El procediment sancionador s’ajusta a les prescripcions següents:
- a) Normativa aplicable. El procediment s’ha d’ajustar al que estableixen el Codi de l’Administració i la normativa reguladora del procediment sancionador vigents, amb les particularitats establertes en els apartats següents.
- b) Òrgans competents. Correspon al ministre competent en matèria d’habitatge incoar l’expedient sancionador, nomenar l’instructor i dictar la resolució corresponent.
- c) Incoació i instrucció. El procediment sancionador s’incoa d’ofici o a instància de part. Per iniciar el procediment, l’autoritat competent pot decidir efectuar la instrucció prèvia d’una informació reservada per a l’esclariment dels fets, a la vista de la qual acorda la incoació de l’expedient o, si escau, l’arxivament de les actuacions.
Al·legacions i resolució. La incoació de l’expedient sancionador i també el plec de càrrecs amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció es notifiquen a la part arrendadora propietària de l’immoble. En el termini de deu dies a comptar de la notificació, la part arrendadora propietària de l’immoble podrà al·legar tot que consideri pertinent i proposar la pràctica de les proves oportunes que s’hagin de dur a terme sempre que no es considerin inútils o irrellevants. Una vegada finalitzada la instrucció, l’expedient es trasllada a l’òrgan competent perquè el resolgui.
- d) Interposició de recurs. Contra la resolució dictada en expedient sancionador es pot interposar recurs davant del Govern en la forma prevista pel Codi de l’Administració. Una vegada esgotada la via administrativa, queda oberta la via jurisdiccional, d’acord amb el procediment vigent.