- L’usuari del sistema sanitari té dret a conèixer tota la informació sobre la seva salut en qualsevol procés o intervenció assistencial. No obstant això, cal respectar la voluntat de la persona de no rebre aquesta informació, sempre que ho expressi així ella mateixa.
- La informació a l’usuari del sistema sanitari ha de formar part de totes les actuacions assistencials. Com a norma general, es dona verbalment, i el professional que la dona n’ha de deixar constància a la història clínica. A petició de l’usuari del sistema sanitari o del seu representant, se li pot lliurar per escrit.
En tots els casos, la informació a l’usuari del sistema sanitari s’ha de donar amb el tacte adequat i, en cas que es tracti d’una informació difícil d’assumir, el professional sanitari pot proposar a l’usuari del sistema sanitari un acompanyament adient.
- La informació ha de ser verídica i s’ha de donar de manera comprensible i adequada a les necessitats i als requeriments de l’usuari del sistema sanitari, per ajudar-lo a prendre decisions d’una forma autònoma i lliure.
- El titular del dret a la informació és l’usuari del sistema sanitari, que pot donar consentiment de forma expressa o tàcita al metge o altre professional de la salut responsable perquè la traslladi a les persones vinculades estretament a l’usuari del sistema sanitari. L’usuari del sistema sanitari pot designar un representant en cas de trobar-se en situació de no poder rebre ell directament la informació.
- El dret a la informació només el pot limitar excepcionalment l’existència acreditada d’un estat de necessitat terapèutic pel qual el metge o un altre professional de la salut responsable, després d’una ponderació acurada del risc-benefici, conclogui que ha de posposar o restringir alguna informació a l’usuari del sistema sanitari per evitar-li un dany o una conseqüència greu. En aquest cas, el metge o un altre professional de la salut responsable ha de completar la informació en un termini raonable, informar el representant i/o altres persones vinculades estretament a l’usuari del sistema sanitari, i deixar constància a la història clínica, de forma raonada, de la decisió de limitació de la informació.
- L’usuari del sistema sanitari té dret a obtenir una segona opinió en els termes que s’estableixen reglamentàriament i, amb aquesta finalitat, té dret a rebre la informació sobre la seva salut de què es disposi als centres sanitaris on se l’hagi atès. En aquests casos es considera que l’usuari del sistema sanitari ha autoritzat la comunicació de les dades de salut que són necessàries per obtenir la segona opinió.