B
BOPA·CHAT
Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.
362 versions

Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.

v1OriginalBOPA 02907521 de nov. del 2017

Conservació de la història clínica

Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.

  1. La història clínica s’ha de conservar en les condicions que garanteixin l’autenticitat, la integritat, la confidencialitat, la preservació i el manteniment correcte de la informació assistencial registrada i que n’assegurin la possibilitat de reproducció completa en el futur.
  2. La documentació clínica generada s’ha de conservar segons la normativa vigent en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.
  3. El suport en què es conservin els documents no ha de ser necessàriament l’original, i es pot fer en format digital per tal de garantir la inalterabilitat i la perdurabilitat de la informació registrada.
  4. En cas que un centre sanitari cessi la seva activitat, ha de garantir la conservació de les històries clíniques i altra documentació que pertanyin als usuaris del sistema sanitari. En aquest cas, el responsable del fitxer ha de contactar amb els usuaris del sistema sanitari per informar-los del cessament i lliurar-los la documentació clínica o material biològic que els pertany. En cas de no poder comunicar el cessament i retornar la documentació, el responsable ha de dipositar-la a la Comissió Nacional de la Història Clínica Compartida, que n’assumeix la conservació durant el termini establert legalment.
v2ModificacióCanviat13 de març del 2019

Conservació de la història clínica

Modifica art. disposició final tercera

  1. La història clínica s’ha de conservar en les condicions que garanteixin l’autenticitat, la integritat, la confidencialitat, la preservació i el manteniment correcte de la informació assistencial registrada i que n’assegurin la possibilitat de reproducció completa en el futur.
  2. La documentació clínica generada s’ha de conservar segons la normativa vigent en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.
  3. El suport en què es conservin els documents no ha de ser necessàriament l’original, i es pot fer en format digital per tal de garantir la inalterabilitat i la perdurabilitat de la informació registrada.
  4. En cas que un centre sanitari cessi la seva activitat, ha de garantir la conservació de les històries clíniques i altra documentació que pertanyin als usuaris del sistema sanitari. En aquest cas, el responsable del fitxer ha de contactar amb els usuaris del sistema sanitari per informar-los del cessament i lliurar-los la documentació clínica o material biològic que els pertany. En cas de no poder comunicar el cessament i retornar la documentació, el responsable ha de dipositar-la a la Comissió Nacional de la Història Clínica Compartida, que n’assumeix la conservació durant el termini establert legalment.