- En el cas del menor d’edat inferior a setze anys, el consentiment l’han de donar els titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal, havent escoltat en tot cas el seu parer segons el seu grau de comprensió de la situació. En cas de divergència entre els titulars de la pàtria potestat o de la tutela legal del menor, el professional decideix segons el parer del que, al seu criteri, sigui més beneficiós per a la salut del menor. En cas de dubte sobre el benefici al menor de la decisió per substitució que prenguin tercers, cal consultar la Comissió d’Ètica Assistencial del centre i, si no n’hi ha o en cas d’opinió divergent dels seus membres, s’ha d’adreçar al Comitè Nacional de Bioètica.
- En el cas del menor d’edat que tingui setze anys o més, el consentiment l’ha de donar personalment el menor, i el procés d’informació i decisió, respectant la confidencialitat, es fa amb ell exclusivament. No obstant això, en actuacions que comportin risc imminent i greu per a la seva integritat física o psíquica, segons el criteri del facultatiu, el consentiment el donen els titulars de la pàtria potestat o de la tutela legal del menor, una vegada escoltada i tinguda en compte l’opinió del menor.
- En els casos en què el consentiment l’hagi de donar el titular de la pàtria potestat o de la tutela legal del menor, la decisió s’ha d’adoptar atenent sempre el major benefici per a la vida o salut del menor. Les decisions contràries a aquests interessos han de fer-se saber a l’autoritat judicial directament o a través del Ministeri Fiscal perquè adopti la resolució corresponent, salvat el cas que per raó d’urgència no sigui possible obtenir l’autorització judicial. En aquest cas els professionals sanitaris han d’adoptar les mesures necessàries per protegir la vida o la salut del menor, sota l’empara de les causes de justificació d’un deure i estat de necessitat.
- L’obtenció del consentiment per representació ha de ser adequada a les circumstàncies i proporcionada a les necessitats que hagin de ser ateses, sempre a favor del menor i amb respecte a la seva dignitat personal. El menor ha de participar, sempre que sigui possible, en la presa de decisions durant el procés assistencial.
B
BOPA·CHAT← Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.
262 versions
Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.
Evolució d'aquest article a través de totes les versions de la llei.
El consentiment del menor
Llei 20/2017, del 27 d’octubre, de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.
El consentiment del menor
Modifica art. disposició final tercera
- En el cas del menor d’edat inferior a setze anys, el consentiment l’han de donar els titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal, havent escoltat en tot cas el seu parer segons el seu grau de comprensió de la situació. En cas de divergència entre els titulars de la pàtria potestat o de la tutela legal del menor, el professional decideix segons el parer del que, al seu criteri, sigui més beneficiós per a la salut del menor. En cas de dubte sobre el benefici al menor de la decisió per substitució que prenguin tercers, cal consultar la Comissió d’Ètica Assistencial del centre i, si no n’hi ha o en cas d’opinió divergent dels seus membres, s’ha d’adreçar al Comitè Nacional de Bioètica.
- En el cas del menor d’edat que tingui setze anys o més, el consentiment l’ha de donar personalment el menor, i el procés d’informació i decisió, respectant la confidencialitat, es fa amb ell exclusivament. No obstant això, en actuacions que comportin risc imminent i greu per a la seva integritat física o psíquica, segons el criteri del facultatiu, el consentiment el donen els titulars de la pàtria potestat o de la tutela legal del menor, una vegada escoltada i tinguda en compte l’opinió del menor.
- En els casos en què el consentiment l’hagi de donar el titular de la pàtria potestat o de la tutela legal del menor, la decisió s’ha d’adoptar atenent sempre el major benefici per a la vida o salut del menor. Les decisions contràries a aquests interessos han de fer-se saber a l’autoritat judicial directament o a través del Ministeri Fiscal perquè adopti la resolució corresponent, salvat el cas que per raó d’urgència no sigui possible obtenir l’autorització judicial. En aquest cas els professionals sanitaris han d’adoptar les mesures necessàries per protegir la vida o la salut del menor, sota l’empara de les causes de justificació d’un deure i estat de necessitat.
- L’obtenció del consentiment per representació ha de ser adequada a les circumstàncies i proporcionada a les necessitats que hagin de ser ateses, sempre a favor del menor i amb respecte a la seva dignitat personal. El menor ha de participar, sempre que sigui possible, en la presa de decisions durant el procés assistencial.