- Els contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent atorgats a l’empara del capítol primer del títol III de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent la durada dels quals finalitzi l’any 2020, tant si es tracta del termini pactat en el contracte d’arrendament com si es tracta del termini com a conseqüència d’una pròrroga tàcita, es poden prorrogar, renovar o extingir segons convinguin lliurement les parts d’acord amb les disposicions de la Llei esmentada.
No obstant això, a manca d’acord entre les parts, un cop s’esdevingui el termini de finalització de la durada del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues, la part arrendatària pot exigir a la part arrendadora que aquest termini es prorrogui un any més com a màxim, durant el qual la part arrendadora només pot incrementar la renda d’acord amb el que estableix l’article 45.2, de la Llei d’arrendaments de finques urbanes vigent. Aquesta pròrroga legal només pot ser exigida per la part arrendatària en cas que el dia en què s’esdevingui el termini de finalització de la durada del contracte estigui al corrent de totes les obligacions contractuals a càrrec seu.
-
Tanmateix, la part arrendatària no pot exigir la pròrroga del contracte en els casos següents:
- a) Quan la part arrendadora cedeixi l’habitatge arrendat al Govern per a usos socials, si bé no es podrà fer efectiva l’extinció del contracte d’arrendament fins a la finalització de la seva vigència. Els requisits i les condicions de la cessió esmentada han d’estar recollits en els convenis de cessió d’ús que acordin les parts.
- b) Quan la part arrendadora recuperi l’habitatge arrendat a la finalització del contracte d’arrendament per expiració del termini pactat, per destinar-lo a l’ús propi o a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta.
Amb la finalitat de garantir que l’habitatge serà per a l’ús propi o a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta, la persona propietària o, si escau, la part arrendatària familiar ha de justificar el parentiu.
La part arrendatària, en el moment en què se li notifiqui l’extinció del contracte d’arrendament per aquesta causa, ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d’habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica que ha d’anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu.
Amb la finalitat de garantir que l’ús de l’immoble s’adreça a l’habitatge habitual, la persona propietària o, si escau, la part arrendatària familiar ha d’acreditar davant el ministeri competent en matèria d’habitatge, en el termini de 30 dies naturals posteriors a l’expiració del contracte, el canvi del cens corresponent i l’alta dels subministraments bàsics, així com la formalització escrita del contracte d’arrendament o, si escau, la cessió gratuïta. L’ús propi o la cessió de l’habitatge a favor de familiars prevista en aquest article ha de ser per un període mínim de cinc anys.
En cas d’incompliment del període de cinc anys definit en el paràgraf anterior, la propietat ha de posar l’habitatge al mercat de lloguer. La renda derivada del nou contracte d’arrendament ha de ser d’igual valor al que tenia abans de destinar-lo a ús propi o a favor de familiars en primer o segon grau i en línia recta.
Als efectes previstos en aquest article, s’entenen per subministraments bàsics l’electricitat, l’aigua, la calefacció i les telecomunicacions.