’aprofitament de cada zona, com per exemple quanties màximes de captures i altres mesures que siguin necessàries per a la conservació i l’aprofitament de les espècies piscícoles existents.
v3ModificacióCanviat06 de febr. del 2023

Modifica art. 14

  1. El ministeri responsable de la pesca pot adoptar mesures destinades al foment de la riquesa piscícola, realitzant repoblacions de cursos i masses d’aigües, i, en cas necessari, adoptar les mesures escaients per a l’equilibri adequat de les espècies piscícoles.
  2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques de les aigües d’Andorra que puguin provocar pol·lucions genètiques entre la població autòctona existent.
  3. Qualsevol repoblació requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la pesca.
  4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha de realitzar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar la seva viabilitat.
  5. Igualment, d’acord amb les particularitats de cada zona i l’anàlisi de les diferents possibilitats, el ministeri responsable de la pesca pot elaborar plans de gestió concrets per a zones específiques.
  6. Els plans de gestió poden establir nivells de protecció i criteris per determinar les bases d’aprofitament de cada zona, com per exemple quanties màximes de captures i altres mesures que siguin necessàries per a la conservació i l’aprofitament de les espècies piscícoles existents.